COVARDAMENT.

Ens fan un comentari que ens crida l’atenció. El reprodueixo literalment:

Sancho, estas abusant, això te caura damunt com una llosa, los teus te vendran i aixo ja ho sospites....

els alcaldillos que dius a les passades eleccions vos van fotre " baño i masaje " tot i tenint al catala emprenyat de cara!!!

per cert al ampliar les pagines que penjes no s'amplien, es fan mes menudes, posa-les de manera que les puguem llegir no ?

21:24 (Ja es poden llegir)

Entenc que li molesti la paraula “poques vergonyes”. Crec que als blocs pots anar un pel més lluny de lo que és habitual, però alhora he de dir que el llenguatge políticament correcte se’m queda pobre. Tot i que no arribem ni de lluny a lo que sens deia a nosaltres. A la cara. Recordo una manifestació a l’Ampolla amb el Pere Macias. No crec que es tingui que arribar a certes pràctiques. Crec un error i una manca de respecte a la democràcia les pintades a seus de partits o institucions.

Ara bé també em sembla un menysteniment i una manca de respecte a la gent de L’Ebre el com s’ha portat tot plegat. Covardament. (Ho sento però no tinc cap paraula millor). Covardia que va començar ja fa anys. Recordo com una determinada força política va fer marxa enrera de les seves posicions perquè va ser retratada a un cartell. Recordo com alguns que avui reclama “proposta en lloc de protesta”, en aquell moment desqualificaven tota proposta, tot sí.

Covardament van negar qualsevol transvasament abans de les eleccions , fins i tot ho van negar al Parlament. Covardament van parlar del Segre. Covardament, han evitat el període d’al·legacions. Covardament i per decret.

Covardament fan veure aquí... que estan en contra, quan al Parlament.... repeteixen sense fissures que tots tres estan d’acord. Ho estan.

Covardament el Govern i el seu president s’amaguen i no donen la cara. Deixen sols als seus càrrecs i militants al territori.

Ho he dit públicament i ho repetiré aquí: Jo no acceptaria, no hagués acceptat ser el Delegat d’un Govern covard. No seria el Delegat d’un president covard, que no dona la cara i et deixa sol a primera fila, cremant-nos, mentre ell calcula com sortir indemne.

Si el President Pujol, si el conseller en cap l’Artur Mas no haguessin vingut i donat la cara a l’Ebre. Jo hagués dimitit.

Com puc creure que respectarà la terra, el riu, la gent si no respecta i protegeix el seu Delegat?? Si no respecta i dona la cara pels seus militants??

Torno al comentari que he publicat: Els meus no m’han deixat, ni em deixaran. La covardia no forma part dels nostres valors polítics i si passes .. no serien els meus. No sé el que es pitjor un Govern Covard, un President covard i amagat o uns càrrecs que ho accepten. Jo ho tinc clar, lo dit, per dignitat hagués DIMITIT.

L'EBRE , CALIGULA i LA POLÍTICA:

Ens il·lustra la Marfanta en torn als aspectes Navals de la batalla de l’aigua i les seves reminiscències bíbliques. Em crida l’atenció perquè jo, aquest mati feia referència a un altra batalla Naval, per il·lustrar la política de l’aigua a l’Ebre.

Explicava com Cal·lígula després d’una revolta de les seves tropes al Rhin va dirigir-se a la Galia Septentrional amb la intenció de preparar la invasió de Britània. No ho va fer. Sí, però va presentar batalla naval contra el mar, al que va derrotar i s’endugué com botí un bon grapat de closques, marines per suposat. Una gran victòria.

Ho comentava, després de llegir els “detalls” de la vinguda de Carod Rovira a la platja de la Marquesa, després d’un “simulacre de rebel·lió” de les seves tropes a l’Ebre.

Seguim, com ahir i com abans d’ahir, amb un intent d’instrumentalització del desencís, desafecció i “emprenyo” de la gent de l’Ebre. Tots els “nos” del món, totes les prohibicions; cap inversió, cap solució, cap lideratge.

Certament les competències de costes són de “Madrid”, però van arribar a ser nostres a traves del CPIDE, al igual que el cabal ecològic. Competència a la que es va renunciar al dissoldre’l. Ara , “un vicepresident” sense vicepresidència de la Generalitat “reivindica” , uns alcaldes del seu color “protesten”.

Ens han pres per ximples, cap inversió contra la regressió, cap incitativa per part de la Comissió de la Sostenibilitat. Un Delta abandonat, un riu menystingut. Un parc Natural amb moltes restriccions, cap projecte, poc pressupost.

El Govern de la Generalitat “Reivindica”? Els alcaldes del mateix color es manifesten??? Qui governa?? No és el govern qui deu encapçalar i garantir la lluita contra la regressió??. No són els ajuntaments qui deuen gestionar el seu patrimoni? No és el govern, (el de ells) el que fa un transvasament?? No eren els governs i els ajuntaments de CIU els responsables?? Com és que ara no s’assumeix aquesta responsabilitat??.

Tinc la sensació que nomes volen evitar pagar cap preu polític per allò que fan com govern. Tinc la sensació que ens han pres la mida i que creuen que amb falses promeses, falses batalles ens enganyaran.

Ens prenen per tontos i poder ho sóm. La gent té el dret de protestar. Els governs , els politics han de governar, és el govern qui deu fer propostes, projectes, inversions. Són, sóm els polítics els responsables de la proposta. Per què si un vicepresident, uns alcaldes, uns representants de Govern s’apunten a la protesta, a l’hora que forment part del problema, a qui reclamem ??. Vol dir això què estem reclamant al “Maestro Armero”?? O al Vicepresident Manipulador??

Si el diumenge se’ls aplaudeix tindrem la victòria de Calígula, vencerem al mar amb declaracions, com botí unes quantes closques (per suposat marines).

Una immensa sensació de tristesa, un final poc edificant. Lo pitjor no és que ens prenguin per tontos, lo pitjor és que l’acabem fent ... “el Tonto”: Com les tropes de Calígula.