26 de març 2008

LA COVARDIA TENIA UN PREU



Un dels mites del cine , les pel·lícules de “l’Oest”, el “Far West” incideix en més d’un dels títols mítics en el tema de l’aigua i el riu, els enfrontaments per l’aigua entre pagesos i ramaders. La pitjor covardia : Tallar el riu aigües amunt amb nocturnitat allavosa.

La covardia té un preu. D’amagatotis fan, amb la boca petita diuen que el tall és “temporal” i “limitat”: 33 hectòmetres, en 8 mesos. L’obra, expliquen, costarà 18-20 milions d’euros. No ens ho creiem i tornem a dir , no és un rumor sabem que l’opció es calcula a llarg termini i l’amortització no es pot fer en 8 mesos. Totes les nostres informacions han esta contrastades i posteriorment confirmades. Certament al preu que surt valdria la pena comprar aigua de Vichy.

El preu de l’aigua (l’aigua és un be públic i no té preu) del pous de Tarragona, el que cobraran els venedors serà un euro m3. Mentre, el subministrament que els garanteix aigua la paguen a menys de 50 cèntims, que inclouen amortització i compensació als regants. Tot un negoci. Tota una lliçó a la gent de l’Ebre , del Ter o del Segre.

Poder se'n sortiran però la credibilitat resultant serà inversament proporcional a l’aigua transvasada i als mètodes emprats.

Avui a la comissió de medi ambient del Parlament ens negaran la revisió del Pacte de l’aigua d’Aragó, el cabal ecològic la proteccio del delta i la revisió del Pla de conca. Tota una declaració de principis.

Ens expliquen que el govern Valencia a donat l’ordre de callar, d' esperar. Com podran després negar aigua a ningú??. Com podran reclamar cabal ecològic?? Com els diran no als requeriments d’aigua de Valencia??. Com defensaran el riu en un futur? Quina autoritat tindran ?? Quina els hi quedarà als ara callats defensors del riu??

La covardia tenia, té un preu. El pagarem car.

NO ES DIU TRANSVASAMENT: ES DIU COVARDIA.



Denunciàvem ahir la possibilitat d’un transvassament d’aigua aprofitant el canal Segarra Garrigues, possibilitat que va ser explorada per diversos diputats i rebutjada tant en públic com en privat per part nostra. Denunciàvem ahir el projecte faraònic, Gran Escala, ciutat d’oci als Monegros Denunciàvem ahir el possible transvasament de l’Ebre – Segre a traves del túnel del Cadi. Denunciàvem ahir.

Cada una de les nostres denúncies estava contrastada i comprovada. No oblidarem, ni amagaré que abans d’ahir, nosaltres la gent de CIU ens enfrontàvem a una situació política complicada deguda, entre altres, a l’actitud vers el PHN. Certament amb les esmenes introduïdes per CIU, amb les garanties introduïdes a traves del CPIDE, no seria possible, no ho va ser, cap dels projectes que ens amenacen. Sense cabal ecològic i regim hídric garantit, no era possible cap nou ús de l’aigua. Tres anys de pressions per part del PP, d’incomprensió per part del territori (o poder per que negar-ho d’incomprensió nostra vers el territori) i de demagògia per part dels tres que avui governen. No es va fer.
Certament la planificació i gestió de l’aigua , com en tot , es fa i es programa per moments de necessitat no pas per l’abundància. La sequera és la clau i el problema. No l’excusa. Sense informe favorable de la gent del territori present al CPIDE (on s’havia invitat a participar tothom incloent la Plataforma) no es podia tocar ni una gota. Sense la garantia de cabal ecològic, d’ actuacions per prevenir i solucionar els problemes ecològics del Delta i del riu, no es podia tocar ni una gota. Reclamo la publicació de les actes i de les previsions del Pla de protecció del Delta. Cap de aquestes garanties van semblar suficients. Per que no ho eren. Fariem un error si tornéssim la discussió a 4 anys enrere. Seriem uns inconscients si no reclamèssim transparència, garanties i rigor, amb la mateixa vehemència que es reclamava en el passat. Els que oblidin les seves actituds i els seus compromisos, ho pagaran més prompte que tard. I no parlo de vots. Parlo d’altres paràmetres, més subtils però més perdurables.

Vivim i vivim avui, una situació que deixa indefensos als territoris i a la gent. Tots i cadascún dels anuncis fets pel conseller Baltasar li van ser preguntats al Parlament, per tres vegades, per tres vegades negades. Van mentir, van disfressar la veritat i les conseqüències. En països de forta tradició democràtica la mentida esta fortament penalitzada. Qui enganya avui, no es creïble en futur.

Aquest és el problema. No són creïbles. Van negar l’evidencia al Parlament, neguen l’evidencia. Per què? Per càlcul electoral. Per covardia.

Opten pel Segre, la pitjor de les opcions, ja que detreu aigua, empitjora la qualitat i obvia el Delta l’Ebre i la seva gent. D’això es tracta. Covardia, pura covardia. No s’atreveixen amb els seus propis fantasmes. Covards.