INCOMPETÈNCIA MANIFESTA

Segona reunió, vespra de Sant Jordi: Alcaldes amb Baltasar.

Ens trobem davant un decret. Dat i beneit. M’impressiona la claredat i precisió de Toni Borrell alcalde de Miravet. M’emociona el sentiment i contingut de l’alcalde de Rasquera. Certament no tot són coincidències. Però estem al mateix “barco”i embarcats.

No és que ens sentim enganyats, ens continuen enganyant. Sense vergonya, sense miraments.

No es cert que els alcaldes, que la gent que les Terres de l’Ebre siguin insolidàries. Ni tant sols és cert que les posicions siguin tancades. Es plantejen temes com la regressió, la subsidència, el cabal ecològic, les necessitats dels petits pobles .

Preguntem que fem allí, si per decret les coses estan fetes. Com poden vindre a “bou passat” i sense més possibilitat que acatar. Què volen de natros?? una “adesión inquebrantable”. Mando firmes.

Demanem, que no sens segueixi titllant d’insolidaris, de trencar la cohesió del País. Jo particularment, pregunto quina possibilita d’al·legar, esmenar , introduir garanties tenim. Ni una. Li dic conseller: No sense acord territorial, no sense un organisme que ens doni veu i clau, no sense un Guggenheim al Delta, no sense re-equilibri territorial o no sense Vegueria .

No m’atreveixo a dir no sense un CPIDE. No m’atreveixo a preguntar per què el van dissoldre?? No val la pena preguntar que passa amb la comissió de la sostenibilitat i les seves previsions.

Resposta. No hi ha negociació. Ell, Baltasar, només representa una part del govern i no es negocia. No pot, ni vol, ni ho tenen previst.

Són ells "els radicals" els que no volen negociar, els que ens han enganyat. Surt una publicació de març que demostra que l’interconnexió estava prevista i “publicada” quan encara negaven, predicaven el Segre.
Què estem fent aquí ??

Sé que demà, els mitjans de comunicació afins al govern diran que sóm insolidaris, que no donem a “Barcelona ni aigua” . Els mateixos que fa uns anys feien a Manolo Tomas heroi i titllaven a CIU de traïdors. Guerra passada, però són ells els que s’obliden de les seves al·legacions, de les seves exigències, de les nostres garanties. Volen fer veure que som uns radicals insolidaris. La realitat és que són uns mentiders totalitaris. Ells no volen ni parlar, ni negociar , ni dialogar, són uns incompetents que es refugien en la seva incompetència.

Són tan incompetents que ni han previst la possibilitat d’un acord. El conseller nega per dues vegades aquesta possibilitat. Llavors què fem aquí- què fèiem allí a la reunió?? Comèdia.

Montilla surt a TVE··3 i ni copiant aprova. Les Terres de l’Ebre volem parlar, ells no volen escoltar. M’indigna.

Incompetència manifesta.

MANIFESTA INCOMPETÈNCIA:

Ahir vespra de Sant Jordi, vaig assistir a dues reunions ; el tema l’interconnexió de Xarxes.

La primera, centrem-nos en ella, va ser l’assemblea del CAT. El consorci i per tant els consorciats són els propietaris de les instal·lacions, perquè les han pagat i són els titulars de la concessió per que encara la paguen.

Una primera anècdota, l’hora de convocatòria del CAT era en un principi la mateixa que el conseller Baltasar convocava als alcaldes. Canvi d’hora amb Baltasar.

Al CAT es constaten dues coses. Tenim damunt la taula un decret que usa i abusa de les instal·lacions i de les concessions sense que fins divendres, ni el propi President del CAT en sabes gaire be res. Confessió presidencial. Per tant, estem davant una expropiació?? Estem davant un passeig militar.

Segona constatació. Els consorciats denuncien que no tenen garantides les puntes d’estiu. Qualsevol increment, qualsevol necessitat s’han d’espavilar doncs no hi ha aigua al consorci. En hi ha però per Barcelona. L’interconnexió tenia que garantir també les puntes d’estiu als consorciats, aprofitant la capacitat d’embassament de ATLL o de producció de la planta dessaladora de Cunit. A hores d’ara ningú nega ni afirma. Bé, s’afirma que de la reversibilitat pot parlar-se.

Es demana que la cessió de cabals i d’instal·lacions sigui votada en assemblea. Quines condicions? Qui paga? Que paga?? Com?? Quina aigua? Com donar aigua si no en tenim a l’estiu??

Ningú a previst res de tot això. El maximalisme del Govern és absolut ni negocia ni vol negociar, mentre acusa als altres d'insolidaris . Per decret i perquè sí.

Els alcaldes, capitanejats per Tortosa , Montblanc , Ampolla , Ametlla demanen explicacions, garanties, diàleg i votació en assemblea de les condicions de la cessió i acceptació o no de la mateixa. Ningú ha previst res . Es demana informe jurídic. Queda a l’aire .Tot molt contradictori imprevist , sense diàleg . Qui nega la negociació són ells no natros.

"Manda Firmes"......Manifesta incompetència.

TERRES DE l'EBRE: MONTILLA I EL DELEGAT.

Aquest mati a TVE· 3 , Montilla feia un parrell d’afirmacions que afectaven al Govern a Terres de l’Ebre.

Afirmava que tot, TOT (repeteixo) el govern era corresponsable de l’acció de govern (obvi), que tots ( repeteixo) TOTS els consellers estaven d’acord i que a més els tres partits defensaven al Parlament la mesura amb votacions unitàries.

Altra cosa deia, era el que dirigents de partits facin al territori.
Certament el que no ha quedat ben parat a estat El Delegat del govern a Terres de l’Ebre. En paraules de Montilla: "En un càrrec ningú està per obligació, pel que quan s’està en desacord o no es pot donar suport a la decisió del govern és normal que hagi de deixar el càrrec.”

Segons informa e-noticies, “Montilla insta a dimitir el delegat de les Terres de l’Ebre”
No sóm ningú per defensar al delegat, la nostra opinió l’hem deixada escrita aquí al bloc però la veritat és que no sé qui surt més mal parat un Delegat que no creu o un President que no mana. Perquè si un President creu que un Delegat no defensa al Govern ja sap el que té que fer. No ho farà, ja que això sí que podria representar una veritable crisis de Govern.

Conclusió: Qui dies passa anys empeny , són més importants les cadires que l’aigua o que l’acció de govern. Maniobra de la confusió. Un govern que no governa , uns manifestants que governen, un president que no mana, un delegat que no creu.