Hem rebut diverses opinions respecte a l’apagada a Barna. Regalimen totes un desencís sord i profund, un fatalisme impropi d’un país que es reivindica. “L’últim que apagui la llum”. Sembla una possible pintada per catalanistes a l’aeroport de Barcelona.
No és casual, el silenci dels consellers. És de la mateixa natura que el de Joan Rangel, que es nega a assumir l’Estatut i no respecta, ni deixa respectar al Parlament. Després tot són vàlits, bes, i xiscles sense fi. Tots, tots els actors del drama són del mateix color polític, sense distinció a Madrid a Barcelona, a la Generalitat, on per cert ERC avala sense embuts i agafant-se fort a la cadira l’objecció de consciencia del representant de l’Estat vers l’Estatut. Radicalisme, independentisme? Són corderets.
Les administracions tenen competències, mitjans i mecanismes de control tan al Carmel, a Rodalies Renfe com respecte a les elèctriques. No les exerceixen. Ho dic per experiència, coneixia, conec i recordo la gran labor dels delegats d’Indústria de la Generalitat . Vull retre homenatge a un en concret, el de Tarragona Jaume Femenina. Incansable, els ajuntaments teníem un aliat front les distribuïdores elèctriques, teníem un conseller a l’hora d’exigir qualitat per urbanitzar, teníem un aliat rigorós que emetia informes precisos que obligaven a les companyies. Ara no tenim ningú, ningú. Ni al Carmel , ni a rodalies ni a elèctriques hi ha causes remotes, hi ha un silenci còmplice dels que es tapen les vergonyes d’una administració uniformant socialista, burocratitzada i mediocre; que mai té culpes i sempre té raó.
No serà l’últim episodi, la uniformitat política continua. Avui Montilla i els conselleres aniran a rebre ordres, a tapar les vergonyes a dissimular els efectes. Com a Renfe com al Carmel, com a l’Aeroport. Els Silencis de Montilla, són un xiscle immens , que forada la essència del catalanisme, de la Catalunya que vol ser. Fets i no paraules: No hi ha fets sense les precises paraules. El silenci dels Montilla són el silenci de la submissió, dels que no tenen res a dir.
Prou . Ara digueu:
Però hem viscut per salvar-vos els mots / per retornar-vos el nom de cada cosa/ perquè seguíssiu el recte camí /d’accés al ple domini de la terra.
