24 de febrer 2010

ECO- SOCIS.


Fi de la sessió del Ple del Parlament. Surto xerrant amb Carles Pellicer. Una llarga fila de cotxes oficials esperant a la porta. Carles em fa notar que tots estan amb el motor en marxa. En són un quants, molts . Tots en filera, tots de color gris i tots en marxa. Esperant. Què esperen, preguntem? Per què en marxa? Esperen la sortida de consellers, presidents de ... , càrrecs del govern i estan en marxa des de fa un bon ratet perquè així s’escalfa el cotxe (a l’estiu es refrigera). Comentem amb el Carles la pràctica i no ens pareix gaire ecològica, ni austera. No , no és un tema important però un govern que presumeix de verd, que ens limita la velocitat i no sé què més, deuria ser més sensible a l’estalvi de benzina, a l' emissió de CO2. No si val collar els ciutadans i després deixar els motors en marxa per garantir l’escalf o la refrigeració del conseller.

En fi sortida d’un ple del Parlament, en època del govern tripartit d’entesa. Entesos?

HORTA: PER DAMUNT DEL BÉ I DEL MAL.


Comptem 10, comptaré fins 1000. Ahir vaig assistir a un tram de la sessió de la comissió d’investigació de l'incendi d’Horta. He de comptar 10, crec que no puc opinar en calent. Vaig tenir la sensació d’una manca de respecte escandalosa.

Manca de respecte al Parlament, als diputats i fins i tot, al propi incendi i a les seves conseqüències. Vaig viure la utilització i apropiació del dolor per evitar responsabilitats i respostes. Vaig viure una prepotència i agressivitat impròpia i me’n vaig adonar d’un fet preocupant. La manca d’humilitat, el “jo estava, estic i estaré per damunt del bé i del mal” i “vostres com són politics, no són ningú per qüestionar-ho”. Estan en la base, en la rel del errors ( que haver-los, hailos) que es van donar a Horta.

Es va voler oblidar que la majoria de famílies de les víctimes (no els poliíics) estan personades com acusació. Herois, sí; algun heroi ferit, no menys heroi. Cap grup ha demanat la compareixença de les famílies, ni dels ferits perquè no hem volgut, no volem instrumentalitzar el dolor. Dolor compartit.

La utilització del dolor, els discursos polítics i contra els polítics sorprenentment han vingut per part d'algun comandament. En algun moment ho he entès, la pressió, el sentiment inevitable i per mi conegut (soc metge) de culpa pot explicar part de l’actitud. Una altra part no, si al Parlament hem viscut els nervis i el to que hem viscut ... què no es devia viure a Horta?? No , no callaré , per dignitat ciutadana, de diputat. Però comptaré 10 i fins a 100.. . Esperaré a noves dades, esperaré, escoltaré , pensaré. Finalment opinaré i si he d’acusar, acusaré. Compto 10.