CONDICIONS I/O CONSEQÜÈNCIES

Escrivia fa pocs dies, “observo un canvi de cicle. Ja no, CIU, ja no sóm els culpables” Els famosos 23 anys ja no són massa anys, són un passat que es re - valoritza dia a dia.

El descrèdit del tripartit, de l’Entesa incondicional té el seu símbol en RENFE i l’Euromed, més que en el Carmel. Ho hem viscut a l’Ebre, a Tortosa els van donar una segona oportunitat, ara els ha passat factura la seva incompetència i la seriosa alternativa de CiU. Resultat: CiU duplica vots, quasi no necessita pacte, per tant, tria parella de ball.

El desprestigi del tripartit, la subordinació - Entesa Incondicional d’ERC, els pactes contra la gent, configuren un panorama molt semblant al de Tortosa. UN CANVI DE CICLE.

Amb aquesta convicció (si no ho desfem) faig un recorregut per blocs i diaris.

Mai acceptaria ser alcalde, sinó fos el candidat més votat, ho he manifestat prèviament a totes les eleccions que m’he presentat. Els alcaldes i els presidents els fan els vots, la gent, no els pactes. Si els fan els pactes sense respectar al més votat, llavors la gent s’emprenya. No és el mateix, però, un pacte de govern, un de legislatura o un d’investidura. Sembla que això ho oblida massa gent, ho vol oblidar massa gent, els interessa, criminalitzen uns pactes i n’oficialitzen altres. Pur interès partidista. (Sobta, però, el control de l’opinió publicada que tenen, dit entre parèntesis). Els pactes acaben sent la gran discussió pre–electoral.

A la gent, li interessen altres coses, els projectes de país, el desplegament de l’Estatut, la capacitat de gestió, RENFE, l’aeroport i les infraestructures, la sanitat i l’educació, El País: aquesta és la prioritat, per un nacionalista la condició de i per tot.
Els presidents els fan els vots, la gent vota candidats i programes. Les raons del vot però estan mediatitzades. Si es fan pactes que no respecten el vot , també es desvirtuen les prioritats i els programes. Acabem en un món surreal, on si es proposa que tothom respecti els resultats “Aquí i Allà”un conseller teòricament seriós com Castells diu que seria ZP qui faria president Mas, oblidant el respecte als vots, a les regles i a la paraula. Per respecte al meu poble no seria alcalde sinó fos el més votat, com nacionalista reclamo respecte al vot de la gent del país i m’obligo. Aquestes són les meves Condicions : Projecte; País ; Ètica democràtica.

Llavors de què parlem quan parlem d’hipotètics pactes? De quins inexistents escenaris parlem? De futuribles, que es fan i es desfan,es dibuixen i tenen una dinàmica intrínsecament incontrolable. No parlem de condicions, doncs no estem en condició ni de ‘imposar-les, ni de controlar-les”. Parlem de conseqüències, i aquestes per sort dependràn més dels vots que dels pactes. Si CIU treu un bon resultat, si treu més diputats, i ERC no té grup propi, o el PSC nota l’efecte RENFE, el nostre paper a Madrid serà una conseqüència no una condició, la fi del tripartit serà “La gran conseqüència”, no una condició. Caurà sol, producte dels vots, no dels pactes i tot serà possible.

Llavors: Via fora catalans, que tot és possible.