31 de gener 2008

Per un grapat de vots

Avui he estat a la Comissió de Salut, en una maratoniana reunió. Al marge dels temes d'actualitat, la nostra reivindicació més sentida ha sigut que el superàvit de l'Estat, enlloc de ser utilitzat immoralment per comprar vots, siguin retornats als ciutadans de Catalunya per a la millora d'infraestructures o un millor finançament dels serveis sanitaris.
La Consellera Geli reclamava un pacte d'Estat per a la millora del finançament sanitari. Volem recordar que la Consellera és un membre destacat del partit que governa aquí i allà, i que en alguns moments ha sonat com a futura ministra., i per tant, és corresponsable de la manca de finançament, a l'igual que són corresponsables aquells partits polítics que donen cobertura al govern català, i que es presenten en la mateixa candidatura al Senat a Madrid. L'Entesa al Senat, PSC, ERC, IC, són els tres igulaments responsables. Votar-los a ells és igual que votar a Geli, Clos, Zapatero, i com no, la Maleni Alvarez.
No es pot utilitzar la solidaritat catalana, el sobreesforç que fa el ciutadà català, per a després oferir 400.-euros a canvi de vots. Catalunya necessita un millor finançament de la sanitat i infraestructures, i probablement menys demagògia política.

29 de gener 2008

FE D'ERRADES: NO, NO HI ERA.


Ho comento amb Josep Lluís Cleries i amb Pep Rull. Surto a un diari com assistent a l’acte “per la vida i la família” organitzat per col·lectius cristians. Tots els respectes. A aquestes alçades ni CIU, ni jo hem de donar explicacions. Amb Josep Lluís comentem com a les sectorials de Salut, de Política social i família hi militen creients, cristians, practicants, crítics, agnòstics, gais i lesbianes. Tots hi cabem. Cap mena de sentiment de“culpa”, cap explicació. M’havien invitat, ens havien invitat, però senzillament jo no hi era.

28 de gener 2008

PERPLEX I PREOCUPAT.



El dia 1 de gener del present publicava una trilogia d’articles al bloc, parlava del diputat Chaib, de Marràqueix, dels drets de les dones, d’Ayan Hinsi Ali, del article de Salman Rushdie titulat “atrapades en el silenci”. De la casa de Bernarda Alba i de la novela “Midnight’s Children” , de Pakistan, de l’assassinat de Benazir Bhutto. Estic preocupat. No d’ara, la preocupació ve de lluny. Ho deia i torno a dir-ho, el silenci front la intolerància és covardia. Correm el perill que els “Vigilants de la Doctrina de la Fe Progressista” ens titllen de carca, el silenci en aquestes circumstàncies és doble covardia. Ho he dit, ho he escrit; vull tornar a dir-ho i escriure.

El “bonisme”, la minimització del problema de l’islamisme radical, la negació de la discriminació, de la submissió de les dones. És el devastador panorama ideològic, l'únic i “trino” pensament oficial. Fora d’aquest pensament ets una pesta.

En aquestes estava (i estic) quan és van produir les detencions del Raval i els apriorismes, en forma de declaracions del conseller Saura. Algú, li ha escoltat dir cosa diferent mai?? No tenia informació?? Atrapat entre els seus discurs interessat, dedicat als seus fidels parroquians (Mai millor dit), l’interessat discurs de Rubalcava i la realitat del perill islamista. No sabia, ni podia fer altra cosa. Saura va fer el ridícul i li va fer, fer a la Generalitat. Ens va deixar, com sempre preocupats.

Avui estic perplex, el cas era i és suficient important com per a què el President de la Generalitat digués alguna cosa. Relacionada amb la seguretat dels ciutadans, amb la política en torn al problema de l'islamisme radical a Catalunya. L’heu escoltat? Sí, doncs sí; alguna cosa ha dit: Salveu al conseller Saura. Només això l’ha preocupat. Salveu Saura, salveu Montilla. Blindeu el tripartit.

Jo no sé si els ciutadans del meu poble estan més segurs; si s’han pres mesures de seguretat addicionals. Si pensen prendre-les, si els alcaldes tenim o no tenim què fer alguna cosa? Al President Montilla tot això no li preocupa, a mi com alcalde, com diputat sé. I no tinc resposta. Estic perplex.

Vull i exigeixo respostes entorn a la seguretat i les mesures preses i a prendre, també entorn a altres coses. Vull respostes, vull i exigeixo respostes en torn a la defensa dels valors democràtics, en torn als valors de la tolerància i la no discriminació de les dones, vull saber si als ciutadans moderats, musulmans democràtics, als defensors i defensores de la llibertat, com Ayan Hinsi Ali tindrem el valor de defensar-les, encara que això ens costi la desqualificació (per cert Chaib on ets, ara on ets?). vull saber si defensarem a les nenes sigui quin sigui el credo de la seva família , si garantirem els seus drets. Vull saber si tenim suficients mesures per impedir l’ablació de clitoris etc. etc.

Vull saber si Saura i Montilla donaran una oportunitat als demòcrates musulmans. Si afavoriran la solidaritat amb els lluitadors i lluitadores per la llibertat als països del feixisme integrista, en lloc de dissimular el perill i el disbarat de la yihat ideològica i violenta. Vull saber si és preocuparan per la seguretat i els drets dels ciutadans del meu i de tots els pobles més enllà de la seva pobra preocupació per la cadira i el preu polític.

La immigració no és un problema però ens planteja problemes, nous problemes, als que el Govern ha de donar resposta. Exigeixo aquesta resposta.

27 de gener 2008

SABATÉ NO ÉS " ZAPATERO REMENDÓN".


Havia al meu poble un “Zapatero remendón” d’origen andalús , amb gràcia i “salero” em deia: Doctor vostè i jo tenim “Don”. Vostè el té com a metge , jo ja veu un “Don” per darrere, però un “Don”.... Ja que sóc “Zapatero” “Remen...Don” . Tenia raó , tenia “Don”, el tenia per tots cantons. Una gran humanitat ; un gran “Don”.

Recordo l’anècdota al llegir les declaracions de Sabaté , desqualificant la candidatura de CIU. Certament , Sabate no és “remendón” , no té “Don”. Ni tarannà.

Desqualifica a Jordi Jané, cap de llista de CIU per la circumscripció de Tarragona. El desqualifica dient : “Presenten un candidat per Tarragona que és de Barcelona”.

A l’Ampolla, presentem(CIU) un candidat a alcalde nascut a la Ràpita. A la Generalitat tenim un president(PCS) nascut a Iznajar. O no???

El fet és que Jordi Jane , no és de Barcelona (no seria ni defecte , ni impediment) . Jordi és nascut a l’Arboç i la seva dona a Vandellòs. No té mèrit això de nàixer a un lloc. El mèrit és treballar i complir amb els compromisos i la gent; com Jordi fa. Mirant les intervencions e iniciatives dubto molt que els candidats de la llista socialista puguin dir el mateix. Tot i això tenen el nostre respecte , independentment del lloc de naixement.

En una clara mostra de clarividència , sosté Sabaté : “ Cal mobilitzar-se per frenar aquells que tant mal han fet a les Terres de l’Ebre”. Mai , m’ha agradat utilitzar categories morals , ni personals en l’anàlisi política. Si és conegueren públicament , motivacions i actuacions d’uns i altres Sabaté no estaria en disposició de desqualificar ningú. No cal , esforçar-se massa. Aquesta vegada Sabaté té raó : “Cal mobilitzar-se per frenar aquells que tant mal han fet als pobles i a les ciutats de les Terres de l’Ebre”.

Només cal recordar el que ha significat el mandat de Sabaté, per al seu partit ,per la seva ciutat, per al seus amics. Fracàs i ressentiment fan mal consell. Cal mobilitzar-se per frenar aquells que tant de mal han fet a les ciutats on han governat, aquells capaços de dilapidar l’esperança de molta gent.Cal fer-ho per evitar que tinguen temptacions de tornar. Cal mobilitzar-se per garantir que noves i velles esperances són possibles a Tortosa, a Amposta , a Ampolla a Deltebre a Perelló, a Terra Alta, a Ribera, a Terres de l’Ebre. Cal evitar que tornin els Sabaté, aquells Sabaté que no saben que el “Don” es troba amb el treball diari ,amb els resultats, amb la gestió feta , amb com tracten als amics, aquells tan pagats de si mateix que ha oblidat que lo important es ser “Remen..Dón” quan el “Don” va darrere i te’l dona la gent.

24 de gener 2008

SALVEU AL CONSELLER SAURA


Aquesta sembla ser la consigna, l’únic objectiu. “El que els preocupa”. Certament el tema és greu. Estem parlant de possible terrorisme islamista, deu ser tractat amb cura i responsabilitat. La resposta de conseller ahir al Parlament a pregunta de Felip Puig em va semblar una resposta barroera , mal educada , sense qualitat, ni personal, ni democràtica.

Minuts abans el conseller s’havia fet auto preguntar pel diputat del seu grup Sr. Bosch, a major glòria i amb una evident voluntat política. La minimitzacio del risc , l' autobombo van ser la tònica de la resposta. Un error polític.

La resposta a la mateixa pregunta feta per Felip Puig va ser agra, impròpia d’un conseller , negant el dret de l’oposició a controlar i criticar l’actuació de la seva conselleria . Confonen el seu paper amb lluita antiterrorista. Ell que minuts abans havia afirmat “una molt bona informació i una coordinació perfecta” amb el “ministerio”. Ell té dret a lluir-se a, a fer política, auto preguntar-se , els altres no tenen dret a criticar-lo. Coses de Saura, tarannà d' ICV.

Ridícul, un conseller desinformat i que desinforma. Hem constatat, la permanent voluntat de minimitzar el risc i la permanent desubicació de la conselleria respecte a la lluita antiterrorista.. Un conseller que no respecta el paper de control de l’oposició. Creu que criticar la seva actuació és ficar en perill la política antiterrorista. Un frívol , al que el dia següent, la realitat li desmenteix cada una de les seves paraules.

Ara el govern fa pinya. Pinya no per explicar els fets, no, ni preocupats per la possible gravetat del problema. Fan pinya per salvar Saura. És la tònica general d’aquest govern. Incapaços com són de solucionar els problemes, incapaços d’afrontar responsabilitats s’han convertit en mestres per aparcar-los, mestres en dissimular-los. Ara és tracta de salvar al conseller Saura.

Crec sincerament que l’actuació del conseller Saura és reprovable, crec que ens va faltar al respecte i que la seva frivolitat desprestigia al Govern, afecta al seu President. La frivolitat d’aquest Govern no se si augmenta el risc, el que si augmenta és la desconfiança: Exigeixo explicacions de l’actuació del conseller Saura i espero respecte com alcalde i com diputat.

El problema del Govern català no és salvar al conseller Saura, el problema és donar les màximes garanties a la gent i als pobles de Catalunya. La frivolitat no es resposta.

22 de gener 2008

La Terra Alta necessita inversions i no crèdits



Davant l’anunci fet pel Govern de la Generalitat de la creació d’un Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal, des de CIU tornem a veure la manca total de sensibilitat cap al territori i el que és més greu, la presa de decisions sense la participació de la gent que viu i treballa a la nostra comarca.

És d’un absurd impresentable, que tot un govern, adopti un pla que no té en compte ni al Consell Comarcal, ni als Ajuntaments, ni als sindicats, ni les associacions de turisme rural, ni la d’empresaris, ni els col·lectius agraris, ni el propi consorci d’Iniciatives de la Terra Alta (Ens amb la participació de tots els sectors econòmics de la Terra Alta). Es parla amb un desconeixement total de la reduïda activitat econòmica i que el principal objectiu és precisament estimular l’activitat econòmica i empresarial.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu hi ha dos eixos estratègics, un es diu Préstec, el 75% d’aquestos sis milions d’euros aniran destinats precisament a endeutament de qui vulgui acollir-se a aquesta línea, i el 25% restant anirà a subvenció directa. Un bon pla seria precisament fer-ho al contrari ....... . L’altre eix és avançar els calendaris dels projectes engegats des de fa uns quants anys, per exemple el reg. No fer un gran avanç, és comprometen únicament en un any.... bé sobren els comentaris.

La part final és la millor de totes, això no anirà coordinat per la gent del territori, ni per les administracions elegides democràticament, això anirà tot dirigit pel propi govern de la Generalitat. Aquesta és una prova més d’intervencionisme i fiscalització per part del govern de la Generalitat.

La Terra Alta és una comarca que dia a dia lluita per tal d’aconseguir els seus objectius, una comarca que avança juntament amb els seus empresaris per estabilitzar-la. Ha estat els últims 15 anys, de les comarques que més s’ha notat un canvi de tendència, millores en serveis turístics, dinamitzacions empresarials i una agricultura de qualitat. Eixos que s’han traduït en tres programes LEADER i un Pla d’Excel·lència Turística que ha comportat sense cap mena de dubte un impuls definitiu. Ara amb aquestos anuncis, sense fonament, al final generen frustració i la Terra Alta de deutes no en vol més, la Terra Alta vol el progrés i que les administracions estiguin al costat de la gent. Es tracta d’ una mesura electoralista i sense fonament.

La bona noticia seria precisament que el govern fes anunci del quart LEADER Terra Alta..... estarem atents no sigui cosa que aquest LEADER ara és digui Pla estratègic i ens quedem en menys del que ja tenim.

Xavier Pallarès

Ebrediputat

17 de gener 2008

Catalunya, més opcions més democràcia.



CATALUNYA, més opcions més democràcia

Al PP defenestren Ruiz Gallardón, Piqué i altres, al PSOE Maragall i molts, molts altres. Una cosa no justifica l’altra . Certament no és el mateix. Jo, ficats a triar prefereixo ... Catalunya i la seva pluralitat d’opcions, a més opcions més democràcia.

MONTILLA


Montilla.

El Primer secretari del PSC i membre destacat l’executiva del PSOE, anuncia “ temps difícils” . Els intel·lectuals orgànics al servei del partit i de l’autodenominada “esquerra plural” , ens han volgut explicar que Montilla, no es referia “a una possible victòria del PP”. La cosa era “una mostra d’independència del PSOE”.

Sempre guanyen, ho deia fa pocs dies, sempre . Les batalles internes del PSC-PSOE han estat tradicionalment molt dures i cainites. Ja a la segona república. Casi sempre lluites amb més contingut personal que polític. El contingut polític el fiquen després els intel·lectuals orgànics a sou o per fidelitat ideològica, que de tot hi ha. Les lluites personals és converteixen així en generositat ideològica. Tenim exemples recents, oi?

Al primer secretari i President, li troben més molla els que l’interpreten que no pas contingut té el que diu o es capaç de dir i fer. Com diu un dels seus , tots coneixem les seves limitacions. Però li hem de reconèixer una certa, ingènua transparència.

Montilla només es planta quan li afecta a ell i al seus, quan afecta a les seves relacions de poder. Madrid pot defenestrar Maragall, però que no toqui Montilla. Es planta per la cadira d’ell i dels seus. Mai s’ha plantat, quan afecta a Catalunya i al ciutadà . Va estar de l’altre cantó amb l’Estatut, no es va plantar amb rodalies, va treure ferro als resultats de la negociació amb la ministra Salgado....Només es plantarà si li discuteixen el seu paper. És clar que si perd vots a favor de partits catalans......guanya Catalunya i a lo millor fins i tot ZP. Paradoxes de la política.

RUIZ GALLARDÓN


RUIZ GALLARDÓN.

Sembla que una dreta civilitzada a Espanya no és possible: Al PP només hi tenen durada els carques. Es així. Ahir Piqué , ara Gallardón , demà Vendrell. Passat demà qui?

He vist a Montserrat Nebrera a TV3, com sempre intel·ligent i interessant, demostrant que al PP hi ha gent moderada, més d’un diputat/diputada. Però insisteixo, a la pràctica només duren els carques. Lo que els converteix, millor dit els fa seguir sent, una opció preocupant per Catalunya i..... per Espanya.

NAVEGABILITAT, PATRIMONI CULTURAL I MODEL TURISTIC.



Avui ens trobem als diaris allò que ahir discutiem a l’IDECE.
A l'IDECE se'ns va presentar un pretès estudi signat per més polítics que tècnics. El representant d'UGT , gens sospitós de ser un infiltrat reaccionari va expressar els seus dubtes en torn a l’estudi, a les propostes. Poc podiem opinar d’un estudi presentat “in situ” i “on time”. En tot cas, l’actual model de navegabilitat es va ficar en dubte, també per part meva.

La proposta que varem entendre era : Fins Tortosa ja es navega; a partir de Tortosa sense motor. Planava en tota la discussió un model de navegabilitat més ambiciós, planava la proposta d’assuts presentada per la Cambra de Comerç, turisme i navegació.

Les propostes, la necessitat de normativa, la dependència d'altres administracions (donc les competències són de l’Estat i la CHE) ens van retrotraure al 2002, quan ja es va fer una proposta de decret per tal d’avançar en les garanties jurídiques!!!! de l’actual oferta!!!

Per navegar sense motor aigües amunt de Tortosa Voleu dir piraigües? Va preguntar un representant sindical amb més pedigrí progressista que la majoria dels assentidors presents - : Doncs no fa falta tant de rebombori, ni pressupost.

Es va demanar que l’estudi fós susceptible d’aportacions i debat. El conseller va ficar límits urbanístics, en torn per exemple al canal Carles III. Però va obrir la porta al consens. Avui l’estudi s’anuncia com definitiu als diaris.

Crec que el model de navegabilitat va lligat al model, a l’ambició turística, a la recuperació de nostre patrimoni cultural. Un possible gran Museu Diocesà, les cases de la Catedral, el casc revaloritzat i la meravella de castell de la Zuda com símbol del territori.
M’imagino un port fluvial a Tortosa integrat, amb un cas antic recuperat que arriba fins l’aigua i accedeix al riu. Uns camins de sirga, vora riu amb carril bici i el bosc de ribera cuidat. M’imagino ambició i orgull.

És més racional i sostenible aquesta proposta, que moltes de les que ens envolten... Port Aventura, las Vegas als Monegros . Fòrum de Barcelona, l’oferta valenciana, Marina d’Or. No, no proposem ofertes artificials. No volem res d’això. Volem patrimoni i ambició.

Volem ficar en valor les nostres possibilitats. Volem consens i diàleg.

Si l’IDECE ha de ser el guàrdia de l’ortodòxia més integrista. Si ha de ser un organisme burocràtic per dir “sí Buana “ al radicalisme verd. Si no es poden fer aportacions, l’IDECE estarà mort; el futur Terres de l’Ebre ..... tocat.

16 de gener 2008

IDECE.


IDECE??.

Avui hem tingut sessió d’IDECE ; s’ha reunit el consell rector de l’organisme.

L’IDECE podria, deuria ser un organisme de concertació, de consens , d’aportació d’idees. Un laboratori de projectes i de creativitat.

És tot lo contrari , un organisme burocràtic i sense esperit. Una perfecta inutilitat , mai s’ha vist una pèrdua de temps tant ben representada institucionalment. Ajuntaments , parlament , consell comarcal, societat civil , sindicats , Govern escenificant un debat que no existeix.. Rentar lo cap del matxo ; perdem temps , sabó i diners. Temps de silenci , de paraules buides, temps de govern tripartit. Burocràcia contra creativitat, dogmatisme front iniciativa, temps de govern d'entesa .

15 de gener 2008

LiBERTAT BAJO PALABRA

De tot “el post” referits a la demagògia de l’aigua, al model de creixement de “Progrelandia”, resulta que pel que més m’han preguntat ha estat per la frase que parla de "classes d’angles i democràcia". Em pregunten: Què vols dir? Jo els he recomanat llegir a Joan Sabaté i el seu article referit a CiU i l’aigua. M’han dit, certament tanta manipulació el desqualifica i no el fa susceptible de donar lliçons a ningú. Però què volies dir?. Entenc l’interés. La frase és molt bona , no és meva. És d’Octavio Paz .(Libertat bajo palabra)

Funciona per sí sola. Coses dels bons poetes.

La cita la vaig fer amb tota la intenció, després de tanta pregunta no em resisteixo a reproduir part del poema, d’amor i de guerra civil “Piedra de Sol”:

Todo se transfigura y es sagrado,

Es el centro del mundo cada cuarto,

Es la primera noche, el primer dia,

El mundo nace cuando dos se besan,

gota de luz de entrañas transparentes

el cuarto como un fruto se entreabre

o estalla como un astro taciturno

y las leyes comidas de ratones,

las rejas de los bancos y las carceles,

las rejas de papel , las alambradas,

los timbres y las púas y los pinchos,

el sermón monocorde de las armas,

el escorpión meloso y con bonete,

el tigre con chistera, presidente

del Club Vegetariano y la Cruz Roja,

el burro pedagogo, el cocodrilo

metido a redentor, padre de pueblos,

el Jefe, el tiburón, el arquitecto

del porvenir, el cerdo uniformado,

el hijo predilecto de la Iglesia

que se lava la negra dentadura

con el agua bendita y toma clases

de inglès i democracia, las paredes

invisibles, las máscaras podridas

que dividen al hombre de los hombres,

al hombre de si mismo,

Se derrumban

por un instante inmenso y vislumbramos

nuestra unidad perdida, el desamparo

que es ser hombres, la gloria que es ser hombres

y compartir el pan, el sol, el agua, la muerte,

El olvidado asombro de estar vivos.

Doncs això: Després de tot em produeix certa tendresa que certa gent vulgui donar-nos lliçons d’angles i democràcia.

Entesos, oi??


l'Espoli.

El grup Parlamentari de CiU ens hem reunit a Lleida. Hem visitat el museu, el magnífic museu diocesà. Els ilergetes , Indibil i Mandonio , el romànic, el gòtic. L’orgull i l’autoestima d’una ciutat. També la trista, absurda polèmica. El bisbat de Barbastre- Montsó reclama, ara, la propietat de 113 obres. Com sabem les parròquies de la franja es van segregar del bisbat de Lleida. Una historia de “Separatisme” i d’intriga on intervenen l’OPUS ( Monsenyor Escrivà de Balaguer és de Barbastre) Juan A Belloch , alcalde de Saragossa (PSOE) i estiuejant a Terres de l’Ebre.

A cap lloc del món, a cap, es dona una situació tan absurda, el museu té els títols de propietat, les proves de la compra o permuta. Durant 100 anys les obres han estat en mans del Bisbat de Lleida sense que ningú les reclames. Es sap que sense l’esforç del bisbe Josep Meseguer , amb tota seguretat haurien desaparegut. Si en lloc del Bisbat de Lleida les obres foren en poder del Museu de Nova York o dels Thyssen , no se’ls discutiria la propietat. No passarà res igual a cap lloc del món, a cap. Significaria la fi de molts museus. Una arbitrarietat . Només aquí pot passar. Entre altres coses perquè molts catalans votaran a la gent que atia l’espoli. A PP o a Belloch- PSOE.

L’orgull i l’autoestima de la gent de Lleida ha experimentat un impuls proporcional a la qualitat del Museu. Un molt important impuls. A l’Ebre, tenim possibilitats d’un impuls semblant. Tot un repte.

14 de gener 2008

CAL ALGUN CANVI....PERQUÈ RES SIGUI IGUAL


Miro la foto, la taula i flipo ( es diu així?). Una ministra i 4 consellers. Els ha dit no i prou. Ells callen, dissimulen; ella somriu. Elena Salgado i 4 més.

Hem patit un any 2007 , on la gestió del tripartit ha estat a l’alçada del seu President. Res a millorat. Res podia millorar.

És ben curiós, després de la reunió, tots han guanyat. Sembla la nit de les eleccions. Ho sembla perquè és un joc electoral. Tothom guanya: Qui perd, doncs ?

El gros és que certament guanya el PSOE que se’n surt amb la seva. Guanya , perquè pot dir a l’Espanya de Bono i Ibarra, a la del nou himne, que la Salgado no ha cedit. Quatre comparses – 4 . Quatre consellers-4 , ho avalen.

Guanya el PSC, en la mateixa mesura que guanya el PSOE. Davant l’electorat que no vol tant catalanisme. Que el té; com si el té!!. No ha cedit, ho avala la Salgado i els 4 consellers.

Guanya el PSC . Davant l'elector que vol més catalanisme, que també el té: S’han plantat; ho avala ERC i els 4 consellers.

Guanya ERC, doncs pot explicar que Montilla s’ha plantat. I “Yo sigo”.

Tots tenen el que volen: Estant instal·lats a la Moncloa uns. A Sant Jaume altres. A Sant Jaume, a la Moncloa, a la Diputació i l’altra acera de la Plaça, quasi tots. Llavors per què s’ han de preocupar??

La submissió de l’ala catalanista del govern; la submissió de ERC és esfereïdora. A canvi el PSC- PSOE li fa (i li farà) el joc electoral a ERC, per tal de què no perdi el grup parlamentari a Madrid i garantir la divisió del nacionalisme català. Surt barat.

Qui perd ?? : Perd Catalunya., perden els catalans. El desplegament de l’Estatut ,. els problemes de rodalies , les infraestructures, l’aigua, la sanitat no obtenen resposta.

Rodalies dius? Va per llarg. El Prat, les llistes d’espera, la immigració dius? , l’aigua, l’economia dius?? L’Estatut?? Catalunya ?? Al 2014 en parlarem.

Cal algun canvi, per a què ... alguna cosa canviï, no al 2014. Ara.




Post -data: al 2014 alguns dels actuals líders del “tres i partits” estaran jubilats . El “problema” no serà el seu problema. El nostre, el de Catalunya sí.

13 de gener 2008

SOS: CHAIB , ON ETS ??


No fa gaires dies, l’amic diputat Chaib s’escandalitzava per un vídeo. El vídeo de CiU, on mostràvem preocupació per determinats aspectes relacionats amb la immigració, el dret de les dones, dels nens i nenes. Deures i drets. Humanisme i democràcia. En sí,la immigració no és un problema, però certament ens planteja nous - vells problemes.

Avui sóc jo l’escandalitzat, pel tema DE L'ABLACIÓ: On són els Chaib? Qui defensa a aquestes pobres nenes d'una tradició que les mutila?. On són les veus de Chaib i dels seus?? No s’escandalitzen?

La submissió, l’opressió de les dones, de la dona, encara més dels nens i nenes, són el nostre problema. Deures i drets. Són la nostra lluita, ho dèiem al vídeo. Ho diem aquí.

Racisme és considerar vàlid pels nens o nenes immigrants allò que no és acceptable per als d’aquí. No és acceptable la manca d’escolarització, no ho són els símbols de submissió (sigui el vel o altre) i menys a l’escola. És esgarrifosa l’ablació. Racisme és permetreu, racisme és callar. On és Chaib? On són ? On ets, Chaib?

LLIÇONS DE DEMAGÒGIA A L'EBRE.

S’acumula la feina. Uns quants amics, simpatitzants d’ebrediputats es mostren indignats pel tractament mediàtic i als blocs de declaracions i notícies. Demanen una reacció. Consideren vergonyosa, la utilització i manipulació de notícies com l’anunci d'una manifestació per part de sectors productius i del tema de l’aigua, les declaracions de Felip Puig.

Resposta?? Sempre hem estat convençut que la resposta a la demagògia o la irracionalitat és la prudència, el treball a favor del territori i dels pobles. L’anàlisi serè de la realitat, la formulació d’alternatives possibles i racionals.

De veritat, amics, creieu que algú a aquestes alçades ens pot donar lliçons?? O pot enganyar a ningú?? Val la pena contestar?? Després de tot el que hem passat, ens deixarem impressionar?

Recordeu: Els que reivindicaven.... ara Governen, tenen l’obligació de donar respostes i solucions. Sobta com, militants de partits de govern, reivindiquen i demanen explicacions. Què no saben que són ells qui han de donar-les?? Què no saben el que és governar??

Hem vist qüestionar el model de desenvolupament, el model turístic i de creixement del nostre territori... Ara governen, certament. Governen aquí, allí, a Aragó i a Madrid. Als seus dominis no s’hi pon el sol, ni s’acaba l’aigua (Projecten las Vegas, als Monegros!!!!)

Anuncien possibles restriccions d’aigua a la Girona banyada ( és un dir ) pel Ter i l’Onyar, anuncien restriccions als arrossaires del Delta. Fan informes desfavorables a creixements urbanístics a Terres de l’Ebre, fins i tot el polígon Catalunya Sud .


Certament l’Ebre ja ha deixat de ser una conca excedent, comencem a ser una conca receptora. Volem créixer. En determinats moments, a l’estiu, es necessitem puntes d’aigua i necessitem respostes. Demaneu-les a qui correspon, demanem-les a qui governa. Al Govern D’Aragó, a la CHE, al Govern de Catalunya, al Govern de l’Estat.

La planificació del creixement i de l’equitat, correspon als Governs, hem escoltat els xiscles pel creixement certament poc controlat del Llevant, de Terra Mítica. Recordeu? Les imatges de la construcció, dels camps de golf, de les piscines eren un aval de la necessitat d’un altra planificació; d’un altra cultura de l’aigua.


Ens poden dir qui governa Barcelona?? Ens poden dir on s’han multiplicat les places hoteleres ?? Ens poden dir on és l’oferta golfista (en tots els sentits) més important de la Mediterrània??. Ens poden dir on és la màxima demanda d’aigua... i d’energia, per habitant? ERC- PSC- ICV , han governat més de 23-27 anys a l’àrea metropolitana. Ells han planificat el creixement de Barna. Ells han creat el problema. Ara governen, ja anem pels 5 anys, a Catalunya. Cinc anys esperant les solucions.

Prudència, sí . Respostes també, les exigim!!!: Les imatges de Diagonal Mar, les imatges de Barcelona, on ningú fa informes limitant el creixement per manca d’aigua, ens avalen. La vergonya d’informes restrictius a Terres de l’Ebre, l’anunci de restriccions al Delta, ens reforcen. Ens fan preguntar qui Governa?? Aquí, allí i més enllà ? Qui ha governat quasi 30 any a Barcelona?? Qui ha avalat aquest model de creixement?? Qui l’avala?? :

Qui ha creat el problema?? Com és que no dóna solucions??? Per què no en té???

Escolta amic meu la resposta, no la té el vent. Mira-la als post, a les pistes d'esquí al Fòrum o a les imatges de Diagonal Mar .

PISTES D'ESQUI AL FÒRUM : RESTRICCIONS A L'EBRE



Aquí teniu la resposta a moltes preguntes: PSC, ERC I ICV , han governat i governen Barcelona: Amb quina autoritat poden demanar a Aragó o al País València una nova cultura de l’energia o de l’aigua??? I els agitadors d’ahir?? Què poden dir, ara que governen, ara que estan al govern?Ells han creat el problema, ells ens deuen la solució.

NEU Al FÒRUM amb aigua o energia d'on?? : Vindran després a explicar-nos a Terra Alta, a Ribera o al Delta: Què.... de l'aigua ? Què dels Molinets? Què de Que? Ara,... no vos feu una caseta de camp!!! No caseu un pardal. NO vulgueu un Hotel!!!!.No parleu d'un parc eòlic on fa vent!! O de pistes d'esquí al Pirineu!!!! I s'estranyen que sectors productius es revoltin??

QUI VULGUI VEURE ......NOMÉS CAL QUE MIRI







NO ÉS BENIDORM NI LAS VEGAS, NI LLORET ; ÉS .. SÍ, SÍ:

" ÉS PROGRELANDIA" ÉS............. ..........BARCELONA



Lliçons ?? De qui? De què? Com diu Octavi Paz: classes d’anglés i democràcia.

Qui vulgui mirar... que miri, qui vulgui veure.... que vegi.

11 de gener 2008

AMICS DE TOTS,AMICS DE LA FATARELLA


Sense massa comentaris: Hem fico al dia, repasso la premsa de Terres de l’Ebre i trobo l’article del Diputat Paladella, dedicat al Delegat. Sense que serveixi de precedent: Un bon article.

Té una virtut, que és al temps un defecte. Tot el que li diu al Delegat és cert però també seria cert si fos el delegat qui li digues al Diputat Paladella. Seria cert si en lloc de la Fatarella diguessin Bot i seria cert si s’intercanviaven els papers, entre ells. Trist, molt trist, els socis de govern , s’acusen d’amiguisme, de clientelisme. Si entre ells es diuen i es fan això, com ens deuen tractar als altres.

AMIGUISME, Sí amiguisme . El PSC i ERC es retreuen amiguisme i es declaren publicament, amics dels SEUS amics, cadascú defensa “els seus” i així ens va. Governen junts, malgovernen junts a la Generalitat i als pobles.

No entenem tot aquest sectarisme, aquestes baralles entre socis de Govern , d’un Govern que deuria ser de Tots. Nosaltres no només tenim amics a Bot, a Batea, a la Fatarella a tota Terra Alta : Sóm amics de la Fatarella, de Bot, de Batea, de Gandesa de tots els pobles i gent de la Terra Alta, sense colors ni sectarismes. Reclamem una visió de govern, la fi del sectarisme. El Govern, les institucions són de tots. Trist, molt trist haver de recordar això a un Delegat i a un Diputat- alcalde, a partits de la majoria de Govern. Pobres Terres de l’Ebre , pobre País.

Sense comentaris ; coses del tripartit.

MARRÀQUEIX.


Marràqueix; Marrakech.

Torno de Marràqueix, a un altre ritme, més pausat, menys frenètic tot i ser un caos... ensordidor, colpidor, sempre sorprenent, colorista , multicultural, exòtic... però també pobre, brut, classista, injust, preocupant.


Plou, a la plaça Jamma el Fnna plou, plou a bots i barrals, els dèficits d’infraestructures de la ciutat és fan més evidents amb la pluja, el caos es multiplica. L’encant és dilueix, és fa més subtil, com les olors. Les carreteres del Gran Atlas estan tallades per la pluja i la neu, no podem anar a Ourzazate i passegem pel Palmerar al nord de la ciutat: La neu de l’Atlas acompanya el roig de les muralles i el dibuix d’unes palmeres que busquen el cel, fa una estona ennuvolat , ara d’un blau que sembla inventat, irreal,exagerat, com les parets del jardí de “Le Majorel”.

Comento amb un amic marroquí que ens acompanya, com ha canviat el País i la ciutat. Jo vaig estar-me per primera vegada fa 30 anys!!! Em sorprèn la seva reacció; s’enfada, em diu no, no ho digueu, no digueu que el país ja no és el que era. Amb la vostra mentalitat occidental, ens feu molt mal. Vosaltres no viurieu, com viu la gent aquí. Necessitem canviar i molt, necessitem no ser tant exòtics i ser més desenvolupats, no tanta nostàlgia i més infraestructures. Menys exclusivitat i més classes mitges.

Em diu: Hem perdut el mercat nord americà, però el turisme europeu ajuda. Ara bé, necessitem infraestructures, indústria i serveis. Vosaltres els progres europeus vos equivoqueu en tot, volent estar a favor esteu en contra. Li dic: Estic vacunat de ser progre. Tots ho sou, sense saber-ho , tots ho sou. Elitistes, nostàlgics i amb sentiment de culpa occidental.

M’explica que els grans aliats de l'integrisme són els esquerrans europeus. Diuen el mateix. Als vostres països gent a la que escolteu i doneu veu i crèdit serien la ultradreta, quan parleu d’ecologia, esteu parlant d’exclusivitat. Quan parleu d’identitat parleu de folklore , de caciquisme, de tradicions feudals. De situacions molt injustes , de submissió de la dona i de l’home. Necessitem desenvolupament, estabilitat i sobre tot complicitat. Moderació.

Jo li dic, però tu ets musulmà??. Hem diu sí, sí, com no. Però estic a favor d'un desenvolupament a la europea i d'una evolució cap la democràcia. El problema no és la religió, és l’utilització de la religió. Com a Europa; existeix una democràcia cristiana i moviments cristians a la dreta i a l’esquerra. Musulmans moderats n'hi ha, al Marroc en la mesura que ens desenvolupem i apareixen classes mitjanes, apareixen alternatives moderades, no es pot obviar als moviments musulmans moderats, ni les ganes de desenvolupament, si entenem i afavorim això, si aïllem l’integrista: Hi ha una esperança.

No ens protegiu, el respecte no és assentiment: El vel no és exotisme, ni és cultura és feudalisme, és submissió: Fixat - m’ensenya un cartell- diu: Déu , Pàtria i Rei. Et sona?? No ens protegiu, enteneu-nos. Allò que exigiu als vostres clergues, exigiu als nostres. No ens protegiu, respecteu-nos
Avui, em comenten la decisió de l’Ajuntament de Barcelona, anunciada pel concejal de Drets Civils, Joaquim Mestre d' ICV-EUiA , descartant una mesquita a Barcelona. No discutiré la decisió però em falta la veu de Mohammet Chaib, com em falta amb moltes de les reivindicacions al Magrhib. Els immigrants han de tenir drets i deures, exactament els mateixos, els vels no han de ser motiu de discussió, els símbols religiosos han de tenir el seu àmbit (que no és l’escola). El paternalisme, l’exotisme, la nostàlgia, no és la resposta, els valors democràtics sí . Aquí i allí. On és la veu de Chaib? Aquí i allí. On és??


.

07 de gener 2008

SOSTRES; CHAIB.


Ens fan arribar les opinions de Salvador Sostres en torn al vídeo de CiU i les declaracions del Diputat Chaib. Coincidim en molts aspectes i discrepem en pocs altres.


Formes són formes. Certament els diputats estem més obligats a guardar-les. No fem literatura i per tant l'aspecte formal, té un altra dimensió. En tot cas ens reafirmem en tot el contingut del post i amb tots els relacionats. Tant és així... ue el tornem a publicar, el que tenim clar és que nosaltres no hem de donar explicacions per Sostres.... qui per cert és defensa molt bé i solet:



BENVOLGUT MOHAMMET CHAIB. BON ANY


Benvolgut diputat, company, tu i jo hem compartit alguna estona junts; hem format part en l’anterior legislatura de la mateixa comissió: La de benestar social. Teniem, tenim una bona relació. Una bona relació entre nosaltres i amb tots els altres diputats de la comissió: Tots demòcrates catalans.
He dubtat molt abans d’escriure aquestes ratlles, però precisament en nom del mutu respecte que sé que ens tenim, m’atreveixo a adreçar-te-les, en la seguretat que ens ajudaran a tots dos , si més no a parlar quan ens tornem a trobar.
Tu saps que ningú del meu grup, m’atreviria a dir ( m’atreveixo a dir) que ningú de la comissió es xenòfob, ho saps i et consta. M’ha sorprès la teva reacció al vídeo de CiU. Vull pensar que és producte de la bona fe i no de una voluntat electoralista. Confiant i donant per suposada la teva bona fe em permeto fer-te una petita reflexió. Al nostre país vam fer un llarg curs, un doctorat en dictadures i intoleràncies. En nom de certes tradicions i valors s’ imposava la intransigència, l’intregrisme, la misogínia. Un llarg i penós silenci acompanyava, als mocadors del cap, les mantellines, el negre fosc. La casa de Bernarda Alba. La llarga, nit .
Sabem per experiència que les formes; el mocador al cap, no són neutrals; tenen significat..... I tant... un significat cultural, polític i religiós, que com més interioritzat està més preocupant és. Ja sabem que ningú obligava a portar mocador negre de per vida o a tancar-se a casa les viudes dels nostres pobles. Ningú les obligava perquè no calia, assumiem submisos el nostre, el seu destí. La llarga lluita de la democràcia va ser acabar amb la submissió. És la llarga lluita de l'humanisme occidental, on l’home (i la dona) pot arribar a ser déu o Déu pot ser home. En tot cas, home i dona amos del seu destí i centre de tots els nostres valors socials. És l’humanisme.
De veritat et creus que denunciar això és xenofòbia?? No saps fins quin punt s’usa la tradició i el que s’anomena cultura per imposar formes de dominació i intolerància. Jo crec que és tot el contrari, que en nom de certes tradicions es fa xenofòbia a la inversa.
Amic Chaib, crec sincerament que tots, tots tenim els mateixos drets... i els mateixos deures, ningú té més drets par haver nascut aquí... però tampoc en té menys, no en pot tenir menys... oi que ho entens? És per això que em faig la pregunta: Si jo defenso les meves tradicions, valors i creences: Per quins set sous sóc xenòfob? Mentre que defensar les tradicions culturals i religioses de certes minories, resulta que ara, es progressisme?
No creus que xenòfob, és tot allò que contribueix a la desigualtat, al masclisme i la submissió; es faci en nom de la cultura , de la tradició o la religió que es faci.? Sigui aquí o al Magrib? No creus que existeix més xenofòbia contra els seu propi poble en certs règims, poc democràtics que a cap dels nostres partits? No creus que aquesta forma de xenofòbia cal combatre-la allí i aquí?
No crec en cap dret de territorialitat, però si en els valors socials que com comunitat hem conquerit. Valors que ens han permès a tu i a mi ser diputats. Ara bé, compendras que m’estimi la meva llengua, la meva cultura i que defensi els meus i nostres valors: La meva nació i la seva pervivença. Amb els mateixos drets que tu.
Et vull , millor dit no et vull, estalviar l’exemple, poder no hi ha drets eterns de territorialitat però si que hi ha drets dels pobles. Sóc amic del poble saharaui, poble al que se li han discutit i negat tots els seus drets, s’ha poblat el seu territori, en base a una colonització imposada. Ara ja són minoria. És el que pot passar als pobles que no troben, o li neguen, la manera de defensar-se ells i els seus valors.
Com veus no tinc cap sentiment de culpa, ni demano perdó per no ser socialista o per ser català i catalanista; això no em converteix en xenòfob. Espero que ho entenguis. Estic molt preocupat, pel vostre relativisme moral i polític. Estic convençut que la tolerància de la intolerància és covardia, deixa’m doncs acabar recomanant-te la lectura de l’article que adjunto. Es titula “entrampada en el silencio”
Amic Chaib, a l’espera d’una amigable conversa deixa’m desitjar-te de tot cor un Bon Any .

04 de gener 2008

25 Anys de TV3


No volien; aquest és el meu record en torn a TV3 . Que no volien de cap manera. Governava el PSOE, era Director General de RTVE Calviño; President Felipe González i manava molt Guerra. No volien, volien el control de la ràdio i de la TV per “ells”, per l’estat. Fins i tot van amenaçar amb embargar els repetidors, amb no sé que fer amb les llicencies, amb la Guàrdia C ivil molt semblant al que esta passant al País Valencià.

Ells no volien, natros ho necessitàvem. Necessitàvem una TV “de país , al servei del país”. La nostra. El fet d’existir TV3, canal 33, és un dels fets lingüístics, culturals, polítics més importants dels últims 30 anys. Una aposta personal i arriscada del President Pujol, imprescindible per la normalització, no només lingüística de Catalunya.


Sí, el record em porta a la Guàrdia Civil... i penso com era , com va ser tot de difícil. I continua sent-ho. Si les forces polítiques catalanes foren dèbils no tindriem TV3. Si deixem de ser forts , ens la voldran desvirtuar, tornaran els Guerra, Calviños i els Ferran a parlar de “crosta nacionalista”, (mentre els Iceta i Montilla atorguen) i tornaran a proposar una televisió “antropològica, folklòrica”. Si fós pel PSC, no tindriem TV3. No volien, no volen.


Ho hem de tenir present a l’hora de celebrar el 25 aniversari. Per tenir TV i Radio Catalana, per tenir “la nostra” es va necessitar un sentiment, un catalanisme prou fort... com per fer front a un PSOE-PSC “que ni volia, ni vol”.


Cal recordar-ho , per garantir 25 anys més de normalitat a la TV de Catalunya.

03 de gener 2008

LA LLUFA DE BELLVEI.


El socialistes de Bellvei del Penedès s’han escandalitzat, han fet qüestió publica del fet .L’alcalde va penjar el dia del innocents una “llufa”, que seguin la tradició li havien portat els nens del col·legi. On es l’escàndol? : La llufa es va penjar al lloc de la foto del President.


Els "progres" , tan donats ells a fer broma dels símbols dels altres, tenen la pell molt fina quan els toquen els seus.



Tinc molt clar que la majoria de vegades, l’escàndol està més en la mirada del que mira que en el fet que el provoca. En el cas de Bellvei, també . En aquest sentit l’entenc.


Ni els nens que, seguin la tradició van portar la llufa a l’alcalde, ni l’alcalde que va fer la innocentada podien suposar que algú s’escandalitzaria: Qui pot confondre una llufa amb un president? O amb cap altre símbol?: Llavors, si no és possible la confusió, on és l’escàndol? .
Ja ho he dit, l’escàndol està en la mirada del que es vol sentir ofès. El president és el president de tots i jo mai el confondre amb una llufa. Ara, si s’escandalitzen: Per què és? Per què deu ser? Quins acomplexats complexes arrastren ?


Quan al President Pujol el pintaven com el Jedi,
mai em vaig escandalitzar, al contrari sabia que la gent s’ho prendria pel cantó positiu d’intel·ligència i habilitat. El que em preocupa és que algú, que és del mateix partit que el President (i per tant el coneix millor) cregui que en el cas de la llufa de Bellvei, hi ha base per la confusió, per l’escàndol.


L’escàndol està en la mirada i en la interpretació del que mira, no en la meva.
I en la vostra? Creieu, que hi ha alguna raó per que això sigui possible?
Creuen, creiueu; com els socialistes de Bellvei que algú pot confondre al President amb una llufa ? Jo, no.

Qui cregui que sí, qui s’escandalitza; ell sabrà per què. Jo, no.

02 de gener 2008

ANY NOU: VIDA NOVA?



Res nou, el sempitern desig de - Any nou; vida nova- el dia 2 de gener troba la seva fi. La realitat s’imposa .





Joan Ridao retreu a Montilla la seva complaença amb el PSOE. Com veiem res nou, vell discurs, vells tòpics (per no dir, velles mentides). La vella perversió del llenguatge: Montilla no és complaent amb el PSOE, Montilla ÉS PSOE. Qui és complaent amb el PSOE i amb Montilla : .....ÉS RIDAO i ERC .



Ara venen eleccions i els socis tenen, en velles paraules de Puigcercós, “que marcar paquet” . Ridao es vol desmarcar de PSC – PSOE; però no pot. Són els seus socis, millor dit ells (ERC) són els seus subordinats per això dissimulen que PSC i PSOE són la part i el tot de la mateixa cosa, a l'igual que el partit socialista aragonès o el basc.

Quan es vol fer veure que Montilla és sucursalista se li fa un favor interessat. Montilla era, és i serà PSOE: executiva , baró, dirigent, ministre, pur PSOE.


Llavors qui és sucursalista? Any nou, res nou . Veiem que diuen i que fan.



Sosté Puigcercós: ERC no dubtarà entre PP i PSOE perquè no jugarà mai amb el PP. I tant!!!. Com no, res nou. Els va la cadira!!!! Han perdut la possibilitat de la equidistància, allà i... aquí. Ells són la sucursal del PSC. Que ningú s’escandalitzi, només cal mirar el que fan: Es presentaran junts a les eleccions, compartiran una única candidatura. Sí, una única candidatura al Senat, un mateix destí electoral, un mateix programa i finalment una disciplina de vot que només es trenca (sense ficar en perill el cotxe oficial) quan volen “ marcar paquet”, quan venen eleccions.


Any nou, vells vicis, vells tòpics, velles mentides. Però com no, també nou any, noves esperances. Només és lliure qui no té les mans lligades, qui no és presoner d’aliances predeterminades, al Senat i o al Govern. Qui no ha venut la casa i no té que anar a lloguer. Per aconseguir fer realitat alguna de les velles o noves esperances cal mans lliures, negociació (i tant, no ho neguem) i independència de criteri, fer front als tòpics i a les fal·làcies interessades. Cal deixar molt clar que és ara quan la política i la presidència de la Generalitat està supeditada a la política espanyola, és PSOE i aliats.


Montilla és PSOE i ERC el seu aliat. Magdalena la seva candidata per Màlaga i ministra a Madrid. Per molt paquet que uns o altres marquen, aniran a les mateixes llistes al Senat espanyol..... ara i al 2014 . Encara no esta clar?