25 de maig 2008

CASA DE BARRETS


Avui a l’Ampolla és dia de comunions. Després de la cerimònia, com sempre, converses de cafè. Futbol, política. Comenten la incapacitat d’acceptar la crítica per part del tripartit. Aquells que van fer de la crítica la seva raó de ser, són incapaços d’entendre la raó d’una crítica quan els afecta a ells.

Algú, comenta l’expressió “casa de barrets”, referida al tripartit. Explico com abans de la roda de premsa habitual, havíem comentat amb l’Oriol Pujol, gent de premsa i jo mateix temes com la fibromiàlgia i la política del tripartit vers l’aigua. A ningú li va parèixer exagerada l’expressió “casa de barrets”, tan habitual al llenguatge col·loquial. Un significat inequívoc amb la seva literalitat i certament molt ambigu en sentit figurat. Desordre, “casa de barrets”. Una bona definició del govern tripartit

Després del Ple del Parlament una nova polèmica. Aquesta vegada amb mi, per part de Manuela de Madre. Jo havia confessat que quan van començar els contactes, amb malalts de Fibromiàlgia jo i molts metges erem uns ignorants, havia un ambient escèptic en quan les necessitats de les persones afectades. De fet, és l’essència de la seva lluita, la lluita dels afectats. Avui ja la pròpia conselleria rebaixa els acords.

Ells que tant manipulen el llenguatge, creen polèmiques entorn al propi llenguatge. En el fons són incapaços d’acceptar les seves mancances. Ens volen acrítics i callats.

Un amic comenta: Com diríeu lo que passa aquí a l’Ebre? No els hi feu cas i envieu-los a “Esparcir la niebla de dos en dos”. "Clar com l'aigua", diu. Em sembla un bon resum, coses de llenguatge.