Mantenir una posició coherent i raonada en situacions de forta turbulència política i social no és mai fàcil i menys quan la tendència a la desqualificació personal esta arrelada al inconscient col·lectiu. L’ utilització emocional i política de la inquietud social és molt rendible electoral i tàcticament, un bitllet al fracàs col·lectiu a mig i llarg termini.
Al seu dia CIU i jo personalment com a President del CAT, varem defensar una interconnexió de xarxes, amb condicions. Ara també. Reclamàvem, cabal ecològic, acord amb els representants del territori al si del CPIDE. Reversibilitat i garanties per els pobles i la gent de les terres de l’Ebre. El Roine era la garantia per a l’Ebre. Són les Terres de l’Ebre qui no poden aïllar-se del món.
Avui, defensem el mateix, només cal escoltar el que va dir Ramon Espadaler, Oriol Pujol o el mateix Artur Mas. (Escoltar tot el que han dit i diuen, no només el tall interessat que cadascú vol escoltar).
A tall de exemple, un paràgraf del Diari de Tarragona: Davant d’aquest nou context, el president de CiU Artur Mas, va assegurar ahir que el Govern “se supera cada dia” en la seva ineficàcia i en la seva ineptitud. Argumentant que, en només un mes, “les hem vist de tots els colors”.
Mas ha defensat que ES MANTINGUI L’OBRA DE LA CANONADA SEMPRE AMB LES PREMISES DE “ PACTAR AMB EL TERRITORI” I TANCAR EL CERCLE AMB EL TRANSVASAMENT DEL ROINE” que permetria portar aigua a suficient a Catalunya com solució definitiva i estructural.
Tant Espadaler, com Oriol Pujol han expressat la mateixa idea, tant un com l’altre han desqualificant el pacte d’aigua d’ Aragó i reclamen un cabal ecològic suficient per l’Ebre.
Ser coherent no és fàcil. No ser-ho,no es la meva opció. Massa història, per renunciar-hi
