30 d’abril 2007

ACCIDENTS; LLEURE I TRANSPORT PÚBLIC



Cada vegada que hi ha un pont es parla de l’operació sortida o tornada, dels accidents de trànsit, parlem de l'alcohol, del carnet per punts, del règim sancionador i de la seva efectivitat. Una sensació de fracàs ens invaeix quan coneixem les xifres de morts en carretera.

Crec sincerament que qualsevol règim sancionador és un instrument, però no la solució del problema. No hi ha règim sancionador que pugui evitar que la gent surti, que porti a la motxilla les seves costums. Fa dos dies, joves del meu poble m’explicaven les dificultats que tenien per moure’s per la comarca i els pobles veïns. A les nits(i segons on, també a ple dia) només poden moure’s amb cotxe particular, Tornar, anar a Amposta, a Deltebre, Camarles, La Ràpita, o venir a l’Ampolla és una aventura moltes vegades d’alt risc. Algú creu que els nostres joves renunciaran a moure’s? Renunciaran a la discoteca de moda per un règim sancionador?. No, segur que no. Aniran i vindran per unes carreteres, que al Delta són una negligència col·lectiva, un perill anunciat, un dèficit imperdonable. Aniran i vindran, amb el cotxe d’un amic, que potser no beurà, que intentarà no beure, però inevitablement alguna vegada la testosterona, la nit, les circumstàncies, i com no, l’eufòria de la joventut minimitzarà la sensació de risc... i tindrem de nou un drama a algun dels nostres pobles. No hi ha règim sancionador que ho arregli.

Ens hem de plantejar la necessitat d’oferir transport col·lectiu per unes carreteres segures, els joves tenen dret al lleure i a la joventut, nosaltres el hi devem la responsabilitat que els hi reclamem. Han de poder anar de l’Ampolla a Amposta, d’ Amposta a Deltebre a Camarles o a la Ràpita amb seguretat, amb transport col·lectiu, per carreteres segures i amb horaris joves. Ens hem de obligar la Generalitat, Consells Comarcals, Diputacions i Ajuntaments, en cas contrari: Quina autoritat tenim per imposar un règim sancionador? Amb quina autoritat els reclamarem una responsabilitat que les autoritats no exercim? És una urgència històrica; ara és l’hora, perquè sinó ens han de treure el títol “d’autoritats” amb punts o sense, als polítics.

Pàgina web d'Imma Juan

Com ja us hem comentat, Fil Directe és un apartat on podeu tenir uns escons del Parlament al vostre abast. On podeu realitzar consultes i formular preguntes. Un enllaç directe per resoldre dubtes que pugueu tenir, o per demanar més informació sobre qualsevol tema.

Aquesta és la seva funció, i pel moment, està funcionant prou bé. Estem rebent molts correus electrònics en aquest sentit, i hem i estem tramitant les vostres demandes.

Des de Fil Directe, els companys i amics de Deltebre, ens han fet arribar la direcció de la pàgina web d'Imma Juan, candidata a l'alcaldia d'aquest poble. Segons ens comenten, fa uns dies que han canviat el format, fent-la més dinàmica, i on podreu veure les darrres notícies referents a la campanya de les eleccions muncipials, així com els principals projectes portats a terme. Esperem que us agradi: www.immajuan.com

25 d’abril 2007

EBRE-QUALITAT







Al Delta de l’Ebre ens hem incorporat tard al creixement urbanístic, hem d’acceptar que moltes vegades la qualitat no ha estat la nostra tarja de presentació. Tot i axò tampoc ens podent donar gaires lliçons alguns dels que ens volen alliçonar. Nosaltres encara conservem paisatge i orgull.

Sóm un indret amb forta personalitat, val la pena reivindicar-la: amb un rerefons de reivindicació del que hem estat, amb l’orgull del que ja és i de lo que volem ser culturalment a l’Ampolla, Paco Morales, un escultor molt interessant del Delta, ens ha regalat un magnífic monument. Vol ser la representació de l'antic far de Buda i d’un pescador de l’Ampolla; l’home i el seu entorn. S’ha inspirat en una vella foto del pescador Nel·lo hissant una vela llatina, vela que té la forma de la "A" .

El vell far donava entrada al riu, senyalava el Delta avui Nel·lo i el Far ens donen la benvinguda a l’Ampolla i al Delta.

ELECCIONS MUNICIPALS, LLISTES I LLESTOS



Ja s’han publicat les llistes de candidats, dels diversos partits, que concorren a les eleccions municipals. A les Terres de l’Ebre CIU presenta llistes a tots els municipis excepte a Rasquera, també a les EMDs , Jesús i Muntells. Tornem a ser la federació amb més implantació i ho hem fet estan a l’oposició i sense amagar les sigles.

Hem fet acusacions de pràctiques clientelars, dels partits del govern, alhora de confeccionar les llistes, ens reafirmem i no entenem les respostes dels partits del govern. Ho neguen i després ho afirmen dient i “tu més. Recomanem que feu una pràctica saludable, mirar on treballaven, on treballen i on treballaran, candidats/ates , familiars, aplegats i/o concomitants de tots els partits. Les Xarxes de l’Ebre, fan i faran historia. Salut companys, ser d’esquerres tot ho justifica.

Encara no ha començat la campanya electoral però ja és hora de fer alguna reflexió. A les eleccions municipals també es vota la composició dels Consell Comarcal i de les Diputacions. Els pactes post - electorals també afectaran a aquestes corporacions. El PSC ja ha fet pública la seva estratègia de copar les 4 diputacions. Que farà ERC? Ja no és la pregunta del milió, esta devaluada, ja quasi tots sabem la resposta. Que ho diguin abans d'anar a votar, perquè a molts de pobles ens podem trobar que aquella força política o candidat, amb poca representació al poble acabi amb molt de poder a la diputació o consell comarcal. Ens podem trobar que volent votar a Fulanito acabis fent fort a Zutanito, no només al poble també fora del poble. Pregunteu, pregunteu i reflexioneu no sigui que votant ERC doneu Diputació i/o Consell al PSC i/o Iniciativa, o a l'inrevés. Legítimament, cert. Més legítim és que ho avisem per davant. O NO?

24 d’abril 2007

AMETTLLA-PERELLÓ:DEU MEU, QUE HEM QUEDI COM ESTIC


DEU MEU, QUE HEM QUEDI COM ESTAVA

L'increment de població, les noves demandes, l’envelliment demogràfic configuren unes necessitats sanitàries a les que s'han de donar resposta. Els alcaldes ho sabem molt bé. Mentre, el tripartit, que prometia més politiques socials, més gestió, no dóna resposta. L'imprevisió desmenteix la propaganda oficial. El govern Montilla no gestiona, no respon a les demandes socials, avui hi ha menys serveis a molts de pobles. És el cas del Perelló i de l’Ametlla, tenien servei de pediatria i llevadora, urgències per les nits: Han perdut serveis, tot i que la població ha augmentat.

La petició de molts pobles és molt senzilla : “Deu Meu, que hem quedi com estic”.

Ebrediputats, d’acord amb els alcaldes hem presentat una proposta de resolució, per tal d'incrementar el servei, recuperar els nivells de qualitat que ja tenien, pediatra, llevadora servei d’urgències per la nit i com no, la signatura del conveni de col·laboració per tal d'optimitzar el servei d’ambulàncies. Ja va ser noticia, els alcaldes i ebrediputats volem que no torni a ser-ho.

23 d’abril 2007

SANT JORDI :UNA FESTA INTEGRADORA


Surto de casa, la llum del Delta es reflecteix a la badia del Fangar. Abril ens regala, com sempre, un Sant Jordi esplendorós. Al Port, em surten la ja familiar colla d’ànecs, travessen el pas zebra de la Pça Gonzalez Isla, oneja una llarga i estilitzada senyera.

A l'Ajuntament es treballa però amb un ambient de festa. Roses i llibres. Paso per les escoles, el centre cívic i pel tele-centre. Preparem el repartiment de llibres, aquest any hem decidit donar un llibre a tots els nens i nenes escolaritzats, siguin censats, arribats o retrobats, al municipi. Tots els participants ho troben una bona iniciativa, una iniciativa integradora; al cole un adolescent, un català d’ascendència romanesa ens comenta que la seva mare no coneix Sant Jordi però ell li regalarà una rosa, li fa il·lusió, ho troba molt bonic. La farà feliç. Tinc una bonica conversa, les tradicions no es barallen entre elles, les diverses cultures no s’anul·len: es respecten i es potencien. Front a integrismes culturals i/o religiosos, ni l’anonimat ni la falta d’identitat són resposta, ni l’absència de valors ni altres integrismes, la resposta són valors, cultures tolerants i integradores. No es tracta de renunciar a cap cultura, no es tracta de difuminar cultures.
Aquest multiculturalisme que tot ho difumina és el veritable enemic de la diversitat cultural, és el veritable imperialisme cultural, nihilisme sense respostes, també dogmatisme uniformador. La diversitat es salva exercint-la, sense diversitat no hi ha cultura, les cultures minoritàries són “la Cultura”. M’encanta la llum del Delta, els matins d’abril, el dia de Sant Jordi. M’encanta el meu poble.

20 d’abril 2007

ADIF; RENFE: FANTASMES I FANTASIES

El conegut polític conservador del PSC-PSOE Joan Ferran, pontifica en vers als traspàs de Renfe rodalies, dóna crèdit a Mercè Sala, a interessades interpretacions en torn a una sentència; obvia les declaracions dels ex-consellers Cullel i Molins, del propi President Pujol desmentin-ho.

En el cas de polítics molt experimentats en manipulació, sempre és millor veure el que fan que no el que diuen. Ferran com bon conservador en lloc de treballar per solucionar les coses i aconseguir el traspàs de Rodalies, prefereix carregar les culpes a altres. Un fantasma recorre Catalunya, és la desconfiança, la falta de credibilitat de polítics com el senyor Ferran, que sempre sentencià contra CiU. Quina credibilitat té? No era dels que deien “OTAN d’entrada no”. “Crearemos 800.000,00 mil puestos de trabajo” o “100 años de honradez”. Deu n’hi do quin flat. L’aparell de propaganda del PSC-PSOE és potent, la capacitat de manipulació de Ferran limitada, la realitat tossuda. Ara no necessitem ni propaganda, ni manipulació, necessitem traspàs de Rodalies, solucions per l’aeroport.

Ferran (i el PSC) no té solucions, no sap com fer-ho, per això dona la culpa als altres. Amb aquestes actituds el problema seguirà existint. No vull perdre més temps, sé que no convenceré a Ferran, els carques són així. Val més seguir treballant per aconseguir el traspàs de Rodalies, l'aeroport i una bon manteniment de les infraestructures, no trobeu? .

ADIF;RENFE i ELS POBRES POBLES




Si un ciutadà, entitat o institució de les Terres de l’Ebre, té algun problema relacionat amb conservació i manteniment d’infraestructures RENFE , té que dirigir-se a la “Dirección Ejecutiva de Mantenimiento de Infraestructura Gerencia de Producción de Valencia”. Així ho va haver de fer l’Ajuntament de l’Ampolla, per tal que ADIF fes una neteja dels terraplens que estan al centre del poble EL 24 d’agost de 2006 es va requerir a ADIF a procedir a la neteja, ara ADIF contesta que sí, que neteja, però atenció : “Los restos de vegetación generados, serán troceados, triturados y exentendidos IN SITU a ras del suelo.” Es tracta de canyes i vegetació enorme, (Vegeu la foto) al centre del poble; pot ser pitjor el remei que la enfermetat. L’estació, les andanes de l’Ampolla estan fetes una pena, no hi ha manteniment. L’Ajuntament no para de reclamar. Aquí no sóm ni rodalies, el desastre de NUL manteniment porta a situacions de vergonya a lo llarg de tot el recorregut. A “protestar a Valencia” , difícilment ens faran cas, però no pararem de denunciar-ho .

UNA NOTICIA INTERESANT:



Diversos mitjans de comunicació s’han fet resó de la col·locació de la primera pedra de L’Hospital Universitari de Reus, la revista Reus Salut edita un dossier especial on dona compte del acte i ofereix detalls del Projecte, el pressupost supera amb escreix els 100 milions d’euros. Una bona notícia per a Reus. Contrasta però amb l’anunci, els reiterats anuncis, fets a Tortosa en torn a les infraestructures sanitàries a Terres de l’Ebre, que curiosament sempre coincideixen en períodes pre-electorals. La distancia entre prometre i fer, en aquest cas no arriba a cent quilòmetres.

19 d’abril 2007

EL PARLAMENT LEVITA



L’activitat parlamentària de la setmana del 14 d’abril m’ha deixat un regust difús i estrany. L’actitud dels grups del govern, el seu permanent rebuig a qualsevol iniciativa de l’oposició porta a votacions realment surrealistes; a votacions on es rebutja un hospital que s’està prometent al territori el mateix dia per un Delegat del govern, i que finalment no tindrà dotació pressupostaria, i si la té, tots sabem que no es liquidarà.

És tal el frontisme del Govern que propostes, opcions assumides per tots, són rebutjades amb l’argument que el govern ja hi està d’acord. Es rebutgen perquè les presenta l’oposició. Les fòrmules argumentàries, per tal exercici el rebuig, són dignes d’estudi. Aquesta setmana s’han rebutjat, per exemple, propostes de resolució referides a les dietes per famílies amb infants amb càncer, o a la necessitat de donar cobertura a prestacions oftalmològiques, o a prevenció de cardiopaties etc. etc . Tothom estava d’acord, però els grups del govern votaven en contra.

Al temps el president Montilla, parlava d’unitat, d’acords, de mà estesa , però a les comissions del Parlament s’aïlla sistemàticament a l’oposició i les seves propostes, amb una actitud molt en consonància amb la proclama front populista que va servir per justificar el pacte de govern; ara bé, amb molt poca coherència amb les promeses de política social, que perden pes dia a dia, amb una sensació de pèrdua de serveis socials que desmenteix proclames i promeses de gestió i bon govern.

Tot plegat dóna una sensació d’irrealitat que al tripartit sembla preocupar-li molt poc, seguint la seva màxima: “ no deixis que la realitat et trenqui una bona consigna”. Bolaño cuidarà exquisidament aquesta realitat.... i la consigna.

Amb el tripartit molts diputats tenim la sensació que cada matí quan entrem al Parlament l’edifici levita, s’aixeca lentament de terra, sort en tenim de les lleis de la física , i del realisme dels diputats de l’oposició, que ens retorna a casa cada dia.

Però ho dic tal com ho veig el Parlament amb el tripartit levita.

17 d’abril 2007

12 ABRIL, AL PARLAMENT



El passat 12 d’abril es celebrà al Parlament la sessió nº 4 de la comissió de Salut , al punt 9 es debatia la proposta de resolució sobre la construcció del Nou Hospital de Tortosa; la proposta diu:

El Parlament de Catalunya insta al govern a:

Procedir a la redacció del projecte constructiu del Nou Hospital a Tortosa, garantint l'anunciada disponibilitat dels anunciats terrenys del Pla Parcial de la Farinera a Tortosa i poder procedir així, en un termini curt, a la seva licitació.

Va saltar la sorpresa, el tripartit va votar en contra, lo millor l’argumentació; diu la Diputada Núria Segú: "En quina fase estan els treballs avui? Estan a les beceroles". "Que vol dir a les beceroles?" "Que s’està començant a redactar el pla funcional de l’hospital",....................................
........"Per tant encarregar a data avui un projecte executiu de l’hospital de Tortosa, senyor Sancho, si no tenim el Pla funcional i no sabem les necessitats funcionals de l’Hospital és impossible". "Per tant nosaltres votarem en contra" etc... La diputada deu saber el que diu, ja que parla en nom del govern i orienta la votacio. Tot està al diari de sessions del Parlament ja penjat avui a la web http://www.parlament.cat cal anar al final a “transcripcions de les sessions” i buscar la sessió 4 de Salut.

Em va sorprendre, Per què? Doncs perquè , el dia abans el Delegat del Govern havia anunciat que en partides no específiques, trobariem 10 milions d’euros en concepte de Projecte del Nou Hospital a Tortosa, volent desmentir així les xifres del pressupost territorilitzat, per cert fet públic per Economia i Finances. També deu saber el que diu, és el Delegat del Govern.

Ni poso ni trec, ni comento; recomano anar a la web del Parlament i jutjar. Mentre però a Reus l’Hospital ja està en marxa , me n'alegro pels companys de Reus i lamento, que aquí no es pugui ni començar el projecte. Tornarem a insistir, tornarem a demanar que facin el Nou Hospital perquè sabem que la única garantia de que es faci serà la insistència i un Nou alcalde a Tortosa.

16 d’abril 2007

MÉS DEL MATEIX: EL GOVERN MONTILLA MENTEIX


Una altra vegada hem preguntat al govern, en torn a un dels seus anuncis, aquests que fan referència a compromisos o promeses fetes en torn a infraestructures, obres, consultoris. En aquest cas l’ampliació d'un IES a Alcanar, promès i compromès, la resposta no té pèrdua, ni deixalla. Diu així: S’ha previst la planificació (encara no esta planificat, però si publicitat) de l’ampliació de l’IES Sol de Riu, d’Alcanar, el calendari de construcció i posada en funcionament del qual no es pot concretar (la promesa sí, podem concretar qui ens va enganyar) fins a disposar de tots els elements necessaris per a la seva temporalització. (Olé).

Ara a Terres de l’Ebre ens volen fer creure que a través de partides genèriques invertiran el doble del que figura als pressupostos territorialitzats. En temps de Felipe González, un bon amic; deia “ets més fals que un duro sevillano” , “el duro ja sabem qui és” afegia , “més fals que un president Andalús” Jo sempre li deia ets massa dur. Ara ja no sé que dir. El que és clar, és que el govern Montilla menteix en Salut, multitud de Caps que deien en execució , no tenen ni projecte. Menteix en ensenyament, a Alcanar .

Com no, a l'Ebre inflen els pressupostos abans de les municipals, menteixen descaradament. Tant clar, que els hi vaig proposar una juguesca, si el que prometen es compleix, si el pressupost liquidat a final d’any, si l’obra feta i certificada, s’apropa a les xifres promeses pel Delegat del Govern de la Generalitat a través de la premsa. Jo rectificaré i posaré el meu acta a disposició del Delegat; però si fós al revés que ell, el Delegat posi el seu càrrec a la disposició de la oposició. He fet l’oferta a través de la ràdio i ara aquí, em consta que la coneix, podeu estar segurs que no l’acceptarà. Ni tan sols acceptarà una d’alternativa, que ens digui quina xifra és la que li permetria acceptar la juguesca. A final d’any, tan aviat tinguem les dades, Ebrediputats farem publica la liquidació dels pressupostos a l’Ebre, i encara que ells no acceptin la juguesca, si ens hem equivocat demanarem disculpes. Paraula d’ebrediputat.

15 d’abril 2007

AL Meu Amic, Robert Bellaubi


Tres dies que no paro a casa, que no m’assec davant l’ordinador, he passejat per les Terres de l’Ebre, amb l’Artur Mas per presentar les llistes, per preparar les eleccions municipals, veig un bon ambient. “Estem aquí perquè volem” diu l’Artur, per que ens ve de gust va dir Manel Saltor”, metge, candidat de Móra d’Ebre. Ens ve de gust, creure en els nostres pobles i en el nostre país. Sopem a Tortosa, plou i plou, la carpa on sopem retrona amb la pluja, el soroll es confon amb els aplaudiments, al meu costat diuen “fins i tot el cel ens aplaudeix”: tant de bó. Tortosa ho necessita, les Terres de l’Ebre també , CATALUNYA com aigua de Maig. A Terra Alta, ens retrobem amb els més lleials, aquí només es penca perquè ens ve de gust, no hi ha ni sous ni prebendes. Pobles petits, de menys de 1000, el més gran 3000, molt sacrifici, poc reconeixement; ara tenen que aguantar el mal ambient del diputat xerif de la UPTA, un professional del sectarisme. Ens ve de gust un altre estil de fer política, preferim una Terra Alta cohesionada, que una “guerra bruta”, potser tardarem en tornar a l’alcaldia de Batea, potser no... el dia que tornem haurà guanyat Batea, l’Artur es compromet amb J Ramon i la gent de Batea. Terra Alta, com sempre bé.

Xavi Pallarès, no hi és, ha sortit corrents, Hel·lena la seva dona s’ha ficat de part.

Els convergents sóm així, Xavi i Hel·lena s’ho han muntat, han enllestit la feina abans de la campanya; bona organització, fa broma l’Artur. Passem per Corbera, Móra la Nova; el magnífic pavelló acull a tots els candidats de la Ribera. No hi ha color, “que n’aprenguin”, que comparin; estic convençut que recuperarem el consell comarcal.

A les 8 , Xavi hem diu: “Ja ets oncle, tinc un altre fill”. Un bon auguri. Felicitats amic, moltes felicitats Hel·lena. .

Per la nit sopem a l’Ampolla, un sopar organitzat per la Lliga contra el càncer, em sento a gust, cansat però molt a gust. Cap patiment ens ha de ser aliè, la gent de la lliga són magnífics, el futur està fet d’aquesta pasta solidària. Ferran Bel no ha volgut faltar, a la rifa solidària li toquen tots els premis, té bona sort, li dic “tenir sort és molt important a la vida”. Tortosa necessita un alcalde amb sort i empenta. El tindrà

Consell nacional, acte dels candidats a San Cugat. Lluís Recoder, recita Pere Quart:
En ma terra del Vallès/ tres turons fan una serra / quatre pins un bosc espès/Cinc quarteres massa terra...
Ens estimem els pobles, els volem per viure-hi, plantem arbres, passegem els carrers, els volem a la mesura de la gent. Parla Xavier Trias, Recoder/ Trias. Quina magnífica Barcelona tindrem amb Trias d’alcalde. De l'estil Baix Llobregat a l'estil Collserola: Que els pins cenyeixin la cala,/ l’ermita dalt del pujol;/i a la platja un tenderol/ que batega com un ala. Humanisme grec i mediterrani front esquerranisme sense pàtria.

Tornem cap a casa, comentem amb Salvador Pallarès i l’Imma Juan quin és l’estil convergent: “Mana com qui creu, creure com qui mana, demana com qui dóna, donar com qui demana”.... i estar en política només perquè ens ve de gust, perquè ens ve de gust treballar pels nostres pobles, amb amics com Robert, que ens acompanya, amb qui compartim anhels, somnis..., ... Una recança infinita./I una pàtria tant petita/ que la somnio completa. Bon viatge amic, bona estada i un bon resultat a la propera contrada.

12 d’abril 2007

L'HEREU I ELS DESHERETATS



Tinc a les mans els pressupostos de la Generalitat per al 2007, millor dit tinc el detall de Salut i les inversions reals per àmbit territorial del 2007. No me’ls crec; les eleccions municipals ho abarquen tot, estic convençut que moltes inversions anunciades ho són per fer efecte abans i ser oblidades desprès, engronsant aquell capítol de inversions que no formen part de lo liquidat. Tot i no creure-me’ls, tenen la seva importància , són els Pressupostos, on les intencions, promeses polítiques passen a ser realitats pressupostades.
Prometre no fa pobre, complir és un altra cosa. Pressupostar és ja una intenció, invertir i liquidar és el compliment real de la inversió.

Moltes inversions van repetint-se any rera any, inflant els pressupostos. Quin serà el grau de compliment de uns pressupostos que s’aprovaran a la meitat d’un any electoral? És l'incògnita dels milions.

Vistos d’aquí baix, del Sud, de les Terres de l’Ebre, ja no provoquen ni indignació. La pèrdua de pes percentual i d’inversió real és ja una costum dels governs tripartits. Els pressupostos de la Generalitat creixen, els de les de Terres de l’Ebre minven. Si ho comparem amb el 2003, últim any de CiU , minven en un 17%, si ho fem amb l’últim del tripartit minven en un 1’6. L’àrea metropolitana, al 2003 s’enduia el 48% de la inversió ara el 64%!!!! Terres de l’Ebre el 2’8%, és una concepció de país democèntrica i clientelar. No té en compte el territori, no té en compte el que val i costa mantenir, per exemple, dos parc naturals d’extensió superior a l’àrea de la metròpoli. No val la pena insistir, els km2 no voten; sóm el cul del pati, la zona verda i ells... els que manen. Són com són i volen el que volen: vots i continuar manant. Legítim ... més en any electoral. Legítim?

Els pressupostos deixen molt clar qui és l’Hereu i qui els desheretats. Qui és important i qui no. Jo vaig ser Delegat del Govern, porto algun any d’alcalde, he compartit militància amb Joan Roig, Pallarès, Sabanza, Bel, Imma, etc . Puc assegurar que si un govern de CiU hagués fet mai, i menys en any d’eleccions municipals, uns pressupostos amb tan poc respecte al territori, al nostres pobles s’hagués presentat Jordi Pujol. Per sort CiU i Jordi Pujol tenen un altra concepció del país. Ja ni m’indigno, penso que deu sentir l’Alcalde de Tortosa o el Cap de llista d’Amposta o els seus caps de llista als Pirineus, al veure que no creuen en ells ni els seus, que deuen sentir quan el hi diuen clarament qui és l’Hereu i els deixen a ells com desheretats. El mal és que ho paga el territori... a final d’any “liquida y vamonos”.

10 d’abril 2007

UN GOVERN DE SEGONA; UN PAÍS DE SEGONA.


Vacances, tenia l’esperança de poder recuperar-me. Sortir del Parlament, recarregar piles. Sóc optimista, millor vitalista, crec en el país i la gent, una setmana a l’Ampolla, la llum del Delta i la gent del poble. Un plaer.
He hagut d’anar a urgències a l’hospital, sempre utilitzo la pública, estudis i salut a la pública, m’ho crec. En aquest cas era el meu pare, ja es fa gran. 6 hores, ens varem tirar 6 hores, les primeres tenses, per la família. Jo sóc metge, porto bé això d’esperar. La gent no tant. Queixes, tant dels malalts com dels professionals, una unànime coincidència, cal molt poc per desbordar els serveis, això empitjora, la sanitat empitjora.

M’expliquen que per demanar visita al metge de capçalera has de trucar a un tel. 902 . Et poden donar hora als 7- 8 dies , “ vinc a urgències” hem diu un malat.

Un metge conegut m’explica que no és un problema de falta de metges; l’agenda del metge està mal gestionada i em diu: és la cultura socialista. Li dic: “no exageris” ; “no els defensis, això va de mal en pitjor”, a l’estiu, faltaran metges a la costa, a urgències no donarem abast. Abans no passava, és un problema de gestió burocràtica. Estil Montilla, li dic mig em broma, tot serio em diu: Sí, com no se’n parla, el problema no existeix, és una Sanitat a l’altura de Montilla i la Geli. És el que hi ha.

Uns amics que visiten el Delta, parlen i no paren de les Terres de L’Ebre. Tot i que plou, un plaer, però es queixen de les carreteres secundàries, acabem parlant del carnet per punts. Hem diuen, que ja els hi va bé, però afegeixen: “aquesta gent es creuen que amb això ho tenen tot fet”. “Com són progrés” hem diuen, “han descuidat la vigilància de les carreteres”. Jo els explico que a Terres de l’Ebre a l’any 2003 el pressupost de la Generalitat era més alt que ara al 2007. No s’ho creuen, un 17%, els hi mostro les xifres se’n fan creus. Així estan les carreteres, pitjor. Acaben donant-me la notícia d’un greu accident a Arnes.

De la finestra de casa veig l’autopista a l’alçada de l’Ampolla, els cotxes parats, 56 km al sud de Tarragona, caravana .

Comento amb la meva dona que el dimarts he d’anar al Parlament. “Podria anar en tren, he quedat a les 10” ; hem pregunta, te’n fies? Agafo el cotxe i penso: “un País a l’alçada de l’ambició de qui el governa”. Un país presidit per José Montilla, patriotisme social, pluja fina : Doncs sort que és fina.

Torno al Parlament, espero poder fer alguna petita cosa.

09 d’abril 2007

NI CALLEM ; NI OTORGEM: ACUSEM


No em va sorprendre la notícia relacionada amb Caseres, tampoc el tractament maniàtic, vull dir mediàtic. Si he de ser sincer m’ho esperava, tristament m’ho temia.

Vaig compartir l'indignacio amb Xavi Pallarès, ho vaig lamentar pel Perís i la seva família que no s’ho mereixen. Però era inevitable, tot lamentablement... inevitable. No pels fets, no per l’ajuntament o l’Alcalde de Caseres, sí per la mala baba dels altres coneguts actors de l’afer.

El cas és com el dit, que assenyala la lluna. Caseres és el dit, qui deu ser la lluna? . El problema no és , ni pot ser el permís per una tanca a Caseres. Un preciós poble de menys de 500 habitants, al costat del riu Algars. No perdre el temps en demostrar que Caseres no és la lluna, ni Marbella és Caseres, no cal. Sí que preguntaré com és possible que algun diputat, tot i més d' un partit, ara tot un govern, i fiquin tant interès? .

Va anar qui fós, estimulat per qui fós, al fiscal i desprès d’anar mig poble a declarar, el fiscal va arxivar el cas, no contents amb això ara intervé tota una Direcció General, per reposar quina legalitat? On és la lluna?. Quin dit senyala una possible Marbella?. Perquè es fica Urbanisme amb un tema que no té cap dubte per al fiscal i que en tot cas seria un tema civil?. Què volen substituir a la justícia?. O lo que és més greu; volen corregir a la justícia quan no els és favorable?.

Per a que un país funcioni hi ha principis sagrats, el de seguretat i garantia jurídica, el d’igualtat davant la llei. El cas, torno a dir-ho seria menor, però deixa de ser-ho perquè conculca greument el segon d’aquests principis, o els dos. Com que el fiscal no els dona la raó, La UPTA, part interessada acudeix a Urbanisme (que hauria de ser imparcial). La Direcció d' Urbanisme, obeint “a l'interès general” i no atenta “ a interessos polítics”, amb la “fe dels neoconversos”, fa a Caseres allò que no fa a altres llocs, oblidant l'informe del SAM (Servei Assessorament Municipal) de la Diputació, el pronunciament del fiscal i algun informe intern d’urbanisme, favorables a l’actuació de l’Ajuntament de Caseres .

Mentre hem d’oblidar que la UPTA cobra amb càrrecs i favors polítics la seva integració a les llistes del partit del govern. Tot i això callaríem i atorgaríem si l’actuació d’urbanisme fóra la mateixa en casos iguals .

A Catalunya ja és coneix el principi de: “digueu-me contra qui actua Urbanisme i us diré de quin partit és, o no és l’alcalde del moment, al municipi afectat”. No parlarem de llicències provisionals o a precari, sense Pla parcial, mentre altres propietaris no poden construir, tot i intentar tramitar el Pla parcial. Tampoc parlaré de LLena, ni de negociacions per augmentar el sostre amb intervenció de tècnics i regidors amb interessos directes a la zona. Ni de convenis més que sospitosos. Ni de pressions per legalitzar ampliacions afectades per plans directors. Suposo que tot són llegendes....o no.

Vull assenyalar la lluna i l’assenyalo: JO ACUSO, lo important no és Caseres, és l’escandalosa actuació de la UPTA i de la Direcció General d’Urbanisme. Direcció General que coneix i consent altres casos urbanísticament més greus (el que ens ocupa no ho és) i no actua, o fins i tot actua “sensu contari” depenent del municipi. Conec un cas on sense cap vergonya diu(Urbanisme) que és interès públic regularitzar unes edificacions ja construïdes, i que formaven part d’una promoció que no s’avenia als paràmetres de la clau per a donar llicència.... Llicència declarada nul·la per sentència!!!!. ACUSO, acuso a Urbanisme de INEQUITAT, de PENÚRIA MORAL I URBANÍSTICA per no parlar de prevaricació no solsament política, sinó probablement jurídica.

Ara, governen terra i mar, aspiren a governar cel, infern i purgatori, es creuen amb tant de poder que no se n'adonen que UPTA , PSC i els seus aliats estan afermant les condicions que porten a aquell èxit que no val la pena viure, l’èxit dels que vencen però no convencen, l’èxit que tan bé descrivia Vazquez Montalban parlant de la guerra del Vietnam, aquell que porta en sí la llavor de la derrota i de l'indigència moral. D’aquí poc temps, el dit ja no farà falta que senyali la lluna, tots sabrem on estan les llunes de Marbella i ben segur que no estaran a Caseres... Al temps senyors d'urbanisme.... Per cert, esperem impacients les seves represàlies... les de la UPTA i els seus diputats xèrif, vostès i ells ja indistingibles... Aquí ens tindran, sempre a la seva disposició.

07 d’abril 2007

GELI O LA PUBLICITAT FRAUDULENTA

El Departament de Salut, poc abans de les eleccions al Parlament va publicar i distribuir 600. 000 exemplars de la Revista “ mil dies invertint en salut”. La revista editada sense l’autorització de la Comissió de Publicitat Institucional, conté nombroses “errates interessades”, publicitat que crèiem i creiem fraudulenta, tal com varem denunciar el seu dia a través d’una roda de premsa, de Felip Puig i l’Ebrediputat Sancho, al Parlament. En 36 casos, la resposta donada per la pròpia consellera constata aquest frau. Tal com informa el País, i en el seu dia aquest modest bloc (podeu llegir l'entrada clicant al a aquest enllaç), en la majoria de casos preguntats, les obres que s’anunciaven “en execució” ni tan sols tenen projecte, falta el solar, ni s’havien licitat o no tenen pressupost .



(Podeu llegir l'article de El País clicant les següents imatges)








La resposta a les preguntes de Francesc Sancho es va demorar per dues vegades, ja que el departament va sol·licitar prorroga de 15 i 8 dies “ atesa la complexitat que requereix l’elaboració de l'informació”. Seria hilarant “sinó fos” per el frau a l’opinió pública amb diners públics, i perquè la política de donar publicitat a fets falsos és una constant del Departament de Salut, recordar els plans de xoc o les llistes d’espera.

A hores d’ara ja tenim constància de més casos, per tant, ja anunciem que farem preguntes per totes les obres que es varen donar per iniciades i en execució. Estudiarem la possible reprovació de la consellera al Parlament; se la mereix, paraula d’Ebrediputat.

06 d’abril 2007

JORDI PUJOL A LES TERRES DE L'EBRE


Ahir, el President Jordi Pujol va tornar a Terres de l’Ebre, un dels seus indrets preferits. Va venir per presentar les llistes de l’Ametlla de Mar i d’Alcanar. A la Cala va constatar com després de 2 legislatures de governs de coalició contra CiU, el poble havia perdut prestigi i il·lusió, ara amb CiU de nou al davant s’ha recuperat l’autoestima. Esperem molt bons resultats, no perquè hi vingués Pujol, per la bona tasca d’Andreu Martí.

A Alcanar es va viure un d’aquests dies inoblidables que dóna la política. Jordi Pujol va lamentar el sectarisme, el ridícul, la falta de convicció catalana del govern Montilla, va reclamar seriositat: Un petit país no pot fer el ridícul, no pot permetre’s ser poc seriós, Catalunya ha passat per moltes dificultats... però sempre ha estat considerada i admirada, també incompresa, moltes vegades fins i tot vilipendiada però sempre, sempre, respectada. Ara, de la ma d’un tripartit presidit per un membre de l' Executiva del PSOE, vivim episodis poc seriosos, poc edificants, front una Espanya emergent, episodis que ens desprestigien i desprestigien el món polític. Tot i això, es va mostrar optimista. Si fem el que hem de fer, si fem precisament gran política: Com a la Cala , un govern fort , amb sentiment de poble, de país, per recuperar l’autoestima.


Jordi Pujol va avalar la llista encapçalada per un “ex-Psuquero” Batiste Beltran, qui va destacar la importància de la coalició: CiU, Acord per Alcanar, Units per les Cases. Coalició que no enganya a l'elector, un acord a tres que s’anuncia abans de les eleccions. Un projecte fort per Alcanar , un projecte que contrasta amb el desgavell del “tripartit” canareu. Batiste va remarcar el concepte de seriositat, rigor i lideratge. Per ell, ex militant del PSUC, l’única oferta seriosa avui a Catalunya és CiU , digna hereva de la tradició de lluita i construcció de país que Pujol i molts vells lluitadors del PSUC representen. Un Acord per fer política amb majúscules, fugin dels sectarismes, un govern per tothom i al voltant d’un concepte de poble i de país. Alcanar ja ha guanyat.


Si tenim en compte casos com IPE( Independents Per l’Ebre ) a L’Ampolla , de molts d’independents a tot l’Ebre; és de remarcar com tot i estar a l’oposició la seriositat i el rigor de CiU , suma i atreu als sectors més dinàmics i menys oportunistes de les Terres de l’Ebre, de la Catalunya jove i dinàmica .


Al sortir de l’acte un jove que estava fent turisme, es va identificar com a “maño”, va felicitar i donar les gracies a Jordi Pujol pel que havia fet per Catalunya . “Muchas Gracias Presidente, por Catalunya y por todos” li va dir. Ara a treballar perquè aquest respecte i admiració torni a ser possible, a les Terres de l'Ebre i a tota Catalunya.



Francesc Sancho, Ebrediputat.

05 d’abril 2007

No és bo continuar per aquest camí, pot haver-hi sorpreses

Ara, a poc més d’un mes de les eleccions municipals, és fàcil trobar a segons quins mitjans de comunicació, acusacions i falses sospites carregades al damunt d’Alcaldes que curiosament tots sóm de Convergència i Unió. Aquesta és la misèria de la política i les misèries de segons quins personatges del nostre territori.

Afirmacions no contrastades i donar per bones les opinions de part del problema és fer tacticisme polític, comparar una població de la Terra Alta amb Marbella és un fet sense precedents i un poc bèstia......

La Terra Alta no és Marbella, ni les Terres de l’Ebre tampoc ho són i no es mereix posar en qüestió la bona feina feta per un Alcalde carregant-li uns fets que a hores d’ara des de CiU estan posats en mans de la justícia ordinària.

Els fets als que es refereix ja van anar a la Fiscalia de Tortosa i el Sr. Fiscal va arxivar aquest cas ja que no va veure cap delicte urbanístic. Ara, cansats de veure com la justícia no dona la raó a qui va qüestionar la feina de l’Alcalde de Caseres, hi entra un nou fantasma polític, aquest no és altre que el Director General d’Urbanisme, que enganyat per qui li dona les informacions, i igual que alguna premsa sense contrastar tota la documentació, es llança a la piscina i sense aigua.

A Casares a l'igual que a la majoria de pobles de la Terra Alta hi ha moltes finques que no estan passades pel registre, el fet és que quan es van fer aquestes vendes als anys 70 tots els propietaris són vius, tots han declarat a la Fiscalia de Tortosa i el cas va quedar arxivat, ara davant de les municipals es tracta de posar en dubte a un Alcalde i si aquest és convergent millor......

L’Alcalde de Caseres complirà amb la llei igual que tots els Alcaldes, convergents i no convergents, però ni aquest alcalde ni cap altre renunciarà a defensar els interessos del poble i els seus propis. A Caseres el dia 27 de Maig també hi ha eleccions i convido a la gent de l’Ebre a que mirin el resultat de les mateixes, que perdin un moment i que reflexionin si la gent de Caseres té o no un bon Alcalde.

No cal anar a Marbella, podem fixar-nos en Tarragona i tot el que va caure amb Terres Cavades, ara la Justícia dona la raó a qui ja la tenia en un principi però la sospita ja es va tirar al damunt. Aquest que ara a un mes de les eleccions demanen la dimissió de l’Alcalde quan la justícia li doni la raó que demanin disculpes, això no ho faran.

Caseres és un poble petit de la Terra Alta, no hi ha cap especulació urbanística el que sí que hi ha és un bon Ajuntament amb un gran Alcalde, que per la única cosa que es dedica a l’Ajuntament és per la passió pel seu municipi i per la seva gent. El Sr. Alcalde de Caseres es dedica professionalment a una granja de perdius i la seva germana té un taller de confecció, restaurat i adequat des de fa dos anys, ara sembla ser que toca rebre la misèria de qui de manera voluntària guanya les eleccions al seu municipi, ara es tracta de posar en dubte la persona i fer tot el mal que es pugui per tal de mirar si es repensa i no es presenta a les eleccions i d’aquesta manera poder canviar el color de l’Ajuntament.
Xavier Pallarès, Ebrediputat

02 d’abril 2007

POLIBLOCS.CAT

Com heu pogut apreciar, em ficat un enllaç permanent a una pàgina que creiem que és molt interessant, i que us recomanem: www.poliblocs.cat
Aquesta publicació electònica està basada en continguts de blocs polítics d'arreu del país, i a l'actualitzar-se sovint, es poden llegir i seguir artícles d'actualitat i de gran qualitat, sempre vetllant per la diversitat d'opinions.
Des d'Ebrediputats felicitem aquesta iniciativa, i animem, de fet no ho necessiten ànims els en sobren, als responsables de Poliblocs a seguir endavant amb aquest projecte tan útil per als blocaires que ens agrada seguir el dia a dia de la política catalana.

01 d’abril 2007

UN PORT QUE VOL SER ÚTIL. LES CASES D'ALCANAR



El port de les Cases d’Alcanar a causa dels temporals de 2002, es va colmatar. Ara, davant del més petit temporal, les embarcacions es veuen obligades a anar a refugiar-se al port de la Ràpita.

A petició dels nostres ja habituals col·laboradors, els amics d'Acord per Alcanar, Units per les Cases , preocupats pel seu poble i els seus pescadors, els Ebrediputats presentem les següents preguntes i proposta de resolució. Voldríem que serveixin per trobar solucions:

A LA MESA DEL PARLAMENT

FRANCESC SANCHO SERENA I XAVI PALLARES POVILL, Diputats del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que disposen els articles 145 i 146 del Reglament de la Cambra, presenten la següent PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:


EXPOSICIÓ DE MOTIUS
A causa dels temporals de llevant ocorreguts a l'Oct./Nov. de 2002, es varen produir grans desperfectes al port de les Cases d’Alcanar. Els desperfectes més visibles ja van ser reparats però també es va produir la colmatació del port. Aquest fet provoca que les embarcacions ja no estiguin segures cada cop que hi ha un temporal, per petit que sigui, havent de marxar les barques a refugiar-se al port de la Ràpita, amb el consegüent perjudici que representa per als pescadors de les Cases d’Alcanar cada cop que es produeix aquest fet.
Per tots aquets motius presentem la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta al Consell Executiu a:

1- Procedir al dragat del port de les Cases d’Alcanar, de forma urgent, o en tot cas a les accions que es considerin necessàries, per tal que les embarcacions estiguin protegides i no hagin de marxar a cap altre port, per protegir-les dels temporals.

2- Procedir a l’ampliació del port de les Cases d’Alcanar d’acord amb el Pla especial del port de les Cases d’Alcanar ja aprovat.

Palau del Parlament,
GRUP PARLAMENTARI DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ



A LA MESA DEL PARLAMENT

Francesc Sancho Serena, Diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que estableix l’article 143 i 144 del Reglament de la Cambra, formula la següent pregunta al Consell Executiu, per tal que sigui contestada per escrit:

A causa dels temporals de llevant ocorreguts a l'Octubre / Novembre del 2002, es varen produir grans desperfectes al port de les Cases d’Alcanar. Els més visibles ja van ser reparats però també es va produir la colmatació del port.

Coneix el govern aquesta situació?

Quines conseqüències té per a les embarcacions de les Cases d’Alcanar aquesta situació?

Té coneixement el govern de la necessitat de les embarcacions de marxar de port i refugiar-se al Port de la Ràpita, cada cop que hi ha un petit temporal ?

Quines mesures té previstes el govern per tal d’evitar aquesta situació?


Palau del Parlament,

Francesc Sancho Serena

Diputat del G. P. de CIU

QUAN PLOU: "LO MILLOR" ÉS DEIXAR-LA CAURE


Avui ha plogut a l'Ampolla, i fort,han sortit els barrancs. Un dels homes més savis del poble, savi per savi i per edat, m'ha dit; això ja ha passat i tornarà a passar, tornaran a sortir els barrancs. De fet, em deia, fa dos anys o tres van baixar més perquè l'aigua va entrar a cases que avui no ha entrat. En fa uns 20, va baixar el doble, en fa 40 0 50 va arribar al més amunt del barranc de Sant Pere, encara no hi havia ni carreteres. Ja passava quan quasi no hi havia ni poble. Abans quan plovia ens tancàvem a casa i no sortíem a pescar, em deia. Sabíem, que no podíem travessar els barrancs. M’ha contat com un pastor del poble va trobar-se, assetjat, ell i les seves ovelles, es va salvar de miracle. Ha passat i tornarà a passar, m’ha dit; el que no entenc és que avui es vulgui canalitzar l’aigua, a l’aigua no se la canalitza, se li dona llera, sortida. Tots aquests que prediquen natura i no entenen això aconsegueixen el contrari del que volen. Als barrancs n'hi ha prou en no travessar-los.

També m’ha explicat que molts de pobles de la Mediterrània estan a la sortida de barrancs, a les cales que es formaven i que donaven refugi a les barques. La natura té les seves regles i l’home el seu lloc. Quan plou, m’ha dit, el millor és deixar-la caure. Jo he pensat que era un home savi i també ha pensat: Mateu t’estimo, tu i els que són com tu, us ho mereixeu..