19 de febrer 2007

Iniciatives sobre la fruita seca i oliveres mil.lenàries

Els Ebrediputats han formulat unes preguntes al Govern en referència a dos temes importants a les nostres terres: la crisi de la fruita seca, i sobre les oliveres mil.lenàries.


Recordem que a les nostres terres, la fruita seca assoleix uns percentatges tan importants com el 43% a la Terra Alta, i el 28% a la Ribera d'Ebre. Per aquest motiu, trobem convenient informar-vos sobre la següent proposta de resolució:




El Grup Parlamentari de CiU, a través del Parlament de Catalunya, insta al Govern de la Generalitat a:

Donar compliment a l'acord formalitzat entre la Unió de Pagesos de Catalunya, el mateix Govern i els grups parlamentaris de CiU, Socialistes-CpC, ERC, PP, i ICV, que es concreta en l'aprovació de les següents mesures agroambientals a les que els productors d'avellana han de poder acollir-se voluntàriament pels seus conreus d'avellaner: (veure l'acta de la proposta)





Fer les gestions necessàries davant el Govern de l'Estat espanyol perquè insti a la Comissió Europea a aprovar l'establiment de les mesures extraordinàries per a millorar a la comercialització de l'avellana europea i promocionar-ne el seu consum en el marc de l'OCM de Fruites i Hortalisses.










Incrementar les mesures per fomentar el consum de l'avellana catalana.









Pregunta al Govern per tal que sigui contestada per escrit:


Quines mesures té previstes el Govern per pal.liar la crisi en la que es troba el sector de la fruita seca a Catalunya?


En quins terminis?


Quins recursos té previst destinar-hi?



A les Terres de l'Ebre hi ha catalogades més de mil cinc-centes oliveres mil.lenàries. És voluntat d'alguns ajuntaments, de part de l'Administració i d'alguns grups ecologistes la seva protecció. No s'ha d'oblidar que aquestes oliveres pertanyen a pagesos de la zona i, per tant, en són els seus propietaris. Aquestes oliveres, normalment són substituïdes per arbres més joves ja que al cap del temps augmentarà la seva producció i els costos de recol.lecció seran menors. Des del Govern s'anuncien mesures econòmiques per als pagesos propietaris,


Quines mesures econòmiques pot rebre cada pagès en funció del nombre d'oliveres?




Quin termini preveu el Departament d'Agricultura per tal de posar en funcionament aquestes mesures?

Els fets i les paraules al camp català

Fets i no només paraules sona a un eslògan de campanya electoral de qui avui té la responsabilitat de dirigir el futur del camp català i el futur del nostre país.

Precisament per aquestes paraules i pocs fets es destaca l’actual tripartit II, bones declaracions, taules sectorials, declaracions de bones intencions..... en definitiva moltes paraules i reunions, i el camp català, i la gent que hi vivim, cada cop pitjor. Exemples clars de la poca vocació de cara als pagesos poden ser la crisi dels cítrics que tant afecta a les nostres terres, solucions immediates? CAP, la crisi de la fruita seca, solucions immediates? CAP. El pagament de les quotes al sector ramader, solucions immediates? CAP.... bé, son exemples que afecten directament a la gent que viu del camp, gent que si pren la decisió d’abandonar-lo el més segur és que no hi torni mai més.

El camp català necessita que el govern de la Generalitat hi cregui de manera ferma, que no es simplifiqui tot a bones paraules i pocs fets, aquest és un sector fràgil i necessita de la protecció de l’Estat.

El pagès es converteix en el principal actor del paisatge rural. Sense pagesos i sense gent que visqui al món rural el nostre país seria molt diferent a l’actual, es necessita assentar la gent al territori, necessitem de la gent de les mandarines, a la gent que produeix el millor vi del nostre País, a la gent que es dedica a conrear l’olivera i al ramader que pastura o que té una granja de porcs. Al món rural ens necessitem tots, i el més important, un govern que aposti clarament pel desenvolupament rural.

Ara és temps de negociar amb Brussel·les. Apareixeran els nous PDR (Plans de Desenvolupament Rural), que marcaran la tendència del propers anys fins el 2013, i per tant necessiten de un govern que faci bé els deures, que plantegi davant les autoritats d’Europa les nostres necessitats, ara ens hi juguem molt, ens juguem el nostre futur, i per tant ara és l’hora dels fets i no de les paraules. Les paraules ja les utilitzarem els polítics per tal de defensar els nostres plantejaments, i el govern, que actuï.

El món rural no es pot permetre viure de l’almoina, els pagesos volem viure del nostre esforç i del nostre sacrifici i amb la protecció del nostre govern

Xavier Pallarès

Dos preguntes innocents: La evacuació de l’energia eòlica i el pla de descontaminació del pantà de Flix


Xavier Pallarès i Francesc Sancho formulen la següent pregunta per escrit al Govern:

En el terme municipal de Garcia (Ribera d'Ebre) s'ha de construir una subestació, on s'ha d'evacuar l'energia produïda pels Parcs eòlics de la Terra Alta i des d'aquesta s'ha de subministrar als polígons industrials del Molló, Camposines i Aubals.




  • En quin tràmit es troba el projecte?
  • Quan està previst dur-se a terme?
  • Quines gestions ha fet el Govern per a la seva implementació?

Xavier Pallarès i Francesc Sancho formulen la següent pregunta per escrit al Govern:

El pla de descontaminació del pantà de Flix (Ribera d'Ebre) preveu una sèrie d'actuacions paral.lels per minimitzar els efectes de l'obra, entre d'altres una nova captació a base de pous a l'alçada de Campredó per prevenir que una possible contaminació de les aigües de l'Ebre no arribi al Camp de Tarragona, a través del minitransvasament. Diversos ajuntaments de la Ribera d'Ebre han sol.licitat als responsables del pla, i concretament a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), fer el mateix als seus municipis, sense que a hores d'ara hi hagi resposta.
  • Pensa el Govern fer alguna actuació en aquest sentit mitjançant la comissió de seguiment corresponent o mitjançant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ?
  • Creu el Govern que tenen el mateix dret a protecció els ciutadans de la Ribera d'Ebre que els del Camp de Tarragona en aquesta qüestió?

La Nostra nineta dels ulls, el projecte Universitari

Quasi tots els projectes que es porten a terme a l'Ebre troben el seu origen en l'acció de govern de CiU. És normal, això permet al tripartit atribuir tots els defectes als 23 anys de govern convergent. Tenim que reconèixer que els projectes tarden temps abans no es poden adjudicar. Si algún projecte té les seves rels en una obsessió dels alcaldes i dirigents de CiU és la universitat a les Terres de l'Ebre, la privada i la pública. Aquí hem de fer justícia a Marià Curto, i a tots els que el van secundar, i desprès al Conseller Mas-Colell. No farem història, per a què? Mas-Colell és a universitats el que Trias és a sanitat, no cal dir més. Ara el Campus Universitari de la Rovira i Virgili tornava a ser la nostra primera prioritat en el programa electoral, la nostra nineta dels ulls. Estem preocupats, el dia 5 de febrer varem presentar al Grup unes pregntes ORALS EN COMISSIÓ. El 12 de febrer va entrar al regitre del Parlament. Volem escoltar el que té que dir el Conseller en Seu Parlamentària. Us invitem a seguir-ho. Quan tinguem la data us la comunicarem, i invitarem als interessats a assistir a la sessió. Desprès continuarem.



Pregunta al Govern per tal que sigui contestada oralment en comissió:


Quin és el capteniment del Govern en relació al Campus Universitari de la Universitat Rovira i Virgili a les Terres de l'Ebre?









Pregunta al Govern per tal que sigui contestada oralment en comissió:


Quina és la previsió del Govern pel que fa a les inversions en relació al Campus Universitari de les Terres de l'Ebre?






Pregunta al Govern per tal que sigui contestada oralment en comissió:

En quin estat o moment es troba el projecte del Campus Universitari de la Rovira i Virgili a les Terres de l'Ebre? Per quan es té previst la seva implantació?





Proposta de resolució sobre l'Eix de l'Ebre


L'Eix de l'Ebre és competència de la Generalitat. És imprescindible desdoblar-lo i fer-ho aviat, entre altres coses perquè a València fan via: desdoblen la 340, avancen amb l'autovia de l'interior i reivindiquen QUE L'AUTOVIA DE L'ARAGÓ arribi a Vinaròs. Per cert, la Taula del Sènia què diu? Ens preocupa que el senyor Evaristo Martí reivindiqui que baixe per Morella. Voldríem saber que opina d'això el govern, perquè si mirem el mapa veurem que anar a Vinaròs és més curt que anar a Tarragona, i si damunt no es fa l'Eix de l'Ebre o volem que pagui Madrid, probablement estem fora de joc. I mentre a València es desdobla la 340 i s'avança l'autovia de l'interior, aquí el govern dorm o no dorm a la palla? Només serà tot una nova moguda electoral, el conegut Fum Fum Fum típic dels socialistes i els escolanets del tripartit a l'Ebre. Desprès serà culpa de tothom menys d'ells.

Des del Grup Parlamentari de CiU hem presentat varies iniciatives demanant que es faci JA el desdoblament de l'Eix de l'Ebre, així com el de la N-420, a l'igual que ho reivindica la Cambra de Comerç, el Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre, i el territori:

Proposta de resolució:

En el temps màxim de dos anys, presentar el projecte constructiu i procedir a la seva licitació per tal de fer possible el desdoblament de l'Eix de l'Ebre C-12 fins al port dels Alfacs i de la carretera C-43 entre Gandesa i Benifallet.

Fer totes les gestions necessàries davant el ministeri de Foment per tal de garnatir el desdoblament de la carretera N-420, donant així, continuïtat a la denominada autovia de l'Aragó A-68, fins Reus i Tarragona.

Pregunta de Xavier Pallarès i Francesc Sancho, al Govern, a respondre per escrit:





Davant la problemàtica plantejada des de diferents administracions i la Cambra de Comerç de Tortosa arran del desdoblament de la carretera N-420, quina és l'alternativa que planteja el Govern? i quins contactes ha fet el Govern amb el Ministeri de Foment?





Pregunta al Consell Executiu, per tal que sigui contestada oralment en comissió:





Quina és la relació del Govern de la Generalitat amb la mancomunitat Taula del Sènia a cavall entre Catalunya i el País Valencià? Més concretament, que n'opina de la seva reivindicació que l'autovia de l'Aragó (A-68) baixi per Morella en lloc de per Gandesa?