31 de març 2008

O TOTS FRARES O TOTS CANONGES.


En aquest País de fronteres que no són, tinc un amic alcalde de frontera com jo, Santi Vila. Comentàvem en plena comissió de medi ambient i en plena discussió d’un punt que feia referència al cabal ecològic de l’Ebre, com nosaltres no podiem quedar-nos en el retret, ancorats ara fa 5 anys. Vam transaccionar la resolució. Sóm de CIU, tenim un fort sentit de país. Estem preocupats. Busquem solucions, no retrets.

No puc, però deixar de comentar l’evolució de la crisis de l’aigua. Un disbarat. Jordi Juan parla de “disparate nacional”. Recorda al director de cine Rafael Azcona i la pelicula “La escopeta nacional”. Troba propi d'aquesta Espanya casposa i còmica el fet que en una situació tan crítica es pugui seguir amb projectes com “unas nuevas Vegas en los Monegros”. Té aire Valle Inclan, tot l’episodi del Tranvasament del Segre amb Baltasar , Narbona , Montilla, Fernadez de la Vega i el mercat final de l’aigua.

Un lúcid article d’Antoni Puigverd, dona algunes claus del que vindrà. El reprodueixo, és tot un avis per navegants de riu Ebre. Cliqueu-lo.

Escric pensant en l’Ebre i amb les nostres possibilitats com a Terres de l’Ebre. Parla Puigverd, del compromís per Lleida i diu “No es un movimiento defensivo e irredentista al estilo del Delta”.

Jo recordo que a l’Ebre no només hi havia "no", carlisme i posicions irredentes, també hi havia (hi ha) altres sortides, un moment de trobada i acord a l’IDECE i de menys desacord al CPIDE. Allò que no va valdré pel Delta, no pot valdré per altres rius , regs o embassaments.

Avui la Narbona parla de mercat de l’aigua. Jo ja he dit que un bé públic, vol gestió publica, rèdits públics , participació i millores sostenibles pel riu , la conca i els territoris afectats. Cal canviar l’estructura , obsoleta , caciquil, heretada del 1800!!!. de gestió de l’aigua, de la CHE, el Pla de conca , el pacte de l’Aigua d’Aragó. Narbona té l’obligació de respondre. No val amb reproduir la vella cantarella dels regants i el mercat d’aigua, cal modernitzar els usos i la gestió de la conca. Parlem clar, a lo llarg del riu molts es van aixecar per conservar privilegis i prebendes , per concessions i usos. Una contra revolució ruralista i caciquil. Altres en nom de noves estructures i modernització. Zp , Narbona tenen que destriar el gra de la palla. Tinc la sensació que triaran la palla. Esperaran que el temps els faci la feina. Un error, un immens error. Tindran una permanent guerra de l’aigua.

Si surt l’aigua al mercat i el riu el Delta i Terres de l’Ebre són menys tingudes i apartades. El falsos profetes ens tindran que donar moltes explicacions; però l’iderrentisme defensiu serà l’única sortida. Un error . Aquells que tantes expectatives van a aixecar que no ho oblidin. Barcelona vol aigua , l’Ebre espera respostes. Justes respostes.

AIGUA EN HI HA , EL QUE NO HI HA ÉS GOVERN.


Recordo com el President Pujol donava la cara , com venia aquí a L’Ebre , aguantava manifestacions , improperis i desconfiances. L’Artur Mas va venir a l’IDECE a explicar la posició del govern i a deixar clar que ell creia que Barcelona necessitava aigua i quines serien les al·legacions a Madrid. Hi havia govern.

Contrasta aquesta actitud amb la del executiu actual i amb la de Montilla , desaparegut ,més preocupat en no desgastar-se que en donar solucions. Un vice-president (que no ho és) distret en baralles internes i amb fixar la data de la seva jubilació al 2014.

Recuperar aqüifers, pous, introduir-los a les xarxes existents. Distribuir costos i beneficis d’un bé públic, de manera pública. Redefinir usos i finançar millores de recs i xarxes, per tal de provocar estalvi i excedents. Definir un model agronòmic sostenible, finançant millores els receptors de l’Aigua . Exigir la revisió del Pacte d’aigua d’Aragó d’acord amb els nous principis de la Nova cultura de l’Aigua. Evitar el mercat privat d’un bé públic. Buscar, proposar i trobar una font estructural i definitiva de l’aigua. Desaladores i més desaladores, sí i més. Al nostre país no sap ploure, doncs anem a buscar-la on si sap ploure. Roine.

Aigua en hi ha , mesures moltes el que no hi ha és govern.

30 de març 2008

A TALL D'AIGUA.


DECLARACIONS A TEMPS O..... NO.

Debat electoral : ZP a Rajoy . Pero diga, diga si hará un trasvase del Ebro. Fins tres cops.

ICV en plena campanya electoral : Ni fa falta recordar-ho.

Saura a ZP i Fernadez de la Vega : Irresponsables, traïdors.

ZP a Rajoy: Pero diga, diga si hará un trasvase del Ebro.

Rajoy a ZP. “Si haces el trasvase te saco el video y la gente a pasear”.

Baltasar i Saura : “La gestió d’ICV esta essent impecable”. “Govern ZP: Traïdor , irresponsable”.

Manolo Tomas . “El transvasament del Segre agreujarà la qualitat de l’Ebre”

Irreversible : Manolo Tomas no creu que les canonades es desmuntin posteriorment.

Acusació: Diu (Manolo Tomas) que PSC , ERC i ICV van aprofitar la lluita antitransvasista per desgastar CIU.

La Gallina, fa anys: Un tansvasament del Segre o de la Llosa de Cavall com sembla que proposaran els socialistes agreujaria la qualitat de l’aigua del riu.

La Gallina, fa anys: “PSC ERC ICV només volen desgastar a CIU”

Ebrediputats, abans les eleccions : Sabem que volen fer el transvasament del Segre i ho sap més gent que calla per afavorir al PSC- PSOE a ERC i a ICV.

Ebrediputats : Ara, Manolo Tomas en algunes coses té raó i de part nostra una certa consideració, com sempre

Montilla
:............................????????????????????????????????????????????

SAURA RENTAT LA BOCA i NO DIMITIU.....


Compten, expliquen: Stalin feia deportar dissidents, indiferents, pobles i ètnies a Sibèria; a l’Arxipèlag Gulag els afectats estaven convençuts que Stalin no sabia res. El propi Stalin feia creure que tot passava sense el seu consentiment. Els pobres comdemnats morien convençuts que si Papa Stalin ho sabés allò s’acabaria. Morien sent Stalinistas. Durant molts anys, es va negar l’existència de l’Arxipèlag Gulag.

La raó històrica ho justifica tot. La superioritat moral del materialisme històric. Indiscutible. Construirem un paradís a la terra. Aquesta construcció tot ho justifica, tot ho avala. El paradís es diu socialisme real.

I què és el socialisme real?? Allò que en cada moment diguin els dirigents socialistes , allí on hi haguí un disciplinat socialista, allí estarà la llavor del paradís.

La realitat i la història ja han sentenciat (a favor d’ell). Ho diu un dels nostres anònims comentaris. Un altre diu “Si voleu recuperar la dignitat perduda... heu d’acceptar els principis de la NCA (nova cultura de l’aigua ) i respectar-los sempre. Pobres Robespierre’s de poble, inconscients de com d’injustament l’història (per sort) rehabilita a..... totes les Maria Antonietes, Troskis, Zars i Zarines... A tots, tots els traïdors oficials.

Com nosaltres no creiem en raons absolutes, com hem vist el que és i on porta el dogmatisme; la raó històrica ens fa riure i el ser transvasistes o... no, ens deixa indiferents.

Estem més per la solució bona si pot ser no barallada amb la millor i sinó per la menys “pitjor”. El diàleg, la tolerància, el saber que quasi sempre tothom té la seva part de raó, forma part de la nostra pobra ideologia.

Érem transvasistes?? Sí i No. Sóm antitransvasistes?? No i Sí.

Amb aquestes premisses estem quan llegim: “Saura acusa al govierno de traición por negarse al transvase del Segre”.

AH NO !!! Aixó sí que NO !!! Els traïdors, els orgullosos traïdors érem natros, els de CIU i ho érem per negociar un tranvàs, per ficar condicions a un transvasament, per demanar un cabal ecològic previ al tranvàs, per proposar un organisme de control públic en mans del territori, per presidir el CPIDE etc. etc. Ara el senyor Saura un dels que ens va atorgar el títol...Ara ens el vol treure per regalar-lo al govern de ZP. I això sí que no!!!. I menys, en sens contrari i menys per anti- transvasista..

La desastrosa gestió del Conseller Baltasar, el desqualifica com conseller. L’actitud prepotent i permanentment ridícula de Saura el desqualifica com polític. Qui es creu que es per qualificar ningú com traïdor?? A quin Arxipèlag Gulag creu que resignadament vivim?? Fins quan tolerarem la ridícula irresponsabilitat d'aquesta gent?? Fins quan el silenci de Montilla?? Fins quan ens voldran fer creure que Montilla no sap res de tant disbarat.?? Fins quan tanta manipulació dels conceptes?? De la realitat, de la memòria , de la historia??

Des d’aquí, demano a Saura que és renti la boca, no li demano la dimissió perquè espero la seva destitució. No passarà, ho sé. Però un diputat la demana( la destitució). Quedi clar que Montilla ho sap i és responsable.

Francesc Sancho diputat , escrit en homenatge i memòria del mestre i amic Josep Benet.

CLAMORÓS RIDÍCUL. RIDÍCUL CLAMORÓS


Obres a Vilanova, fins?? Cunit o Cubelles?? Estan fent l’ interconnexió??


Les declaracions de Narcís Prats, Prats Narcís apunten cap aquí??

El nostre bloc presumeix de rigor. Cap , es a dir “cap” de les nostres afirmacions ha estat falsa . Totes i cadascuna de les dades en torn al Transvasament del Segre s’han confirmat. Ara afirmem: Les obres d’una possible interconnexió estan en marxa. La mateixa presa, el mateix error.

La vice-presidenta M Teresa Fernadez de la Vega, anunciava el veto al transvasament de l’Ebre- Segre. Tot un toc a Montilla i al seu govern. Per què??

Intentarem contestar. Primer, l’argument jurídic. Ho dèiem, és un transvasament i per tant les competències són de qui són.

Segon, un argument polític molt poderós: València i el PP. Dèiem en l’anterior post que el govern Valencià havia donat l’ordre de callar i esperar, preguntàvem com podran després negar aigua a ningú?? .

El govern ZP no ha defensat l’Ebre, s’ha defensat ell. Després d’un primer sí de la Narbona, el Govern ZP ha dit no. Instint de supervivència. Tot transvasament important té que ser aprovat al Congres dels Diputats. Montilla i els seus socis han posat a Zp en un compromís certament perillós. Una votació al Congrés dels diputats a favor d’un transvasament de l’Ebre–Segre hagués mobilitzat milions de valencians i murcians. Un dirigent del PP hem deia si ho fan tindreu tres milions de manifestants a Vinaròs. Zp hauria fet malbé la legislatura abans de començar. Ha dit no; pura supervivència.

La imperícia, la incapacitat d’ICV i Montilla fica en perill qualsevol altra iniciativa incloent la interconnexió.

Quina paradoxa la força del PP , ha salvat el Segre.


La irresponsabilitat del tripartit clamorosa, inconscients, desinformats, mal aconsellats poc transparents. Cap noticia: És el tripartit.

26 de març 2008

LA COVARDIA TENIA UN PREU



Un dels mites del cine , les pel·lícules de “l’Oest”, el “Far West” incideix en més d’un dels títols mítics en el tema de l’aigua i el riu, els enfrontaments per l’aigua entre pagesos i ramaders. La pitjor covardia : Tallar el riu aigües amunt amb nocturnitat allavosa.

La covardia té un preu. D’amagatotis fan, amb la boca petita diuen que el tall és “temporal” i “limitat”: 33 hectòmetres, en 8 mesos. L’obra, expliquen, costarà 18-20 milions d’euros. No ens ho creiem i tornem a dir , no és un rumor sabem que l’opció es calcula a llarg termini i l’amortització no es pot fer en 8 mesos. Totes les nostres informacions han esta contrastades i posteriorment confirmades. Certament al preu que surt valdria la pena comprar aigua de Vichy.

El preu de l’aigua (l’aigua és un be públic i no té preu) del pous de Tarragona, el que cobraran els venedors serà un euro m3. Mentre, el subministrament que els garanteix aigua la paguen a menys de 50 cèntims, que inclouen amortització i compensació als regants. Tot un negoci. Tota una lliçó a la gent de l’Ebre , del Ter o del Segre.

Poder se'n sortiran però la credibilitat resultant serà inversament proporcional a l’aigua transvasada i als mètodes emprats.

Avui a la comissió de medi ambient del Parlament ens negaran la revisió del Pacte de l’aigua d’Aragó, el cabal ecològic la proteccio del delta i la revisió del Pla de conca. Tota una declaració de principis.

Ens expliquen que el govern Valencia a donat l’ordre de callar, d' esperar. Com podran després negar aigua a ningú??. Com podran reclamar cabal ecològic?? Com els diran no als requeriments d’aigua de Valencia??. Com defensaran el riu en un futur? Quina autoritat tindran ?? Quina els hi quedarà als ara callats defensors del riu??

La covardia tenia, té un preu. El pagarem car.

NO ES DIU TRANSVASAMENT: ES DIU COVARDIA.



Denunciàvem ahir la possibilitat d’un transvassament d’aigua aprofitant el canal Segarra Garrigues, possibilitat que va ser explorada per diversos diputats i rebutjada tant en públic com en privat per part nostra. Denunciàvem ahir el projecte faraònic, Gran Escala, ciutat d’oci als Monegros Denunciàvem ahir el possible transvasament de l’Ebre – Segre a traves del túnel del Cadi. Denunciàvem ahir.

Cada una de les nostres denúncies estava contrastada i comprovada. No oblidarem, ni amagaré que abans d’ahir, nosaltres la gent de CIU ens enfrontàvem a una situació política complicada deguda, entre altres, a l’actitud vers el PHN. Certament amb les esmenes introduïdes per CIU, amb les garanties introduïdes a traves del CPIDE, no seria possible, no ho va ser, cap dels projectes que ens amenacen. Sense cabal ecològic i regim hídric garantit, no era possible cap nou ús de l’aigua. Tres anys de pressions per part del PP, d’incomprensió per part del territori (o poder per que negar-ho d’incomprensió nostra vers el territori) i de demagògia per part dels tres que avui governen. No es va fer.
Certament la planificació i gestió de l’aigua , com en tot , es fa i es programa per moments de necessitat no pas per l’abundància. La sequera és la clau i el problema. No l’excusa. Sense informe favorable de la gent del territori present al CPIDE (on s’havia invitat a participar tothom incloent la Plataforma) no es podia tocar ni una gota. Sense la garantia de cabal ecològic, d’ actuacions per prevenir i solucionar els problemes ecològics del Delta i del riu, no es podia tocar ni una gota. Reclamo la publicació de les actes i de les previsions del Pla de protecció del Delta. Cap de aquestes garanties van semblar suficients. Per que no ho eren. Fariem un error si tornéssim la discussió a 4 anys enrere. Seriem uns inconscients si no reclamèssim transparència, garanties i rigor, amb la mateixa vehemència que es reclamava en el passat. Els que oblidin les seves actituds i els seus compromisos, ho pagaran més prompte que tard. I no parlo de vots. Parlo d’altres paràmetres, més subtils però més perdurables.

Vivim i vivim avui, una situació que deixa indefensos als territoris i a la gent. Tots i cadascún dels anuncis fets pel conseller Baltasar li van ser preguntats al Parlament, per tres vegades, per tres vegades negades. Van mentir, van disfressar la veritat i les conseqüències. En països de forta tradició democràtica la mentida esta fortament penalitzada. Qui enganya avui, no es creïble en futur.

Aquest és el problema. No són creïbles. Van negar l’evidencia al Parlament, neguen l’evidencia. Per què? Per càlcul electoral. Per covardia.

Opten pel Segre, la pitjor de les opcions, ja que detreu aigua, empitjora la qualitat i obvia el Delta l’Ebre i la seva gent. D’això es tracta. Covardia, pura covardia. No s’atreveixen amb els seus propis fantasmes. Covards.

24 de març 2008

És l' Ètica poques vergonyes.


Quan vam denunciar la intenció del tripartit de transvasar aigua la resposta va ser negar-ho tot i desqualificar CiU, com sempre. Al Parlament, el conseller Baltasar, negava lo que l’ACA. practicava, al carrer recordaven al PP. Com sempre. El fet de mentir al Parlament i a l’opinió publica ja no és noticia. El fet de desqualificar ja és una costum. L’esquema es repeteix de dalt a baix. Sense cap vergonya, sense aturador.

Vull reproduir per exemplars respostes anònimes. No per anònimes, per significatives de l’esquema ideològic propagandístic dels partits del Govern . Diuen: “Sabeu que no hi haurà transvasament de cap tipus, sabem que feu servir la demagògia, es això el que us manté a l’oposició, no teniu projecte. Podem entendre que tinguis ressentiment, que et sentis frustrat, però la gent posa a cadascú al lloc que li toca. El govern aplicarà la política que cregui convenient i quan torni a haver eleccions la gent votarà i triarà es tracta d’això. Ets l’ Acebes de les Terres de l’Ebre, insult, mentida i crispació”. Això escriuen, això pensen. així eren, així són.

Un altre : “Que jo sapigueu un tal Sancho va ser President del CAT, si , si va ser màxim valedor del famós mini transvasament a Tarragona , aigua a canvi de diners”.

Sempre m’han fet riure els que donen lliçons de democràcia sense haver-se doctorat en res. Em preocupen quan els que ho fan, ho fan des de el govern o responen a consignes d' un poder mentider i èticament dubtós. És ben curiós com ser President del CAT desqualifica a un convergent i no a un de ICV. L'actual president del Cat és qui més aigua ha transvasat. És culpa d'ell ?? No, senzillament té la mateixa responsabilitat que els anteriors presidents. No més.... no menys.

Certament, interconnectar xarxes és un crim si ho fa CiU o un acte de responsabilitat si es el PSC, ICV o ERC. “Pobrissons” quin sacrifici els hi és governar. Déu meu, quin nivell ètic i intel·lectual. Sigui al faristol del Parlament o al carrer.

L’ACA proposa, Nadal confirma, el Ter es revolta, la Plataforma??? Negocia???. Narcis Prats justifica i els intel·lectuals orgànics, els no tan orgànics, els no tan intel·lectuals, els anònims , els heterònims i onòmins accepten el que ahir era inacceptable.

En fi, així era, així és i així ho pronosticàvem.


Quan plou i sobra aigua no es necessari transvassar, les interconnexions, la gestió de les diferents conques es fa difícil quan manca aigua, en èpoques de sequera. Quan en sobra, no fa falta. La sequera no és excusa. Per aquest moments es planifica.

Dos consideracions importants.1- La sequera afecta a tots 2- L'aigua és un bé public i escàs. He defensat, creiem, crec, defenso, defensem que la clau, la gestió de l'aigua ha de ser feta per un organisme públic, amb participació social i amb garanties per tota i totes les conques; tenint en compte que la zona més fràgil és la desembocadura.

No es poden fer detraccions d'aigua sense garantir el cabal ecològic i les actuacions per protegir el riu i el Delta. Durant tres anys vaig, VAREM bloquejar (al CPIDE) el transvasament i la interconexió del PP per manca de garanties i de cabal ecològic. Ara, o després es farà sense garanties, sense participació, sense planificació amb el vist i plau d'alguns que s'anomenen científics, d'alguns que eren (deien) honrats, radicals ecologistes, defensors de la terra. Avui negociaran lo que ahir era innegociable. Avui acceptaran lo que ahir era inacceptable.

Certament, el Govern té (i tenia) l'obligació de garantir aigua a Barcelona però també a tota Catalunya. Tenia i té l'obligació de protegir els rius, de garantir cabals mínims, de lluitar contra la regressió, de protegir el Delta. Planificar a curt i llarg plaç. I fer-ho amb transparència, dient la veritat per dura que sigui i per poc que agrade. Així ho vam fer, així ho fem. Defensem lo que defensàvem. Aigua per Barcelona sí, interconnexió sí però amb garanties a curt i llarg plaç. No sense el Roine, no sense transparència. Reclamo doncs aigua per Barcelona, per l'Ebre, pel Ter i el Segre. Reclamo aigua, ètica i transparència. Reclamo la veritat que se'ns va negar i se'ns nega.

Tenim un patrimoni, ho saben als nostres pobles, ho saben els nostres amics, ho proclamem amb orgull. Tenim un patrimoni, certament no és material, el meu fill no heretarà gaires béns materials, un sou sigui de metge o de diputat dóna pel que dóna; però té un patrimoni que no perdrà: L'orgull, el sentiment, l'exemple ètic que em permet mirar-lo als ulls i dir-li “Fill meu, aixeca el cap, recorda: No siguis mai de la pell de certs auto anomenats científics, de certs salvapàtries, ICV o ERC o PSC, de la pell dels Prats, Ibañez, de líders amb principis ètics de sigles o de temporada. Quan et diguin, quan et vulguin dir : “És la política estúpit”. Treu l'orgull fill meu i contesta “NO , NO és la política.... És la manca d'ètica poques vergonyes”. Recorda et podran tombar físicament, no deixis que ho facin moralment. Et voldran fer callar, sigues lliure. Digues la veritat.. Aquest és el teu patrimoni . Aquest es el nostre patrimoni, el d' homes lliures i.... honrats.

Qui va dir que ser honrat fós fàcil??

22 de març 2008

MAPA EÒLIC.


Alguns predicadors de frontera, líders locals pagats a preu de diputat, a toc de consigna repeteixen aquest dies una paraula: Irresponsabilitat, volen desqualificar així la consulta d’Horta de San Joan , a l’alcalde que l’ha convocat i a la força política on milita.

Certament la irresponsabilitat ha estat, és i serà una de les senyes d’identitat de més d’una força política en temes energètics. Van atiar a tota Terra Alta i a tota Catalunya un NO permanent, contra tot el que fes el govern de CIU. Mentre, deien defensar les energies netes s’oposaven a TOTS i cadascun dels possibles parcs eòlics. Varen boicotejar, sí, sí boicotejar tots els intens de consensuar un mapa eòlic que introduís seny, racionalitat, responsabilitat i realisme a l’ubicació d’energies netes. Com el temps ha demostrat, no els preocupaven ni les energies, ni l’aigua, ni el paisatge. No els preocupava ni Horta, ni Terra Alta, ni Terres de l’Ebre. Volien desgastar als Governs de CIU. Si alguna cosa els hem de reconèixer es perseverança, avui volen el mateix.

Quasi 5 anys després que els agitadors de perills inventats estiguin al govern, gràcies a la seva brillant i permanent labor, Catalunya és a la cua de producció d’energies netes i líder de consum d’energies brutes. Felicitats.

Sóm partidaris de l’energia eòlica i ho sóm en concret. Preferim oblidar quines eren les impresentables actituds per tal de evitar un Mapa Eòlic acordat. Sabem, i defensem la necessitat de produir energia neta, també sabem de la necessitat de racionalitzar la seva ubicació. SÍ als Parcs eòlics, sí a la producció suficient d’energia eòlica, però amb algunes contades i emblemàtiques excepcions.

La responsabilitat de planificar deuria ser i és del govern, irresponsablement no l’exerceix. Són els nostres alcaldes i CIU qui com a partit de govern i amb un fort sentit de país acaba assumint las responsabilitat de dibuixar a la pràctica un mapa eòlic d’acord amb les necessitats de Catalunya, que respecti les peculiaritats del territori i la voluntat de la seva gent. Ho demostra la renuncia en el seu dia d’Arnes i ara la consulta d’Horta. Ho demostra que als nostres programes electorals s’expliques on volíem i contemplàvem un parc , on no, i on ens comprometíem a una consulta. Ho complirem. Ara hi ha qui diu que a Horta han manipulat la pregunta. Ho diuen els mestres de preguntar, recordeu l’Otan d’entrada no?? O era sí???. Saben el que és un poble? Creuen que a Horta la gent no sabia i sap el que significava el sí o el no? Ens tracten de rucs??

A Horta ha guanyat el seny i el Poble, el seny de la gent, de l’alcalde i de l’equip de govern, ha perdut la voluntat de enfrontament i de gresca d’alguns pocs. Resulta curiós veure com aquells que tenien que estar més contens, estan disgustats pel resultat. És com veure protestar a l’arbit....aquell que ha guanyat el partit.

O poder volien un altre resultat??. Segur, volien el desgast de CIU i d’Àngel i això no s’ha produït. La defensa dels interessos d’Horta i de la voluntat de la gent esta garantida. Brillantment garantida, com en pocs dies es vora. Com ho està la de tots els pobles on governa CIU. Els parcs eòlics defensats en campanya electoral seran defensat institucionalment. Els rebutjats, rebutjats i els que no s’han votat demanarem que siguin explicats i votats.

Els mentiders han de ser desemmascarats, reclamem d’aquells que han jugat a l’ambigüitat, profetes del no ahir, dissimuladors del sí avui, que siguin tan coherents com CIU i els seus alcaldes, que portin al seu programa electoral si volen o no un parc eòlic i on, i sinó que s’atreveixin a fer consultes populars al seu poble... Certament irresponsabilitat a Terres de l’Ebre, a Terra Alta s’escriu com mentider, amb les sigles del tripartit.

19 de març 2008

Els Sondejos i l’Energia Eòlica


Sembla ser que algú es posa nerviós, quan des de Convergència i Unió, aplaudim i lloem l’actitud del nostre alcalde d’Horta de Sant Joan el Sr. Àngel Ferràs, que planteja i compleix en allò que va anunciar quan es va presentar per ser alcalde del seu municipi.

El Sr. Ferràs al seu programa electoral va deixar clar que si era elegit Alcalde, proposaria fer una consulta popular per conèixer quin parer en tenia el poble sobre la possible instal·lació d’un parc eòlic a la partida dels Pesells. Hi ha altres alcaldes també de CIU, que als seus programes electorals portaven de manera destacada que si eren elegits farien els seus projectes eòlics, per tant el famós referèndum ja el van fer el passat mes de Juny quan es van celebrar les eleccions municipals. Per tant, des de CIU aplaudim l’actitud i la valentia del Sr. Alcalde d’Horta de Sant Joan, i al mateix temps lloem a altres alcaldes de CIU que ja van anunciar als seus programes electorals quin seria el criteri de l’Ajuntament, si eren elegits.

Ara, des de Convergència i Unió, també donem suport a la nostra gent d’altres municipis en els que CIU està a l’oposició que es respecti la voluntat dels nostres regidors i si creuen necessari que es faci un sondeig, no sigui criticat per alcaldes que tenen majoria absoluta i acusen a CIU d’irresponsables. Pensem que en el món en que vivim, tothom té dret a dir-hi la seva, pensem que el joc democràtic, precisament permet fer aquestes consultes o sondejos, es tracta de conèixer de manera transparent i de primera mà que vol el poble.

Des de CIU no entenem que per part de sectors d’ERC i del PSC-PSOE, critiquen i vulguin impedir que el poble parli. A Convergència i Unió i a càrrecs del nostre partit, quan CIU era al Govern, se’ns va criminalitzar, se’ns va insultar i ara els que tenen la responsabilitat de governar i quan eren a l’oposició deien que farien un nou pla eòlic per Catalunya, no farien ni permetrien transvasaments, clausurarien l’abocador de Tivissa i traurien els monos de Camarles, simplement no compleixen, i el que és pitjor, volen que la gent calli i que de manera civilitzada i democràtica no puguin fer sentir la seva veu.

Des de Convergència i Unió respectem les voluntats de cada municipi però per damunt de tot, respectem a la gent que viu a cada un dels nostres municipis.

Xavier Pallarès
Ebrediputat

18 de març 2008

AIGUA.: VIA JURÍDICA.



Hem deixat passar uns dies, abans de fer valoracions més definitives dels resultats electorals, en deixarem passar algun més, el temps dóna objectivitat i serenor. Tot i aquest compàs d’espera, no puc estar-me de senyalar la por, com una mala consellera. El llop, quasi sempre porta pell de corder.

En tenim un exemple amb la política de l’aigua. La manca de transparència, l’enfrontament entre territoris, els transvasaments encoberts. La prevalença de les necessitats de l’àrea metropolitana i el seu model de creixement; configuren un panorama preocupant i confús. Resulta si més no paradoxal, que el Camp de Tarragona, Costa Daurada i Terres de l’Ebre, hagin de revisar el seu creixement i model, mentre Barcelona passa a ser el primer destí turístic i Diagonal Mar continua amb un creixement sense aturador. La nova Benidorm del nord sens menja. Cornellà, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Just, Badalona tots governats per governs del mateix color són els causants del problema, ells han de donar i afrontar les solucions. No és prohibint i condicionant el nostre creixement com han de garantir el d’ells. El Pacte de l’aigua d’Aragó, l’àrea metropolitana de Barna, els governs PSC –PSOE són el veritable llop, amb pell de corder: però LLOP.

Avui ja hem escoltat a les tertúlies de les emissores del “Movimiento tripartito” l’argument de la solidaritat, aquell que no valia quan eren ells els que es manifestaven contra tot i contra tots. Si un dia el govern de València fós socialista (PSOE) ressuscitaria el transvasament cap al Sud. Si l’aigua va en direcció a un espai socialista i d’esquerres ..... deixa de ser un transvasament per passar a ser un exercici de solidaritat.

Predicaven la Nova Cultura de l’aigua: Que l’apliquen!!!! i si no en tenen prou que mirin al Roine o al cel però ni a l’Ebre ni al Segre.

El cinisme de tot plegat és evident. Vendre aigua del pous de Tarragona , mentre es garanteix el subministrament amb l’aigua de l’Ebre, és cinisme malaltís i un mal negoci per l’Ebre i per Tarragona. Els alcaldes socialistes, ara diuen que els ciutadans no tenim res a dir, que ja s’han pronunciat les institucions. S’equivoquen, hi ha institucions afectades que no s’han pronunciat. Ja ho anuncio, es pronunciaran. Algunes, ja hem demanat informes jurídics. Ho dic amb tota la contundència: Obrirem la via política i també la Jurídica, perquè no nomes és injust, és immoral i probablement il·legal. Sense complexes, els despullarem de la pell de corder.

13 de març 2008

AIGUA VA !!!!!


A mi no em sorprèn res, de fet tinc massa informació, he viscut episodis de tot tipus en torn a l’aigua per que ara em sorprengui cap actitud. Al Nàutic de l’Ampolla vaig estar tota una tarda amb Pasqual Maragall en presència del pintor Niebla. Només diré que mai he defensat, ni he predicat res que no formés part del consens que aquell dia es va establir, i que coincidia fil per randa amb la visió del Govern presidit pel President Pujol, del que vaig formar part. No sé si és moment d’explicar-ho. El que si sé és que ara no em correspon a mi l’explicació. Encara no. Respecto la confidencialitat i els acords.

No puc però deixar mostrar preocupació per una situació, cínica i perillosa. Fins ara, el cabal del riu, la protecció del Delta, la clau estratègica de l’aigua eren una condició de garantia, en mans del territori. Ara la proposta és més subtil i més perillosa. Es parla d’actuacions, puntuals, conjunturals i amb punts d’intervenció dispersos per apaivagar la protesta, per disfressar la proposta però sense pal·liar les conseqüències. Jacobinisme pur. La decisió en mans del govern.

Què discutieu plantats als passadissos? Què sabeu, ens pregunten??. Dons que..... Sembla eminent un possible transvasament del Segre i una futura interconnexió, si calgués. Es vol evitar la confrontació directa amb l’Ebre, dispersant els punts d’intervenció. La primera mesura, és iniciar obres a Prats i Samsó, mitjançant un bombament portar-la a la galeria de serveis del túnel del Cadi ja construïda i a traves del desguàs que ja recull i desaigua les aigües pluvials, adaptar-lo , millorar-lo per finament connectar-lo amb el Llobregat. Fàcil i amb poc cost polític.

Per què ho denunciem?? Entre altres coses perquè és un exercici de cinisme polític que implica la solució més perjudicial pel riu i el Delta, no només detrau aigua del riu, detreu l’aigua de més qualitat, la que ajuda a diluir la bruta aigua que ve d’aigües amunt. En aquest cas, com amb els pous de Tarragona els defectes i les conseqüències les patirà el riu i el Delta. Les compensacions les tindran altres. A l'Ebre, estratègicament anul·lats. Políticament enganyats. Una grandiosa victòria.

Ho denunciem per evitar-ho, conscients que només la nostra denúncia, la por al preu polític pot evitar-ho. Crida l’atenció lo sols que ens movem. Als passadissos, a la mateixa sortida de l’hemicicle, no només no ens ho negaven, quasi ho confirmaven. Els hi varem dir : No permetrem que aïlleu i menystingueu la gent de les Terres de l’Ebre. No callarem us fotrem a parir. És l’ultima barrera... Resulta que venia el llop, però portava pell de corder. Confiem en evitar-ho. En això estem

12 de març 2008

MIL VOTS PER DIA.


Passadissos del Parlament. Mentre Carod i Puigcercos es barallen, un prestigiós comentarista no sospitós de connivència amb les forces del mal , fa comptes: 355.000 vots en un any de Montilla. Mil vots per dia, en queden 200 i pico mil....per tant ... 200 i pico dies de crèdit.
Em fa pensar , no me’n alegro. Comentem com els errors estratègics són difícils de corregir. El pacte amb el PP encara ara ens passa factura, l’error de fer President Montilla és molt més profund afecta l’essència del catalanisme i la consciència més profunda del país, els passarà factura molt temps. Em deixa pensatiu, preocupat. A mil vots per dia??

A MI NO EM VAN ESPERAR

Vaig fer tard, certament tenia un problema; un accident a l’autopista em retenia. S’havia anunciat una votació a les 11. Com teniem problemes per arribar, es va aprofitar per fer-nos perdre una votació. No ens van esperar, és més: Es va avançar la votació. No em queixo, vaig assumir la meva responsabilitat i vaig demanar disculpes.

Avui però, he viscut la situació contrària, l’absència de diputats del PSC els feia perdre una votació també important. No s’havia avançat; el que sí s’ha fet a estat retardar-la, fins que han arribat el suficients diputats retardats per guanyar-la.

Una manca d’equitat, de qualitat democràtica evident. El dia de Kosovo, si s’hagués votat a l’hora anunciada haguéssim guanyat la votació. Es va avançar. Avui, si haguéssim votat quan tocava ells haguessin perdut. S’ha retardat.

Tot té una explicació... Jo també la tenia. Sempre utilitzen la regla i el reglament que els convé.
Jo vaig demanar disculpes i vaig assumir responsabilitats, avui demano que es disculpin, i qui correspongui assumeixi responsabilitats. Sense equitat no hi ha democràcia. A mi no em van esperar .

Què és més diputat que jo el senyor Iceta? Els seus vots tenen més qualitat que els nostres?? Llavors, per quins sets sous a ell l’han esperat?? Demano explicacions. A mi no em van esperar.

11 de març 2008

PARLAMENT : PROJECTE CASTOR I MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS NUCLEARS.



Avui al Parlament, es veuen en comissió dues propostes de resolució que afecten a Terres de l’Ebre. Una fa referència a l’oposició a l’anomena’t projecte Castor, projecte per emmagatzemar gas prop d’Alcanar. Esperem sigui aprovat per unanimitat. No s’entendria, que donades certes actituds en front a projectes menys agressius, els avui responsables del govern no donessin recolzament a la denúncia, de fet no s’entenen actituds tèbies comparades en temps no tan pretèrits.

L’altra proposta de resolució fa referència al magatzem temporal de residus nuclears, que tanta tinta ha fet córrer al nostre territori. Aquí sembla que no hi ha unanimitat. El Grup dels socialistes ha presentat una esmena de modificació, que diu:

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:

1 Sol·licitar al Govern de l’Estat que expliqui la seva posició amb relació a l’eventual construcció d’un magatzem temporal centralitzat.
2-Solicitar al govern de l’Estat que informi sobre els costos i beneficis que suposa, tant la realització del projecte esmentat com el manteniment de la situació actual, amb els tres dipòsits locals en funcionament a Catalunya.
3-Prioritzar les exigències de seguretat i , sobretot, el consens polític, territorial i social que exigeix una instal·lació d’aquestes característiques, com a condicions imprescindibles sense les quals no es podria acceptar la seva eventual ubicació”

Com es veu el PSC no només no s’hi oposa, a més les seves condicions són més be retòriques i gens ambigües a favor de la ubicació.

Volem recordar com en determinats moments s’ha volgut criminalitzar i denunciar a alguns ajuntaments governats per CIU, com en èpoques electorals s’ha volgut culpabilitzar a CIU i salvar el tripartit, quan en realitat és el PSC qui presenta aquesta esmena.

Preguntem, aniran als pobles governats pel PSC a demanar explicacions, veurem manifestacions ?? En faran qüestió o es quedarà en anècdota??

Mentre escric aquest post, em comuniquen que s’ha produït la votació , el PSC ha mantingut la seva posició, favorable a la ubicació .

Qui farà una manifestació? Qui ho denunciarà? És o serà culpa de Joan Sabanza i de CIU?? Com es comparteix despatx i govern a les delegacions a Terres de l'Ebre? Quan tardaran, uns i altres en mirar cap un altre cantó? Serà la foto de Hiroshima Mon Amour, la foto final entre els tres del tripartit?
PD: Ebrediputats, no sigueu torracollons o vindra el PP.

JOAN ROIG. SENADOR



Avui he vist a Joan Roig al Parlament, he assistit a la comissió d’afers institucionals, on, per tal de complir amb el que diu el reglament, Joan havia de comparèixer prèviament a ser nomenat Senador. Nomenament que es produirà demà en sessió plenària. En la seva compareixença tant Joan Roig, com Vilajoana han desgranat el seu currículums, les seves esperances i el seu compromís amb el país. Han insistit en el sentiment d’agraïment i l’honor que els hi fèiem.

L’honor era nostre, m’he sentit orgullós i honorat de poder assistir a la sessió. M’he sentit honorat i orgullós pels dos, però sobretot per Joan Roig, per Amposta, per Terres de l’Ebre . Em sento orgullós de poder dir: Mireu aquest és amic meu, de CIU.

10 de març 2008

FELICITATS I GRÀCIES.


El dia després. Hora de fer un primer balanç. Dons fem-lo , primer que res felicitar al PSC , tant a Catalunya, a la circumscripció de Tarragona com a Terres de L’Ebre. Han guanyat les eleccions, a tota la circumscripció de Tarragona amb un resultat espectacular. Felicitats a Lluïsa Lizarraga , diputada ebrenca . De tot cor, felicitats . Ho tinc escrit i torno a fer-ho, m’alegra la victòria de ZP front el PP. Tenen el que es mereixent, fan por.
Segona cosa, no ens ha anat bé ni a Tarragona ni a l' Ebre, senzillament només hem salvat els mobles; un 4 a 1 és un resultat espectacular e inapel·lable, probablement, també tenim el que ens mereixem tindrem d’analitzar-ho.
Una dada positiva tot i la bipolarització, a la que no hem sabut respondre, la fidelitat dels nostres votants és francament una dada positiva , que ens dona una gran oportunitat. Moltes , Moltes , Moltes Gràcies de tot cor.

07 de març 2008

INDIGNACIÓ i CONDEMNA.


ETA ha tornat a matar, ha irromput en la campanya electoral amb un nou assassinat. El sentiment és d’indignació, de dolor. Un sentiment de frustració i alhora de solidaritat amb la família , amics i companys del regidor.

Teníem programat un últim míting de campanya, anirem però el suspendrem . Demanarem un minut de silenci i suspendrem el míting. Em permeto però fer una crida : Que ningú utilitzi el terror, que ningú tregui profit polític de l’atemptat. A hores d’ara em temo que ja no és així. A tots, a uns i altres demano respecte al dolor, respecte a les víctimes, respecte al dolor de la gent.

La DARRERA.



Salvador Pallarès, fa avui la darrera. No anirà al míting final a Barcelona, acabarà fent els últims mítings aquí al territori. Farem l’últim esforç i proposem la darrera reflexió.

Hem viscut una campanya on el PP ha ressuscitat un sentiment espanyol, espanyolista sense complexos. Com sempre l’espanyolisme s’alimenta del anti catalanisme.

Per l’altre cantó el PSOE ha alimentat el sentiment de por, de la por al retorn del PP. Sense deixar de jugar a un espanyolisme més difús, però no menys anti català. Dirigents socialistes s’han ventat a tot lo llarg de l’estat de no invertir, de parar les reivindicacions catalanes. L’Espanya emergent pren posicions. La opinió publica i publicada, d’ambdós cantons ideològics, coincideix en reclamar i preferir un pacte PP- PSOE, per arraconar nacions històriques i nacionalistes de nacions sense Estat. Tot arribara.

Recordo i vull recordar l’operació reformista de Miquel Roca. Ni un diputat en tota Espanya. Ells no s’equivoquen, a lo llarg de tota Espanya ni un vot per un català. Ells saben molt bé que a les urnes els seus vots diuen Espanya, mai Catalunya. Ni Un. I aquí ??

Vos imagineu a un ciutadà de la Mancha, d'Andalusia d’Extremadura o Aragó introduint paperetes amb la C de Catalunya? Aquí sí que verem paperetes, amb un fort contingut antí català. El que és més greu, mentre dirigents del PSOE es venten d’aturar a “los catalanes”, al senat la C de Catalunya es confon en una sola candidatura amb la E del PSOE. Entesa de la mà D'ERC. Tot un símbol.

Crec que a questa darrera reflexió, val la pena. Ni un vot per aquells que ens deprecien, ni un per aquells que ens enganyen, ni un per aquells que ens utilitzen. Recordem Aznar-.. Sí ... Però recordem també Maleni Alvarez i els seus aliats.

TRANSVASAMENT DEL SEGRE : UN RUMOR QUE JA ÉS UN CRIT



Ahir al míting de Tarragona es va fer publica, una seguretat, una dada insistent: Sembla ser que esta preparat un possible transvasament del Riu Segre a la conca del Llobregat. S’aprofitaria el pas de serveis de túnel del Cadí. Utilitzo el verb en present “està preparat”. No preparant-se, no: Preparat. Farem preguntes al Parlament. Com ja varem denunciar, s’ha parlat en diverses ocasions de la venda d’aigües del Segarra Garriges.

La detracció d’aigües del Segre és la solució més perjudicial per l’Ebre català. Les aigües de Segre milloren la qualitat de l’aigua que arriba de l’ Aragó i aporten cabal al riu. Els prejudicis serien pel Riu i el Delta i les compensacions, com passa amb el pous de Tarragona per altres territoris.

Sembla ser que s’espera a un panorama polític i electoral net i clar, per tirar endavant.

Ahir es va denunciar al míting de Tarragona. Avís per navegants: Els perills poden venir, venent del nord i d’allí on la por no guarda la vinya. El cinisme i la demagògia en el tema de l’aigua no té límits.

06 de març 2008

CATALUNYA ESTA AMONTILLADA, EL DESAMONTILLADOR QUE LA ...



CATALUNYA ESTÀ AMONTILLADA, EL DESAMONTILLADOR QUE LA…



Catalunya esta amontillada, el desamontillador que la desamontille, bon desamontillador serà.

Hem anat advertint, ja fa dies del perill d’una majoria absoluta del PSOE. Advertiem del greu risc d’una bipolarització del panorama polític espanyol. Advertiem, de l’agressivitat d’uns, de la manipulació de la por (Si tu no hi vas ells tornen). Donàvem una alternativa de cartell que volia sintetitzar el rebuig al PP i la inquietud que ens provoca el PSOE. La resposta a través dels comentaris ens va arribar, paradoxalment, del canto de simpatitzants d' ERC. Mostra típica de lo que un amic anomena Catalunya amontillada. Ara, els dirigents d’ERC amb un gir a la seva campanya diuen coses molt semblants. Ahir sense anar més lluny semblava que haguessin llegits ebrediputats, ara a ERC els preocupa la majoria absoluta del PSOE, i l’espanyolisme de Montilla.




El concepte d'amontillament, és un concepte polític que explica moltes coses. És el concepte que sintetitza l’adormiment de l’eix nacional en nom d’un suposat abans social. El resultat és l’ensopiment de la consciència.

En tenim molts exemples. La mateixa elecció de Montilla president, és paradigmàtica s’elegeix president a aquell que va liderar les esmenes contra el Nou Estatut, aquell que va liderar l’oposició interna a Maragall per ser massa nacionalista. I és fa en nom de més nacionalisme.

L’amontillament és aquell concepte que fa possible parlar d’independència al temps que et presentes al Senat sota sigles i PROGRAMA del PSOE. Els independentistes catalans són invitats a votar a Barcelona a Senadors del PSC-PSOE, sense possibilitat de votar a ni un d’ERC. Al temps que els seus dirigents adverteixen del perill de un ample triumf dels seus aliats- De bojos.

L’amontillament és aquell concepte que fa possible governar i manifestar-se alhora. Dir sí i no a la MAT. Callar amb la erràtica i nefasta política del aigua. El que fa possible un vot contra el traçat de l’AVE a l’ajuntament de Barcelona i un “bueno, bueno, vale vale” al govern.

És aquell adormiment de la consciencia que fa possible reprovar a la Maleni Alvarez i anar a les mateixes llistes electorals al Senat.

L’amontillament és aquella política que ofega la realitat en nom de l’utopia, aquella política de no fer una truita per no trencar l’ou.

Aquell adormiment de la consciència que fa possible fer President a Jose Montilla representant de l’ala espanyolista del PSC en nom de no se sap quin avens independentista, aquell adormiment de la consciencia que deprecia el vot directe , que justifica els pactes , per acte seguit proposar un exercici de democràcia directa amb un referèndum al 2014.

L’amontillament, és contradicció pura superada a base de adormiment, paràlisi i dissimulo.

És allò que l’Heribert Barrera explica tan bé, és el patètic espectacle de 4 anys, recolzant incondicional i gratuïtament a l’agressor. Acte seguit, ens declarem els més purs i ofeguem qualsevol avens i critica per que l’utopia tampoc és possible. Així amargament anem. Un marasme, en infraestructures. en aigua en política social, un marasme en la pròpia autoestima. Montilla pur , Catalunya és un ajuntament del Baix Llobregat.

Catalunya esta amontillada, és urgent desamontillar-la , el desamontillador que la desamontille , bon desamontillador serà. És Urgent.

MECAGONCONY...AQUÍ NO PASSA RES???



Mecagoncony ….. aquí no passa res??


Ho deia el president Pujol: Cal un “mecagoncony”. Un “sisquera”, un “mosenguard”, dic jo. “Sisquera” que la gent reaccione i “mosenguard” que surti una majoria absoluta.

Una sensació de desencís recorre Catalunya, tots el racons del país tremolen d’un fred existencial. Un fred que ens pot paralitzar. És tal la sensació.... Que un expresident, que ens demanava compulsivament el vot, després de 4 anys de Govern d’ell i els seus demana ara el vot en blanc!!! Desencisat de sí mateix, del seus i de les conseqüències dels seus actes. ..... i no passa res!!!. Heribert Barrera, també afectat de fred i de desconcert polític, observador de les actuacions dels dirigents del seu partit; no poden, per raons que tots comprenem, recomanar el vot a un partit diferent al que sempre ha militat; també recomana el vot en blanc ....i no passa res!!!!

No caldrà fer-me pesat per explicar, com hem estat desacreditats com país, depreciats com a societat, menystinguts com persones. Els Bono, els Pizarro que encara ahir insultava a la cara als empresaris gironins, el ZP que ens enganya i menysprea, el Rajoy que ens vilipendia.. Podriem parlar de rodalies, d'inversions, de promeses, de la llei de dependència, d’aeroports. I aquí no passa res??!!!

M’explicava un polític de la franja, com era impensable que a Espanya, a França, a Alemanya, a Anglaterra, a USA. amb lleis electorals molt diferents seria impensable un president que no hagués guanyat les eleccions. Em deia, “por historia, no por ley”. “Todos son Estados, que se respetan” .

I aquí ens poden tractar com a un petit poder regional ....i no passa res?!!!
Ho deia el president Pujol a Amposta, el Sr Montilla va presentar més de 60 esmenes al Nou Estatut, esmenes que d’haver prosperat, hagués fet innecessari el ribot de Guerra i la més que possible guillotina del Tribunal Constitucional. Ara, l’han fet garant de l’Estatut i...... no passa res?!!!!

Els que governen, es manifesten. Són alhora promotors i plataforma. Com volem que no ens faltin.... ...sí aquí no passa res!!!

Ens ha faltat i ens falten, al respecte. Ens han insultat i menystingut. Com deia Pujol ens han escopit a la cara i alguns han fet veure que plovia ...I aquí no passa res!!!

Si aquí no passa res, els Pizarro, els Bono tots i cadascún dels que ens falten al respecte podran passejar-se per Catalunya i preguntar-nos, de què vos queixeu ?? De què vos queixàveu?? Tanta historia per tan poc orgull??’

Si aquí no passa res.... alguna cosa molt greu deu estar passant.!!!!!
Cal un mecagon cony, un sisquera , un mosenguard. ..Tots sabem com. CIU

05 de març 2008

JORDI PUJOL A L'EBRE.



El President Pujol va tornar. Va estar a Amposta i la Ràpita. Com sempre va estar, i va estar còmode a unes Terres que estima i li preocupen. Va explicar com a la presó ( fa una pila d’anys) tenia una foto de Lleida i del Delta al seu “despatxet” de metge. Es va preguntar: Si després de tot lo que ens han fet, de tot lo que ens han dit, (va recordar els Pizarro , els Rajoy , els Zp i els Bono) de tot lo que ha passat, de tot el que ens han depreciat, no treiem l’orgull i el sentiment: Quin dret tindrem a queixar-nos? Per dignitat aneu a votar. Va dir.

03 de març 2008

PANTÀ NACIONAL, ESTANCAMENT POLÍTIC



A Catalunya vivim una situació d'empantanegament. Les tres forces que configuren el govern, no arriben a configurar un programa, cap de les tres és prou forta per imposar la seva hegemonia.

Si de cas el PSC té més autoritat, sense arribar a l’hegemonia.

Ni la té, hegemonia, ni la pot tenir, doncs seria un suïcidi per als seus socis de govern. ERC no pot renunciar de cap manera a mantenir un pols en l’eix nacional i territorial. Unes vegades aliada amb ICV i els moviments ecologistes, altres vegades amb CIU. Amb menor mesura el mateix li passa a ICV, que alhora no pot cedir l’espai verd ni a PSC , ni a ERC.

Un bon resultat del PSC, PSOE a aquestes eleccions no faria més que empitjorar les contradiccions del tripartit; debilitant l’eix nacional, no donant resposta a les demandes de la societat catalana. Una majoria absoluta de PSOE, fica en perill moltes de les aspiracions de Catalunya. La tàctica d’una part del catalanisme polític pot esdevindre suïcida.

Tornem a estar en una situació, on des de la consciència nacional s’han de oferir sortides que puguin aplegar a una majoria social, sortides en clau de bloc social, transversals i.... possibles. Els radicalismes i els sectarismes porten a la crisi. Res nou pot néixer, quan certament lo vell precisa una revisió. El tripartit per la seva naturalesa, és sinònim de crisi o d’alguna cosa pitjor... de derrota col·lectiva.

Passi el que passi , caldrà repensar moltes coses , però ara toca votar i és en aquest panorama on veus com les de Josep Benet fiquen ordre a les manifestacions desorientades amb els seus de gent com Heribert Barrera o Pasqual Maragall. Certament votar al seus és un suïcidi, ara bé : L' abstenció és eutanàsia.

Sé que aquest bloc és una petita veu , però vull afegir-la a la de Benet i a la d’aquells que creuen que estem en un moment difícil i decisiu, i on l’única resposta és de nou el catalanisme polític , o lo que és el mateix el catalanisme possible. El que reclamen veus com Pujol, Benet , el que traspua l’editorial, més que interessant de la Vanguardia . Amb l’editorial vos deixo(cliqeu-la).

MIRA QUI ÉS ELLA..... QUE NO TÉ "QUERIDO"


Hi ha una dita al Delta, divertida. Mira qui és ella que no té “querido”. Transgressora, gràfica, significada, significativa.

Mireu qui són ells. Mireu del que usen i abusen. Els socialistes ebrencs i no ebrencs tornen a ressucitar el fantasma del PP i del transvasament, com si no estés mort i enterrat, com si no recordessin que es va derogar amb els vots de tots (incloent CiU) excepte el PP. Busquen el vot de la por. Mireu qui són ells.

Ara, van i retreuen unes declaracions de Raul Font per les que el propi afectat ha demanat disculpes i perdó. “Feo” , “feo” , “feo”, lleig , molt lleig. Mireu qui són ells.

Per donar llum a com estan les coses, per dir-ho molt clar, CiU no pactarà amb el PP, entre altres coses perquè gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. Els que diguin el que diguin, pactaran amb el PP allò que els hi convé, serà el propi PSOE, com per exemple la llei de partits o en un futur, l’arraconament de les forces nacionalistes i dels territoris com Catalunya, i sinó al temps.... Mireu qui són ells... que volen la uniformitat i la desaparició de les minories. Mireu qui són ells... que no respecten ni quan ja s’ha demanat disculpes. Mireu qui són ells que volen fer desapreixer fins i tot als seus aliats. No tenen "querido"

02 de març 2008

CÀLCUL ELECTORAL, OXFORD.


Entrem a l’última setmana de campanya electoral. Els responsables de campanya, els gabinets electorals fan càlculs. Matemàtica i lògica, Oxford. Per les dades que disposem, el PSOE guanya les eleccions de llarg. No és això el que està en joc. Els dos grans partits juguen a mantenir la tensió, a mobilitzar els seus, a bipolaritzar, amb la pretensió d’ erosionar qualsevol altre espai. Avui ZP es fica amb els bisbes, i Rajoy calenta el debat.

El càlculs estan fets i ho estan, fins i tot província per província. A la demarcació de Tarragona el PP, no fa gaire esforç. Els números, la matemàtica, la lògica diuen que només poden treure un diputat, el que tenen. Cap possibilitat de treure’n dos. Ho notareu amb la presència de líders i amb la profusió de cartells. El PSC, en pot perdre un, calculen que per conservar-lo han de mantenir una molt forta tensió; més ideològica que territorial. Algú coneix el cap de llista? Ara bé, la presència de cartells i els temes ideològics a primera fila.

CiU pot treure’n dos, però per això tindria que pujar vots, de les dues fronteres. Molt difícil, però no impossible donat que es l’únic partit que pot restar un diputat al PSOE. Els votants del PP tenen un vot útil molt clar, donat que un vot a CIU li resta un diputat al PSOE. Si no guanya el Barça que perdi el Madrid.

D’altra banda, tot aquell que no vulgui una majoria absoluta, el vot útil a Tarragona és CIU, ja que és l’únic que pot restar-li un diputat a un PSOE que esta molt prop de l’absoluta.

EL TRANSVASAMENT : MORT I ENTERRAT.


El transvasament és un projecte mort i enterrat. Ho ha dit Artur Mas a Deltebre.

Els interessa parlar-ne a uns i altre per treure vots, per fer política, per fer campanya electoral, però el transvasament està definitivament mort i enterrat. Altra cosa és la demagògia, els disbarats, la manca de previsió, la discriminació, la poca atenció al Delta de l’Ebre i al riu, del govern Montilla.

El Transvasament : Mort i enterrat. Una bona definició.

01 de març 2008

EL PSOE PROP DE L'ABSOLUTA.


Els últims sondejos, Demoscopia, la SER no donen lloc a cap dubte , el PSOE s’apropa a la majoria absoluta. Sembla que tracten de dissimular-ho per no desmobilitzar als seus. Una situació mot preocupant pels interessos catalans, per Catalunya. La possibilitat d’una majoria absoluta i un posterior apropament amb la Nova direcció(cosa inevitable) del PP , per tal d’aïllar nacionalismes i callar nacions, és un panorama i un perill cert. La crida de Josep Benet ex dirigent del PSUC a favor de CIU és significativa. El vot blanc , el vot nul, la temptació de la moda progre, la por al PP tant explotada per tothom , poden donar al PSC- PSOE un resultat que deixaria al catalanisme sense paper a la política estatal. Mal negoci i més desprès de la Magdalena Alvarez. Cal mobilitzar , cal fer un esforç important i explicar que l’únic vot útil per evitar-ho és el vot d’obediència catalana. Preferentment CIU.

DEPENDÈNCIA SENSE IN.




MAL AVINGUTS.






Tant Duran LLeida com Jordi Jané, als seus respectius debats van mostrar les paperets de vot al Senat. En concret, mostraven l’apartat corresponen a l’Entesa Catalana de Progrés. Li retreien a ERC, que mentre predica independència o hipotètics referèndums per al 2014 es presenta de la mà del PSOE, compartint sigles i programa. La rèplica va anar en dos direccions, una que deia que no era amb el PSOE, sinó amb el PSC i un altra que diu que Entesa al Senat és un grup d’obediència catalana.

Les dues rèpliques desmentides per la realitat, a la papereta les sigles són les que són. Ironia del destí La E de PSOE és immediata a la E d’ERC. El conglomerat, que aquí publiquem és: PSC(PSC_PSOE) ERC-ICV-EUiA. Queda clar.

Quan a la disciplina de vot només cal veure les votacions. Els hi demanem que les facin públiques. La DEPENDÈNCIA del PSOE, és absoluta. Qualsevol senador, és més indisciplinat que els de l’Entesa amb el PSOE. Per tant DEPENDÈNCIA sense IN.

Però, avui m’han sorprès, m’he quedat bocabadat. Són molt disciplinats una vegada tenen la cadira però no tant quan és tracta d’assegurar-la. M’han fet arribar les paperetes tal com es reparteixen a alguns indrets de Terres de l’Ebre i sobretot del Camp de Tarragona. Com són llistes obertes... cal assegurar que ets el més votat.... coses que passen, es discrimina al company de candidatura.. . Lleialtat i dependència.... amb la cadira. Això és una opció del votant. Lleig, lleig, una deslleialtat si ho fessin companys de candidatura.

Aprofito per recordar que a les llistes obertes es pot votar a candidats de partits diferents i per recomanar que si vos fan arribar paperetes amb un sol nom podeu afegir creus a dos noms més ...de CIU, per exemple, que és independent i d’exclusiva disciplina catalana, catalana.