ELECCIONS, PACTES, ABSTENCIÓ.

Passats uns dies de les eleccions, coneguts els pactes post - electorals i el repartiment de cadires, val la pena fer algun comentari amb “ànim de polèmica”.

Xifres són xifres: CIU ha estat el partit que ha presentat més llistes, el més votat a més municipis, el que té més majories absolutes i més alcaldies.

Respecte al 2003, augmenta en vots en un percentatge d'un punt, mentre la resta de les formacions retrocedeixen quasi 2 punts (el PSC) i un punt els altres (ERC,ICV,PP).

La lògica faria pensar que aquest avanç es tradueix en més pes front els pactes. Dues raons: una per l’augment de vots i l'altra perquè la resta de partits trauran conclusions i no repetiran tripartits que els resten vots. No ha estat així. S’ha imposat una dinàmica, impulsada pel PSC-PSOE, de treure a CIU de tots els llocs possibles.

Estic convençut i ho repetiré sempre que el més democràtic és el respecte al més votat, ara bé, quan la dinàmica és sistemàtica en contra, llavors no queda més remei que jugar amb les mateixes regles de joc. Pura supervivència. Ho diem perquè, ens revolten les critiques al pactes com el de Terra Alta o a la Diputació de Tarragona, on es critica i es vol deslegitimar un pacte que confirma al més votat, front un intent d'ocupació per minories molt minoritàries que voldrien que només els seus pactes foren legítims El seu raonament seria: pacte amb PP : Dimoni, dimoni. Pacte CIU - ICV: Antinatural, anti-tot. CiU - PSC: Impossible per sociovergent. CIU - ERC: Dolent, dolent per dreta – esquerra. L'intent d’aïllament de CIU (Ni volen pactar ni deixar-la pactar) és patent i constant.

Els pactes per CIU només són possibles, quan hi ha alternatives certes, com més important és el poble o l'organisme (Diputacions) més s’aïlla CIU. Després es fan lectures de l’estil “tots ho fan i CIU també”. Quins nassos, (per no dir-ho en rapitenc) CIU, no pot jugar a altre joc ni amb altres regles que el que imposen, per pura supervivència. Ara bé, la única força que puja, és a la que li treuen més alcaldies. He participat en negociacions i hem ofert “respecte al més votat” per davant i ens ho han rebutjat sistemàticament. Encara ara a tot Terres de l’Ebre estem dispostos a refer el principi del "respecte al més votat".

Tinc la sensació que en alguns casos no s’ha volgut no només pels nostres candidats, també per traure's de damunt alguns dels d’ells. I com tot val, encara expliquen que alguns pactes s’han produït per interessos supramunicipals. No, no, no van voler ni sentir-ne parlar de respecte, vaig tenir clar que determinats candidats, tenen l’enemic a casa i més, si de pas s’aïlla i es fa mal a CIU.

Amb molt pocs vots es pot ser president de Consell, o de Diputació, n'hi ha un amb menys de 200 vots. Patètic. Governara alcaldes i municipis.

Acceptar ser alcalde o president en contra del vot de la gent és una mostra de poc respecte a la gent i al seu vot. Jo no acceptaria ser alcalde amb un sol vot menys. Els pactes són contra la voluntat de la gent. I molta gent s’absté.

Crec, contra el que públicament diuen, volen l’abstenció, perquè els dóna més possibilitats de poder. Fins i tot, en algun cas se’ls hi escapa i ho diuen. És legal?: Sí,sí . És legítim? No ho sé. És ètic: No i no. És democràtic?. Tinc els meus dubtes, no dubto que afecta a la salut de la democràcia. És greu.