12 d’agost 2007

ZERO.



Ruiz Gallardon preveu que arribarem a les eleccions amb un empat tècnic i adverteix CIU que el PP no retirarà el recurs contra l’Estatut ni per governar. Un altre dirigent adverteix que “No es pot demanar lo que no es pot donar”. Perfecte: Tot clar, no se’ns pot demanar lo que no podem donar. En cas d’empat tècnic, en cas de necessitar a CIU, el PP no governarà. Si no retira el recurs, no governarà. Haurà renunciat a governar.

Un avis, per Ruiz Gallardon. Els diputats de CIU, no donarem el que no podem donar; no renunciarem a avançar en l’horitzó de l’Estatut del 30 de setembre. "Lo contrari és eutanàsia". Paraula d’ebrediputat.

UN

Per contrarestar el desgast que pot implicar per al govern el caos en serveis i infraestructures que pateix el país, el PSC ha decidit descarregar responsabilitats cap enrere. Els seus dirigents han difós la consigna d’atribuir totes les culpes a la “ falta d’inversions” que es va derivar del pacte PP-CIU” Aquest és el breu que l'Avui confidencial, publicava el divendres 10, coincideix amb la denuncia que ja el 8 , 9 i 10 d’agost fèiem al nostre bloc. Volem fer una advertència més estratègica. L' aparell de propaganda i control ideològic socialista és el més potent dels dos últims segles. La consigna substitueix l’anàlisi, el crit i la manifestació substitueix el diàleg, la reivindicació dissimula el dogmatisme: Es demana diàleg, on es vol imposició. Finalment els objectius d' igualtat, fraternitat i llibertat (Que no són d’ells) garanteixen la superioritat moral del socialisme, en el seu nom tot si val. Com deia Nietzche “la sistemàtica no és honrada”. Però atenció és efectiva, molt efectiva. El llenguatge, la seva manipulació i reiteració són una constant. Un exemple, els pactes: sempre desqualificant.... però..... prohibit dir del PSC que és el PSOE quan.... ho és, prohibit dir-los espanyolistes, quan.... ho són, prohibit dir-los, rics...quan ho són, (l’altre dia llegia que el partit on militàvem més nou rics era el socialista), prohibit dir-los neoruralistes carques o conservadors, quan molts d’ells... és l'únic que són.

DOS.



ALFONSO GUERRA , o la revista “TEMAS” que dirigeix, publica en el seu darrer número un editorial en què critica que Catalunya pugui rebre inversions equivalents al seu PIB. Diu que això pot generar desigualtats. Contrasta això amb les declaracions de Montilla i l’ala espanyolista, conservadora del PSC, que volen culpar al “passat”de la consigna que Guerra mante en “Presente”. Cinisme, dèiem i ens quedàvem curts. HIPOCRESIA

TRES


Els fets, la manca d’inversions crònica i permanent que pateix Catalunya no és casual. És volguda, l’espanyolisme conservador tant de dreta com d’esquerra no pot tolerar una Catalunya emergent, no pot tolerar el somni de la Renaixença. No pot escoltar Catalunya, els parli la llengua que els hi parli. Ells només contemplen el sommi d’una Espanya emergent i la consideren contradictòria amb el lideratge català. En el fons son més anti catalanistes que espanyolistes, està en l’ADN constitucional d’una determinada idea d’Espanya. L’èxit de les denominades autonomies històriques no els interessa, al contrari, la descentralització efectiva els enerva. No volen que anem bé, sigui per raons econòmiques, sigui per raons polítiques o socials. Tenen un concepte radial, no de les carreteres , un concepte radial del poder: Són centralistes i jacobins. Per tant d'inversions: Les justes, no més enllà que les que faci imprescindibles la correlació de forces. A ningú entusiasma, una pàtria pobre o derrotada...... i ells ho sabent .

QUATRE

El cinisme de Montilla i els espanyolistes conservadors del PSC-PSOE, és doblement greu. Per què?: Perquè pretenent fer només lo "imprescindible" per mantenir-se al poder, sense haver d'avançar en l’autogovern, al temps culpar al catalanisme polític de les mancances de l’Estat. De fet no es cinisme, és hipocresia, la renúncia a competències, l' acceptació de la prevalença de l’Estat explica l’absència dels departaments de la Generalitat, en totes les crisis, la manca d' inspeccions i control ja els hi va bé. És el seu concepte de l’Estat. La voluntat política és una voluntat, col·lectiva i colegiada, ara la del PSC,.... és la del PSOE.

ERC té un problema, el pacte és més onerós per més culpós , ja que és un pacte de GOVERN a canvi de cadires (no només d’investidura, no només acords de legislatura com els de CIU amb UCD, PSOE o PP). Els resultats a la vista: Menys inversions, menys autogovern. Estratègicament el catalanisme, soberanisme, independentisme.
DEBILITATS. Hauran de donar explicacions, a algú més que a Carretero.

CINC.



Que la prudència, la paciència, la moderació no ens faci traïdors. Avui Catalunya necessita un cert repòs, una certa tranquil·litat d’esperit, també rigor, una radical convicció i claredat estratègica: El nostre adversari no són les diverses concepcions del catalanisme; aquests són els nostres possibles aliats, estiguin al PSC o ERC, el moment de des -encontre ha de passar.

L’enemic; no l’adversari.... no; l’enemic és el conservadorisme espanyolista, al que hi ha que denunciar, desemmascarar es digui Ruiz Gallardón, Guerra o Montilla. Parlem clar, diguem les coses pel seu nom. Espanyolistes conservadors, es diguin Gallardon o Montilla, Aznar o Guerra siguin de "pueblo" o de ciutats.


.