27 de febrer 2008

UNA TENSIÓ INVENTADA.


A micròfon tancat ZP li confessava a Iñaki Gabilondo que els hi convenia la tensió. Es preparava per escenificar-la. Uns i altres dominen i controlen el gruix dels mitjans de comunicació. Volen bi- polaritzar la situació. Volen pescar vots del nostre i altres espais. Volen , com diu Miquel Roca, expulsar de la vida política i electoral a tots els altres. En això els dos grans partits estant d’acord.

Intentaran mantenir la ficció d’ un empat tècnic. No és cert, avui ja hi ha enquestes que li donen al PSOE UNA AMPLIA VICTÒRIA , prop de la MAJORIA ABSOLUTA.

Per això, vull fer i faig una crida a tots els que tenen la temptació de votar o PP o PSOE. Els seu vot aquí té poca incidència, al PSOE no li va d’un diputat, els hi sobra. Al PP tampoc, no deixarà de fer-los falta. Però per Catalunya, per la pluralitat és molt important, és decisiu.






LA MAJORIA ABSOLUTA, junt a la bipolarització deixa sense veu a molta gent i deixa sense defensa a Catalunya i els seus pobles. A hores d’ara ja no es decideix qui governarà, el que es decideix es si governarà amb majoria absoluta, sense tenir que escoltar a ningú o si per governar necessitarà escoltar ales diverses sensibilitats existents al nostre país. Per salut democràtica , per rendibilitat del vot, el vot més útil es aquell que no va ni a PP , ni a PSOE. El vot més eficaç, més compromès i més útil és aquell que reforça les opcions catalanes i les d’aquells que en millor situació estan de determinar els programes de Govern. Per fer-se respectar, per fer-vos respectar. Per evitar Majories excloents. Ni PP Ni PSOE. Pluralitat democràtica. A Catalunya, a Terres de l'Ebre CiU......

LA IMPORTANCIA D'ANAR A VOTAR.




A L’Ampolla.


A Terres de l’Ebre-.






A Catalunya.


De nou el dia 9 de març hi ha eleccions. Eleccions per elegir els diputats al Congrés dels diputats i el president del Govern estatal a Madrid. Hem vist com els debats , la propaganda ha estat protagonitzada per Rajoy i Zapatero. Pel PP i pel PSOE.

En aquestes eleccions també s’hi juguen coses de L’Ampolla, coses del poble, de Terres de l'Ebre. Certament un resultat que reforcen les opcions de l’Ampolla seria important. També per Terres de l’Ebre.

Votar al PSOE, fa forts al tripartit i a aquells que aquí al poble ens discuteixen el pa i la sal, els que sempre ens han discutit el dret de l’Ampolla, primer a ser i després a ser tan forts i grans com altres pobles. A l’Ampolla com poble li convé que surtin reforçats aquells que estan compromesos en defensar-la.

A mi i sé que a molts de vatros, no ens agradaria que el PP es fes fort, les actituds radicals dels Peperos a Madrid no ens agraden, a més probablement amb el PP al govern les inversions pera Catalunya podien baixar.



Heu vist com les coses no han acabat de funcionar a Catalunya. Molts de vatros em dieu no ens agrada el PP, però tampoc acabem de veure que les coses funcionen amb el PSOE i El Tripartit. Jo vos demano molt seriosament que aneu a votar, no al PSOE o al PP. Que aneu a votar a aquells que millor poden defensar les coses del poble del dia a dia .Vos demano que aneu a votar i que voteu per CIU, per Convergència i Unió.

Perquè és cert que si no hi aneu, el PP podria tornar, però també ho és que si no hi aneu el tripartit es queda i no millorarà res.

Un vot PP no ens agrada i serveix de poc, de molt poc, més bé va contra Catalunya i no va a favor de l’Ampolla. Un vot PSC, mou poc, a Madrid no li va de treure 160 o 159 diputats. Un Diputat de CIU, de tenir 11 o 13 Diputats de CIU, és molt important. Ens fa decisius i a l’Ampolla sabem lo que això vol dir. Si CiU, no hagués estat decisiva probablement no tindríem sortida de l’autopista o ens hagués costat molt més.

A aquestes eleccions, també compta l’Ampolla i Catalunya. A L’Ampolla sabem que si no ens defensem natros no ens defensarà ningú. És molt important que aneu a votar. Per fer-nos forts per treballar pel poble. Per tot vos demano que el 9 de març tornem a fer forta la nostra opció, la vostra opció CIU.





Gracies per la vostra confiança, voteu CIU.

Francesc Sancho Serena

ANEM-HI.


Anem-hi, vinga nois, anem-hi. Rebem un post de JS Cid, on ens comenten la proposta de cartell que ens han fet arribar. Ens diu referit a la frase “si tu no vas”. “El verb “anar”, en el sentit del cartell, exigeix la indicació del lloc on anem. Així podríem dir “si tu no hi vas” . El verb, sense complement, vol dir si tu no funciones. Té raó.




Ficats en contacte amb l’autor del cartell, accepta el raonament però en fa un altre, ens diu certament el sentit de la frase sense complement és més ampli i es pot entendre com postat a funcionar. No només ves a votar , també mou-te. M’agrada. Coses de la llèngua.


L’endemà del parcial debat, queda clar qui és qui. Tots i cadascun del mitjans de comunicació es retraten i deixen clara la seva dependència ideològica. Per als que depenen o s’adhereixen al PP, ha guanyat Rajoy, i a l'inrevés els del PSOE, donen guanyador a ZP. El panorama és desolador. L’uniformitza’t retrat, deixa sense veu a milions de votants i a més d’un territori. Catalunya ni existeix. La bipolarització ens esborra.






Miquel Roca ho denuncia a La Vanguardia. Diu: Lo que sucede – i esto sí que es denunciable- es que los medios de comunicación han decidido favorecer esta bipolarización, arrinconado, ninguneando y expulsando de la política electoral a los demas partidos.



Continua Miquel Roca: Este es un juego desigual i no por imperativo de la ley, sino con ignorancia de los principios que la informan e, incluso, de su propio contenido escrito. Así es imposible jugar en condiciones de igualdad.

Es imprescindible anar-hi, moure’s- funcionar, no només votar també treballar per la pluralitat; perquè Catalunya i els nostres pobles tinguin veu i vot. Per això si tu no vas uns i altres, van, venen, tornen, es queden i s’acomoden. Anem-hi.


25 de febrer 2008

SI TU NO HI VAS ELLS TORNEN, ELS ALTRES ES QUEDEN

Un bon amic que va veure el post que vam publicar ahir, ens ha enviat unes imatges basades amb la idea que vam proposar:



IMATGE 1:









IMATGE 2:







IMATGE 3:







Aquí al costat trobareu l'enquesta, per a què poguessiu triar quina de les tres imatges us agrada més, us invitem a votar, però no només a votar l'enquesta, l'important és: ANAR A VOTAR EL DIA 09

PERQUÈ SI TU HI VAS, UNS I ALTRES :


Paladella vota en contra de la Terra Alta




El passat dijous el Partit Popular va sotmetre a votació una proposta per tal de que la Terra Alta acollís una supseu de l’INCAVI. Jo mateix vaig donar suport a la iniciativa, i vaig felicitar al grup del PP per haver-la portat al Parlament, entenent que és una bona cosa per la Comarca de la Terra Alta. En l’argumentari vaig recordar que en la compareixença dels dirigents de la D.O. Terra Alta al Parlament de Catalunya en motiu del seu 25è. Aniversari, van reaccionar positivament davant aquesta possibilitat.

Des de Convergència i Unió es va recolzar aquesta iniciativa perquè entenem que és bona per al sector i també pot aportar aspectes positius per al reconeixement de la D.O. Terra Alta. Al mateix temps entenem que tot el que es pugui fer en donar a conèixer la nostra DO., és positiu per la comarca i per als pagesos.

Lamentem que Paladella i el tripartit hagin votat en contra, i denunciem un cop més, els discursos contradictoris que es fan a Barcelona i els que es fan a la Comarca de la Terra Alta, no entenem com el Diputat socialista de la Terra Alta, es planteja rebutjar un fet tant important per la nostra Comarca, i al mateix temps aquest diputat demana en una altra moció l’ajut al Consell Comarcal per aquesta D.O.

Des de Convergència i Unió tornarem ha insistir en que aquesta subseu, pugui tirar endavant i que sigui una realitat el més aviat possible ja que al nostre entendre seria una bona cosa que la Terra Alta gaudís d’aquesta inversió.


Xavi Pallarés

Ebrediputat

24 de febrer 2008

SI TU NO HI VAS, ELLS ES QUEDEN.

Campanya electoral. Hem estat a la carxofada d’Amposta. Bon ambient, com sempre. Tothom, estava tothom, tos els partits aprofitem aquest actes per fer campanya. Tinc la sensació que en el tu a tu, que amb el contacte amb la gent guanyem... Imma Juan i Salvador Pallarès van de taula en taula. Joan Roig, Manel Ferré, Arlet i jo mateix trobem amics i saludats a cada pas. Ens donen ànims, bon ambient.

Tot i això, ens preocupen l’abstenció i la bipolarització. A parts iguals. Comentem l’anunci de PSC PSOE, el que s’ha fet més o menys celebre, "famosete”. L’haureu vist. Aquell que es basa en la pel·lícula de Quentin Tarantino, “Reservoir Dogs”. Es un cartell que amb fons roigs, destaca les figures negres dels dirigents del PP, amb una negra i llarga ombra. El lema diu SI TU NO VAS ELLOS VUELVEN. Efectiu, un cartell polèmic però efectiu. Demagògic? Només explica una part de la realitat. Vista des de Catalunya, l’abstenció té una segona i definitiva lectura. El negatiu de la mateixa foto.

Jo proposo un altre cartell que complementi a aquest, també inspirat en Quentin Tarantino, Un cartell amb fons negre i unes figures en roig, amb vestit roig, corbata roja i els rostres de Zp i el Tripartit, Montilla, Saura , Ridao. El lema?. SI TU NO VAS ELLS ES QUEDEN. No penjo cap imatge a l’espera que algú em faciliti la proposta de cartell aquí suggerida. Prometo publicar-la.´

És cert, hem de estimular la participació a Catalunya, hem de trencar la bipolarització. Perquè SI TU NO VAS: UNOS VUELVEN I ELS ALTRES ES QUEDEN. Per fer que uns i altres respectin Catalunya, només hi ha una opció. CIU.

Consell de Tarantino...

23 de febrer 2008

L'EBRE HA DE SER VEGUERIA

L’EBRE HA DE SER VEGUERIA i tenir circumscripció electoral, sense pes polític no hi haurà re-equilibri territorial.

Salvador Pallares.

Salvador Pallares es presenta com candidat al senat per CiU. Salvador és un amic, un bon amic, una de les raons per les que jo milito a CIU, de fet va ser ell qui em va proposar militar. A CIU hi havia gent com ell, com el Salvador, com Miquel Marçal o com Brull.

Bona gent, compromesa,èticament compromesa amb el país, amb els pobles amb les Terres de l'Ebre. Bones raons per la militància

Avui he llegit les declaracions de Salvador. Reclama la circumscripció electoral i la Vegueria. Per Salvador no és cap nova reivindicació. És una vella aspiració.

Tot plegat m'ha fet recordar. Salvador va ser, junt amb Imma Juan i jo mateix els que li varem plantejar a l'Artur Mas en una reunió preparada per Lluís Coromines, la necessitat de dotar a Terres de l'Ebre de Delegació, de reconèixer la seva personalitat.

Avui Salvador reivindica la Vegueria. Té autoritat moral per fer-ho. Salvador Pallares és el candidat al senat de la Vegueria de l'Ebre.


22 de febrer 2008

UN DEBAT INTERESANT , UN DEBAT INTERESSAT. QUALITAT DEMOCRATICA 2


UN DEBAT INTERESSANT; UN DEBAT INTERESSAT.



Aquest dies, s’ha tornat a obrir un debat en torn a qui és el guanyador de les eleccions, a qui ha de governar i al concepte de qualitat democràtica. Ho varem viure l’altre dia al Parlament. Joan Ridao, conculcant clarament la lletra i l’esperit del torn de preguntes de control al Govern, va increpar a L’Artur Mas. Difícilment pot reclamar respecte al reglament, qui el conculca en lo més elemental.

He vist, escoltat moltes opinions. El propi Ridao recordava la polèmica del 2003, sobre si es guanya per vots o per diputats. Era una polèmica amb regust a Maragall.

Certament es pot obtenir menys diputats, amb més vots. Les regles de joc en aquest cas diu que guanya qui té més diputats. Pot haver un dubte. Ara bé, la discussió no és aquesta. El que està clar és que qui treu més vots i més diputats ha guanyat les eleccions. No pot haver-hi dubtes.

Ara bé ha de governar?? Les regles del joc, fan que pactant altres el guanyador es quedi sense poder governar. Primer va passar als ajuntaments petits, després a algun de gran i finalment ha passat a la Generalitat. Hi ha una regla no escrita que diu: Difícilment passarà al Govern Central. Per qualitat democràtica. Vos imagineu que guanya el PP amb vots i diputats i la resta fa president ZP? O pitjor, al revés? S’armaria un 2 de Maig. Amb raó, perquè no només es voten diputats, també es voten partits i candidats.

Cert és que el President l’elegeix el Parlament, el Congrés. Però, també és cert que la campanya electoral, la gent vota partits i vota líders, amb la idea que vota al candidat a president, fins i tot els debats electorals és fan entre candidats, no entre diputats. El debat serà entre Rajoy i Zapatero. Els programes, la dinàmica es presidencialista. Tant es així que durant la campanya s’amaguen els pactes. Per què? On és la qualitat democràtica.? Que vol dir respectar els resultats? Parlo de quan no hi ha dubte. Quan es guanya per vots i diputats.

Respectar els resultats, no desvirtuar-los, donar més protagonisme als vots i menys als pactes i als partits. Això a tots els llocs. És una exigència democràtica, que val per Catalunya i per l’Estat. No és supeditar Catalunya a l’Estat, és al reves és donar la veu a la gent i per tant respectar la gent de Catalunya i els seus vots. Fer Respectar Catalunya i des d‘aquí determinar el Govern a Madrid. Catalunya es mereix tant respecte al vot com la resta de l’Estat.

Jo no estic disposat a pactar amb el perdedor però tampoc amb aquell que demani el respecte del vot a l’Estat i no respecta el d’aquí. I no estic disposat a què hem diguin que això és sucursalisme, és tot el contrari. El dia 10 si sóm decisius, començarà un canvi imprescindible també a Catalunya. El PP que no ens busqui (perquè no crec que sigui capaç de respectar l’Estatut votat pels catalans) El PSOE si necessita els vots dels catalans, respectarà als catalans i el vot dels catalans i sinó que no ens demani els vots. Oi que s’entén ?

ÈTICA. CORTESIA PARLAMENTÀRIA. QUALITAT DEMOCRÀTICA 1


Era Fernado Sabater qui explicava i proposava un exercici- test per tal de valorar el criteri ètic dels seus lectors. Explicava bé, no com jo, el següent: Era una vegada una dona casada amb un viatjant que la tenia molt, molt abandonada. Ella, espitada, es va buscar un amant. Un dia, una nit estant junts els amants, el marit va trucar avisant que arribava i que necessitava que la dona l’anés a rebre. El lloc, era perillós, el barri de fer por. La dona demana al seu amant que l’acompanyes, ell si va negar.
Acompanyar-te a buscar al teu marit?
La dona va anar-hi sola, el perill era real va ser atacada i assassinada.
La pregunta és, qui és el culpable?? L’home per tenir-la abandonada? L’amant per no acompanyar-la? La dona per enganyar al marit?.......... Qui?

La resposta es substancial. Sembla que hi ha qui diu que la dona, altre que l’amant i molts que el marit... ... Un error ètic greu deia Sabater. El culpable és l‘assassí. Lo altre és circumstancial. Pretendre el contrari és manipular.

Em va semblar una gran lliçó. Quan surt un no, al Parlament els responsables del no són els que han votat No. Directament. I els altres? Doncs cada un ho és dels seus actes.

Si un fa una maniobra per provocar un, no ? És responsable de la maniobra. Si un fa tard? És responsable de manca de diligencia, no d’altra cosa; cadascú lo d’ell.

Estos dies m’han fet, s’han reflexions en torn al prestigi del Parlament. Utilitzar-lo a conveniència l’acaba desprestigiant. És cert. Cert també, que el respecte institucional comença amb les regles més bàsiques, entre elles la puntualitat. La cortesia parlamentària era i és, un element de prestigi, perquè es basa en el respecte al contrari, als resultats i a les formes.

Al Parlament, a les comissions els portaveus sabem que pràctiques com posposar un punt o molts punts de l’ordre del dia perquè el diputat que ho porta no pot arribar a hora , és prou habitual. Posposar una interpel•lació perquè el conseller té problemes d'agenda també.. Fins i tot s’ha arribat a absentar-se un diputat d’un grup per compensar el retard d'un oponent. Cortesia parlamentària, fair play, respecte al prestigi de la institució.

El que no és habitual, és preveure una votació a les 11 i fer una maniobra per acabar votant a les 10 i esquaix. Per què parlo de maniobra i d’ètica? Resulta, que un accident, provoca un retard d’un hora. Com és que no afecta a tots per igual? Aquesta pregunta, que em volen tirar en cara, conté la resposta.

Preguntant t’assabentes que a cinc grups se’ls avisa que siguin molt puntuals i a un se’l deixa pensar que la votació serà a les 11. Què es produeix?? Que uns matinen més o es queden a Barna i els altres surten a l’hora habitual; confiant amb l’horari previst i amb la cortesia Parlamentària. Per cert, tot i l’accident, tot i el retard, la votació ens, em va agafar a l’entrada del Parlament, havia sortit amb molt de temps.

Responsables de fer tard? Sí!!! Però no d’altra cosa. Els responsables de la conxorxa són tots el que hi van participar. Es va voler i es va aconseguir manipular una majoria amb una maniobra. Els que deien que volien un sí, es van aliar amb els que necessitaven un no. Qui va guanyar? Va perdre el Parlament. Tots.

Que passa ara amb la cortesia Parlamentària; afectarà a les comissions? Què passarà el dia que diputats del govern o altre grup no pugin arribar a hora, perquè estan a un embús? Cosa habitual per cert. Posposarem o accelerarem, per tal d’aconseguir una petita victòria?? Jo com portaveu de CIU tinc la meva particular resposta. Per cortesia parlamentària, per respecte a la institució, per ètica elemental, posposarem al votació si m’ho demanen, en cap cas intentaré avançar-la. No utilitzaré la frase d’ICETA: A qui matina Déu l’ajuda, més bé pensaré no utilitzis el nom de Déu ni el reglament en va.

Quan em pregunten per què ets de CIU? Aquí teniu la resposta: Entre altres coses, per coses com esta.

Jo només seré President de Catalunya a través d'unes eleccions democràtiques

Aquesta frase l'ha dit l'Artur Mas, al Parlament de Catalunya. Podeu veure la intervenció sencera, mirant el vídeo:

21 de febrer 2008

El tripartit i la pagesia

NOTA DE PREMSA SOBRE ELS AJUTS EUROPEUS AL SECTOR DELS CÍTRICS:

CiU denuncia la nul·la complicitat del tripartit amb els pagesos per rebutjar un augment dels ajuts europeus al sector dels cítrics

Xavier Pallarès recorda que el repartiment que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha fet dels ajuts europeus resulta clarament discriminatori per a Catalunya.

El diputat de CiU i portaveu d’agricultura de la federació nacionalista, Xavier Pallarès, ha criticat al tripartit per votar en contra de dues propostes de CiU que tenien com a objectiu garantir el futur dels pagesos del sector dels cítrics. En el transcurs de la Comissió d’Agricultura del Parlament, Pallarès ha afirmat que “avui el Tripartit ha demostrat un cop més la nul·la complicitat amb els pagesos”. Com ha explicat Pallarès, “el repartiment que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha fet dels ajuts europeus, resulta clarament discriminatori per Catalunya i especialment per les Terres de l’Ebre”. Amb aquest repartiment els citricultors catalans deixen de percebre un milió d’euros.

Cal recordar que el 80% de la producció a Terres de l’Ebre és de mandarina i que aquest sector passa per una profunda crisi des de fa un any. És per aquesta raó, que la iniciativa de CiU demanava un nou repartiment territorial mitjançant el qual a Catalunya li pertocarien 3,6 milions d’euros en lloc dels 2,64 que preveu el repartiment del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. De moment, “el Govern únicament es compromet a reunions amb el sector però quan s’ha de decidir impulsar mesures que realment es notin a la butxaca del pagès, el tripartit es tira enrere”.

Per Pallarès, amb aquesta negativa del Tripartit, “es torna a posar de manifest la poca sensibilitat que té el Govern de la Generalitat vers els productors citrícoles del nostre País”.

Pallarès ha denunciat un cop més “les polítiques d’aparador a que el Tripartit ens té acostumats”. En aquest sentit, ha explicat que el proper dimecres s’ha convocat una taula sectorial per tal de presentar les bases del pla de reestructuració del sector on es vol fer una reconversió varietal. “El problema està en que a hores d’ara el Departament no té quantificat la quantitat que ha de rebre el pagès pels drets d’arrencada dels arbres” ha explicat el diputat nacionalista. A més, ha finalitzat la seva intervenció preguntant: “Es presentaran els membres del Govern a aquesta taula sectorial i els explicaran que han votat en contra d’iniciatives per aconseguir més ajuts?”

20 de febrer 2008

NO ES POT ARRIBAR TARD AL TREBALL


SENSE EXCUSES.

És cert té raó, un ciutadà ho comenta a e-noticies. A la feina s’hi arriba puntual. No hi ha excuses. “Mea culpa”. La que hem toqui, un accident entre l’Ametlla de Mar i L’Hospitalet ha determinat un retard important de més d’un hora. Jo sóc metge i sé que no hi ha excuses, la responsabilitat de determinats treballs et deuen fer molt curós i, metge o diputat, en són un bon exemple.

Dit això i dit està, crec que val la pena explicar que si els altres partits haguessin volgut, si ERC volgués, la votació s’hagués produït en segon lloc i amb un major marge de temps i amb resultat favorable, insisteixo que no és excusa per mi, ni la tinc ni la vull. És una critica per aquells que també tenen una responsabilitat, que brinden amb cava i a l’hora de la veritat prefereixen avançar una votació per deixar-nos amb el cul a l’aire ( ho estem) als diputats de CiU, abans de fer possible el recolzament del Parlament a la independència de Kosovo. Maten dos pardals d’un sol tret, ens retrataven a nosaltres i salven al PSC. Però amb tota humilitat, deixeu-me dir que s’equivoquen de tret i de pardal. Aquí és tractava de Kosovo i de la coherència dels que brinden amb cava a casa i ho aigualeixen al Parlament.

Segona questió, massa vegades, obres,accidents, imprevisions fan que venir de Terres de l’Ebre per l’autopista sigui una aventura i un perill. Heu vist, em deia un veí de l’Ampolla, com fan les obres ? Com estreteixen els carrils? Un accident i dos mossos, amables i eficients, però dos en tot el desviament. Ara bé, al pagament un altra cua. Aqui passa per caixa tothom, fins i tot aquell que sense excusa arribarà tard al treball. Mea culpa. Haver matinat molt més.

Un Bon Camí


Un Bon Camí.

Com sempre Manel Zaera, obre una bona via de reflexió. Serè i ponderat. Té raó en que el debat en torn als blocs no és, no pot ser un debat entre periodistes, ni tan sols entre periodistes i blocs.

Ho deia Arasa, jo ho compartia, hi ha d’haver un feedback, no podem ser autistes.

El tema del melic, com diu Manel, sóm persones que opinem i ho fem públic. Però la reflexió en torn a un món endogàmic, tancat en sí mateix, és pertinent. Com diu un amic, molta gent aïllada en xarxa-. Tot esta per fer. Cert. Ho estem fent

19 de febrer 2008

BUSH&INTERNET



Certament ha estat interessant, tant la conversa amb J M Arasa, com les reaccions posteriors.

Fiederich Nietzche desconfiava de la premsa i ho feia per manca de rigor, perquè la immediatesa, la facilitat, no afavoreixen ni la reflexió ni el coneixement. Fàcil, massa fàcil diria. Humà, massa humà. Vistos certs resultats, i no parlo només de la premsa groga, les seves reflexions no són gratuïtes ni es poden deixar caure en sac trencat.

Quan la massificació pot significar manca de rigor, la manipulació està al voltant.
La premsa manipula?? I tant, o no? Té capacitat transformadora ? Sí, també com no. La facilitat, l'irrupció de nous mitjans va a favor o contra determinada premsa ??

Tots ens apuntariem a crítiques sagnants al paper de certa premsa, la Espanya de salsa rosa i crispació dóna per molta reflexió.

Ara bé, jo que tinc un bloc no deixo d'estar d’acord amb alguna de les reflexions d’ Arasa. Mirar-se massa el melic no és bo. Ser acrític és mortal. No serè jo el que defensaré a ningú i menys a qui té més capacitat i més criteri.

Una certa reflexió crítica però, no fa mal. Realment els blocs, tenen capacitat transformadora? Ens fan més lliures? Contribueixen a organitzar els sectors socials en un sentit més igualitari? Donen més capacitat critica al ciutadà, front als poders establerts? Moltes preguntes, moltes i..... moltes més.

George Bush, és un bon exemple per la reflexió. Als EEUU, u es ai, la xarxa és molta xarxa, tanta xarxa com país, enoooorme. Quina influencia a tingut, quina en té? Quin desgast ha produït al Buhs.? Intel·lectuals, diuen i expliquen que avui no seria possible un moviment com el de la guerra del Vietnam, o no un moviment com el que es va produir al voltant dels drets civils. Recordeu Luter King. Massa gent atrapada la xarxa, individualitzada i aïllada, cada un al seu propi melic. Enorme melic, però melic.

Les xifres d’entrades, un altre tema. Importants? Poder sí. Però quan tens dades de qui et visita al final ens engreixem uns al altres dia rere dia, repetidament. Un món més reduït del què confessem, i per aquest camí tornem a EEUU a la campanya electoral, a les transformacions socials a qui les controla i com?? Hi ha debat segur .

En quan a possibles envejats. Jo confesso que des d’ aquí, un petit bloc, envejo a la Veu de l’Ebre i al seu director . Sí enveja, no massa sana, que és com ha de ser l’enveja.

18 de febrer 2008

L'ENTREVISTA: JOSEP M . ARASA.


Aquest no és un mitja de comunicació clàssic. Això és un bloc. Un bloc polític.

Per tant, a ningú li pot sorprendre (o sí) que un polític entrevisti al director del “Setmanari”. De la Veu de l’Ebre, mitjà de referència a l’Ebre. Una referència obligada, entre la premsa comarcal a Catalunya.

Cal que la conversa tingui el format clàssic d’entrevista?? O més bé es tracta d’una conversa informal entre vells coneguts entorn a un nou fenomen?

Ens trobem al port de l’Ampolla, tenim el temps comptat per que ell ha de anar a cobrir la Manifestació d’Amposta.

Em diu sorneguer, no portes gravadora? Em faria gràcia. Certament tindria el seu que. Però no, no en porto. Què prens? Cafè amb llet, tallat.

Com veus el fenomen dels blocs, més concretament aquí a l’Ebre?? ataco .

Què vols dir? L’Ebresfera, un Boom ? poder sí que és un boom. Però jo sóc diguem un 5%.... escèptic, poc procliu. El trobo un fenomen exhibicionista. Profitós? Sí però no es sap per qui. No enriqueix, no se sap quin sentit té exhibir-se, no sé que aporta.

Tant així ho veus?

En la majoria de casos, que en són molts, aporten poc. Poca son o és que es practica poc el sexe. En tot cas, no ho hem d’analitzar com si fós un mitja de comunicació clàssic, no ho és.

Probablement l’esforç, en alguns casos seria més rendible orientat cap altres mitjans, o altres activitats, cultura, no sé tinc la sensació de què certes practiques poden ser un element de frivolització.

Tot i això no creus que és un fenomen a tenir en compte?

I tant, hi ha bons professionals implicats, tot i que insisteixo, no sé si no serien més rendibles en altres activitats diriem més clàssiques. Però no descarto res, si continua ens tindrem d’apuntar.

Pot, podem arribar a canviar la forma de fer periodisme??

Als mitjans clàssics no. Hi ha un element de professionalitat i per tant d’ètica i de qualitat. Una capacitat de cohesió i de transformació social que els blocs, em puc equivocar no tenen. Al final, no sé com dir-ho són com tertúlies de cafè. Controlades per determinats “cercles” o clans.

Jo, com “ebrediputat” blocaire, a la trobada vaig parlar de voluntat de manipulació, de control per part dels polítics.

Sí ? .

Sí, sí com ho veus?

Home, s’aposta per grups. Hi ha molt de hooligans qui més aposta és ERC , suposo que són formes de fer. Després estan els anònims, l’anònim desvirtua. Tot plegat configura un fenomen que no és periodisme. És un altra cosa. Si ens afectés podria treure professionalitat, un element més de frivolitat que pot fer malgastar energies que no transformen la societat

Els blocs polítics en què creus són útils, si ho són?

Home, poden ser útils tractats com a font, com a font d’informació, com seguiment del pensament i acció del polític. Els mitjans, i tots ens hem d’obrir, la interacció és molt important. S’ha tenir feedback, sinó ets autista. Però ho hem de tractar com a font i després contrastar.

Què hem vols dir?

Mira, la premsa escrita és sinònim de serietat, no hi han anònims, en tot cas el director assumeix responsabilitat, personal i col·lectiva. Dirigir un mitjà és molta responsabilitat. Una Web, un bloc anònim o personal no és el mateix, pots ser molt subjectiu. Pots rebentar moltes coses. Tu des del teu pots “disfrutar”, fer-ho a la teva, en alguns casos fins i tot irresponsablement. La premsa escrita... no, per responsabilitat a d’actuar d’altra manera, certes coses no les pot fer.

Però no creus que aquí esta la riquesa, en les manifestacions anònimes i/ o personals que en altre cas no s’expressarien? Com amb les manifestacions on la gent que crida o fa coses entre la massa és anònima?

D’acord, d’acord però això no és periodisme i això facilita la manipulació. Què pot ser útil, cert, però no és periodisme i insisteixo, l’anonimat facilita la manipulació.

Riu i em diu: A mi ja em sembla bé que ara a alguns els vulguis fer aguantar certes coses, que són formes de manifestació personals o de sectors socials, però no es periodisme.

Ni cultura, en tot cas alguns pocs fan cultura o altra cosa estem d’acord, li dic. Però, com fenomen, fins quin punt creus que la realitat virtual pot determinar la realitat social??.

D’una manera decisiva no. Pot ser un moment. Però d’una manera decisiva no; cal reflexionar sobre el fenomen dels mòbils, Sms, del 14 de març. Mira ara on estem. Cal reflexionar. D’una manera decisiva, profunda i permanent no.

Tot i això molta gent participa, no??

És molt endogàmic, no creus? A mi em sembla que només parlen aquells que són usuaris i algun periodista que en fa seguiment. És un marc més reduït del que sembla. Ara bé, si resulta que un bon periodista està molt ficat i ara un diputat em pregunta poder, alguna cosa tindré que mirar- me.

El que mira és el rellotge, a les 12 ha d'estar a Amposta. Gràcies, molt interesant. Fins un altra.

Espero haver reflectit el que em va voler dir i no el que jo vaig voler escoltar. Si no és així culpa meva. Això és un bloc, el format informal, però vol ser seriós i.... lleial.

17 de febrer 2008

UN ALTRE MÓN , UN ALTRA ESPERANÇA.



Les eleccions espanyoles, semblen plantejar un fals dilema entre Rajoy i ZP. Entre PSOE i PP.

Un PSOE, instal·lat a tots els poders possibles, als seus dominis no es pon el sol, ni les subvencions. El PER arribarà fins i tot per als seus artistes a traves del cànon digital.

Clar que front al PSOE, ens trobem a un PP “echado al monte”, radicalment anti català. Una situació política que, sembla convindré a més d’un.

A Catalunya hem patit un període de despropòsits, una pèrdua de prestigi i una desmoralització col·lectiva preocupant. Alguna cosa deu tenir a veure amb aquesta estat de coses tant el Govern de l’estat a Madrid, com el d’aquí. Dic jo.

Com s’ha demostrat més d’una vegada ni la lliga de futbol és cosa de dos (sorpreses recordem) , ni aquest estat de coses és inevitable. Un altra manera de fer és possible, unes altres alternatives poden trencar el bloc estatista que configuren els dos partits dominants . Seria important que, els partits d’obediència plural i catalana tinguessin molt de pes. Estaria bé que aquells que volen consolidar una situació de dependència a Catalunya, que els que Governen Aquí i Allí, comencessin a notar que un altra manera de fer és possible.

Per cert és ben curiós, com aquells que defensen que en el nostre sistema electoral es trien diputats i no presidents, no expliquen llavors per què els debat és entre presidenciables??. I no de tots contra tots? És la utilització de la llei, de les normes a conveniència lo que desprestigia el debat polític.

Una altra manera de fer és possible, però perquè ho sigui ha de canviar la correlació de forces. És ara, és en aquesta situació que el Govern, les possibilitats de Catalunya depenen de Madrid. Si canvia la correlació de forces serà el Govern de Madrid qui dependrà de Catalunya. No al revés com volen fer veure.

De l’increment de vot a partits com PNB, BNG, CIU depén que Espanya sigui més plural. Una esperança.

AYAAN HIRSI ALI


AYAAN HIRSI ALI.

És un drama, una lluitadora per la llibertat està amenaçada de mort per l’integrisme religiós i polític. Una defensora dels drets de les dones és abandonada davant les amenaces per les dones i homes d'aquest occident que diu protegir els drets civils.

On són el progres? On és El diputat Mohamet Chaib ? On són??

Li vaig dedicar un sentit article fa dies. Torno a reclamar la solidaritat dels demòcrates del món, com no, la de tots el diputats de Catalunya. On són, els defensors del drets de les dones, els defensors dels drets civils? La somalí AYAAN HIRSI ALI és una de nosaltres. No amenacen a ella, ens amenacen a tots a través d’ella. No ho oblidem.

LOS CARQUES SÓN CARQUES.


Quan L’Ampolla lluitava per la Segregació, va haver un diputat socialista que va mantenir actituds molt, molt carques. Molt reaccionàries, i tant. Ho vàrem atribuir a lobligat recolzament a un alcalde del seu color.

Quan ja ens haviem segregat i els dos pobles (units per la via augusta) eren exemple de convivència, el mateix nefast personatge, va mantenir actituds molt, molt carques, ho vàrem atribuir al obligat recolzament a un llavors agonitzant govern del seu color polític. Després hem vist actituds prepotents, sempre ben remunerades, d’un caciquisme digne d’estudi.

Un dels seus company de partit, un dia, em va dir “de carques en tenim tots i a natros ens ha tocat lo més gros”. Era cert, certes tradicions han de ser erradicades, aquelles que pretenent mantenir privilegis, aquelles que és manifesten per damunt del bé i del mal pel fet de ser d’un determinat color. Certes sortides vitalícies, són de vergonya.

Que ningú doni lliçons de progressisme, que ningú vulgui estar per damunt del bé i el mal, que ningú pontifiqui repartint carnets de dretes. Tots sabem qui és el major carca de Terres de l’Ebre i com deia un destacat dirigent socialista el tenen ells.... i no a Tortosa..

13 de febrer 2008

PARLAMENT : PROPOSTA APROVADA


Sempre agrada donar bones noticies. Aquesta ho és. El Parlament ha aprovat per unanimitat la proposta presentada per CIU , defensada per mi, instant al govern a dur a terme les accions necessàries per augmentar el nombre de trens amb parada a les estacions de les Terres de l’Ebre. L’increment hauria de ser immediat en els intervals horaris amb major demanda insatisfeta.

Quan es publiqui el diari de sessions penjaré el debat. He de dir que ha estat un punt amb acord i bon rotllo. La resposta de Salvador Milà, com la seva esmena; a l’alçada i fent aportacions en positiu.

A la meva intervenció, he començat llegint els mails que tenia al mòbil, denunciant un comentari de Catalunya Radio: Ho heu sentit??? A dit que plouria a Terres de l’Ebre, però no a Catalunya, Ho haveu sentit??? Crec que sí que l’he entens bé. (literal del e- mail)

M’ha entens tothom. Ni rodalies sóm. He recordat el Coll de Balaguer i com en l’època Borrell vam perdé trens i estacions. He recordat les reivindicacions d’alcaldes i gent i com la reivindicació de més trens, l'Euromed, era atiada ara per uns, després per altres , en funció de qui governava a Madrid. He manifestat la necessitat d’unitat, el tema s’ho val i per això he acceptat l’esmena. Votació unànime. Ara esperem que respectin el mandat del Parlament.

F. Sancho ebrediputat.

A DURAN: Per la victòria!



Amic Duran, tu i jo sempre hem tingut un bon feeling, fa pocs dies ens vam veure a l'Ampolla. Estaves animat, content, disfrutant de la llum, del sol, i d'aquesta particular flaire que tenen el port de l'Ampolla i les Terres de l'Ebre. Tu ets home de la terra, del territori, et vaig veure content, transmeties entusiasme i confiança. Vam fer broma i vam riure amb l'amic Josep Maldonado. Recordo el teu riure. Avui al Parlament, m'han sorprès amb la notícia de la teva intervenció quirúrgica. En un principi m'ha preocupat, com amic i com a metge, després les notícies, el diagnòstic concret m'ha tranquilitzat: Curació absoluta.


Amic, sàpigues que aquí estem, que comptem amb tu, que ens tens a tots, ara més que mai, tenim batalles que guanyar. Una, ja molt encaminada, la de la teva salut, la guanyaràs, estigues segur. Ho diu el teu amic metge. L'altra batalla, que hem de guanyar entre tots, la guanyarem. Tu pots, podem, i volem.

Ànim Duran, per la victòria ,ben aviat tornarem a riure celebrant la teva vitalitat, la teva capacitat, la victòria de Convergència i Unió. Tornarem a riure, ànim Duran, compta amb natros.Com natros comptem amb tu

12 de febrer 2008

EUROMED, REGIONALS


Al·lucino amb el to i el contingut de la resposta dels grups del Govern a la intervenció de Josep Lluís Cleries, al sí de la comissió de Política Social. Josep Lluís és un diputat d'un rigor reconegut, quan parla de dependència té contrastades les seves afirmacions. Com sempre un tres contra un i perd la gent.
Continuo amb el treball parlamentari, preparo una proposta de resolució que dema es veurà al sí de la comissió de PTOP. La proposta insta al govern a" dur a terme les accions necessàries davant del Govern de l’Estat relatives a augmentar el nombre de trens del corredor del mediterrani amb parada a les estacions de Terres de l’Ebre per tal d' adequar l’oferta a una població que ha experimentat un notable creixement. Aquest increment hauria de ser immediat en els intervals horaris amb major demanda insatisfeta".

Ni rodalies sóm, volem que siguin conscients de la manca de servei a Terres de L’Ebre, volem recordar la reivindicació de l' AVE i Euromed. Volem recordar-los les seves reivindicacions, les d’ells, però també nostres. Volem fer palés que governen allà i aquí. No tenen excusa. Em diuen que han presentat esmenes rebaixa’n un xic la reivindicació. Ja anuncio que aceptarem l’esmena per tal d’aconseguir una votació unànime. És el gen convergent, primer la gent; després la política. Esperem facin cas de la resolució i del Parlament. Demà la votació avui la primícia.

SÓM CATALUNYA.


A primera hora sona el mòbil, Mercè Sanmartí, m’explica indignada que a Catalunya ràdio ( la nostra) han dit que "no plouria a Catalunya , sí a Terres de l’Ebre". “Com si Terres de l’Ebre no fós Catalunya” , em diu Mercè. Ho diu emprenyada, a continuació m’explica que al debat a la Cambra de Comerç només han acudit els caps de llista de CIU i d' ICV, “com si no anéssim a les llistes per Tarragona” . Una manca de respecte. Mercè esta emprenyada, comenta l’actitud del govern vers les resolucions del Parlament. Té raó penso, ho explicaré al bloc. Així ho faig.

11 de febrer 2008

QUALITAT DEMOCRÀTICA


Ernest Benach, President del Parlament s’ha pronunciat públicament a traves d'una entrevista a TV3. Considera el President del Parlament, que el govern té una vinculació moral amb la decisió de canvi de traçat de l’AVE. Jo diria que el govern té un mandat, amb un obra que afecta només a territori català. És un problema de sobirania. El President amb la mateixa argumentació que vam utilitzar ebrediputats també ha recordat l'elecció del Diputat Montilla com President. La legitimitat d'ambes decisions és la mateixa. M’ha agradat l’actitud del President Benach, i li agraeixo. Espero que el govern rectifiqui i sinó entenc que és un incompliment del que tindria que donar compte a través del Parlament en sessió del Ple. Així sigui, per qualitat democràtica..

PREGUNTAR ÉS OFENDRE???

Als nostres ajuntaments, petits pobles, per a què t’aprovin el POUM, els plans urbanístics, ens fan explicar d’on traurem l’aigua . A CORNELLÀ I BARCELONA també?? Llavors per què tenim un problema d’aigua???. Qui l’ha creat,?




Per què tenim que patir-lo, els que no l’hem creat?? Per què parlen d'ecologia, si fan el Fòrum i Diagonal Mar, la Benidorm del Nord?? No governen Els Verds a Barcelona??? No fa 30 anys que governen ?? No havien previst que podia faltar aigua?? ... llavors per què tant de creixement i hotels i turisme?? Per què tenim el problema qui no l’hem creat??






Per què donen lliçons aquells que han creat un problema que no saben solucionar??? Em pot respondre conseller Saura, em pot respondre conseller Baltasar.????

MOLTA TINTA I POCA AIGUA.












DIAGONAL MAR_ BARCELONA


LA SEQUERA, GASTA MOLTA TINTA


Titulars, comentaris, declaracions. Un enginyer escriu a un Diari provincial una dura diatriba, no ja contra el portar aigua amb vaixell. Una dura diatriba contra el “bonisme” la ignorància i les noves ciències “inexactes”. Dura, dura. Ara, tots tranquils, qui cony són aquest que avui en dia estudien matemàtiques i coses difícils???. Què és això del rigor i la ciència??. El canvi climàtic ha democratitzat els coneixements. Ara es diuen ideologia.

Un altre diari de difusió nacional (de la meva nació), comenta una idea que em crida l’atenció perquè va sortir al si del CPIDE, com una possibilitat tècnica. Era la de retornar a la conca cedent el cabal d’aigua després d’usat i depurat. Tècnicament deixa de ser un transvas, l'aigua va i torna. Certament, ben depurada i utilitzada per rec agrícola podia substituir concessions, recarregar aqüifers i minimitzar efectes. El problema era la depuració, la despesa energètica, la relació costos- benefici. Passa que tota aigua deu ser transportada, ho explicava molt bé l’estimat Leandro Lopez Bosch. Tu dessales però després transportes. Cost- benefici. La tècnica i els costos canvien i per tant les solucions també.

Més tinta. Els regants del Segarra Garrigues, del Canal d’Urgell etc, ofereixen un Pla d’estalvi d’aigua i a canvi enviarien a Barna els excedents- estalviats. Molt semblant al recobrimen de canals al Delta per fer el mini transvasament. L’aigua del Segre, del Noguera, és l’aigua més necessària per l’Ebre doncs garanteix quantitat i sobre tot qualitat. A la gent d’aigües amunt, però els pot donar aigua, recursos, compensacions i un altra cosa més important: Una clau estratègica molt, molt important, a la que altres ja han renunciat..

Reclamo aquí que tot el que s’ha dit, tot el que es pregunta en privat es faci públic. Hi ha qui explora possibilitats d’aquest estil i no són els de CIU.

D’altra banda els ciutadans de la conca del Ter se’n adonen que la sequera ens afecta a tots .. a ells també.

La política del Govern de la Generalitat no és la mateixa aquí que allí o a Barcelona, on es pot portar l’aigua en barcos mentre a altres indrets es pot racionar el creixement o l’aigua. De fet no hi ha política d’Aigua; es confia en què plogui i després deu dirà.

El cinisme del president Montilla, culpant als anteriors governs de no fer certes infraestructures, relacionades amb l’aigua es indigna i cal recordar-li fins quin punt ell i el seu partit han governat (a Madrid, Saragossa, Barcelona i Cornellà, on han creat el problema) mentre han donat ales a parts iguals a Plataformes i cridòries. Ara el Govern és presoner no de les seves paraules, és presoner dels seus crits. Van cridar tant que no poden rectificar en res. És fa imprescindible un acord per l’aigua i l’energia sense demagògies, ni desqualificacions i..... amb enginyers.

Molta tinta. Encara que sembli paradoxal, es aviat. Encara sobra aigua, tanta com tinta, el dia que realment en falti, no a l’Ebre, o al Ter. No als pantans, el dia que en falti a Barcelona, aquell dia començaran a parlar, a pensar i a fer, es deixaran de cinisme i buscaran solucions.

10 de febrer 2008

NO ÉS TAN LLUNY.


“Ninguna repuesta evitaba la muerte”. És un titular a primera plana de la premsa dominical. Són paraules del responsable de milers de morts, torturats sota l’imperi del Jemers Rojos a Cambotja. Em colpeja, em fa mal. Conec el fons ètic de la qüestió. Facis el que facis, diguis el que diguis ets culpable. La culpa no depèn de tu..... està en tu, en la teva classe, en el teu origen, en la teva ideologia. Pobre de tu si ho dubtes. Les dictadures, algunes actituds de fanatisme troben una mateixa font... la superioritat moral. M'ho he trobat moltes vegades, m’han deixat molt clar que era igual el que féssim, el que diguerim, no teniem sortida. El problema érem, sóm...

Hem direu, això queda molt lluny... en el temps i l’espai. Penso amb Sèrbia, amb l’integrisme, amb els fanatismes i sé que ni és tant lluny, ni fa tant de temps.

Facis el que facis, diguis el que digues el problema mai ets tu, sempre, sempre formes part de la solució... Els que ho neguen fan por.....i en són tants.

RESPECTE DEMOCRÀTIC



RESPECTE DEMOCRÀTIC......





Ple del Parlament
. Es sotmet a votació el traçat de l’AVE. Dona igual, tant si val. Faran el que voldran... i ho diuen. Ni tan sols ho dissimulen, ni tan sols parlen de negociar. En altres circumstàncies, quan les competències i els límits institucionals ho requerien, davant de situacions d’aquesta mena es parlava de negociar. Es buscava un equilibri. Sempre es mostrava un mínim respecte al mandat del Parlament. Ja no, ara ja no, ara el Parament és sobirà per fer Montilla president però no per altres coses. Em sortiran amb legitimitats, legalitats i altres cabòries... que es deixin d’hòsties. Un mecagoncony, un fort desencís. Es el seu concepte de democràcia. Estan tan còmodament instal·lats, que se’ls refot . No,no són Obama.

INFRAESTRUCTURES, UN LLARG DEBAT.




























Observo entre nostàlgic i escèptic les propostes de debat en torn a les infraestructures, debat que coincideix amb la proposta de l’anomenat Pacte Nacional per a les infraestructures. Pacte, per cert proposat per CIU. Tinc a les meves mans les bases que ens ha fet arribar el Govern i la proposta subcomissió infraestructures 2008 (PTOP). Tota una decepció.

Recupero del fons del “si no fós”, el resum- publicació de la confèrencia que al 2002 vam fer a la Cambra de Comerç. Haviem creat l’ODECAT (Obsevatori de Desenvolupament Estratègic a Catalunya), recordo l’entusiasme de Toni Vives, llavors secretari del Govern, l' energia de Pere Torres, la capacitat d'Homs o de Salvador Estapé, les aportacions de Ballabriga o Marta Lacambra.

No només fèiem la proposta d’un debat estratègic, es va crear un organisme de la Generalitat per afavorir aquest debat. Es va implicar molta gent. No faré un llistat, menys en època electoral. A Terres de l’Ebre vam presentar unes primeres, no conclusions, si impressions i voluntats. Algunes ja llavors en marxa, altres molt avançades. Aquí les torno a ficar damunt la taula. No s’han fet velles. Res de nou.

Partiem de la suficiència financera, de la capacitat política (del poder, del pes polític), de la Vegueria. Vegueria sí: Però els diners de les diputacions, inclosa la de Barcelona en “caixa única, a repartir” per possibilitar una estratègia de re-equilibri. Circumscripció electoral i un diputat per comarca, amb un sistema proporcional que no ens fes perdre pes ni representació.

Consideràvem imprescindible poder participar de l'Alta Velocitat amb les parades de tren necessàries a l’Aldea. Parlàvem de la plataforma logística, amb una ciutat del transport. Desdoblament de l’Eix de l’Ebre. Port dels Alfacs i Anella Viària de Delta. Navegabilitat. Desenclavar Terra Alta. Voliem el paper de ròtula del Països Catalans. Interconnectivitat Pla territorial, N- 340 , AP-7. Universitat, revolució tecnològica i fins i tot preguntàvem: Per què no un tramvia Tortosa Aldea, Amposta??

Voliem pes i pes estratègic, al que penso que el govern en nom nostre ha renunciat. Ha renunciat als nostres actius estratègics.

Teniem esperit i fe: Si volem, podem; ens dèiem. Ho dèiem estan al govern, no ho inventem ara a l’oposició.

Crec que la iniciativa era molt bona, la fico damunt la taula. Entre escèptic i nostàlgic hem dol i molt la fi d’iniciatives com les que avui comento..

06 de febrer 2008

INFORMACIÓ D'AGÈNCIA


Segons informa EFE.

Ja hi han reaccions a les declaracions de Xavier Sabaté, no són només les de CIU, en la línea de màxima prudència reproduïm la noticia tal com la transmet efe :

ERC diu socialistes "ressuscitaran transvasament Ebre" si obtenen majoria 9-M
Tarragona, 6 feb. (EFE).-
El candidat d'ERC per Tarragona en les pròximes eleccions generals, Lluís Aragonès, ha assegurat avui que el PSC està "recuperant el discurs a favor de la interconnexió de xarxes" i ha avisat que els socialistes, si obtenen la majoria en les legislatives del 9 de març, "ressuscitaran el transvasament de l'Ebre".El candidat per Tarragona de la formació independentista basa les seves afirmacions en les declaracions del delegat de la Generalitat en el Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, que ha assenyalat que "cal portar aigua d'on sigui i, si és de l'Ebre, no passa res".Per a Aragonès, aquestes manifestacions "suposen un punt d'inflexió en la manera d'entendre la nova cultura de l'aigua per part dels socialistes"."Fa falta preguntar-se -ha afegit el candidat independentista- quina és la veritable política hidrològica del PSC".Esquerra es mostra contrària a la interconnexió de xarxes i a portar més aigua al Camp de Tarragona i defensa que la nova cultura de l'aigua, "exigeix una major eficiència en el consum de l'aigua i una millor planificació de futur". Aragonès lamenta també que Sabaté "parli de solidaritat quan les Terres de l'Ebre han aportat l'aigua que ha fet possible el creixement industrial i turístic del Camp de Tarragona". EFE

ARTUR MAS PREGUNTA.

A la sessió de control , l’Artur Mas li retreu al president Montilla les contradiccions dintre del govern. Les declaracions del Delegat del Govern a Tarragona sobre l’aigua de l’Ebre. Ja conec reaccions d’alguns blocs, el problema per alguns d’ells (els més partidistes) no és l’aigua, ni les declaracions, el problema sóm els Convergents. Per el mateix ens deien traïdors i més. Hem estat molt prudents, tant que.... no hem opinat; nomes hem preguntat. He reproduït les declaracions i senzillament he dit: S’obre el debat, ara afegirem, “Deien ahir, feien ahir”.

L'AIGUA DE l'EBRE , l'ULTIMA DE XAVIER SABATÉ

A l'escó del Parlament, m’arriba de la mà de Carles Pellicer l’edició d’avui del diari Aquí de Reus, on surt una entrevista amb Xavier Sabaté (PSC), Delegat del Govern de la Generalitat, Ex- conseller i pes pesant del PSC al Camp de Tarragona. Ho comento un moment amb Ramon Espadaler, ho veu Joan Ridao, es sorprèn, somriu i pregunta: Ho saben a l’Ebre?? . Els ho farem saber. En això em trobo, en fer-ho saber.

Diu i sosté Sabaté (Xavier): “S’ha de portar aigua d’on sigui i si és de l’Ebre no passa res”.
Li pregunta Jordi Salvat-Tarragona- Jsalvat@aqui.cat.
Estem preparats Al Camp de Tarragona per si la sequera empitjora?
Respon Sabaté- Nosaltres sí. Sense complexos i sense ser tan prudents com els meus companys de la Conselleria de Medi Ambient penso que hem d’explicar que quan hi ha una crisis nacional- perquè estem en una crisis nacional – de qualsevol signe hem d’utilitzar els recursos com siguin.

Del riu Ebre també?
Hi ha d’haver solidaritat d’on sigui. Avui en dia és impensable que no hi hagi connexions de xarxes arreu del planeta de qualsevol tipus, ja sigui d’energia, carreteres, ferrocarrils i aigua. I no han de ser sinònim de marginació de cap territori. Si un dia el aragonesos ens tallen l’aigua de l’Ebre ens queixarem. Si diem que portarem l’aigua dels pous de Tarragona vénen els pagesos i es queixen. Crec que s’hauria de portar l’aigua d’on sigui i on produeixi menor impacte i si és aigua sobrera del Consorci d’Aigües de Tarragona no passa res. Però és la conselleria de Medi Ambient qui decideix.

Sense comentaris, he intentat ni ficar ni treure. Era el xiuxiueig d’avui al Parlament. Senzillament, per coneixement de tots. S'obre el debat.
F Sancho (Ebrediputat)

05 de febrer 2008

SABATÉ: LA MEMORIA SELECTIVA.



Certament com diem a l’Ebrebloc, la possibilitat de debatre, intercanvia opinions i interpel·lar-nos a traves de la xarxa, enriqueix el debat. Jo sí que contesto els escrits apareguts a altres blocs, amb respecte però els contesto.

Joan Sabaté al seu bloc, fa us de la memòria, d’una memòria selectiva i recorda unes meves declaracions on acusava a la consellera Geli de mentir, de mentir en torn al nou Hospital. Certament, recordo que en aquell moment període pre-electoral s’anunciava la construcció d'un Nou Hospital i s’afirmava, es certificava la DISPONIBILITAT dels terrenys. Mentirà. Demostració: És ara quan es firma el conveni per tal d’arribar a tenir els terrenys.

Cert és, que llavors tenia molts més dubtes, esl tenia tots, sobre la possibilitat de què un Nou Hospital fóra possible i ho he de dir amb tota sinceritat; el meu principal dubte era el propi Sabate, dubte que compartien molts votants. Ara, no en tinc cap de dubte. Quan es produeix un canvi de color polític en un govern, es deu garantir la continuïtat administrativa. El fet, fet està i el no fet es deu de fer. Ara, estic segur que el Govern de la ciutat de Tortosa serà capaç de tirar endavant el projecte d’Hospital que és i deu de ser de tots els pobles de l’Ebre. Entre altres coses perquè l’actual govern de Tortosa en lloc d’anunciar la disponibilitat del terrenys, signarà convenis per fer-ho possible i no utilitzarà un equipament que és de tots per fer xivarri polític. En fi, ara començo a creure en un Nou Hospital. Dos nous elements donen esperança: Un és la signatura del conveni , l’altre el que Sabate ja no és alcalde. Tot una llum per la ciutat, acabat el fum comença el treball seriós. Fa un any , va començar el futur.