TORNEM-HI; AMB LA LLEI DE L'ICS

El dimecres el Ple del Parlament debatrà ja, la llei de l’ICS. Fora bó que s’aprovés per unanimitat. El dictamen en comissió esta acabat i publicat. Ho vaig dir, s’ha debatut a corre-cuita. Com a ponent de CiU en el tràmit de la llei, no he quedat satisfet, ens faltaria un parell de setmanes per "acorruar" el text.

La llei , s’embruta amb una esmena que introdueix tota una modificació de la llei de protecció de la salut. L’última setmana però, ha estat intensa pels ponents i per la Llei , s’han incorporat múltiples esmenes, s’arribà a acord en molts aspectes.

Vaig assistir a la conferència que el Director de l’ICS , Francesc Jose Maria va fer a la Cambra de Comerç de Tortosa, em va semblar molt correcta , estariem d’acord en la majoria dels principis que va explicar. Va tenir la deferència d’exposar la nostra de esmena en torn a la participació dels professionals i els seu paper i la nostra demanda d’autonomia de gestió pels centres.

Tinc , però la certesa que els principis no s’adien amb l’articulat. El Departament de Salut és presoner dels seus aliats. Queden poques esmenes vives, d'elles 4 són substancials. Són les que marquen la línea roja, que diferencia una llei útil d’una llei encotillada. Són les que marquen la diferencia entre el vot sí o el vot no.

Si em deixo portar pel discurs del Director de l’ICS a Tortosa, sóc optimista. Si recordo les actituds a la Ponència i en Comissió sóc pessimista . D’aquí al dimecres hi ha temps per negociar i acordar. El Dimecres, el debat i la votació.

Sempre quedarà l’agraïment a Anna Casas, la immillorable lletrada del Parlament. Una estupenda persona.

ELISEU CLIMENT: PREGONER

Eliseu Climent serà el pregoner de la festa del Renaixement. Ho celebro. Sempre que penso amb l’ Eliseu, em recorda Antoni Vives i les nostres converses en torn al paper de les Terres de l’Ebre com a Cruïlla dels Països Catalans. Voliem definir tota una política en torn a aquesta idea, l’Institut Ramon Muntaner, programes culturals, fins i tot un espai mediàtic, reivindicació de llengua i parla, nits de debat i il·lusions.

“Jo crec que les Terres de l’Ebre, en aquests moments , no exerceixen el paper de cruïlla” diu l’Eliseu i... jo i amb seguretat Toni Vives. A Terres de l’Ebre hi ha molts Lenin’s de barri, molts Zola a temps parcial, molt Verdi de poble, que creient-se el paradigma de la ciència, el saber i la creativitat esdevenen la caricatura del tòpic i la correcció política.

En un viatge al Roine , amb Pere Mayor i altra gent del Bloc, em van dir: “Els anomenats progressistes d’aquí, de l’Ebre, ens miren a la gent del País Valencia, com els del nord us miren a vatros”. “Feu un error, us aïlleu”.

Res a dir, les diria massa grosses. Ara i aquí, més val parlar poc i pair bé. Qui se’n surt del tòpic està perdut i és condemnat pels “vigilants de les essències” (Pel tuf que amollen, deuen ser les essències mateixes).

“Les Terres de l’Ebre, en aquest moment, no exerceixen el paper de cruïlla” i jo afegeixo, “ni volen, ni poden” . Governant, qui governa , controlant, qui controla, la idea de cruïlla no la contempla, la de Països catalans els hi queda molt bé als discursos.

Són progressistes del nord i algun afincat al sud .

Callo, ja ho he dit : Les diria massa grosses.