Avui hem tornat a ser-hi, demà un altre cop. Els “incidents “, “accidents”, col·lapses, embussos, apagades, ja formen part de la quotidianitat més quotidiana. Se’ns ha volgut vendre el silenci, la discreció com una virtut del govern i del seu president, certament , el millor que li pot passar a un govern és passar desapercebut, la discreció. Aplicar la cura sense que es noti el “cuidado”. Que les coses funcionin per sí soles.
No és el cas, el silenci del govern i el del seu president són una demostració de la seva concepció de país i de govern, de la seva incapacitat per assumir responsabilitats.
Ens ha volgut recordar situacions passades, mai, mai el President de Catalunya hagués permès una reiteració tan constant d’incidents sense exigir una resposta i una presència permanent de TOT , TOT el govern .
Els que ho vivim des d'administracions locals des dels ajuntaments, sabem fins quin punt es retarden els expedients , fins quin punt el govern no hi és. Sóm alcaldes de pobles petits i no ens anem de vacances fins final de mes, i quan tornem trobarem retards, manca de criteri, el silenci no és virtut: És silenci, manca de voluntat de govern.
No, no és una virtut, no és un silenci, no és discreció: És una absència, un abandó, una denegació d’auxili; una íntima concepció de Catalunya, una forma d’exercir aquest govern, creuen que poden estar tranquils i deixar el país en mans d’altres administracions que assumiran responsabilitats per ells, creuen que Catalunya pot estar sense govern i que no passa res.
Senzillament; pel fet d’assumir responsabilitats, d’estar present, pel fet de creure en Catalunya, pel fet de tenir autoestima, sentit de la responsabilitat i de la vergonya, pel simple fet de saber que tenim i volem la GENERALITAT: Un Govern de CiU, en pocs mesos milloraria, millor dit no hauria deixat que les coses arribessin aquí. La bel·ligerància contra la fatalitat i l’autocomplaença són una necessitat urgent. Me’n dono vergonya.
Conec l’Artur Mas, he compartit govern com a Delegat i la seva autoexigència, el seu concepte de govern i de País l'ha demostrat en múltiples situacions, en les nevades, els aiguats, en els incendis, en l’actitud d’oposició, en la concepció de l’esforç i de la responsabilitat.
Ara, tenim un silenci culpable, un govern desaparegut, absent del país, sense voluntat de govern: Sense sentit de país.
Ja li canten:
No estaba muerto, no, no, estaba de parranda...
Y no estaba muerto, no, no, estaba tomando cañas..
