EL PSOE PROP DE L'ABSOLUTA.

Els últims sondejos, Demoscopia, la SER no donen lloc a cap dubte , el PSOE s’apropa a la majoria absoluta. Sembla que tracten de dissimular-ho per no desmobilitzar als seus. Una situació mot preocupant pels interessos catalans, per Catalunya. La possibilitat d’una majoria absoluta i un posterior apropament amb la Nova direcció(cosa inevitable) del PP , per tal d’aïllar nacionalismes i callar nacions, és un panorama i un perill cert. La crida de Josep Benet ex dirigent del PSUC a favor de CIU és significativa. El vot blanc , el vot nul, la temptació de la moda progre, la por al PP tant explotada per tothom , poden donar al PSC- PSOE un resultat que deixaria al catalanisme sense paper a la política estatal. Mal negoci i més desprès de la Magdalena Alvarez. Cal mobilitzar , cal fer un esforç important i explicar que l’únic vot útil per evitar-ho és el vot d’obediència catalana. Preferentment CIU.

DEPENDÈNCIA SENSE IN.

MAL AVINGUTS.

Tant Duran LLeida com Jordi Jané, als seus respectius debats van mostrar les paperets de vot al Senat. En concret, mostraven l’apartat corresponen a l’Entesa Catalana de Progrés. Li retreien a ERC, que mentre predica independència o hipotètics referèndums per al 2014 es presenta de la mà del PSOE, compartint sigles i programa. La rèplica va anar en dos direccions, una que deia que no era amb el PSOE, sinó amb el PSC i un altra que diu que Entesa al Senat és un grup d’obediència catalana.

Les dues rèpliques desmentides per la realitat, a la papereta les sigles són les que són. Ironia del destí La E de PSOE és immediata a la E d’ERC. El conglomerat, que aquí publiquem és: PSC(PSC_PSOE) ERC-ICV-EUiA. Queda clar.

Quan a la disciplina de vot només cal veure les votacions. Els hi demanem que les facin públiques. La DEPENDÈNCIA del PSOE, és absoluta. Qualsevol senador, és més indisciplinat que els de l’Entesa amb el PSOE. Per tant DEPENDÈNCIA sense IN.

Però, avui m’han sorprès, m’he quedat bocabadat. Són molt disciplinats una vegada tenen la cadira però no tant quan és tracta d’assegurar-la. M’han fet arribar les paperetes tal com es reparteixen a alguns indrets de Terres de l’Ebre i sobretot del Camp de Tarragona. Com són llistes obertes... cal assegurar que ets el més votat.... coses que passen, es discrimina al company de candidatura.. . Lleialtat i dependència.... amb la cadira. Això és una opció del votant. Lleig, lleig, una deslleialtat si ho fessin companys de candidatura.

Aprofito per recordar que a les llistes obertes es pot votar a candidats de partits diferents i per recomanar que si vos fan arribar paperetes amb un sol nom podeu afegir creus a dos noms més ...de CIU, per exemple, que és independent i d’exclusiva disciplina catalana, catalana.

Entrevista a Narbona un èxit de la Veu

El setmanari la Veu de l’Ebre, publica una extensa entrevista a la “Ministra Narbona”. Primera pàgina, editorial, tres fulls i el repicó els amics Canicio i Gimeno. Un “puntasso” de la Veu. En setmana electoral,com es pot comprendre, no és la cosa que millor ens pot anar als demés. Però crec que és obligat reconèixer que una entrevista d’aquestes característiques és un èxit de la Veu de l’Ebre. Una d’aquestes coses que converteixen al setmanari en una referència.

Aprofito per demanar que al proper Núm. La Veu, compensi i ens tragui una entrevista als de CIU. De totes maneres felicitats. No trobeu?

JOSEP BENET.

M'emociona la carta d’en Josep Benet. M’emociona per raons personals i polítiques. Em retroba amb l’esperit de l’Assemblea de Catalunya. M’emociona trobar raonaments que vàrem fer alguns dirigents estudiantils del PSUC per anys després militar a CIU. No podiem permetre que Catalunya fós sotmesa a una nova LOAPA: La nació era i és l’espai on les reivindicacions són possibles. No ve d’ara, ve de lluny. Compartiem, compartim un concepte gramscia de la nació. No és cert que el concepte de justícia social no tingui pàtria. És en l’àmbit dels estats, per natros en l’àmbit dels pobles, de les nacions( amb o sense estat) on es concreten els valors socials i col·lectius.

El gran perill és i era el debilitament de les forces nacionalistes, de l’eix nacional. Es preveuen temps difícils. El Tribunal Constitucional, una possible llei electoral etc, etc.

Josep Benet, amb la seva tradicional lucidesa, fa una crida a tots els catalans progressistes, tots els demòcrates catalans, en la millor tradició de la Assemblea de Catalunya.. “És un error gravíssim que hi hagi catalanistes que anunciïn que s’abstindran en aquestes eleccions” diu Benet...” perquè facilitaran la victòria als enemics de la nostra nació. És hora de reaccionar. “ Crec que cal votar aquells que tinguin grup parlamentari propi al congrés ”.

Sense eix nacional no hi ha eix social, és una vella discussió, ja superada. Sense catalanistes, ni hi ha catalanisme. Una majoria absoluta de qualsevol color pot arraconar Catalunya, i les seves aspiracions. Per primera vegada, Catalunya pot deixar de tenir pes i per tant deixar de comptar en el panorama polític espanyol . Un perill.

Per això Benet català, progressista i patriota ens diu: Cal Votar CIU

Ara és hora catalans.