26 de març 2009

Paisatges del VI

Es tracta d’un nou impuls per promocionar la comarca de la Terra Alta. Paisatges del VI, pretén donar a conèixer d’una manera tranquil·la i relaxada el principal producte identificatiu de la nostra Comarca.

Aquest nou producte que avui presentem, no és l’eina definitiva per salvar el mon del vi ni a la gent que hi treballa. Aquest producte pretén ajudar a la promoció del nostre producte estrella.
Passejar per la nostra Comarca, aturar-se als llocs i contemplar els paisatges de la vinya fa que tots plegats, apreciem de manera definitiva els nostres valors.

Amb els temps que correm avui en dia, amb la crisis global que ens afecta de ple, les administracions tenim el deure i l’obligació d’estar al costat dels nostres administrats, tenim que posar les eines necessàries, per tal de sortir d’aquesta amenaça, el més aviat possible i amb la millor situació de cara al futur.

Tenim oportunitats i reptes, a la crisis que va viure el País als voltants dels anys 90, la nostra comarca hi va posar entusiasme i empenta per part de l’Administració de la Generalitat i per part dels emprenedors de la Comarca.

Avui tenim nous reptes, un nou LEADER, no al gust nostre, no val la pena entrar en detalls, però un nou programa europeu que des del Consell Comarcal, ja hi posem l’entusiasme i les ganes per tal de que els emprenedors de la nostra Comarca hi trobin una oportunitat. Des dels inicis dels LEADER la Comarca de la terra Alta ho va veure com una oportunitat, un repte. Ara passats aquests anys tenim un producte, el VI, amb una D.O. de qualitat, amb un centre del que ens sentim tots partícips. Un centre en funcionament que marca la imatge de la nostra D.O.

Tenim nous reptes, tenim que ajudar a la gent que vol incorporar-se al mon agrari, ser crítics si cal amb el mal funcionament del Contracte Global d’explotació, ser crítics si cal, amb els ajuts d’abandonament dels pagesos. Tots plegats vivim en una comarca que ha lluitat des de fa molts anys, amb aquesta lluita i saber estar em aconseguit coses importants com les dos Denominacions d’Origen, la del vi, que ja corre sola i la de l’Oli, que ja properament, disposarà d’un centre per promocionar el nostres Oli.

Tota aquesta realitat va caminant, juntament amb un turisme de qualitat i que cada dia té més expectatives de futur i amb una petita i mitjana empresa que també és base de la nostra Comarca.

Aquest nou paisatge del vi posa en valor un cop més la realitat de la Comarca de la terra Alta i posta de cara al futur com una eina més per al nostre desenvolupament.

FEINA FETA NO TÉ DESTORB. AP/7


Feina feta no té destorb. AP-7

El Congrés dels Diputats aprova per unanimitat la Proposició no de Llei de CiU sobre mesures urgents de millora de la seguretat viària en el tram urbà de N-340 en el municipi de L’Aldea.
El Diputat per Tarragona i Portaveu de CiU a la Comissió de Seguretat Viària, Jordi Jané, ha aconseguit avui que aquesta Comissió del Congrés dels Diputats aprovi per unanimitat la seva Proposició no de Llei.

Jané ha recordat que el tram urbà de la N-340 al seu pas per L’Aldea, mentre no sigui una realitat el desdoblament, és molt perillós. En els tres quilometres urbans passen diàriament 15.000 vehicles, molt d’ells camions, i es produeixen molts accidents. Jané ha destacat que l’any 2006 van ser 240 els accidents en aquest tram urbà i en els darrers tres anys han mort més de 6 persones.

Davant d’això cal adoptar mesures urgents i, per tant, el text que avui CiU ha aconseguit aprovar per unanimitat insta el Govern a “establir, en un termini màxim de tres mesos, mitjançant el diàleg entre l’Ajuntament de L’Aldea i la Generalitat de Catalunya, mesures urgents de millora de la seguretat viària en el tram urbà de la N-340 mitjançant l’increment, entre d’altres mesures, del nombre de passos de vianants”.

Així mateix, Jané també ha defensat que es pogués acordar la gratuïtat del peatge de l’AP-7, en el tram de l’Ebre (Ulldecona- Ametlla de Mar) mentre duren les obres, tal i com ja s’ha fet des de fa anys entre Torredembarra i la sortida de Salou-Reus i tal i com es demana de forma unànime des de tot el territori de Terres de l’Ebre.

No obstant, el Grup Socialista s’ha negat a acceptar aquesta proposta de gratuïtat del peatge i finalment no s’ha votat, amb l’objectiu de mantenir el consens que fins ara s’ha mantingut en aquest àmbit, tal i com han demanat els propis grups municipals de L’Aldea

Jané ha manifestat que si no s’arriba aviat a aquesta posició unànime plantejarà en les properes setmanes aquest punt de la gratuïtat, ja que existeix una majoria que ho pot fer possible encara que el PSOE hi voti en contra, ja que tota la resta de grups hi estan a favor.


Des de l’Aldea els representants de CIU han mostrat la seva satisfacció per l’acord, recordant però que el consens a l’Aldea es basa en la gratuïtat de l’AP-7 mentre durin les obres de la variant i de l’autovia.

Ebrediputats volem recordar que governen L’Aldea i la Generalitat, estan junts al Senat (es presenten junts i comparteixen programa), per tant tindrien que garantir la gratuïtat. Davant la manca de voluntat real de garantir la gratuïtat per part del tripartit és la gent de CIU qui ha de fer la feina efectiva , és Xavi Royo a L’Aldea i Jordi Jane a Madrid qui tenen que treballar i proposar per tal de defensar l’Aldea i les Terres de l’Ebre.
Hi ha una dita castellana que diu: “Caga mas un buey que cien golondrinos”. Fan més Royo i Jane que tot el tripartit, sigui a l’Aldea o a Madrid; i això que governen( o desgovernen) . Esperem que tothom sigui coherent i per tant que mantingui a Barcelona i a Madrid “lo que predica a L’Aldea”.
A petició de Xavi Royo i de la gent de Terres de l’Ebre presentarem com anuncia Jordi Jane la proposta de gratuïtat de l’AP7 , esperem una majoria favorable. Ara és possible, o millor dit sempre era possible , però ara més.
Com diu Xavi Royo “feina feta no te destorb”.

24 de març 2009

No volen ajudar a les persones...

Aquesta setmana passada presentavem una proposta al Parlament per implantar una deducció per despeses sanitàries en l'impost sobre la renda de les persones físiques. Concretament, deduir fins un 10% i un màxim de 300 euros de les despeses fetes pels contribuents en concepte d’honoraris mèdics, despeses de clínica i quotes satisfetes a mutualitats o societats d’assegurances mèdiques, o simplement per la compra d'unes ulleres...
Ple del Parlament (18-03-2009)
Sr. Sancho i Serena:
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, els presentem avui a la seva consideració el text d’una proposició de llei per tal d’implantar una deducció per despeses sanitàries en l’impost sobre la renda de les persones físiques. De fet, el mateix text es publicava a l’octubre de 2005 i es debatia l’abril del 2006; ara es va publicar el dia 16 de juny del 2008 i el debatem avui, ja, el 2009. [...] Però jo els vull fer una reflexió: són conscients que això, aquesta mesura, ajuda 1.700.000 famílies que van a la privada i que, realment, reforça la seva capacitat dededucció en a renda però que, al mateix temps, això significa una disminució de la despesa per part de la sanitat pública? Són conscients d'això? I, per tant, reforça la fe en el sistema i dóna una..., jo diria, un missatge d'optimisme de cara a la gent que avui és necessari. Són conscients d'això?
El tripartit vota en contra. No aprovant aquesta mesura, el Tripartit gira l’esquena a 1.700.000 de persones d’aquest país que utilitzen prestacions de la sanitat privada fent un esforç en la seva economia familiar, que esdevé un bé públic davant l’insuficient finançament sanitari. Hem de recordar que Catalunya disposa d’un bon model sanitari, amb bons equipaments, bons professionals de la salut i un elevat nivell científic i tecnològic, el problema és la gestió que en fa el Tripartit, precisament aquest model sanitari és mixt, ja que la sanitat pública coexisteix amb una realitat que és que molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya afronten la seva cobertura sanitària de manera privada a través de la seva pertinença a mutualitats o pagant primes a com­panyies d’assegurança mèdica. Tornem a tenir constància que el que l'importa al tripartit és subsisitir, i no mirar pel bé del país i de les persones.

21 de març 2009

Tal com és no cal ni contar-ho...

Us pengem les darreres declaracions de Carod Rovira. Eren així, són així i seran així. No cal fer cap comentari més.



Aquest matí al Consell Nacional de CDC, Quico Homs ha recordat l’eslògan que Ebrediputats havia preparat per les eleccions estatals: Si tu no hi vas, ells es queden. Ara, si tu no ens ajudes, la gent com Carod s’instal·la, i es creu en dret de dir tot el que vulgue. Us adjuntem l'enllaç que vam publicar Ebrediputats per a la campanya de les estatals. Us recomanem la seva lectura!: http://ebrediputats.blogspot.com/2008/02/si-tu-no-vas-ells-tornen-els-altres-es.html

15 de març 2009

L’HELIPORT DE MORA I EL GEN CONVERGENT.


Aquest dijous passat es tramitava una proposta de resolució de CIU, defensada pels Ebrediputats. L’havíem formulada a petició de la nostra gent, tant de Ribera com del Priorat. Comentada amb el nostre amic i cap a Móra d’Ebre, J. Pinyol. Al juliol del 2008 ens l’havien votat en contra. Explicant però, que era possible un projecte de Heliport. Varem decidir presentar una proposta de resolució per tal d’anar recordant la necessitat de l’heliport i també per recordar que hi ha una certa inquietud en quan a la possibilitat de perdre l’helicòpter. De fet algun intent de trasllat ha existit. Fer l’heliport és consolidar un bon servei per les nostres comarques.

Comentem la proposta amb els grups del Govern i em comenten que es podrien comprometre a què en 6 mesos el projecte estigués redactat, i en un any obres, però que ens votaran en contra, encara que això els faci quedar malament. No volen que l’iniciativa sigui nostra . Comento la situació a l’amic Pinyol. Em diu “mira lo que interessa no és fer quedar malament al govern, lo que interessa es aconseguir que facin l’Heliport”. Tens raó, li dic. Comento amb la portaveu del tripartit si pot assumir un compromís ferm i a canvi retirarem al proposta. Acceptà i adquireix el compromís en la seva explicació. Queda al diari de sessions . Retirem la proposta.

Advertim però que si en 6 mesos no està el projecte tornarem a presentar la proposta i denunciaríem la seva manca de rigor.

Bon treball, és el gen Convergent. Primer la gent, el poble, el servei que el partit. L’amic Pinyol va tenir molt clares les prioritats. Estarem al damunt, Pinyol i nosaltres. Si no compleixen hi tornarem. En 6 mesos la resposta.

11 de març 2009

No només de política viu la nació


Publicada amb dos dies de retard, sense perdre actualitat.

Emigdi Subirats ha arribat als 1500 apunts al seu bloc. Quasi al temps es “celebren” els 50 anys d’ocupació del Tibet. “50 years of resistence”. Un poble, una nació. “One people, one nation”. Relaciono les dues dades, de fet relaciono la defensa dels pobles amb l’ebresfera, amb la petita o gran activitat de molta gent que a través de la seva activitat diària defensa la identitat, la diversitat cultural, la personalitat dels pobles. Emigdi en és un exemple (no el descobriré jo) . Com ell diu tenim “divergències ideològiques”. Estic convençut que tenim més coincidències culturals, ètiques i vitals que no pas desacords. En tot cas, com a “republicans” creiem en el diàleg, el respecte i la defensa de les pròpies conviccions. Reconèixer l’intel.ligència i la sensibilitat, és un manera de intentar ser intel·ligent i sensible. La defensa de la pròpia sensibilitat cultural , és la millor aportació a la “Cultura global”. És curiós com molts(no tots) dels que defensen la biodiversitat i l’anomena’t multi culturalisme acaben defensant l’uniformitat, la dissolució de llengües, nacions i pobles, en nom d’una cultura o una llengua superior. Davant l’intent d’uniformització, de cultures i llengües úniques, la diversitat és una riquesa. De fet la CULTURA són LES CULTURES. Lo altre és uniformisme, esterilització. Del contrast neix la creació. De la diversitat la tensió i la novetat. La nació es conquista fent-la , exercint-la, vivint-la, parlant-la, vivint-la. Aquí i al Tibet . No només de política viu la nació.


Emigdi i tants de blocaires anònims en són l’exemple. Felicitats.
Llibertat per al Tibet. Freedom for Catalonia
.

10 de març 2009

QUI GUANYA LES ELECCIONS BASQUES?

Fins fa pocs anys qui tenia més escons a un Parlament, era qui havia guanyat les eleccions. Això sembla ser que sigui el més normal que passi a un País, qui guanya governa. Ara amb les eleccions Basques i Catalanes, sembla ser que qui perd, sigui dit d’un altra manera qui obté menys vots i menys Diputats al parlament, és qui finalment governa.

Aquesta cançó a Catalunya ja la coneixem, del que es tracta és de fer veure que qui perd ha guanyat i a base de repetir-ho molts cops que la gent dubti fins hi tot de qui ha guanyat les eleccions.

Jo vaig tenir el goig d’assistir al míting final de campanya del PNB, la veritat que l’ambient que s’hi respirava era de certa tranquil·litat per guanyar les eleccions, però certa temor de qui podia perdre, finalment es sentís guanyador.

De tots els missatges que va llançar Ibarretxe, em va impressionar quan ell textualment va dir “ es pot explicar millor, es pot dir d’un altra manera, però en política el primer i més important que s’ha de fer és escoltar. Escoltar a la gent “ Aquest fet d’escoltar i treballar en base a la gent és la cosa més important de la gent que ens dediquem a la política.

El poble Basc ha parlat i ara els polítics tenen que escoltar i analitzar els resultats, des del meu humil punt de vista el que no es pot fer és no escoltar els vots dels ciutadans. A Catalunya, ja fa massa temps que no s’escolta el vot del ciutadà i després amb unes majories parlamentaries del tot legals, però èticament impresentables fa que ens trobem amb la situació actual, un desgovern total i una maca absoluta de lideratge.

Ni els Bascos, ni la majoria dels Catalans volem que les polítiques de proximitat, les polítiques del nostre País, es tinguin que dirigir amb comandament a distància des de Madrid. Tots plegats, i per damunt de tot els partits nacionalistes tenim que fer una reflexió......

Al País Basc ha guanyat el PNB, en vots i en escons i per tant sols queda felicitar als amics nacionalistes de la feina feta des de fa molts anys. A Catalunya ha guanyat i guanyarà Convergència i Unió, en vots i en escons i per tant esperem i desitgem que es respecti i per damunt de tot s’escolti la voluntat popular. Aquestos fets de qui perd governa sols passa aquí. Enlloc altre d’Europa s’atrevirien a no escoltar a la gent.

Endavant PNB i felicitats Ibarretxe.

Xavier Pallarès
Diputat

05 de març 2009

INTERPEL·LACIÓ A LA CONSELLERA GELI: Pel que fa a la gestió de emergències mèdiquesl

Sessió núm. 51 / Ple del Parlament / 4 de març de 2009

Fitxer 29

Interpel.lació al Govern sobre la política sanitària, especialment pel que fa a la gestió de Sistema d'Emergències Mèdiques, SA (tram. 300-00189/08)
Passem al punt vuitè de l'ordre del dia, que és la interpel.lació al Govern sobre la
política sanitària, especialment pel que fa a la gestió de Sistema d'Emergències
Mèdiques, SA. Està presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, i per a la seva exposició pren la paraula l’il.lustríssim diputat senyor Francesc Sancho.

El Sr. Sancho i Serena

Gràcies, senyor president. Bona tarda senyores i senyors diputats, deixi’m començar dient-los una cosa que suposo que entendran, no ens agradaríem, no ens agradaríem, no ens agrada, no voldríem haver de fer aquesta interpel.lació. Vostè, vostès podrien haver evitat, teníem que haver evitat aquesta situació, sí, vostès consellera. Deixi’m senyors, senyores diputats que els posi en antecedents.
A finals del 2006, a inicis del 2007 es va produir la retirada de 84 quatre ambulàncies, totes les de suport vital avançat. I vam preguntar en seu parlamentària, ho recorda consellera?, planava l’ombra de la sospita entorn a la correcta gestió del sistema d’emergències mèdiques. Avui ja no és una ombra de sospita, avui és la seguretat d’una gestió irregular, fets inadmissibles, que en algun cas la Sindicatura qualifica de jurídicament greus, la Sindicatura de Comptes consellera, no Convergència i Unió, nosaltres també, però la Sindicatura de Comptes. El SEM és una empresa pública, propietat en un cent per cent del Servei Català de la Salut, és responsable de la coordinació, seguiment i control del transport sanitari urgent a Catalunya, del trasllat de persones malaltes, un tema sensible, i ha estat gestionat de manera maldestra i irregular. Anem a pams. Vostès, el seu departament, el Sistema d’Emergències Mèdiques va voler unificar en un sol edifici les instal.lacions que estaven en tres, preu 8 milions d'euros. Vam presentar un nou model de transport sanitari urgent a Catalunya, tenien que treure a licitació la gestió del servei, preu 399 milions, o si vol 99 milions d'euros per any, durant quatre anys. Això precisava diverses consultories, la consultoria i la prestació de serveis, preu 7 milions d'euros. Van fer un contracte per a l’assistència tècnica amb el teòric disseny d’un sistema de resposta intel.ligent, parlem ara de 5 milions d'euros, ei!, 5 milions d’euros per duplicat, sistema que havia de substituir la versió actual de Siemens i havia de donar suport als procediments i característiques organitzatives de les línies
de servei d’emergències, el 061 i el 112, també a Sanitat respon, Sanitat truca, i
altres. Ho van adjudicar a una UTE, entre una empresa argentina i el Consorci
Hospitalari, vostès explicaven meravelles, se’n recorden?, un transport medicalitzat,un sistema online capaç de transmetre la situació i les dades del malalt a l’hospital de referència, res ha funcionat.
Van haver de canviar el contracte, entre 6 i 8 milions d'euros més. Nosaltres vam
denunciar les irregularitats el 2002, vostè ens les va negar, què ens diu la
Sindicatura? Em permetran que ho resumeixi, si no, no tindria temps. Si em pregunten si hi ha alguna irregularitat, els diré no alguna, hi són totes, totes. Què ens diu la Sindicatura? Diu, quant al pressupost: Manca d’aprovació formal del pressupost inicial, les modificacions pressupostàries i la liquidació a final de l’exercici; manca d’elaboració del programa d’actuació; dèficit reconegut 6.700.000 euros, més de mil milions de pessetes; desequilibri en l’execució, incompliment de la normativa mercantil; tràmits mercantils que no figuren en el registres, i un llarg etcètera.
Referent a l’edifici diu la Sindicatura, li recordo, diu la Sindicatura: Incompliment de la normativa de contractació pública en l’adjudicació de 5.900.000 euros, adjudicació que es va efectuar de forma directa sense cap procediment. Diu la sindicatura:
L’empresa adjudicatària Nord Container no hauria pogut licitar en no estar classificada com a empresa per contractar amb l'Administració. L'empresa va subcontractar la totalitat de les obres a l'empresa Acciona, contra l’article 115 de la llei on s’estableix que l’import màxim a subcontractar és del 50 per cent –ho diu la Sindicatura–, manca de detall sobre les unitats executades en factures; desviació en l’execució de les obres respecte del projecte inicia.
Quant al contracte de gestió de servei públic de transport sanitari urgent, allò que fa referència a les ambulàncies i el servei mèdic, allò tan sensible, diu la Sindicatura:
Manca de ponderació qualitativa de determinats criteris d’adjudicació prevista en el
plec de clàusules. Ho diu la Sindicatura. I diu: Una exigència que afecte els principisd’objectivitat i d’igualtat que ha de regir l’actuació de les administracions públiques, l’incompliment dels quals suposa, d’acord amb l’informe, una infracció jurídica de caràcter greu. Ho diu la Sindicatura.
I no acaba: Modificacions dels elements contractuals, en el cas de l’Alt Pirineu, un
33,1 per cent d’increment de despesa, un 8,1 per cent d’increment només onze dies després d’haver formalitzat el contracte. Per cert, hi ha alguna relació familiar entre directors de l’empresa adjudicatària i algun directiu del departament com informa la premsa local a Lleida? La hi ha? Què diu la Sindicatura dels contractes de consultoria i assistència de serveis que pugen quasi 7 milions d'euros? Diu: Incorrecta utilització del procediment negociat sense publicitat; incompliment de tràmit i de terminis; no sol.licitud d’ofertes. Ho diu la Sindicatura! Contractes formalitzat a posteriori de l’inici de prestació de serveis; treballs facturats fora de l’objecte del contracte formalitzat; fraccionament de l’objecte del contracte.
Parlem del famós sistema intel.ligent online, la meravella tècnica argentina? Diu la
Sindicatura: El fet que el programari que constituïa el sistema [RCRI #] desenvolupat per l’empresa IHSA, productiu a l’Argentina, no era extrapolable a Catalunya- I diu la Sindicatura: Que han fet vostès pagaments satisfets pels serveis dels quals no s’havia fet recepció. Es va pagar a la UTE argentina, Consorci Hospitalari a l’etapa 1, l’import sense que s’hagués emès cap acta de recepció ni s’hagués conformat la factura corresponent, més de mig milió d’euros. Posteriorment, quan encara no s’havia fet lliurament de l’informe final d’etapa, es va pagar el 30 per cent corresponent a l’etapa 2, 500.000 euros més. Res funcionava. Les ambulàncies apareixien erròniament localitzades per GPS [#] Sanitat respon no responia, no respon, no respon encara.
Pregunti-ho a Terra Alta. El 061 i el 112 no hi eren, ni se’ls esperava i en moltes
ocasions els alcaldes ni els esperem allà. Com el sistema argentí no era extrapolable a Catalunya ho van haver de refer tot, van modificar el contracte, i diu la Sindicatura:


El que havia d’haver fet el SEM era resoldre el contracte i tornar a licitar el nou objecte i les noves condicions.
És a dir, ens trobem davant una novació de contracte tramitada sota la forma de
modificació contractual. Deixi’m dir-li consellera, molt lleig, molt greu, consellera.
Quant al personal, diu la Sindicatura: Hi ha directius que han percebut retribucions
contra el que disposa la clàusula tercera del seu contracte, imports retributius per
compliments d’objectius sense complir els acords de govern, hi ha qui va cobrar
11.000 euros quan per contracte un màxim a percebre era 5.000; Guàrdies de
direcció pagades a qui no formava part de la direcció.
No li parlaré dels [tuarégs #], prou en parla el personal, entri a les web del personal i escolti el que li estan dient consellera, ostentació innecessària, irregularitats, gestió maldestra, els treballadors enfadats.
Li parlaré, però, de l’empresa [GMG #] Creativitat, va cobrar 20.000 euros per un
informe diagnosi del clima laboral, ningú l’ha sabut trobar. Deixi’m preguntar-li, té
alguna relació o tenia alguna relació aquesta empresa amb el personal directiu del
SEM el 2006? Existeix aquest informe pel qual s’han pagat 20.000 euros? Consellera, el 2007 li vam preguntar pels fets, en aquell moment vostè es va posar al costat dels gestors, va justificar els fets, tots, ens els va negar. Avui, no ho denuncia Convergència i Unió, avui tenim l’Informe de la Sindicatura i nosaltres li preguntem a quin costat està vostè? Del costat de la Sindicatura? De l’informe? O del costat de les al.legacions i de les irregularitats? Aquest és el fet substancial que avui estem discutint aquí, on estarà el Govern, al costat de les irregularitats o al costat de la Sindicatura? Què pensa fer?
Vostè avui es troba davant una responsabilitat política que ha d’esbrinar i assumir, no pot continuar amagant els fets, ja ho va fer en seu parlamentària el novembre del 2007, la seva debilitat, així com la debilitat de la gestió del seu departament és
coneguda, no està en qüestió, les irregularitats, però, són inadmissibles. Vostès volen crear oficines antifraus controlades pel Govern. Avui haurem de veure si ens fan cas,si són capaços d’assumir un informe de la Sindicatura de Comptes.
I consellera, no ens digui o no ens acabi dient que algun directiu acabarà assumint la mala gestió i al final se’ls premiarà amb un altre lloc de gestió amb un millor sou en una altra autonomia governada pel Partit Socialista, con ja han fet. No ens ho digui això, vostè avui ha de donar garanties de bona gestió i de defensa d’un bon model d’empresa pública que vostès estan malmetent, estan malmetent de manera maldestra, aquí i en altres empreses públiques. Com tot, això no ho diu la Sindicatura, és evident, tot la resta ho diu la sindicatura, això ho diem nosaltres, però s’endevina.
Consellera, aquest és el repte, espero la seva resposta.
Gràcies, continuarem a la rèplica.

El vicepresident segon

Gràcies il.lustríssim diputat. Per respondre aquesta interpel.lació i en nom del Govern té la paraula la consellera de salut, l’honorable senyora Marina Gelli.

La consellera de Salut (Sra. Marina Gelli i Fàbrega)

Gràcies, senyora presidenta. Senyor diputat, vostè i jo el novembre de l’any 2007
vàrem tenir aquest debat. Per descomptat, és la meva obligació tornar-hi, així com
vaig fer, per descomptat, en resposta a l’Informe, a la Sindicatura de Comptes.
Però permeti’m si us plau contextualitzar , i li demano si us plau rigor en no generar desconfiança en un model d’emergències mèdiques que funciona. Tot és millorable,per descomptat, però vostè sap perfectament que ha estat un canvi radical precisament en aquell moment, en el 2006, on nosaltres vam prendre un seguit de decisions. El Servei d’Emergències Mèdiques, SA, és una empresa pública, SA, des de l’any 92. Al llarg del 2004 i el 2005, vàrem..., després vostè recordarà, senyor Sancho, l’any 99, l’any 2000, l’any 2001, aquest Parlament en comissió i en plenari moltíssimes interpel.lacions, preguntes amb relació a la necessitat de canviar de model de transport sanitari.
Per tant, nosaltres al llarg del 2004, 2005 vàrem prendre un seguit de decisions, es
van executar en el 2006. Quines? Primer, separar el transport i l’atenció a
l’emergència del transport programat. Fins aquell moment ni tan sol sabíem les
ambulàncies que teníem. La coordinació de les ambulàncies anava a càrrec de les
ambulàncies, de les empreses d’ambulàncies, no sabíem ni el que es gastava de
transport programat. Però vàrem prendre una decisió de model, important.
Vàrem prendre una altra decisió, que és la unificació de tres empreses, l’empresa
SMESA, amb SCUBSA, 061 Barcelona i també l’empresa, 061 Tarragona. Vàrem
prendre també una altra decisió, de tres convenis, de tres cultures fusionar-les en
una. Una altra decisió, havíem de buscar una única ubicació per a una central de
coordinació, una seu d’ambulàncies. Teníem en aquell moment, en el carrer Miró, que les ambulàncies estaven a fora, es netejaven a fora. Al carrer Bordeus, a Tarragona. Per tant,, vàrem decidir que necessitàvem una nova nau, i es va buscar diferents naus i finalment es va decidir per una nau d’un polígon industrial d’Hospitalet. També necessitàvem, per descomptat, un element substantiu, les comunicacions, el triatge de sala, que es va fer un concurs per a aquest triatge de sala i dos altres concursos per a les comunicacions de sala, generals, perquè després s’hi van anar afegint molts més serveis i també per [#] de sala fins als recursos dels desplaçats.
Estic parlant d’un canvi importantíssim. Ho dic perquè ho posem en context, i
respondré, per descomptat, com he respost a la Sindicatura, i l’any 2007 hem
solucionat el que la Sindicatura ens deia en el seu informa. De 100 milions a 240
milions d’euros; de 158 ambulàncies bàsiques a 413; de 46 ambulàncies
medicalitzades a 84. Vàrem créixer d’1.500.000 trucades a 5 milions de trucades, amb nous serveis: Sanitat respon, Sanitat tramita, Sanitat truca, Sanitat programa, Codi infart, Codi ictus.
Per descomptat, aquell era un moment excepcional, era un moment d’un canvi de
model que requeria moltes coses. I, insisteixo, fusions d’empreses, conveni, noves
seus, comunicacions, coordinació amb l’U2, amb Guàrdia Urbana, etcètera. És en
aquell context, però jo crec que sóc objectiva, crec que aquell canvi de model ha estat totalment al...
Fitxer 30
...dels ciutadans i de les emergències. Tenim continuades reclamacions, anàlisi de les reclamacions, també de la satisfacció. Hem passat de tenir tres mil professionals a tenir-ne 5.500 professionals. Ara bé, per descomptat, i ho hem acceptat i vostè sap perquè jo vaig venir a aquest Parlament amb vostè a contestar preguntes que avui me les ha tornat a fer abans de l’informe de la Sindicatura de Comptes, el novembre de 2007. I, per descomptat, quan va arribar l’informe de la Sindicatura de Comptes, no podria ser d’una altra manera, i he de dir que vostè sap que el procediment ordinari de control de qualsevol empresa i també del sector públic és primer estem subjectes per descomptat, encara que sigui una SA, a auditories. Se les mirin les auditories. Per descomptat també a intervenció i,per descomptat també allò que diu la Sindicatura de Comptes, no només nosaltres hem estat treballant, hi insisteixo, amb la Sindicatura de Comptes en els tres grans blocs dels aspectes que vostè ha comentat i que jo també comentaré, sinó esmenant a partir del 2007. I, de fet, a partir del 2007 i el 2008 nosaltres amb el Departament d’Economia,a més amb canvis molt substantius de la Llei de contractacions, ens hem posat a disposició de ser una empresa que ha estat trobant al llarg del 2007 molts elements de canvi com per exemple el [#] unificat i moltes altres qüestions. Dic això perquè hem esmenat.
I jo he reconegut per descomptat que van haver-hi, no dic il.legalitats, errors, que va haver-hi per la seva especificitat del moment i per la seva excepcionalitat, qüestions que no havien d’haver succeït. I ho he dit, i ho hem fet i ho hem canviat.
Tres grans blocs d’aspectes. Primer amb relació a aspectes de la gestió
pressupostària i financera, atès que era una SA inicialment..., i no ho dic per justificarho, sinó són les al.legacions que li dic que les hem esmenat. El fet que aquesta sigui
una SA era les discrepàncies o les divergències amb relació a la comptabilitat que
havíem de portar. D’acord, ens hem sotmès a les recomanacions que diu totes i
cadascuna, en com imputem comptablement, ja li he dit, que l’empresa igual que
altres empreses com l’empresa pública Pere Virgili ha estat subjecte l’any 2007 i el
2008 d’exemple de com nosaltres hem de garantir transparència sense perdre
flexibilitat en el sector d’empreses públiques i consorcis.
Per descomptat també allò que consideràvem que havia d’anar en el consell
d’administració i veuran vostès com hem portat amb caràcter tant retrospectiu com
continuat tot allò que considera la Sindicatura de Coptes que no s’havia passat pel
consell d’administració. I així cada un dels elements que han estat contestats no
només contestats, sinó esmenats al llarg del 2007. En el segon bloc, amb relació a la contractació. Hi va haver diferències, anàlisi i recerca de quines eren les naus propícies, estic parlant d’un canvi d’ubicació de tres edificis d’un increment de doblar el seu espai. I es va signar, vostè ho sap
perfectament perquè li vaig contestar al novembre del 2007, una empresa o una nau industrial propietat del Banc de Sabadell amb un arrendament financer [#] amb una empresa que vam fer una reserva perquè necessitàvem treballar amb ella perquè era una nau important i després havíem de, a més a més, veure si era compatible amb les [#] totes comunicacions que nosaltres havíem d’aplicar perquè ara, a més a més, hi tenim la central de coordinació de l’112.
I, per tant, vostè sap perfectament els perquès i les al.legacions que hem fet i els
canvis que hem fet, i ho sap, senyor Sancho, ho sap perfectament. I no..., no dic que no hàgim comès errors que no hàgim comès errors en aquell moment.
I en el tercer bloc –en el tercer bloc–, d’anàlisi de la Sindicatura, aquí sí que voldria
dir-li..., i ho sap també, nosaltres hem de compatibilitzar per la falta de professionals com fem amb [#] l’altre sector i per això jo vaig portar un acord de Govern que els professionals treballin, evidentment amb caràcter voluntari, a [#] més de dos llocs del sector públic, personal mèdic i d’infermeria, que facin hores extraordinàries voluntàries, s’entén, per poder cobrir tots els torns. I, per descomptat també necessitem directius, no parlo d’alts directius, sinó directius que estiguin de guàrdia permanent, perquè des dels cremats de Gavà fins a qualsevol cosa s’hi presentin i facin la coordinació.
Dic això perquè en tot cas aquest era l’error de no haver quedat clar en la relació en el consell d’administració de què pagàvem a cadascú. Però en aquest cas és totalment
justificable pel model d’empresa que és una empresa que té moltes més diferències a les habituals amb relació al sector sanitari.
I li torno a dir, igual que li vaig dir al novembre del 2007, hi han hagut per la seva
especificitat excepcionalitat, hi va haver errors que han estat esmenats, el mateix
gerent d’aquella etapa ja no hi és i vostè ho sap com jo, perquè consideràvem que
segurament..., i no dic que la culpa fos de gerent, estic parlant del que succeït el 2007 i el 2008. Tindran vostès a més a més...
Senyor Sancho, vostè és diputat fa temps, sap que aquest Parlament té una Comissió de la Sindicatura de Comptes, el lloc on es debatran també, per descomptat, només [#] faltaria, temes. Per tant, no dic que ens poguéssim estalviar perquè és el contrari.
Aquesta és una consellera que té molts defectes, però li asseguro que mai em fa
mandra, tot el contrari, de venir no només a comparèixer, sinó vam estar quatre hores vostè i jo parlant d’aquests mateixos temes el novembre del 2007.

El vicepresident segon

Gràcies, honorable consellera. Per al torn de rèplica té la paraula l’il.lustríssim diputat senyor Francesc Sancho.

El Sr. Sancho i Serena

Gràcies, president. Consellera, em sap greu la seva resposta i em sap greu pel que implica que vostè assumisca responsabilitats al nivell que les acaba d’assumir avui. Fins ara la responsabilitat era del gerent, a partir d’ara la responsabilitat és de vostè, és de vostè exclusivament.
Vostè ens ha vingut aquí i s’ha ficat al costat de les al.legacions i no al costat de
l’informe, vostè ens ha llegit les al.legacions punt per punt –punt per punt–,
al.legacions que vam presentar, que estan signades, el 10 d’octubre del 2008, no el 2007, el 10 d’octubre del 2008. Tot lo que vostè ha dit ho diuen a les al.legacions, ho diu la Sindicatura. Entenen que les al.legacions transmeses són explicacions que confirmen la situació descrita a l’informe o perquè no es comparteixen els judicis exposats en aquelles o perquè contenen informacions que no es corresponen amb els fets analitzats, los ho diu la Sindicatura i vostè ve aquí a insistir i a ficar-se al costat de les irregularitats. És un error polític de molta magnitud, consellera.
El mateix que va fer al novembre, vostè no pot venir aquí i dir-me a mi que m’ho va
contestar al novembre, quan jo no li he tret. No li he tret perquè en aquest Parlament mentir és greu i sé que algun president que es poden dir mentides però que no hem de dir que els diputats menteixen, doncs sí, consellera, menteix algun diputat i menteix alguna consellera. I li demostraré, menteix!
Vostè al novembre del 2007, quan li pregunto quan era i com s’havia fet l’edifici, em diu que era un edifici de lloguer i em diu –i em diu– «No, no... », quan jo li pregunto el preu em diu, «No, no, ara li ho preguntaré per descomptat a part que no estava la pregunta concreta i per això no la tinc, ara m’ho acaben de comentar 35.000 euros mensuals són el lloguer d’aquesta nau i, per tant, no vol dir que..., vostès les coneixen, són molts metres quadrats. La inversió ha anat a càrrec de l’empresa.» I això [#] em diu i quan es reuneix amb mi em torna a dir que és un lloguer. I no és un lloguer, són 71.000 euros de lloguer, no 35.000, i la despesa no va a càrrec de l’empresa. La despesa, que acaben sent vuit milions d’euros, ho diu la Sindicatura els ho diu la Sindicatura– són vuit milions d’euros. vostè ha mentit al Parlament i m’ha mentit a mi en privat i en públic i això demostra fins quin punt vostè està assumint responsabilitats que potser no li pertocaria. Aquesta és la gravetat del tema del SEM.
Després al gerent el van enviar a Mallorca on el Partit Socialista l’ha resituat amb un millor sou. Aquí nosaltres no callarem, consellera, no ens pot mentir d’aquesta
manera sistemàticament, no pot venir al Parlament i mentir-nos, no pot amagar
responsabilitats, ha d’assumir les responsabilitats polítiques, sap per què? Perquè
nosaltres tenim un bon sistema sanitari, perquè les empreses públiques han funcionat permanentment, perquè sort del sistema sanitari, i vostè vénen i contextualitzen. Oi tant, que contextualitzen! Me diuen «És que per explicar això hem de contextualitzar.»
Evidentment, tot té un context. I com deia Kant, tot té una explicació, tot és racional. El problema no és aquest, el problema és si és legal, i no ho és legal, és irregular.
Vostès contextualitzen dient-nos «És excepcional.», com la sequera, com cada un
dels seus problemes, tots són excepcionals, tots són excepcionals i irrepetibles. Però,

escolti, per excepcionals que siguin, vostès tenen mecanismes per gestionar bé i per complir la llei. Quan no compleixen la llei i menteixen al Parlament, incorren en
responsabilitats polítiques greus, consellera.
Jo li demano que, quan vingui aquí, rectifiqui, digui la veritat, reconegui les mentides i col.loqui la situació i la responsabilitat política on ha d’estar, perquè si no està assumint vostè una responsabilitat política, i poder la honra acabar defensant tot aquest esquema de directius que té, que tot el sistema ja està parlant de debilitat en la gestió i de manca –de manca– de professionalitat en la gestió. Un sistema mal gestionat pot ser bo, però acabarà sent dolent, el sistema és bo. Les empreses públiques són un instrument de gestió molt bo, però vostès l’estan utilitzant malament. I tant que anirem a la Sindicatura i a la Comissió de Sindicatura! Consellera, vol que li vagi rellegint alguna més de les seves respostes? Lo que ens deia en aquell moment?
Sap que és una mentida darrere l’altra? Vostè, aquí les té, consellera, ara en baixar li donaré i se les repassa. Vostè ens va dir que la inversió anava a càrrec de l’empresa i la Sindicatura ens diu que la inversió la paga el SEM i que al damunt han fet una adjudicació directa, sense cap procediment, amb tots els defectes administratius i legals, sense tenir en compte la Llei refosa de contractes, sense tenir en compte cap de les qüestions que s’han de tenir en compte en dret administratiu. I ens diu «Oh, és que és una empresa pública.» Home, i tant que es una empresa pública! I tant que és una empesa pública! Que està fent un servei públic, no és qualsevol empresa pública, és l’empresa pública que gestiona un servei públic com les ambulàncies. Vostès ho han gestionat malament i damunt han tingut mals resultats i, en alguna ocasió, aquests resultats han tingut conseqüències de salut i vostè ho sap. I vostè ens va acabar negant en aquest Parlament si les ambulàncies portaven o no portaven el personal i la Sindicatura els ho diu, no compleixen, consellera.
Per tant, espero que ara al torn de rèplica sigui capaç de ficar la responsabilitat
política on està, assumir-la, prendre les mesures que ha de prendre i garantir de cara al futur que les empreses públiques de la Generalitat seran gestionades d’acord a llei.
Perquè si no, estarà en sospita tot el seu sistema de gestió, de fet, ja ho està,
consellera, difícilment ho poden solucionar.
Sessió núm. 51 / Ple del Parlament / 4 de març de 2009
13
Espero la seva rèplica.

El vicepresident segon

Gràcies, il.lustríssim senyor diputat. Per al torn de rèplica, té la paraula l’honorable
consellera senyora Marina Geli.

La consellera de Salut

N’està convençut que no hem millorat el sistema sanitari els últims cinc anys? N’estàconvençut que la nostra gestió és pitjor que la seva? N’està convençut que és menys transparent del que era la seva? N’està del tot convençut? Almenys igual, em sembla que compartim model.
Em vaig equivocar amb la xifra...No, no, perdona, m’ho he llegit tot, vostè sap que em preparo bé les interpel.lacions i m’he llegit tot el que vaig dir al novembre del 2007. I fixi’s que hi ha un interrogant després dels 37.000 euros, perquè no constava i no ho portava preparat. I vostè sap que li vam passar tots els informes posteriors. I quan li vaig dir que la inversió la feia l’entitat que nosaltres havíem contractat, l’empresa, l’empresa [#], l’empresa. Però vostè sap, reconegui, senyor Sancho, que vostè ha tingut accés i és un costum del departament donar-los tot el que nosaltres... No, no, és així –és així– i vostè s’ho va repassar. I li he dit que hem esmenat tot allò que ens ha demanat la Sindicatura de Comptes, és així.
Vostè abans en parlava i no he tingut temps de comentar-li per què s’havien
contractat empreses, doncs, d’assessoria, etcètera, [#] estic parlant d’un pressupost de 240 milions d’un canvi de model importantíssim, que si vostè nega la millora del canvi de model, és que nega la realitat. Es passegi per Catalunya. I a més a més ja vam fer el que havíem de fer amb els canvis que havíem de fer de persones també l’any 2006. Per tant, escolti’m...I per altre costat, amb relació als temes de l’empresa argentina consorciada amb el consorci hospitalari, vostè sap que ha anat a ser l’aplicatiu del Sanitat respon, on tenim entre tots els sistemes de Sanitat respon, gairebé cinc milions de trucades.
Perquè en aquest curs, de les altres dues [#] pliques de comunicacions que va
guanyar Siemens, hem anat articulant una sala de comandament, que em sembla que
vostès l’han vingut a veure, que ara estem fent la transició cap a l’112 i el
Departament d’Interior també està a la mateixa seu i ubicat.
I, per tant, han estat decisions que s’han hagut de prendre per l’efectivitat. Les
responsabilitat circumscrites del que diu la Sindicatura no..., les al.legacions són el
que contesta el Govern, o el departament en aquest cas, l’empresa del Servei Català de la Salut, i això no vol dir que no...
fet cas al que ens ha dit la Sindicatura de Comptes; són dues qüestions diferents.
Per tant, escolti'm, el que a mi em sap greu, senyor Sancho, és que vostè digui que jo menteixo. Vaig poder cometre errors en aquell moment perquè no n'havia fet..., en aquest cas, ja li he reconegut. I, després, vostè ha estat informat, ha estat parlat mil vegades amb vostè sempre que ha demanat... No, no, no, seriosament. Jo el que vull és tornar al que els deia, que entenguin, eh?, la complexitat i la necessitat de la flexibilitat, de l'especificitat, de l'excepcionalitat que, en aquell moment de fusió de tres empreses, de canvi de model, anteriorment de desconeixement, fins i tot –i vostè ho sap–, no hi havien registres de trucades, anaven a càrrec de les mateixes ambulàncies, no sabíem el que gastàvem en transport ni urgent ni sobretot el programat perquè hi havia una fusió.
Vostè em diu: «A l'alt Pirineu s'incrementa.» Sap quant pagaven fora del concurs? El 20 per cent abans de l'any 99 –el 20 per cent. Era legal? No, no, no. Onze dies
després perquè vam decidir a l'alt Pirineu –i li vam explicar i li vaig explicar– de
fusionar el transport sanitari urgent i el programat a l'alt Pirineu perquè la baixa massa crítica, eh?, d'aquell lloc justificava el canvi.
Ho sento però aquest és el relat, l'explicació certa d'un model que l'hem de defensar conjuntament, assumint errors, assumint correccions i canvis que hem fet. Vostès saben que el 2007 i el 2008, eh?, doncs, la sindicatura, les seves observacions, els seus comentaris..., tornaran, per descomptat, a la comissió... I tant, només faltaria.
Estem sotmesos –hi insisteixo– a altres controls –com no pot ser d'una altra manera–des de les auditories fins a la mateixa intervenció del Govern de la Generalitat.
Moltes gràcies.
El vicepresident segon

Gràcies, honorable consellera.

02 de març 2009

EL NACIONALISME(espanyol)CONTRA L'ESPANYA DELS POBLES.


Per primera vegada en segles, (en període democràtic) el nacionalisme espanyol pot governar totes les nacionalitats històriques. Un èxit de l’estratègia socialista en sintonia amb el PP i la llei de partits. A una de les tertúlies d’ahir s’expressava la satisfacció de fer fora del govern basc al PNB. Als “nacionalistes”. Fals!!!! Al Govern basc hi hauran nacionalistes. Espanyolistes o bascos, però nacionalistes . Una coalició d’espanyolistes de sempre o els guanyadors de les eleccions defensors de la personalitat del poble basc. El “Antes roja que rota” cobra actualitat , si mai l’havia perdut.
La satisfacció del tertulià socialista no es veia enterbolida per la presencia d’independentistes al govern tripartit. En posició SUBORDINADA i al servei de la seva estratègia. Ho tenen clar. Volen els nacionalistes dels pobles o fora del Govern o subordinats als nacionalistes de l’Imperi(o si voleu subordinats als nacionalistes de la gran Espanya o de l ’Estat).
Es legítim? El pacte de PP- PSOE – Rosa Diez? És legal? 100 mil vots nuls ens contemplen. Serà legítim, serà legal però seria una vergonya democràtica.
Tot és culpa del PSOE o del PP?? No!!! Certament hem fet errors. El mon catalanista ha fet, hem fet (Tots) errors. Però continuar subordinats, sense poder-lo condicionar, a l’estratègia de l’espanyolisme és un suïcidi, o si es prefereix una mort assistida.