17 de gener 2008

Catalunya, més opcions més democràcia.



CATALUNYA, més opcions més democràcia

Al PP defenestren Ruiz Gallardón, Piqué i altres, al PSOE Maragall i molts, molts altres. Una cosa no justifica l’altra . Certament no és el mateix. Jo, ficats a triar prefereixo ... Catalunya i la seva pluralitat d’opcions, a més opcions més democràcia.

MONTILLA


Montilla.

El Primer secretari del PSC i membre destacat l’executiva del PSOE, anuncia “ temps difícils” . Els intel·lectuals orgànics al servei del partit i de l’autodenominada “esquerra plural” , ens han volgut explicar que Montilla, no es referia “a una possible victòria del PP”. La cosa era “una mostra d’independència del PSOE”.

Sempre guanyen, ho deia fa pocs dies, sempre . Les batalles internes del PSC-PSOE han estat tradicionalment molt dures i cainites. Ja a la segona república. Casi sempre lluites amb més contingut personal que polític. El contingut polític el fiquen després els intel·lectuals orgànics a sou o per fidelitat ideològica, que de tot hi ha. Les lluites personals és converteixen així en generositat ideològica. Tenim exemples recents, oi?

Al primer secretari i President, li troben més molla els que l’interpreten que no pas contingut té el que diu o es capaç de dir i fer. Com diu un dels seus , tots coneixem les seves limitacions. Però li hem de reconèixer una certa, ingènua transparència.

Montilla només es planta quan li afecta a ell i al seus, quan afecta a les seves relacions de poder. Madrid pot defenestrar Maragall, però que no toqui Montilla. Es planta per la cadira d’ell i dels seus. Mai s’ha plantat, quan afecta a Catalunya i al ciutadà . Va estar de l’altre cantó amb l’Estatut, no es va plantar amb rodalies, va treure ferro als resultats de la negociació amb la ministra Salgado....Només es plantarà si li discuteixen el seu paper. És clar que si perd vots a favor de partits catalans......guanya Catalunya i a lo millor fins i tot ZP. Paradoxes de la política.

RUIZ GALLARDÓN


RUIZ GALLARDÓN.

Sembla que una dreta civilitzada a Espanya no és possible: Al PP només hi tenen durada els carques. Es així. Ahir Piqué , ara Gallardón , demà Vendrell. Passat demà qui?

He vist a Montserrat Nebrera a TV3, com sempre intel·ligent i interessant, demostrant que al PP hi ha gent moderada, més d’un diputat/diputada. Però insisteixo, a la pràctica només duren els carques. Lo que els converteix, millor dit els fa seguir sent, una opció preocupant per Catalunya i..... per Espanya.

NAVEGABILITAT, PATRIMONI CULTURAL I MODEL TURISTIC.



Avui ens trobem als diaris allò que ahir discutiem a l’IDECE.
A l'IDECE se'ns va presentar un pretès estudi signat per més polítics que tècnics. El representant d'UGT , gens sospitós de ser un infiltrat reaccionari va expressar els seus dubtes en torn a l’estudi, a les propostes. Poc podiem opinar d’un estudi presentat “in situ” i “on time”. En tot cas, l’actual model de navegabilitat es va ficar en dubte, també per part meva.

La proposta que varem entendre era : Fins Tortosa ja es navega; a partir de Tortosa sense motor. Planava en tota la discussió un model de navegabilitat més ambiciós, planava la proposta d’assuts presentada per la Cambra de Comerç, turisme i navegació.

Les propostes, la necessitat de normativa, la dependència d'altres administracions (donc les competències són de l’Estat i la CHE) ens van retrotraure al 2002, quan ja es va fer una proposta de decret per tal d’avançar en les garanties jurídiques!!!! de l’actual oferta!!!

Per navegar sense motor aigües amunt de Tortosa Voleu dir piraigües? Va preguntar un representant sindical amb més pedigrí progressista que la majoria dels assentidors presents - : Doncs no fa falta tant de rebombori, ni pressupost.

Es va demanar que l’estudi fós susceptible d’aportacions i debat. El conseller va ficar límits urbanístics, en torn per exemple al canal Carles III. Però va obrir la porta al consens. Avui l’estudi s’anuncia com definitiu als diaris.

Crec que el model de navegabilitat va lligat al model, a l’ambició turística, a la recuperació de nostre patrimoni cultural. Un possible gran Museu Diocesà, les cases de la Catedral, el casc revaloritzat i la meravella de castell de la Zuda com símbol del territori.
M’imagino un port fluvial a Tortosa integrat, amb un cas antic recuperat que arriba fins l’aigua i accedeix al riu. Uns camins de sirga, vora riu amb carril bici i el bosc de ribera cuidat. M’imagino ambició i orgull.

És més racional i sostenible aquesta proposta, que moltes de les que ens envolten... Port Aventura, las Vegas als Monegros . Fòrum de Barcelona, l’oferta valenciana, Marina d’Or. No, no proposem ofertes artificials. No volem res d’això. Volem patrimoni i ambició.

Volem ficar en valor les nostres possibilitats. Volem consens i diàleg.

Si l’IDECE ha de ser el guàrdia de l’ortodòxia més integrista. Si ha de ser un organisme burocràtic per dir “sí Buana “ al radicalisme verd. Si no es poden fer aportacions, l’IDECE estarà mort; el futur Terres de l’Ebre ..... tocat.