ELS NO- TRANSVASAMENTS I LES PANCARTES.

El transvasament ha mort!!!. Visca els “No- transvasament”. Em truca un amic i em comenta les pancartes. Em diu, podríeu reclamar el “copy right ”, les has vist ?? Li dic que sí, per suposats. “Lo sou és vida” . El vam llençar aquí al bloc.

Si un sentiment és transversal avui, està generalitzat, és el d’engany. Ens sentim enganyats.

Em comenta com l’indigna que neguin el fet de què el que fan és un transvasament. La mateixa teoria que el mini transvasament a Tarragona. Ara és un no transvasament. Que li diguin mimi, però que accepten que ho és .

Li comento no importa, el nom no fa la cosa i poder a partir d’ara tindrem de reivindicar una “No – parada” de l’Euromed. Una “No – Parada” perquè no cal que parin tots, només uns quants. Reivindicarem un “No- desdoblament” de l’eix de L’Ebre , perquè no cal que el facin tot de cop, el podem fer a trams. Una “No- regressió” per que no volem salvar-ho tot al Delta, només el que queda. Una “No- vegueria”, perquè poder no cal ser província però si circumscripció electoral. Etc. Etc.

El meu amic em diu, lo que em preocupa és que ara, si són intel·ligents (que ho són) els que vulguin "aigua gratis" ja no demanaran un transvasament, demanaran un “No- transvasament”.

Ja els hi sento dir: “Xe, jo no vull un transvasament , jo només vull una Punxaeta”.

Lo que diuen les pancartes: “Govern d’embusteros”, "Montilla, Mentida". Molt encertades. Voldria ser més jove, per anar a penjar-ne.

EXPO, GUGGENHEIM I EBRE.

Escoltava indignat les declaracions del conseller Quim Nadal, ens acusava de trencar “la cohesió nacional”. Vaig pensar: Com pot?? Però que diu?? No recorda el que ell i el seu partit deien i feien ??

Em va vindre al cap l’imatge del Guggenheim. El museu d’art modern de Bilbao. Imponent, ha modificat i regenerat l’ànima de la “Ría de Bilbao” l’hi ha tornat autoestima. A la ría, perquè els bilbaïns ja en tenien d’ autoestima, però la seva ría no estava a l’alçada.

En tota aquesta història d’aigua i de poder (com a la pel·lícula “Chinatow”) els que han guanyat aigua i poder, han estat els aragonesos . El Símbol ? L’Expo.

Ningú ha modificat el seu model de desenvolupament. Barcelona necessita aigua de boca perquè no vol renunciar ni a la més mínima ocupació turística, ni al seu model industrial. Cal ser justos, ni vol ni pot. Llavors, no pot demanar cap renúncia a ningú.

Tampoc a l’Ebre.

Quim Nadal, amic et diré el mateix que un dia l’hi vaig dir al Secretari d’Estat, Pascual Fernández, en presencia de Marta Lacambra: No vos preocupeu per l’Ebre, no està en joc ni la cohesió, ni el futur, ni la solidaritat , ni cap paraula altisonant .

I si ho estés ho teniu molt fàcil. Abans que res, feu com a la “Ría de Bilbao” fes, feu un Guggenheim al mig del Delta, un projecte, el que vulguis a l’alçada del Riu i del seu Delta que li torni l’autoestima. Al riu i al Delta perquè “els ebrencs” el tenim molt alt l’orgull i l'autoestima.

No et preocupis per la cohesió Quim, no estarà en perill. Fes-ho i poder després podràs parlar d’aigua...

AIGO

AIGO , vos demanam , aigo

I vós senyor, mos dau vent

I mos girau ses espatlles

Fais com qui no mos sent

......................................

........................................

Abans, senyor, éreu flors,

Ara, senyor, sols sou cards.

Abans, senyor, éreu amor,

Ara s’amor s’ha assecat.

Abans, senyor, éreu horts,

Ara, senyor, pols i vent

Abans, senyor, éreu gent,

I ara ,on és, on és sa gent??

La capacitat de mobilització de la Plataforma a Terres de l’Ebre és més que notòria.

Possiblement a l’alça, el sentiment d’engany és transversal. Qui minimitzi aquesta capacitat s’equivocaria. Sempre a Terres de l’Ebre les mobilitzacions en torn a l’aigua (aigo) han estat importants. Recordo l’època del mini transvasament.

Mobilitzar als teus, però, no és el problema i menys si t’ajuda l’ imperícia, l’ incapacitat i les males formes d’un conseller com Baltasar (El rei negre era el meu rei preferit). Sembla de l'època PP. El problema, la dificultat està en no quedar-se aïllat, quedar-te a casa i només amb “els teus”.

Em temo que fora d’aquí serà difícil reproduir la complicitat que va tenir la PDE; tant de gent, de mitjans de comunicació, com de tècnics i experts.

També en aquest tema els errors del PP faran gran al PSOE, però els seus encerts faran petit a l’Ebre.

El fet de ser titllats d’insolidaris, d’anar contra Barcelona, contra la cohesió del País ja és una realitat.

Seria possible, pregunto: Un acord per l’Ebre?? On ningú tingués que renunciar a les seves posicions però ens permetés avançar cap un horitzó positiu i ens garantís trencar l’aïllament (multitudinari i ben acompanyat) que s’endevina ??

Em temo que quan mirarem cap el nord o cap al sud, recordarem AIGO (Aigua) la cançó de Maria del Mar Bonet i preguntarem : I ara, on és, on és sa gent??