NOVES CORPORACIONS, NOVES BODES

Les 12 del matí, presa de possessió de regidors, elecció d’alcaldes. Poques sorpreses, el poc respecte als resultats electorals ja no és cap sorpresa. Només és sorpresa, i mereix certa crítica si afecta al PSC. La voracitat és com els altres pecats capitals, no té límits.

No vull parlar d’això, no vull parlar de pactes, ja ho farem. Analitzarem quanst casos afecten a uns i quants a altres i veurem si hi ha actuacions sistemàtiques o no, avui ens cansa fer-ho.

Després de la presa de possessió he assistit, millor dit he “oficiat” una boda. Una bonica manera de començar un nou mandat. A la celebració, menjar amb rialles, també comentaris. El nivell de desencís vers la política és important, però he observat un canvi de cicle. Ja no sóm els culpables, ja no CIU. L’esperança pels resultats de Tortosa, les crítiques als pactes, el descrèdit de les maniobres de ERC, feia temps, tant com mai, que no les havia escoltat.

A la taula parlaven del poble, del de la núvia, i explicaven que el seu alcalde va ser el numero 2 del PP i ara era el cap de llista del PSC. Jo prudent he dit “aquestes coses passen” i m’han contestat: No, si és lo natural, són lo mateix, “este” quan era del PP no volia ni sentir parlar de Catalunya, i ara “no escolta quan en parlen altres ” “Uns mos fotien l’aigua i els altres no la donen”. “Tots busquen la cadira, són lo mateix PP que PSC o ERC tots busquen NOMÉS la cadira”. “Ara ja han tingut dos oportunitats, quan feu lo que heu fet a Tortosa, s’haurà acabat”. I que hem fet a Tortosa?? Esperar, treballar en positiu i atrevir-vos. Hi ha un canvi de cicle, a tota Catalunya. Ara ja no sóm els culpables, ja no CIU. Arriba l’hora dels tripartits, l’hora de la seva fi.

Noves corporacions, noves bodes.