30 de març 2007

UN PROBLEMA DE SOSTENIBILITAT, PERÒ NO ALS POBLES



Catalunya té un problema de sostenibilitat: però no als pobles.


Em sembla curiós, la gran quantitat d’activistes que denuncien “un problema”, problemes, de sostenibilitat a tot el territori. Estic d’acord, hi ha “un problema” , molts de problemes mediambientals. Però ni estan, ni els provoca el territori; no als pobles. Ni a l’Ebre, ni als Pirineus. Estan a la metròpoli, a la ciutat, a l' àrea, diguem-ho clar: Estan a Barna i al cinturó. El mateix passa amb l’especulació, amb la vivenda.... Una innocent pregunta: Perquè, els activistes no són on és el problema ??

Continuarà......

29 de març 2007

El REI NU.


Tots coneixem la faula del rei nu. Ningú ha de ser més... o menys per raons de naixement.

Ho crec fermament, com crec que Catalunya és un país, una nació amb un esperit just i generós. Ho hem demostrat.

El poble i els seus representants tenen el dret, probablement el deure, de dir-li al rei que va nu, sense que lloc o circumstància de naixement, ni el fet de ser rei, doni cap prerrogativa.

Aquets dos dies al Parlament m’he sentit ofès i menyspreat. Hem vist al rei nu i han intentat desqualificar-nos per dir-ho.

Al ple del Parlament, quan es fa una pregunta oral, hi ha torn i temps de repregunta i de rèplica. Als debats, el mateix. El President Montilla ja ens té acostumats a llegir resposta i rèplica. És igual el que li preguntin o diguin, ell no escolta, porta la rèplica escrita. Sempre ho he considerat una manca de respecte al Parlament..... i a les formes parlamentàries.

Ara, ja no són les preguntes, al propi Ple ha llegit un curt text i li ha passat el torn al Conseller Saura. Ho considero una falta de respecte.

Li han subhastat la Presidència, li han presentat una resolució trencadora, i no ha reaccionat. No, el rei, no , el President va mal vestit i no vol que li diguin. Com sempre, a la pregunta de la sessió de control s’ha perdut i ens ha perdut el respecte. Sectarisme i males maneres per resposta.

És president amb els vots d’ERC, governa amb ERC i ens exigeix a CiU allò que no gosa demanar a ERC . CiU evita la subhasta, ell respon amb desdeny o ni respon.

El Rei va nu o si voleu el president va mal vestit. Li manca la roba del respecte al càrrec, la dignitat de la institució. Ni es respecta, ni ens respecta. És lògica la petició d’Iceta. Sap el que li manca al rei. Jo també demano respecte per el càrrec i la institució de la presidència. El President, té la paraula. Espero respecte i dignitat institucional.

28 de març 2007

Qui dies passa anys empeny

Com quasi sempre, la tira del Batllori a la Vanguardia, és un dels millors, sinó el millor anàlisi polític que es publica. Avui, mentre escoltava el debat, a l'acabar la més que curta intervenció del Sr. Carod Rovira, he recordat la tira, on el ninot que representa a Carod es disfressa amb barba i gavardina, tot dient: Déu meu quina vergonya!!!. doncs això... és el que m’ha semblat el breu parlament, com amagant-se, curt i ras ens ha dit... Qui dies passa anys empeny... i a l’Ebre fa bon vent. El dictamen dels advocats de l’Estat ja ens va bé, perquè jo he de garantir la continuïtat d’aquest govern. Com li ha dit l’altre (Piqué), els hi va tant bé que van felicitar a la Vanguàrdia i al Barbeta per publicar-lo.

De què deu avergonyir-se el Sr. Carod?. La brillant exposició i posterior rèplica de Mas ho deixava clar, no hi ha, ni voluntat, ni estratègia, ni actitud per part del govern de defensa de Catalunya, per això ERC fa aquests escarafalls de calçotada, i subhasta la pròpia presidència de la Generalitat

El president Montilla ha sortit, ha llegit una intervenció preparada que no contestava a lo dit, el seus l’han aplaudit. Un diputat ha preguntat: i què aplaudeixen ?? i l’altre ha contestat: sembla que llegeix una mica millor. Aplaudiments

Després, el Sr. Iceta, adonant-se de la debilitat del Sr. Montilla (perdoneu, President Montillla) ha reclamat més respecte per al President, i un diputat ha dit: quan acabi de llegir bé, quan es respecte ell mateix, quan respecte a la cambra contestant al que es digui, quan es faci respectar per aquells que li subhasten la presidència. Un diputat/ada ha portat un diari de sessions i ha dit: no tenen memòria d’algunes sessions amb Pujol.
Hem seguit escoltant i lo dit ha quedat clar, per ells: Tant si val, aeroport com infraestructures, finançament com Estatut. Qui dies passa anys empeny. Aplaudiments. S’aixeca la sessió. Fins dema.

On anem, Catalunya?




Escriure en aquest bloc, ple d’articles i reflexions de gran interès i qualitat, és tot un repte, però ho intentaré.

Abans de començar amb la reflexió que voldria fer-los avui, m’agradaria presentar-me: Meritxell Ruiz de Reus, companya del Paco Sancho i del Xavier Pallarès al Parlament, i dins de CiU diputada adscrita també a Terres d’Ebre. Com ells, al vostre servei.

Aquests dies estem vivint un espectacle polític que supera el del Circ de Soleil o el del Circ Cric. Malauradament, aquestos apleguen molta gent, en canvi el polític, produeix cada dia més desencís i indignació.

1) Diumenge, entre calçot i calçot, es posa a subhasta la Presidència de la Generalitat a canvi d’un referèndum pel dret a l’autodeterminació. Per mi és una mofa de les institucions catalanes i del dret a l’autodeterminació del poble català. “Amb les coses de menjar no s’hi juga”, deia la meva àvia.



2) Quan es demana a ERC que faci les propostes on toquen, que és al Parlament, es fa enrera. Que potser li van tremolar les cames quan CiU va dir que en parlaríem? Només li vam exigir que tinguessin maduresa política i portessin el debat on s’ha de fer, al Parlament. Ja hem vist avui la consistència de la seva proposta....



3) Debat sobre el desplegament de l’Estatut d’avui al Parlament, sol·licitat, tot sigui dit, per CiU: el Sr. President del Govern ha pujat a la tribuna a llegir dos fulls que li havien escrit dies abans i que no responien a res del que l’Artur Mas li ha presentat i ha passat la paraula al sr. Saura.



Sr. Montilla, es que no és prou important el tema perquè vostè el lideri?



En el repte més clau que tenim com a país, la seva acció es limita a seure durant 7 hores a l’escó i no dir res més? Una actitud impensable en els presidents que l’han precedit! El seu silenci no és sinònim de bona gestió i de tranquil·litat, sinó de renúncia a governar el país, a lluitar per ell, a millorar-lo.



Demà sortiran a premsa tots els resums del que s’ha dit i no s’ha dit al Parlament, i prefereixo no atabalar-los més, però avui he marxat de l’hemicicle amb el cap baix i l’ànim trist pensant: on anem, Catalunya? On anem amb aquest Govern?

Ebrediputada

LLISTES: GUANYA TORTOSA, GUANYA AMPOSTA



Ahir es va presentar a Amposta la llista de Manel Ferré, la de CiU, els que hi van ser parlen d'entusiasme. Jo vull parlar de consistència, renovació, perspectiva de futur i sobretot d'Amposta. Amb aquesta llista: Guanya Amposta.


Fa uns dies Ferran Bel va presentar la seva llista a Tortosa. A mi em va entusiasmar. Anna, Xell, Matilde, Rosa, per parlar de les dones:Un luxe. És tan bona que té més d'un número 1, Pere Panisello, Joan Sanahuja, Ester Vidal tots ells números 1 que acompanyen a un cap de llista que crea esperança, que garantirà una Tortosa amb més autoestima. Amb aquesta llista: Guanya Tortosa.

Per cert, seguint l'exemple, en pocs dies tindrem llista a l'Ampolla.

Modestament, amb aquestes llistes ja hem guanyat tots. Modestament

Deficient Transport Sanitari i Emergències Mèdiques

La setmana passada, els companys de partit de l’Ametlla de Mar i del Perelló es van ficar en contacte amb els Ebrediputats per a comentar-nos que els serveis sanitaris a aquestes poblacions són insuficients, destacant un deficient servei de transport sanitari.

Els Ebrediputats vam denunciar aquest tema a través d’aquest bloc, i al mateix temps, preguntàvem al Govern sobre les mesures a portar a terme per millorar aquesta situació.



Doncs bé, aquesta setmana, els representants de l’Ajuntament de Móra la Nova, han fet públic que també tenen el mateix problema. No els arriben les ambulàncies. Sabem que en un accident o incident, un minut és la diferència entre la vida i la mort, i un vehicle de transport sanitari no ha, no pot tardar 20 minuts per arribar al lloc de l’incident.

Però aquest fet no és únic i exclusiu a les nostres terres. També es produeix en altres indrets de Catalunya. Per aquest motiu, per nosaltres, i per als ciutadans de tot el país, començarem una campanya d’iniciatives parlamentàries instant al Govern, que per això ho és, a solucinar aquest problema tan greu i amb una repercussió tan gran per a la gent del territori.

27 de març 2007

.......I EL MAL VINGUÉ D'ALMANSA.

Faig un tour per alguns dels blocs que més visito, els dels amics Toni Vives, Emigdi Subirats, tinc el plaer de connectar amb Carme Laura.
La meva jove amiga el dia 25 escrivia:
El cóc del diumenge.... ve d'Almansa:
Cançó popular.
No em maten per ser traïdor, ni tampoc per se cap lladre,
sinó perquè he volgut dir que visca tota la pàtria.

............................ i el mal vingué d'Almansa


Toni Vives, m'assabenta que el jutge instarà el tancament de les emissores de TV3 al País Valencià, el dia..... 25 d'abril, commemoració de la Batalla d'Almansa!!!
Emigdi m'informa del manifest contra el tancament de TV3 a Valencia.
Dema el nostre grup preguntarà al Parlament en la sessió de control al Govern per aquesta qüestió.
Un esforç, un petit esfroç per aconseguir-ho i obligar a Montilla i Clos... ells, que podent no van fer, al contratri van desfer. Obligar-los, deia,a defensar la pàtria.
Aquesta pàtria que no parteix l'Ebre, ni el riu Sénia. Aquesta tan nostra terra, de la que "natros", la gent de les Terres de l'Ebre sóm la prova vivent d'una sola llèngua, d'un sol poble.
Visca la pàtria.

Servei de Ginecologia a Gandesa


Els Ebrediputats vam presentar una Proposta de Resolució en la Comisió de Salut, del dia 22 de març. Amb aquesta Proposta, instavem al Govern a possibilitar la continuació del servei de ginecologia a l'Àrea Bàsica de Salut de Gandesa, procedint a la contractació i reincorporació dels professionals de ginecologia necessaris per garantir un servei d'acord amb les necessitats de la població. Al mateix temps, també l'instavem a garantir, d'acord amb les reivindicacions dels ajuntaments i Consell Comarcal de la Terra Alta la continuïtat de tots els serveis assistencials necessaris a al Comarca.



Per a la vostra informació, us adjuntem la intervenció de Francesc Sancho defensant aquesta Proposta:


El Govern no va aprobar aquesta Proposta de Resolució. No farem comentaris. Vosaltres mateixos podeu opinar.

26 de març 2007

I EL GOVERN QUÈ?? Eh?? Eh?? I Montilla què?? Eh ?? Eh??



No volíem dir res, però no podem resistir la temptació, no podem esperar i callar. Tenim un respecte cap a les institucions del nostre país, el Govern i el Parlament, que ens pot i obliga.
Hem escoltat la proposta d'ERC, de Xavi Vendrell. ERC forma part del Govern de la Generalitat, el Govern de... Catalunya. ERC va investir President a José Montilla (President de.. Catalunya). Aquesta setmana hi ha un Ple del Parlament... de Catalunya, per debatre en torn a l’Estatut... de Catalunya. Obvietats, cert. Tant cert i obvi, que sembla que s’oblidi.

Quan ERC fa la proposta que fa, deu ser perquè el Govern del que forma part no té resposta als reptes del país, el President a qui van investir no té la seva confiança. Jo no crec, no puc creure que una proposta d’aquet calat no respongui a anàlisis acurats i a preocupacions profundes. Si la fan abans del Ple del Parlament, també deu respondre a la valoració que en fan de les propostes i resolucions, que fa pocs dies, deien havien acordat i blindat el Govern per al Ple .

ERC no creu en el tripartit, no té confiança amb el President Montilla, no creu que les tres forces que configuren el tripartit, puguin donar respostes convincents al Ple. Doncs si no fóra així, no s’entendria la proposta: Mai s’havia expressat més clarament la desconfiança amb un Govern, un President i les forces que li donen suport, mai.

CiU sóm a l’oposició, conscients de ser el partit que va guanyar les eleccions, però a l’oposició, en posició de liderar el Govern de la Generalitat, però a l’oposició. Per respecte a les institucions, creiem que el Govern i més concretament el President de la Generalitat deu clarificar si l’anàlisi d'ERC és correcte, deu deixar clar si té un Pla B, si aquet Pla compta amb la confiança dels seus socis de Govern i amb una majoria estable al Parlament. La pilota està als seus peus, és el President. Si no és així, plantejar quines són les possibles alternatives de Govern i parlamentàries. I si no té res a dir, dir-ho, prendrem nota.

Si el PSC i el president Montilla no tenen resposta a la desconfiança i desafiament d’ERC, perquè són presoners del PSOE, tindrem de demanar a ERC que presenti les seves inquietuds i propostes al Ple del Parlament. Que clarifiqui fins on arriba la seva proposta, que avali la seva coherència a Madrid al Congrés i front el PSOE, per exemple amb la llei per poder convocar referèndums. Perquè res està escrit i tot és possible, demanem serietat, respecte a les institucions i coherència.

No podem, no volem pensar que la proposta no s’hagi fet seriosament, no podem pensar que es retiri a la primera de canvi. Tampoc podem pensar que no tindrà resposta de la Presidència, doncs la proposta de canvi de President no l’ha fet qualsevol, l’ha fet un partit del Govern, en torn a un tema central i en un moment important per Catalunya.

Que quedi clar que per nosaltres no es tracta de recuperar la Presidència, es tracta de les institucions, es tracta del Nou Estatut, es tracta del futur de Catalunya. Que ningú frivolitzi, no crec, no puc creure que ho fessin. La meva opinió, per tant és que hem d’esperar, per respecte institucional, la resposta dels grups del Govern, la veu del President i la concreció de la proposta al Parlament.

Tripartit: cada dia perdem un llençol

INVERSIONS, DERIVADES DEL PHN,ALTERNATIVES a la CONNEXIÓ CAT-ATLL

Les previsions de fons europeus que tenien que arribar a l’Ebre en concepte d’obres adscrites al PHN, aquelles que no es tenien que perdre, s’han quedat pel camí. D’un cost total de 187 milions d’euros i d’un ajut sol·licitat de 137 al final n’arribaran 42’9 .
La mala gestió ha estat reiteradament denunciada pel diputat de CiU Ramon Espadaler. A Terres de l’Ebre ja no ens ve res de nou, de fet tenim menys aigua, menys garanties i menys diners. Cal dir-ho ben clar i català mentre aigües amunt el Pacte d’Aigua d’Aragó la CHE i les hidroelèctriques, gestionen el riu com si fos de la seva propietat.
Al Delta, a la desembocadura els problemes s’eternitzen, la gestió del riu empitjora i els diners no arriben, el cabal mimin és i serà una ratlla a la paret del riu a Tortosa, totes les reivindicacions que es feien als governs de CiU, s’han oblidat. L’aigua i les competències de gestió del riu estan en mans d’Aragó i de la CHE. Ha guanyat Aragó i a perdut el Delta. Contra CiU es reivindicava millor, entre altres coses perquè ja tothom sap que la capacitat del tripartit és molt però que molt limitada, el resultats ho demostren.

25 de març 2007

TV3 al PAÍS VALENCIÀ.






La gent de l'Ebre tenim una relació molt especial amb als nostres veïns del País Valencià. Aprecio especialmenta gent com Pere Major o com l'Eliseu Climent.


En un viatge a la Catalunya Nord amb gent del Bloc, parlant del riu Ebre rèiem del concepte de frontera. El riu Ebre no separa cap país, a dures penes si dibuixa comarques, el Principat s'acaba al riu Sénia. Amb el Maestrat per compartir, compartíem fins i tot Bisbat, els Ports , l'Història amb majúscules, històries de joventut quan anàvem a Vinaròs, Benicarló, Peníscola o Sant Rafel.




Ni l'Ebre ni el riu Sénia són cap frontera, "natros" la gent de l'Ebre en sóm la prova, la prova vivent d'una mateixa llengua, d'un sol poble. Ara els nostres amics es quedaran sense TV3. L'Eliseu Climent i els amics del País Valencià, s'escarraçaran per defensar un trosset de cultura, de pàtria, ningú els escolta. TV3 deixarà d'emetre a València.




El Govern de la Generalitat de Catalunya, el Conseller de Cultura, els partits de la triple aliança callaran; mentre, alguns ens vendran cridòria i radicalisme verbal. El Riu Sénia esdevindrà frontera, imposada i artificial però frontera, més enllà ja no podran veure TV3, a l'Ebre veurem Canal 9 , seguirem parlant la nostra variant dialectal, tan igual al valencià, seguirem essent la prova d'una sola llengua, la prova d'un sol poble, per això sentim l'abandó d'un govern que es diu de Catalunya i s'oblida de part dels seus fills, l'abandó d'un conseller que se'n diu de cultura i s'oblida de la nostra història, de la nostra cultura, de la nostra geografia, de la nostra petita biografia.




Més enllà del Sénia hi ha nostres rels, nostra gent. L'Ebre silenciós, ròtula que no frontera; acusa: Montilla i Clos culpables.

23 de març 2007

Manifest JNC en motiu del 50è aniversari del Tractat de Roma







La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), ens ha fet arribar un manifest que han elaborat, en motiu del 50è aniversari del Tractat de Roma, i on es reclama una Unió Europea amb més democràcia, transparència i proximitat; que impulsi una agenda exterior creïble marcada per l'impuls dels drets humans i la llibertat arreu del món; que consolidi un gran espai de mobilitat, amb un model laboral més flexible, però també més segur; que treballi per una política energètica comuna, que lluiti contra el canvi climàtic; i que aposti per una política europea d’immigració que li permeti fer front de forma compartida i ordenada els reptes plantejats per la pressió migratòria.



Manifest de la JNC:

La Joventut Nacionalista de Catalunya, en motiu del 50è aniversari del Tractat de Roma pel qual s’instituí la Comunitat Econòmica Europea (CEE) que posteriorment derivà cap a la Unió Europea (UE), vol posar de manifest:

- El seu sentir més europeista per tal de reclamar una Unió Europea que no es faci a expenses de la seva diversitat nacional, cultural i lingüística, una Unió Europea que es construeixi situant l’individu en el focus dels seus objectius primordials, una Unió Europea que no renunciï a impulsar i promoure la democràcia, la justícia i els drets humans a la resta del món. En definitiva, una Unió Europea compromesa a liderar un model propi que la faci creïble per als seus ciutadans i per a la resta de pobles del món en un moment de manca de dinamisme i poca clarividència en el projecte.

- Que som catalans en tant que som europeus i som europeus en tant que som catalans. El nostre catalanisme és indissociable al nostre europeisme. És per aquest motiu que la lluita per a l’alliberament nacional de Catalunya passa inequívocament per la construcció d’una Europa forta, federal i unida.

Així doncs, en motiu del 50è aniversari de la Unió Europea la Joventut Nacionalista de Catalunya reclama:

1/ MÉS DEMOCRÀCIA, MÉS TRANSPARÈNCIA, MÉS PROXIMITAT

La Unió Europea necessita una Constitució de veritat en el llarg termini redactada per una assemblea constituent. El text actual del Tractat Constitucional no pot entrar en vigor perquè no disposa del suport suficient. Cal, per tant, renegociar-lo en un nou “tractat tècnic” que es basi en les parts I i II del present tractat, excloent-ne la part III i revisant-ne la part IV. Aquest nou tractat ha de permetre desbloquejar la paràlisi institucional en què es troba immersa la Unió Europea, tot possibilitant la reunificació del continent europeu amb l’entrada de nous països de l’Europa de l’est i del sud.

Som conscients que en aquest procés de renegociació la societat civil catalana haurem de mobilitzar-nos per tal de demostrar la nostra vitalitat i fermesa davant del govern de l’estat espanyol en aquelles reivindicacions que fan referència a la presència de Catalunya, les seves institucions i la seva llengua a la Unió Europea.

2/ UNA AGENDA EXTERIOR CREÏBLE: DRETS HUMANS I LLIBERTAT

La Unió Europea ha de comptar amb una veu unida en afers internacionals. La seva política exterior ha de venir marcada pels anhels d’impulsar els drets humans i la llibertat arreu dels diferents pobles del món. La llibertat és un valor contestat en molts països d’arreu del món. La Unió Europea ha d’erigir-se, en aquest sentit, com a garant de la llibertat i els drets de les persones a dins, però també a fora del seu territori, sempre d’acord amb el dret i les institucions internacionals.

3/ UNA AGENDA INTERIOR EFECTIVA: MOBILITAT I FLEXISEGURETAT

La Unió Europea ha de completar el seu mercat interior tot consolidant un gran espai de mobilitat que permeti incrementar el benestar econòmic dels seus ciutadans. La mobilitat s’ha de poder desenvolupar sense restriccions i s’ha de poder fomentar des dels organismes econòmics. En l’aposta per un creixement econòmic i per la plena ocupació, ens erigim com a defensors d’un model laboral més flexible, però també més segur, que eviti el parany de la precarietat laboral i que lluiti contra qualsevol tipus de discriminació per raó de gènere, raça, orientació sexual,...

4/ UNA AGENDA SOSTENIBLE AMBICIOSA: POLÍTICA ENERGÈTICA I CANVI CLIMÀTIC

La Unió Europea ha de prendre mesures urgents per impulsar una política energètica comuna, realista, pragmàtica i conscient dels reptes globals mediambientals i dels locals energètics. La lluita contra el canvi climàtic i les emissions de gasos carbonants ha d’esdevenir una prioritat a escala europea, no únicament per part de tots els governs europeus, sinó també per part dels agents econòmics i industrials europeus.


5/ UNA APOSTA DECIDIDA PER UNA POLÍTICA COMUNA D’IMMIGRACIÓ

La Unió Europea ha de dissenyar una política comuna d’immigració que li permeti fer front de forma compartida i ordenada els reptes plantejats per la pressió migratòria dels països en desenvolupament. Cal continuar promovent la immigració legal, la lluita contra el racisme i la xenofòbia i cal continuar impulsant polítiques de desenvolupament arreu del món. Un pas inequívocament necessari amb aquest objectiu és la reforma de la Política Agrícola Comuna que s’endú gairebé el 50% del pressupost comunitari.


Barcelona, 23 de març de 2007.

22 de març 2007

Recollida de signatures - Bolaño Dimissió


A través d'un comentari, i de la nostra adreça electrònica, ens han fet arribar l'enllaç del Bloc BOLAÑOGATE.


Aquest bloc fa un seguiment del cas BOLAÑÓ-BARBETA, i comenta alguna que altra anècdota de Bolaño, com quan li va dir a un lector de la pàgina web "hazteoir.org": “hablas de tu puta madre, cerdo hijo de puta, fascista de mierda, subnormal...”


A més, aquest bloc ha començat una campanya de recollida de signatures, demanant la dimissió d'aquest personatge. Nosaltres, ja l'hem demanat.

21 de març 2007

Bolaño, LLena: Han de dimitir




La Comissió de PTOP del Parlament, com totes, té més suquet als passadissos que a la pròpia Comissió, avui s’hi sucava pa. La publicació, tant al "PAIS", com a La Vanguàrdia, de l’escàndol LLena, coincidint amb l’arxiu per part del jutge del cas Terres Cavades donava per això i molt més.

Hi ha més realitat al corro de comentaris que a totes les actes de les comissions. Des de que governa el tripartit, la realitat del carrer té prohibida l’entrada a les sales. Però “deunidó” els comentaris, quan es sap que es respectarà l’anonimat de les fonts. Tothom coincideix que l’actuació del LLena es de dimissió, fins i tot els del tripartit. Preocupats alguns, que els afers dels altres no els esquitxin. El xicot no té gaire bona premsa entre els seus.

Hi ha una doble moral impressionant, quan Terres Cavades, el PSC treia foc pels queixals, encara ahir el senyor Zaragoza afirmava al diari de Tarragona, que Miquel Nadal no es podia presentar pel cas Terres Cavades; ahir!! Aquest noi té malastrugança i el do de l’oportunitat. Li arxiven Terres Cavades, li esclata LLena.


No defensaré Terres Cavades, tot i que en el moment que es va produir més d’un jurista advertia de la legalitat del cas, tot i que informes interns donaven la raó a l’actuació de l’Ajuntament de Tarragona, tot i que era la continuació d’una guerra política de baix vol. Tot i això, no, no el defensaré. El regidor afectat, va dimitir i ben dimitit està. Però no puc estar-me de dir un parell de coses:



1-L’actuació del Departament de PTOP està i queda sota sospita , i més quan es sap que en casos iguals va fer, fa, resolucions diferents, tot sigui pel patriotisme social, tot pel partit. Suspendrà ara l’actuació, Alt Aneu?

2-El cas Llena és molt més greu que el cas Terres Cavades, doncs, segons el País “ El proyecto de esta zona se gestó cuando LLena era alcalde del municipio”. “El equipo de la actual alcaldesa culminó el proyecto” “ Se da la circunstancia de que Moren (l’alcaldessa), trabaja como abogada, para la estación de esquí”. “Promhogar, que ha obtenido concesiones urbanísticas por parte del ayuntamiento”... Al temps LLena sembla que incorreria en incompatibilitat al ser Conseller i Regidor, clara incompatibilitat. Només cal llegir la llei i el País.


Tornem però als passadissos del Parlament, em feia notar Carles Sala la repercussió, a traves dels mitjans públics que va tenir Terres Cavades, i el poc que en té de moment el cas Llena. Tornant a casa ho he comprovat, les ràdios del politburó "niet de niet". Està clar que un Bolaño junt a un Llena en fan un fandango. La conclusió als passadissos era clara, si va dimitir el regidor a Terres Cavades, més deu dimitir Llena, deu dimitir de conseller, de l’altre no cal, ja és incompatible!!! Dimitir de regidor és fotre-se’n del mort i de qui el vetlla. La veu dels passadissos ho diu. Dins dels despatxos, i a certes redaccions LLena -- Bolaños escriuen la lletra de la cançó del patriotisme social : “ja es sap, es tracta de que et fiquin la cara roja quatre dies, per governar 4 anys.” Qui ho va dir? s’admeten apostes, la resposta als "passos perduts" del Parlament. La música a ritme de tango.

Preguntes sobre Santa Bàrbara

A través de FIL DIRECTE, els amics i companys de Santa Bàrbara, ens han fet arribar varies preguntes per a adreçarles al Govern.



La primera fa referència al Polígon Industrial del Barranc de Lledó. Polígon en el que tant han treballat els membres d'aquest ajuntament per a portar-lo a terme. Ara que ja estan totes les parcel.les venudes, l'Ajuntament ha sol.licitat una ampliació. Doncs bé, els Ebrediputats hem preguntat a través del Parlament, si el Govern atendrà aquesta petició, si hi ha partida pressupostària, i quin calendari d'execució hi ha previst.








L'altra pregunta tracta sobre la construcció d'una residència per a la gent gran a aquest municipi. Concretament, preguntem si el Govern té intenció de participar en la construcció d'aquesta residència, quin pressupost té destinat, i el calendari previst.






Ebrediputats us farem partíceps de la reposta, tan aviat la tinguem

19 de març 2007

I AQUÍ ESTEM!!!




Aquets diumenge vaig compartir la lectura de La Vanguardia amb uns quans diputats, ex-diputats, amb una colla d’amics, adscrits i no adscrits : Tots varem coincidir en la gravetat dels fets, però a ningú li va estranyar; tothom sap quin pa si gasta .

Vam comentar anècdotes en torn a la premsa, a subvencions, a l’actitud sectària en torn als Ajuntaments i a gent que sap que el “te vamos a joder, os vamos a joder” no és una exclusiva concedida a Barbeta. Hi ha més d’un a aquest país que l’han portat al dentista. Tothom sap el poder i la força d’intoxicació mediàtica del autodenominat progressisme d’esquerres. Aquest era el resum, l’opinió majoritària, l’evidència interiorizada de tots nosaltres .

Algú va dir: ho negaran, un altre va contestar: No!! seria la pitjor indignitat. Un altre: No els coneixes!!.

He vist la reacció de denúncia, important, no podia ser d’altra forma, tot i que m’ha faltat alguna veu: Deuen estar al dentista o ves a saber. M’ha emocionat Jordi Juan amb el seu “I aquí estamos!!”.

M’indigna la reacció del President de la Generalitat, m’indigna el que vulguin ficar en dubte a Barbeta, que vulguin començar a “joderlo”, robant-li la credibilitat de bon periodista que té. Barbeta i La Vanguardia, tenen més credibilitat acumulada que Bolaño, Zaragoza , Montilla i tot el PSC- PSOE junts. No podran, per si de cas,volem com Jordi Juan dir:..... I aquí estem!! Sabem que Barbeta té raó, perquè és un periodista que s’ha guanyat la credibilitat i la confiança, perquè és Barbeta i perquè no necessita mentir per imperatiu polític. I ho sabem perquè els coneixem, encara no prou però els coneixem.

L'Ametlla de Mar/ El Perelló: Govern d'entesa? Menys serveis.Més inequitat

Fonts municipals de l'Ametlla / El Perelló ens fam arrivar el següent escrit, el reproduim fil per randa, sense tocar ni una coma. Ens reafirma en la sensació, la seguretat, de la pèrdua de serveis, de qualitat de la nostra Salut. El govern tripartit parla de patriotisme social però renuncia al patriotisme i al contingut social, són indestriables, de fet el govern calla perquè no té res a dir i no governa, per que no en sap ni pot; FIL DIRECTE és testimoni de la gran renúncia del govern als serveis, als municipis i la gent. Us deixem l'escrit, sense tocar ni una coma li donarem trasllat al Parlament.

L'Ametlla de Mar i El Perelló, junt amb el Departament de Sanitat signaren un conveni l'any 1990, on tots dos pobles conformeren un àrea sanitària.

Aleshores, l'Ametlla de Mar es trobava amb 4.200 habitants i El Perelló, amb 2.154 habitants. Els serveis foren de metges suficients a l'Ametlla de Mar, pediatra, llevadora i també els serveis d'urgència per le nits . Al Perelló, servei de metge pel matí, per la tarda pediatra i llavadora( en horaris convinguts) i un servei d'infermeria durant la nit.


Resulta paradoxal que actualment l'Ametlla de Mar amb 7500 habitans més el que se quintuplica al'estiu i El Perelló, amb 3.200 Habitants que es duplica a l'estui, disposen de menys metges, que no es disposa de pediatra, no hi ha llevadora, no hi ha servei de metge ni d'infermeria per la nit i que aleshores, una ambulància medicalitzada que tenia que iniciar el servei al gener, estem al març i no se'n sap res.

Diferents escrits,premsa, contestes , afirmacions, però la realitat és que 2500 han signat un document de disconfiormita dels servei al CAP del PERELLÓ i , fins i tot , processos judicilas amb l'Ametlla de Mar per discordinació amb les ambulàncies.

Que pensa fer la consellera de Salut per garantir aquest serveis de L'Area Bàsica Ametlla de Mar /Perelló.?

Menys metges als nostres pobles??

Des de diversos municipis de la Terra Alta, i a través de FIL DIRECTE, ens han fet arribar uns escrits del Departament de Salut, que diuen el següent:


Us comunico que, amb efectes de 28 de febrer de 2007, el senyor (...) ha cessat com a metge titular del partit mèdic de Prat de Comte. Aixó doncs, des de l'1 de març, l'assistència sanitària d'accés directa de la població es prestarà a través de l'Àrea Bàsica de Salut corresponent.









Us comunico que, amb efectes de 28 de febrer de 2007, el senyor (...) ha cessat com a metge titular del partit mèdic d'Horta de Sant Joan. Aixó doncs, des de l'1 de març, l'assistència sanitària d'accés directa de la població es prestarà a través de l'Àrea Bàsica de Salut corresponent.




Els nostres interlocutors ens fan arribar la preocupació que a la "llarga o a la curta", no acabem perden serveis sanitaris als nostres pobles: De fet la imprevisió de la conselleria ja té efectes amb la manca de pediatres i ginecòlegs . Mentre la conselleria va procedir a la jubilació forçosa de nombrosos especialistes, als pobles augmenta la població, la natalitat i la demanda. Tot i això els col·legis de metges, sindicats i organitzacions professionals expliquen que el nombre de metges per targeta sanitària o per habitant és superior a la ràtio de molts de països europeus, sense tants problemes: Hi ha doncs un problema d'improvisació i mala organització.
Hem reclamat molts cops un Pla de Recursos Humans, hem reclamat la fi de polítiques de plans de xoc, anunci i propaganda. A base de politiques reactives, sense un mínim de serietat i molta improvisació, la pèrdua de qualitat a l'Atenció Primària és evident
Compartim doncs la preocupació dels Ajuntaments i per tant la traslladarem al Parlament amb les pertinents preguntes. És el FIL DIRECTE

18 de març 2007

CIÈNCIA I POLÍTICA: EL CANVI CLIMÀTIC.

No totes les teories científiques són certes, moltes de les tingudes per certes, ho són.... fins que es demostra el contrari, algunes teories que es presenten com a científiques no són ciència. Moltes teories han servit per fer avenços molt importants i desprès han resultat ser falses o han estat superades per altres, més certes. N'hi ha de certes tingudes per falses o en dubte molt de temps, que finalment, han estat irrefutablement demostrades. Es la ciència, el mètode científic.


El prestigi de la ciència, del mètode empíric, alhora la força del racionalisme, han fet que en el segle XIX i tot el segle XX, certes posicions ideològiques, certes teories politíques es presentessin com a ciència i raó: veritats irrefutables, raó en marxa , socialisme científic. De les menys influents no cal parlar. Molta gent ha necessitat sentir-se en possessió de la veritat, de la raó. Han caigut murs, hem viscut desastres i s’ha abandonat la pretensió de ciència..... O NO.

No és el mateix, història que historicisme, no és el mateix sociologia que tots els seus ismes. No és el mateix tècnica que tecnicisme, ni tecnocràcia. No és el mateix ecologia que ecologisme.

La política està obligada a prendre decisions, a donar respostes quasi sempre en base a coneixements o dades limitades, percepcions, interessos diversos. Ideologia i passió.


La política no pot obviar les dades científiques, però per sort, també està subjecta a altres dinàmiques. Desconfiem d’aquelles corrents polítiques que es presenten com a ciència i més si són hereus d'un historicisme o cientifisme ja superats. Desconfiem dels dogmes i encara més dels dogmàtics. Per això, creiem tan interessant el contrast d’opinions; davant dels intents de pensament únic.

No sabem si estem d’acord, ni tan sols creiem que es tracte d’estar d’acord o no amb Sala Martí, el que sí sabem és que val la pena llegir els seus articles sobre el canvi climàtic. Podeu accedir a aquests artícles clicant al següent enllaç.

Estem convençuts que l'ecologia i altres disciplines científiques, són un instrument imprescindible en la presa de decisions polítiques, i precisament per això creiem(encara que no sigui políticament correcte) que l’ecologisme conté el mateix defecte ideològic que els seus antecedents i el mateix resultat final: El fracàs.

Si és cert que l’efecte hivernacle està produit principalment per l'utilització de determinades fonts energètiques, no podem entendre que ens neguem a una discussió en profunditat respecte a fonts d’energia més netes. No entenem les dificultats per ubicar energia eòlica, dificultats quasi sempre potenciades per interessos o ideologies, disfressats de ciència. Encara entenem menys, si és certa la gravetat del canvi climàtic, el dogma que impedeix parlar de l’energia nuclear, forma de producció massiva d'energia menys emissora de CO2. Mal menor, si no alternativa a les energies fòssils. No entenem tanta dificultat, tant dogma, no entenem perquè diuen ciència si volen dir ideologia... No entenem que tants polítics, de tants partits, diguin coses com aquestes en privat i tan pocs s’atreveixen a dir-ho en públic: Reivindiquem més política, front dogmes i dificultats sempre potenciats per ecologistes disfressats d’ecòlegs.

Reivindiquem més polítiques ecològiques i menys ecologisme
Ebrediputats

16 de març 2007

SENSIBILITATS

Igual que tenim una dreta, hi ha una esquerra carca i conservadora, tots ho sabem, doctrinaris de mena, pontifiquen uns i altres, de dreta o d'esquerra, sense aportar gaires idees pròpies al debat.

Joan Ferran i Serafí, a la seva habitual, reiterativa, col·laboració a http://www.e-noticies.com, desqualifica a CiU. No és notícia, en el seu cas és comprensible, inevitable, no pot fer altra cosa. Per fer-ho, es refereix a una frase d'en Joan Ridao, sessió de control, a l'últim Ple del Parlament, en to de broma (cinèfila?) parlava Ridao dels "cent dies de depressió i Prozac".
El polític conservador del PSC, al fil de tot això, escriu: " Hom pot comprendre que els nacionalistes conservadors, com diu Ridao, estiguin passant per una profunda crisi depressiva. D'acord però amb els temes que estan al moll de l'os de la política catalana no s'hi juga".
Al sortir de la sessió de control del dimecres, la diputada Dolors Montserrat, sempre sensible en temes socials i de salut, em feia notar que hi ha gent, real, que pateix depressió, es tracta amb Prozac i es mereix que els diputats tinguem respecte per ells. Pel seu patiment, insisteixo real i dels seus; per tant, no si val a frivolitzar amb temes de Salut. Amb malalties que estan al moll de l'os del patiment, de persones, no s'hi juga.
Tenia raó Dolors , li comentare a Joan Ridao, segur que ho entén, segur que evitarà repetir-ho.
No sé , no puc saber, si els conservadors pateixen cap crisis, a CiU no en conec cap de carca, ho preguntaré a Ferran.

EN QUINES MANS ESTEM ?

Un tema recurrent aquests 3 + 1 anys de tripartit ha estat el referent al personal sanitari , plans de xoc, jubilació forçosa de més de ... 500 ? 600 ? metges, molts d’ells especialistes, d’especialitats en les que no podem donar resposta a la creixent demanda, de la creixent població. La Consellera Geli, ens deia que ho feia quasi, quasi , “per imperatiu legal” oblidant que hi ha sentències que diuen el contrari, i per tant, hi ha jutges que avalen un altra, possible, lectura de la llei.

Per pal·liar la manca de metges, en part provocada per ella, la consellera va anunciar la contractació de metges al estranger; algunes organitzacions professionals .van advertir, que s’actuava de forma reactiva, poc meditada, alertaven de la possible pèrdua de qualitat. Jo personalment he denunciat la improvisació, la manca de planificació. Compartint la preocupació de sectors professionals, vaig preguntar el nombre de metges estrangers contractats els anys 2004, 2005 i 2006 i les especialitats , per les que havien estat contractats.

La resposta no té pèrdua, la transcric literalment. Diu :

D’acord amb allò que disposa l’article 144 del reglament del Parlament de Catalunya, em plau fer-vos avinent les següents consideracions:

L’any 2004 es van contractar 69 metges estrangers
L’any 2005 es van contractar 124 metges estrangers
L’any 2006 es van contractar 2007 metges estrangers

Respecte a quines especialitats van cobrir aquests metges, durant aquests anys, hem d’informar-vos que fins el mes de maig de l’any 2006 l’aplicació no recullia, de forma obligatòria, el camp de l’especialitat. A partir de l’any 2007, es podrà disposar d’aquesta dada .

Signa: Marina Geli i Fàbrega , Barcelona 5 de març de 2007.


Jo he revisat la resposta, diverses, múltiples vegades, ho cregueu o no diu el que diu. S’han contractat 400 metges estrangers, “fins al més de maig del 2006 l’aplicació no recullia, de forma obligatòria, el camp de l’especialitat”. NO SABEN QUINA ESPECIALITAT. Això sí, a partir del 2007, es podrà disposar d’aquesta dada.

Jo pregunto, per escrit: Saben de què van treballar, amb quin títol, on?. En definitiva pregunto, per escrit: EN QUINES MANS ESTEM ?, no hem refereixo als metges estrangers, em refereixo al Govern, al Departament, a la Consellera. Hem reclamat la redacció d’un Pla de Recursos Humans, un mínim de criteri i planificació, i ens trobem amb aquesta resposta. PREGUNTO: DE QUI ÉS LA RESPONSABILITAT, Qui l’assumirà???. O l’aplicació(sic) no recull de forma obligatòria l’assumpció de responsabilitats, fins al 2007 ? EN QUINES MANS ESTEM??

14 de març 2007

FIBROMIÀLGIA, LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA. NECESSITEN EL VOSTRE RECOLZAMENT


Les persones amb fibromiàlgia o amb la síndrome de fatiga crònica , són un col·lectiu amb unes necessitats de Salut no cobertes , són malaties complexes, orgàniques i no pas psicològiques. El dolor és la seva experiència. Cal que els hi donem resposta. No val aparcar el problema, la complexitat del diagnòstic i tractament fa que siguin necessaris uns protocols mèdics molt acurats. Es precisen especialistes, millorar l'accessibilitat dels afectats, acabar amb llistes d'espera invisibles per l'opinió pública, però dramàtiques per als afectats.


Ara els afectats han iniciat un procés d'INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR, podeu informa-vos millor al següent enllaç (Plataforma d'Acció per la Defensa dels Drets dels Afectats pel SFC).

Ahir la consellera, anunciava el pagament de les intervencions de canvi de sexe, certament ens hem de fer socialment càrrec del patiment, del dolor. Un nou paradigma ens diu, que cap patiment és una anècdota, la qualitat del sistema passa per donar resposta al patiment, A TOT i A TOTS. Vull recordar que el dolor de la síndrome o de la fibromiàlgia afecta a 150 mil o 200 mil persones, no són una nombrosa anècdota, són una inqüestionable realitat. Tenen el nostre recolçament i esperem que el vostre, a la seva iniciativa que és la de tots perquè tots podem estar en el lloc del dolor.

Iniciatives parlamentàries de CiU

A continuació, Ebrediputats us mostrem un llistat de diverses iniciatives parlamentàries que CiU ha presentat aquests darrers dies, a través de propostes de resolució.

Per a una més fàcil localització, us resaltem els apartats que afecten a les nostres Terres, i les propostes fetes per Francesc Sancho i per Xavi Pallarès.

Com ja sabeu, si voleu més informació sobre qualsevol d'aquests temes, o d'altres, no dubteu en contactar amb nosaltres a través de l'apartat Fil Directe. Ebrediputats us contestarem el més aviat possible.





13 de març 2007

TRENQUEM EL SILENCI. QUE DIFERENT SERIA LA VEU DE CATALUNYA…!

Ens vam imposar, varem proposar, molts minuts de silenci en record de les víctimes i en reivindicació del seny a la política espanyola. Voliem dir prou a tanta crispació, per part d’uns i altres. Uns minuts de silenci contra l’utilització barroera del PP, i també contra el frontpopulisme permanent del PSOE. Sabem que és un petit gra de sorra. El nostre silenci no haurà contribuit gaire a reduir la crispació, però era el nostre petit gra de sorra, l’únic que tenim, l’únic que hem sabut fer. Ara toca tornar-hi, i que millor per a trencar aquest nostre silenci, que l’article publicat a La Vanguardia a dia d’avui pel President Jordi Pujol. Us el trancrivim.



SPANISCHE POLARISIERUNG




Es el título -"Polarización española"- de un reciente artículo de primera página del periódico más importante de Alemania, el Frankfurter Allgemeine Zeitung. Es un buen artículo, muy crítico con lo que está sucediendo en España. Una crítica a mi entender muy inteligente, porque se basa en el asombro. Viene a decir: cómo es posible que un país que ha sido capaz de un desarrollo económico extraordinario -habla de "milagro económico"- y que goza de una "estabilidad asombrosa", ahora "en tono, estilo y lenguaje" haya vuelto a la confrontación más radical. A las "dos Españas", dice el rotativo alemán. La economía española va bien. Con incertidumbres de futuro, serias incluso, pero pese a ello con solidez y una inercia positiva muy notable. Por consiguiente, parece como que los dos grandes partidos españoles piensen que tienen margen para el despilfarro. Y actúan en términos de confrontación rabiosa. Puede que a corto plazo tengan razón. Puede que a corto plazo todo esto no tenga consecuencias económicas graves, y que en el marco internacional siga pesando la imagen positiva que han creado más de 25 años de política en conjunto seria, sensata y eficaz. Pero es posible que se produzcan destrozos importantes. En la imagen económica, pese al alto crecimiento que seguimos teniendo. Y sobre todo, que los haya en el terreno de las heridas muy profundas, de grandes desgarros, de destrucción de elementos importantes de convivencia. De aquel hábito de respeto mutuo, sin el cual la democracia y en general toda sociedad cojean. Antes de seguir con este análisis, he de decir -puesto que lo estoy haciendo desde Catalunya- que, en conjunto, la política catalana ha cometido errores durante los últimos años. En general, pero especialmente en el tema del Estatut. Precisemos: se ha actuado siempre pacíficamente, con exquisitez democrática y con espíritu dialogante. Dentro y fuera de Catalunya. Nada que ver con el clima que se ha instaurado ahora en el conjunto de España. Pero -y esto también es cierto- sin suficiente discernimiento y sin calibrar el alcance de las iniciativas que se tomaron. Y algunos con presunción imprudente. Desde Catalunya se puede hacer todavía otra observación. Hemos sido utilizados como munición en la gran confrontación que tiene lugar en toda España. Fuimos la munición de la primera batalla. Ya muy tremenda, hasta el punto de que afectó la moral y la seguridad del Gobierno. Ahora este arriesgado y no deseado honor ha sido asumido por el tema vasco, aunque se nos sigue utilizando con cierta frecuencia. Es un reproche serio que desde Catalunya debemos hacer a los salvapatrias. Como también debemos reprochar la deslealtad y la voluntad de instrumentalización con que desde diversos sectores se ha actuado y se actúa respecto a Catalunya. Vuelvo al tema central, el de la crispación, que algunos califican de "guerracivilista". Y lo hago en la línea de lo que dice el artículo del Frankfurter. En la línea del asombro. España ha hecho en los últimos 30 años un progreso formidable. Es un país emergente. En todos los terrenos. Puede y debe sentirse orgullosa de lo que ha hecho. ¿A qué viene pues que ahora ofrezca este lamentable espectáculo? Más todavía. Afortunadamente todo esto sucede en un momento muy positivo de la economía española. Que es fruto de una buena política económica ininterrumpida desde 1977. Y fruto también de la integración europea, y de la forma inteligente con que una vez dentro de la UE España se ha sabido mover. Hay que rendir homenaje a hombres como Adolfo Suárez y Enrique Fuentes Quintana, y a muchos más. Y a Felipe González. Y hay que subrayar lo que significa que en 1993, en un momento de vacilación, Pedro Solbes -y por consiguiente el PSOE- enderezara nuestra política económica, que luego, durante ocho años, Rodrigo Rato -y por consiguiente el PP- la continuara con gran eficacia, y que ahora Solbes continúe la misma política. Nunca subrayaremos debidamente la importancia que para un país tiene la continuidad. Desde la petulancia que a veces exhibe España, este asombro, y en el fondo esta recriminación, pueden ser despachados con un gesto de autosuficiencia. ¿Quién nos va a dar lecciones? Puede que nadie en el extranjero. Pero nosotros sí debiéramos ser conscientes de que el juego que se practica es peligroso y también deshonesto. Me temo que ni el PP ni el PSOE, ni tampoco el Gobierno, están en condiciones psicológicas que hagan posible una reflexión y una rectificación. Quizás esto sería posible después de las elecciones. No ahora. Pese a ello, sería bueno que dentro de cada uno de estos partidos -y en la sociedad en general-, gente con autoridad moral y prestigio personal iniciase una reflexión. Para empezar, rechazando la idea de que sólo el PP ha cometido errores y excesos. Es cierto que el PP juega con absoluto descaro la carta de la crispación. Con grave riesgo, porque hiere gravemente y a mi entender muy irresponsablemente los fundamentos de la convivencia. Y desde la perspectiva catalana hay una tendencia muy mayoritaria a verlo así. Y se comprende. Porque realmente el PP ha tenido durante los últimos años una actitud muy hostil respecto a Catalunya, que se ha exacerbado con el referido tema del Estatut. Llevará tiempo que esto se supere en Catalunya. Pero esto no quita para que el PSOE y el Gobierno hayan actuado, en muchos terrenos al mismo tiempo, con gran ligereza. Han abierto muchos frentes a la vez, y lo han hecho con frivolidad, con ostentación de acné juvenil. Y no siempre con intención clara. A su alrededor se ha creado un tufillo de engaño. El Gobierno tampoco inspira confianza. Podríamos resumir la situación diciendo que, sin duda, incumbe mayor responsabilidad al PP, pero que el PSOE no puede pavonearse. Que ambos son responsables de un espectáculo deprimente que -y esto es especialmente grave- afecta a la credibilidad de las instituciones. Volvamos a lo del asombro. E incluso a la idea de que, después de todo, a lo mejor no pasa nada, gracias al euro y a Europa, gracias a la prosperidad que hay en el país, gracias a los méritos acumulados de 25 años de seriedad, de buena política económica y de maduración social. A lo mejor no pasa nada. Pero los que durante veinticinco años hemos creído que había que asegurar para España aquella tríada "virtuosa" de la continuidad, de la estabilidad y de la gobernabilidad, y a hacerla posible no sólo hemos dedicado esfuerzo, sino que hemos hecho renuncias serias, hemos corrido riesgos políticos importantes y hemos renunciado a la demagogia, este espectáculo provoca en nosotros un gran cansancio. Una gran decepción. Y un gran rechazo. Es difícil que este temporal amaine antes de las elecciones generales, sean pronto o en su momento. Y como se ha dicho, hasta entonces el país aguantará. Es lo suficientemente sólido y consistente, y ahora lo suficientemente emergente, para pasar este temporal. Y más. Pero si no se hacen las cosas muy bien -y no parece fácil-, quedarán heridas profundas, decepciones serias, en definitiva, factores de empobrecimiento político, moral y humano. Sólo los frívolos y los ligeros, los empecinados y los sectarios pueden no darle importancia




Ebrediputats voldriem que serveixi per a fer, per a reforçar una reflexió: Que diferent seria la veu de Catalunya en unes altres circumstàncies. Que diferent ha estat la veu de Catalunya al llarg de la seva història. Ara presideix Catalunya un Baró socialista de l’aparell d’organització del PSOE, i per tant, un president sense capacitat, ni de moderació, ni d’aportació, ni d’estímul. El paper moderador catalitzador i capaç d’aportar una visió diferent a la governabilitat d’Espanya que sempre ha tingut el Govern de Catalunya s’ha perdut. Avui la presidència de Catalunya no parla perquè no té res diferent a dir. Perquè és un més dels accents de la visió espanyola del PSOE, i això es nota, no només en la concepció de país, sinó també en el paper de la Generalitat en la política i en la governabilitat, tant de Catalunya com d’Espanya. Reflexionem: Que diferent seria la veu de Catalunya amb un President capaç de trencar silencis, capaç de tenir un pes diferenciat en la política espanyola, capaç de donar-li a Catalunya el pes que no sempre ha tingut en la governabilitat d’Espanya, el pes que quan l'hem tingut, ha contribuit a acabar amb les dos espanyes. Reflexionem: Que diferent seria la veu de Catalunya… amb un president catalanista.

11 de març 2007

HO SENTO: SILENCI SI US PLAU

Aquest cap de setmana, he vist les imatges de Madrid, les de la manifestació i les respostes. L'homenatge a les víctimes: La discussió al carrer entre uns i altres, familiars contra familiars, dolor contra dolor, mort contra mort. Com hem pogut arribar a això?
He sentit vergonya, sóc diputat al Parlament, no puc fer altra cosa que demanar disculpes, per la part que hem pugui tocar, per si he contribuït poc o molt a aquest estat de coses. Perdoneu-nos. Poc més tinc a dir. Poc més tinc dret a dir: Només demanar SILENCI, molts minuts de silenci per cada una de les víctimes, per la seva memòria, per la nostra memòria perduda, per tots nosaltres, tots víctimes, i encara un minut més... per la cordura i el seny... penúltima víctima. PROU, SILENCI...

09 de març 2007

El Tripartit II no té cap culpa


Aquest tí­tol de l'article és una part del que es podria dir de la primera compareixença feta pel Conseller d'agricultura en seu parlamentària. Durant el Tripartit I hi ha moltes afirmacions, denegacions de subvencions, jubilacions anticipades i noves incorporacions, que els culpables de tot aquell desgavell eren els de Convergència i Unió que havien gastat tots els diners del departament.

En aquell temps era l'excusa fàcil i que hi havia una part de la gent que podia arribar a creure aquelles afirmacions. Ara en l'època del Tripartit II, ja no val a dir que la culpa de tot és de CIU entre d'altres coses, perquè CiU ja fa quatre anys que no és al Govern de la Generalitat, ara la culpa la ésl de les polí­tiques europees que no donen ni donaran els mateixos diners que fins ara. Bona excusa...... Tripartit I culpa de CIU, Tripartit II culpa de Brussel·les..., vostès mateixos en poden fer les valoracions oportunes.......



No es tracta de buscar culpables, del que es tracta és de buscar solucions i DINERS, el govern Tripartit II no es creu el món rural, del Tripartit I més val no parlar-ne..... Ara sortiran en grans declaracions, dient que fan no sé quants regadius, que treballen per la fusió de Cooperatives i que aposten com mai per la gent que viu al camp, grans declaracions i cap fet en concret. Sols faltaria que damunt no fessin el que tenen obligació de fer, continuar amb les polí­tiques de regadiu engegades pels governs de CiU, continuar amb els projectes de fusió de cooperatives arrancades als governs de CiU i si no és així­ com és que a tot el món rural de Catalunya guanya CiU per majoria?.


Aquest Tripartit II porta el mateix segell que el primer, l'aposta estratègica no passa per les polí­tiques agràries, no aposten per la gent que viu al món rural, no hi aposten perquè al món rural hi viu poca gent, no hi aposten perquè els vots són molt menys que els de la ciutat, no hi ha aposta perquè els diners que hi puguin posar no els hi rendeixen igual que a la gran ciutat. Culpable i més culpables però ni un sol reconeixement de que el departament no ho fa tot bé. Culpa d'èpoques passades i culpa dels d'Europa, i la pregunta és la següent mentrestant el pagès què? El camp català què? el món rural què? Oblidat..... i no fem gaire soroll per si de cas ..........


Xavier Pallarès

Ebrediputat

EL GOVERN, UN ORGANIGRAMA PER AL CIUTADÀ??




Els amics d'Acord per Alcanar, a través del FIL DIRECTE, ens han fet notar que el Departament de Benestar Social ja no es diu així, és ara d'Acció Social i Ciutadania, també ens fan notar, junt amb els tècnics del grup al Parlament, que certes ajudes a la gent gran ja no depenen d'aquest departament, depenen del de Governació. No tindria més importància, ja que les preguntes abans d'enregistrar-se les revisem; però comentem amb els amics canareus el per què d'aquests canvis, com pot ser? Existint un Departament d'acció Social i CIUTADANIA, al temps trobem una Secretaria d'Acció Ciutadana i una direcció general d'Acció Cívica, adscrites al Departament de Governació. Obeeix això a una millor racionalitat per al ciutadà?. Evident, NO. Tots sabem que com el cas d'habitatge aquests canvis, que costen calés, són conseqüència del repartiment de quotes entre el galimaties de sigles del tripartit. Lo curios del cas d'ACCIÓ CIUTADANA, és que les quotes són dintre del mateix partit i n'hi ha qui diu, i natros confirmem, que el fet que governació tingui acció ciutadana, cívica i comunitària, és a major glòria del Sr. Puigcercós, que així pot anar i venir pels pobles, a Alcanar amb la seva repartidora. En fi que prometre no fa pobre, i els equilibris no són només entre partits, també són dintre dels partits: Que si Carod , si Puigcercós, si cels , si protagonismes. La pobra consellera d'Acció social i Ciutadania, no és que compti molt en aquest repartiment, clar. I LA CIUTADANIA?? Doncs que voleu que us digue... natros creiem que un govern és deu tot ell a la Ciutadania, i que repartir aquest concepte en departaments, secretaries i direccions generals retrata a qui ho fa. En fi que l'important tendria que ser l'esplai, la gent d'Alcanar i no quin conseller ve a fer de Mister Marshall. No trobeu?

08 de març 2007

El DELTA DESAPAREIXERÀ; DELTA? QUIN DELTA?

El diari Avui, avui. Alguns blocs de l'Ebre avui i ahir. Moltes veus ja fa temps, alerten de la possibilitat de desaparició del Delta de l'Ebre, en un futur més o menys immediat. El canvi climàtic, la pujada del nivell del mar, la fragilitat del Delta, són els elements d'un dol anunciat.

Aquestes característiques, el Delta de l'Ebre, les comparteix amb altres deltes. A l'Ebre molts pensem, probablement desapereixerà el Delta, però... Quin Delta? el del Po? El del LLobregat? el del Roine?. NO!!! Cap d'ells. Hi ha deltes i àmbits de delta que tenen assegurada la supervivència. Tothom sap que l'aeroport del Prat, tan prop del mar, ell, a tan poc nivell, ell, no desapareixerà. Segur.

El Delta de l'Ebre té una subsidència de mm anuals, el nivell del mar pujarà, sembla, 15 cm any. No hem de minimitzar el problema, ara bé, el Delta del Po, al nord d'Itàlia, va patir un problema de subsidència molt greu, les extracions de gas a la mateixa desembocadura van provocar una subsidència de més de 2 metres!! en els llocs menys greus , fins 5 m. en els més afectats. Hernan Subirats el que va ser director general de pesca, quan li comentaven "in situ", va exclamar, amb la gràcia que el caracteritza: Al meu poble a "n'això" , no li duien subsidència, això és una SULSIDA!!!!

El Delta del Po no va desaparèixer. Tot un sistema de dunes, tot un esforç inversor, van salvar el Delta. El PIDE (Pla de Protecció) donava solucions, n'hi ha, segur i bones, per exemple, ficar dunes a 100 o 200 m. del mar, fer aportacions anuals davant les dunes, filtres biològics i vegetació al voltant per fixar-les, etc. Si l'aeroport del Prat no està en perill, si al Po és va fer, aquí és pot fer. Si cada any les platges de Barna poden, les d'aquí poden. Només cal... voluntat i diners, El PIDE preveia 590 milions d'€. Hi haurà ara pressupost suficient?. Delta o no Delta? Aquesta és la qüestió.. a l'Ebre.

Canvi climàtic i economia

Hem pogut veure, ens diversos mitjans de comunicació i llibres, els efectes que produeix i produirà l'anomenat canvi climàtic. També hem escoltat molts experts que ens han donat el seu punt de vista sobre aquest fet. Ara bé, molt poc haviem sentit a parlar sobre l'impacte en l'economia i les grans oportunitats de negoci que amb "l'excusa" del canvi climàtic s'estan portan a terme. Per aquest motiu, ens ha semblat molt interessant un article que publica el setmanari El Temps. Aquest article relaciona el canvi climàtic amb les oportunitats de negoci presents i futues, que ja estan aprofitan les grans multinacionals.

L'article en qüestió està titulat Or Verd, el podeu llegir clicant aquí i a l'apartat Medi Ambient.


Els Ebrediputats us recomanem la seva lectura.

07 de març 2007

L’Espanya de Tertúlia i Salsa Rosa: PP Un desastre, ZP un descontrol


Ens despertem, i cada matí tenim servit un mos difícil d’empassar, un dia el PP toca l’arravatada, ens convoca una manifestació, al dia següent ZP amenaça amb “revelar” secrets d’estat per contrarrestar al PP. Un xoc de trens, un maniqueisme que ja s’ha instal·lat a la política espanyola, quasi diria que s’ha institucionalitzat, fins i tot els òrgans de govern són sectaris, maniqueus “estàs amb mi o estàs contra l’únic món possible”.

L’Espanya de xaranga i pandereta ha esdevingut l’Espanya de “Tertúlia i Salsa Rosa”, a quina més frívola i cruel, com la premsa del cor. Que ningú pensi (tristament ningú ho pensa) que té més rigor intel·lectual l’opinió política publicada. És cert, hi ha excepcions, però, són desqualificades, per tèbies, o per no ser dels nostres.

Crida l’atenció, com els foros de TV o radiofònics, proposen votacions que quasi sempre acaben en un 80 % contra algú.

Cal , encara que sigui difícil, aixecar la veu contra aquest estat de coses. Entre altres motius, perquè la política dels últims anys, obeeix i recupera una concepció molt “espanyola” de la política, i de la vida, la de les dos Espanyes, la del sentit tràgic.

Cal, però ser autocrítics, aquí a Catalunya, per exemple surt gratis demonitzar al PP. Com gratis?? Surt rendible!!!. Erroni o no, tots ho hem fet.


El Nostre Mal, no volia soroll:

Hem impulsat i hem patit un procés estatutari, que havien o havíem, tan si val, plantejat, si sóm sincers , contra el PP, sense mesurar la correlació de forces. Va guanyar ZP, i si bé és cert que el PP ha utilitzat l’Estatut com arma per desgastar i confrontar, hem de convindre que ZP i el PSOE, han jugat sense nord, sense entitat, amb una concepció de l’Estat - Poder no tan llarga en resistències, però tan curta de mires com la del PP, plena de contradiccions, només cal recordar que els recursos d’inconstitucionalitat són del PP ... però també dels Mujica’s regionals, baronies del PSOE. Quin Estat volen?

Mentre i al llarg del procés estatutari, a Catalunya, han o hem excitat la fera amb una frivolitat esfereidora, boicot a la candidatura olímpica de la capital de la glòria, Tardà , els Anti- piscines i Carod, servien permanentment de coartada a la radicalitat pública, quan la necessitat era una bona negociació privada. El nostre mal no volia soroll.


A La Deriva:



La guerra d’Iraq, els errors del PP, El Trauma de l'11-M, van trasbalsar l’Espanya Emergent (no ho oblidem) i van portar al PSOE- ZP al govern, i també i altra vegada, el terrorisme al centre de la batalla política. No puc combregar, amb l’actitud de PP, però m’entristeix la falta de nord del PSOE i la manca de rigor crític dels anomenats intel·lectuals progressistes. Cert, el PP utilitza el terrorisme com arma de confrontació, també ho havia fet i ho fa el PSOE. El cas de De Juana és “un pitjor impossible”, remou les tripes que un assassí es beneficii de la pietat dels demòcrates, però encara és pitjor pensar que després de complir la seva condemna es va forçar la màquina judicial, per tal de condemnar-lo, arrel d’un article, suposat delicte d’opinió, no oblidem que el PSOE s’hi va abonar, i ara s’ho menja amb gust amarg. Cal recordar la llei de partits? El processament del Lehendakari? L’erràtica i dubitativa política de ZP? Cal insistir en la permanent resposta miop - sectària del “Govierno de la nación”. La resposta sempre és el "i tu més", un signe de falta d'arguments i convicció. L’esbroncada al Senat l’últim i revelador episodi.


El Catalanisme:



El catalanisme polític ha esta tradicionalment una font d’equilibri, un contrapunt a les dos Espanyes. Aquí l’eix esquerra dreta es trencava amb una concepte de país que ens aplega, o al menys ens aplegava, “Catalunya serà social o no serà” , el concepte de “pal de paller”, o si es vol un altre referent, el bloc històric de Gramsci, estan a la base de la transversalitat ideològica del catalanisme. Aquesta famosa burgesia il·lustrada i moderna, aquesta classe obrera nacionalment avantguardista: Aquesta famosa societat civil. El paper de Catalunya i el catalanisme, ha estat clau en la modernització d’Espanya!!, sense renunciar a la reivindicació nacional. Clau en l’equilibri, la moderació i la capacitat de negociació. Avui sembla que això no interessa. A qui? Per què?


També a Catalunya és busca la confrontació, i es parla de l’eix esquerra dreta, es renuncia al paper equilibrador i negociador. No cal gaire anàlisi, el Govern de la Generalitat, no vol, no pot ser un element d’equilibri, ni de negociació. Entre altres coses, perquè ningú negocia amb ell mateix. Hem d’explicar que l’Honorable Montilla és tant aparell del PSOE com qualsevol dels barons territorials? La insistència en patrimonialitzar el nacionalisme social, quan tot el catalanisme històric ha defensat la unitat del concepte, el sectarisme instal·lat en les més altes instàncies del govern, es veu a cada sessió del Parlament. El pensament, trino i únic, instal·lat en tots els mitjans de comunicació de titularitat pública i molt promocionat en alguns altres. Esta Catalunya monolítica (Ajuntaments, Diputacions i Generalitat) amb tres partits i un sol pensament oficialment progressista, no pot moderar, perquè forma oficialment part, de la cohort de hooligans. El govern tripartit converteix objectivament a Catalunya en una baronia del PSOE. És la Catalunya que un bon amic anomena, la Catalunya Cuní (amb tots els meus respectes, per al bon professional Josep). Bon dia Catalunya són les 8, i tots absolutament tots, sabem el que es dirà, no només al matí i fins la nit.


Tenim futur?


La foto Mas - ZP i l’acord, va ser titllada de tàctica, d’oportunista, fermament crec que el no voler valorar el gran potencial estratègic que contenia és un dels grans errors dels últims temps, error interessat i tàctic, ningú donarà més, ningú podrà més, ningú ens durà per camins més transitables. ZP i el PSOE, no va saber valorar el pes estratègic de l’acord, ni el moment històric que vivim. No els hi va interessar, guanya Montilla i el PSOE, perd ZP i l’Espanya del pluralisme real. Per tant, hem de ser capaços de dir senyor ZP, Sr. del PSOE vostès són “el govierno”, que és com vostès han volgut, estan a tots els governs que són com vostès els han fet. Assumeixin responsabilitats, cerquin vies de solució i diàleg, per que no, no ho estan fent bé. El seu mal tampoc vol soroll, però no s’arregla amb el silenci dels que no tenen res a dir.




F. Sancho. Ebrediputat.

Fil Directe: Preguntes des d'Alcanar

Els nostres amics d'Acord per Alcanar ens han fet arribar, a través de l'apartat FIL DIRECTE, una sèrie de preguntes per a formular al Parlament, sobre diverses inversions que afecten a aquest poble. FIL DIRECTE funciona, i els Ebrediputats estem contents per poder realitzar aquesta tasca, la tasca de transmetre les inquietuds de la gent de la nostra terra al Govern. Des d'aquest bloc, us animem a continuar aquesta interacció.



Té previst el Departament de Benestar Social la construcció d'un local d'esplai per a la gent gran al poble d'Alcanar?
Concretament, s'interessa per l'existència de projecte, partida pressupostària i la disponibilitat de terrenys o acord de cessió per part de l'Ajuntament d'Alcanar dels terrenys situats al carrer Mendez Nuñez - P Lluís Companys







Té previst el Departament de PTOP, més concretament l'INCASOL partida pressupostària per tal de continuar les inversions ja iniciades abans del 2003 i després aturades, al Polígon Industrial dels Campets al municipi d'Alcanar?









Té previst el Departament de PTOP, i més concretament l'INCASOL, alguna actuació, ajuda o acord signat, per tal de facilitar la construcció de vivendes de protecció oficial al municipi d'Alcanar?











Té previst el Departament d'Ensenyament prevista consignació pressupostària per tal de procedir a l'ampliació de l'Institut d'Ensenyament Secundari Sol de Riu al municipi d'Alcanar?
Interessa saber si es podrà comptar amb nous mòduls per poder augmentar l'oferta de cursos de formació professional i en quins terminis de temps?

05 de març 2007

NI RODALIES SOM

Parlar de trens i de Terres de l’Ebre és parlar d’una concepció de país i de política (i com no, de manipulació de l’opinió pública, a través de la publicada). El ministre Borrell va decidir treure les línies de tren que no eren rendibles, va iniciar tot el procés del que va denominar modernització de RENFE. Governava el PSOE i els alcaldes del denominat corredor del Mediterrani, anàvem a Madrid a reivindicar millores al projecte, traçats millors, o al menys ponts, per evitar l’aïllament d’una part dels nostres pobles. La prepotència d’aquella majoria absoluta no l’oblidarem mai, els que la vàrem viure. Algun dia haurem de documentar-la. El resultat és una concepció del país on els trens passen i no paren, on les estacions sobren, i la gent de zones demogràficament no massa poblades, econòmicament no massa potents, veuen com el transport públic és un luxe no fet per a ells. El preu polític però, no el paga el govern responsable de la planificació ferroviària, entre altres coses perquè com se sap, els governs d’esquerres no són culpables mai de res ( primera regla de la memòria no tan històrica ) i segon, perquè aquí tenim una cohort de creadors d’opinió que han preferit criminalitzar a certs alcaldes, “alcaldets”, i cagabanduries , com a fórmula de salvar les sigles del PSOE, i de pas, desgastar als governs de CiU.

El fet és que no només a Terres de l’Ebre, a tots dos països, el nostre i el que no pot governar CiU. El dibuix ferroviari deixa entre AVE i Regionals moltes parts sense una bona comunicació ferroviària, i a moltes ciutats, a part de Tortosa, sense estació.

A la gran ciutat, la nostra, això es soluciona amb la xarxa de rodalies, per una part ferrocarrils de la Generalitat, que funcionen com els d’un país tradicionalment aliat amb Anglaterra, és a dir molt bé, per l’altra part, les rodalies gestionades per aquells que creuen que nació i concepte social són coses diferents. Que els petits pobles s’han de deixar de polítiques de campanar, perquè l’important és l’interès d’estat, i que l’únic estat possible és l’Espanya plural del PSOE .

Ara rodalies no va, no funciona. Aquí, no sóm ni de rodalies. Ni tard!! ens arriba el tren. Aquí, els trens no arriben, passen. Alguns ens fan el fotut favor de parar. Sabeu quin plaer seria saber, que el tren de cada hora arribarà avui, encara que sigués en retard?. “Hosti tu, un somni”. Però no, no som ni de rodalies. Fa, però, uns dos - tres anys que hem notat com, Renfe, Adif o qui cony sigui ha deixat de netejar els terraplens, de canviar les bombetes, de mantenir les instal·lacions i la línea que passa per dins dels nostres pobles. Al final, l’hem de netejar naltros per a que passen ells.

Doncs bé, ja anunciem que iniciarem contactes amb diversos alcaldes, per tal de denunciar l’estat de les instal·lacions per les que veiem passar el tren.

Sabem com reaccionà el Govern de Catalunya. El tripartit massa preocupat com està, per defensar al PSOE, per la pluja fina, i per saber si per La Pobla de Massaluca passa el tren. Però ja que ells no ens defensen, iniciarem accions a través dels alcaldes, per tal de denunciar-ho i intentar defensar-nos. Ho farem.