UN MALSON . DOL PELS BOMBERS I PER LA TERRA ALTA

Comento amb Xavi Pallarès la situació a Terra Alta, dolor i impotència: Dolor pels bombers morts, impotència per l’incendi. Com ex Delegat del Govern, solidaritat amb alcaldes, bombers i afectats. Com alcalde i Diputat afectat, apretar les dents i continuar. Ànims, sembla que la meteorologia pugui canviar i ajudar. No sé, no sabem que més dir.

A Arnes eren festes. Arnes, Horta, tota Terra Alta està de dol. Copsem la impotència, la ràbia i el dolor. Un condol pels bombers, un record pels que es sacrifiquen i treballen contra el foc. No tenim paraules. Un Silenci pels bombers morts, un preg pels ferits.

O TOTS FRARES O TOTS CANONGES.

En aquest País de fronteres que no són, tinc un amic alcalde de frontera com jo, Santi Vila. Comentàvem en plena comissió de medi ambient i en plena discussió d’un punt que feia referència al cabal ecològic de l’Ebre, com nosaltres no podiem quedar-nos en el retret, ancorats ara fa 5 anys. Vam transaccionar la resolució. Sóm de CIU, tenim un fort sentit de país. Estem preocupats. Busquem solucions, no retrets.

No puc, però deixar de comentar l’evolució de la crisis de l’aigua. Un disbarat. Jordi Juan parla de “disparate nacional”. Recorda al director de cine Rafael Azcona i la pelicula “La escopeta nacional”. Troba propi d'aquesta Espanya casposa i còmica el fet que en una situació tan crítica es pugui seguir amb projectes com “unas nuevas Vegas en los Monegros”. Té aire Valle Inclan, tot l’episodi del Tranvasament del Segre amb Baltasar , Narbona , Montilla, Fernadez de la Vega i el mercat final de l’aigua.

Un lúcid article d’Antoni Puigverd, dona algunes claus del que vindrà. El reprodueixo, és tot un avis per navegants de riu Ebre. Cliqueu-lo.

Escric pensant en l’Ebre i amb les nostres possibilitats com a Terres de l’Ebre. Parla Puigverd, del compromís per Lleida i diu “No es un movimiento defensivo e irredentista al estilo del Delta”.

Jo recordo que a l’Ebre no només hi havia "no", carlisme i posicions irredentes, també hi havia (hi ha) altres sortides, un moment de trobada i acord a l’IDECE i de menys desacord al CPIDE. Allò que no va valdré pel Delta, no pot valdré per altres rius , regs o embassaments.

Avui la Narbona parla de mercat de l’aigua. Jo ja he dit que un bé públic, vol gestió publica, rèdits públics , participació i millores sostenibles pel riu , la conca i els territoris afectats. Cal canviar l’estructura , obsoleta , caciquil, heretada del 1800!!!. de gestió de l’aigua, de la CHE, el Pla de conca , el pacte de l’Aigua d’Aragó. Narbona té l’obligació de respondre. No val amb reproduir la vella cantarella dels regants i el mercat d’aigua, cal modernitzar els usos i la gestió de la conca. Parlem clar, a lo llarg del riu molts es van aixecar per conservar privilegis i prebendes , per concessions i usos. Una contra revolució ruralista i caciquil. Altres en nom de noves estructures i modernització. Zp , Narbona tenen que destriar el gra de la palla. Tinc la sensació que triaran la palla. Esperaran que el temps els faci la feina. Un error, un immens error. Tindran una permanent guerra de l’aigua.

Si surt l’aigua al mercat i el riu el Delta i Terres de l’Ebre són menys tingudes i apartades. El falsos profetes ens tindran que donar moltes explicacions; però l’iderrentisme defensiu serà l’única sortida. Un error . Aquells que tantes expectatives van a aixecar que no ho oblidin. Barcelona vol aigua , l’Ebre espera respostes. Justes respostes.

SAURA RENTAT LA BOCA i NO DIMITIU.....

Compten, expliquen: Stalin feia deportar dissidents, indiferents, pobles i ètnies a Sibèria; a l’Arxipèlag Gulag els afectats estaven convençuts que Stalin no sabia res. El propi Stalin feia creure que tot passava sense el seu consentiment. Els pobres comdemnats morien convençuts que si Papa Stalin ho sabés allò s’acabaria. Morien sent Stalinistas. Durant molts anys, es va negar l’existència de l’Arxipèlag Gulag.

La raó històrica ho justifica tot. La superioritat moral del materialisme històric. Indiscutible. Construirem un paradís a la terra. Aquesta construcció tot ho justifica, tot ho avala. El paradís es diu socialisme real.

I què és el socialisme real?? Allò que en cada moment diguin els dirigents socialistes , allí on hi haguí un disciplinat socialista, allí estarà la llavor del paradís.

La realitat i la història ja han sentenciat (a favor d’ell). Ho diu un dels nostres anònims comentaris. Un altre diu “Si voleu recuperar la dignitat perduda... heu d’acceptar els principis de la NCA (nova cultura de l’aigua ) i respectar-los sempre. Pobres Robespierre’s de poble, inconscients de com d’injustament l’història (per sort) rehabilita a..... totes les Maria Antonietes, Troskis, Zars i Zarines... A tots, tots els traïdors oficials.

Com nosaltres no creiem en raons absolutes, com hem vist el que és i on porta el dogmatisme; la raó històrica ens fa riure i el ser transvasistes o... no, ens deixa indiferents.

Estem més per la solució bona si pot ser no barallada amb la millor i sinó per la menys “pitjor”. El diàleg, la tolerància, el saber que quasi sempre tothom té la seva part de raó, forma part de la nostra pobra ideologia.

Érem transvasistes?? Sí i No. Sóm antitransvasistes?? No i Sí.

Amb aquestes premisses estem quan llegim: “Saura acusa al govierno de traición por negarse al transvase del Segre”.

AH NO !!! Aixó sí que NO !!! Els traïdors, els orgullosos traïdors érem natros, els de CIU i ho érem per negociar un tranvàs, per ficar condicions a un transvasament, per demanar un cabal ecològic previ al tranvàs, per proposar un organisme de control públic en mans del territori, per presidir el CPIDE etc. etc. Ara el senyor Saura un dels que ens va atorgar el títol...Ara ens el vol treure per regalar-lo al govern de ZP. I això sí que no!!!. I menys, en sens contrari i menys per anti- transvasista..

La desastrosa gestió del Conseller Baltasar, el desqualifica com conseller. L’actitud prepotent i permanentment ridícula de Saura el desqualifica com polític. Qui es creu que es per qualificar ningú com traïdor?? A quin Arxipèlag Gulag creu que resignadament vivim?? Fins quan tolerarem la ridícula irresponsabilitat d'aquesta gent?? Fins quan el silenci de Montilla?? Fins quan ens voldran fer creure que Montilla no sap res de tant disbarat.?? Fins quan tanta manipulació dels conceptes?? De la realitat, de la memòria , de la historia??

Des d’aquí, demano a Saura que és renti la boca, no li demano la dimissió perquè espero la seva destitució. No passarà, ho sé. Però un diputat la demana( la destitució). Quedi clar que Montilla ho sap i és responsable.

Francesc Sancho diputat , escrit en homenatge i memòria del mestre i amic Josep Benet.

JOSEP BENET.

M'emociona la carta d’en Josep Benet. M’emociona per raons personals i polítiques. Em retroba amb l’esperit de l’Assemblea de Catalunya. M’emociona trobar raonaments que vàrem fer alguns dirigents estudiantils del PSUC per anys després militar a CIU. No podiem permetre que Catalunya fós sotmesa a una nova LOAPA: La nació era i és l’espai on les reivindicacions són possibles. No ve d’ara, ve de lluny. Compartiem, compartim un concepte gramscia de la nació. No és cert que el concepte de justícia social no tingui pàtria. És en l’àmbit dels estats, per natros en l’àmbit dels pobles, de les nacions( amb o sense estat) on es concreten els valors socials i col·lectius.

El gran perill és i era el debilitament de les forces nacionalistes, de l’eix nacional. Es preveuen temps difícils. El Tribunal Constitucional, una possible llei electoral etc, etc.

Josep Benet, amb la seva tradicional lucidesa, fa una crida a tots els catalans progressistes, tots els demòcrates catalans, en la millor tradició de la Assemblea de Catalunya.. “És un error gravíssim que hi hagi catalanistes que anunciïn que s’abstindran en aquestes eleccions” diu Benet...” perquè facilitaran la victòria als enemics de la nostra nació. És hora de reaccionar. “ Crec que cal votar aquells que tinguin grup parlamentari propi al congrés ”.

Sense eix nacional no hi ha eix social, és una vella discussió, ja superada. Sense catalanistes, ni hi ha catalanisme. Una majoria absoluta de qualsevol color pot arraconar Catalunya, i les seves aspiracions. Per primera vegada, Catalunya pot deixar de tenir pes i per tant deixar de comptar en el panorama polític espanyol . Un perill.

Per això Benet català, progressista i patriota ens diu: Cal Votar CIU

Ara és hora catalans.

SILENCIS ELOQÜENTS.

Al Cèsar lo que és del Cèsar i a Deu lo que és de Deu.
Sempre he tingut clar que no es pot mesclar política i religió, fer-ho és un error. El problema és que les conseqüències de l’error les paguem tots. Tenim una Conferencia Episcopal que “se ha echado al monte” i no només una conferencia episcopal, a les Espanyes ja fa dies que més d’un va pels camins de la veritat una i gran.

Per sort a Catalunya, hem escoltat veus alternatives, també de l’esglèsia i de creients. Més d’un tindria que reflexionar sobre la bondat de la tàctica per als interessos que diu defensar. Pot ser que mobilitzi més per reacció que per assentiment. El silenci del PP és ben eloqüent , com ho és el fet que el PSOE alimenti la polèmica. La por a la “Derechona” mobilitza els seus. L’efecte provocat per les mobilitzacions contra la guerra , es busca ara en la mobilització contra els bisbes. Uns i altres volen treure partit de lo que és de Deu . Perquè, tinguem-ho clar, el Cèsar també vol intervindré en qüestions que pertanyen al privat racó de la consciència , a l'àmbit de lo que és de Deu. O si ho preferiu, lo que és només de la intimitat de l’home. De la grandesa d’estar vius. Aquell àmbit de petita o gran transcendència que tot home té. El control d’aquest predicament ètic i moral dóna poder i el Cèsar ho sap. La superioritat moral sigui de la dreta o de l’esquerra em sembla una manipulació molt interessada. Una manipulació molt perillosa. Qui els diu “que se callen”? Hi ha silencis que són molt eloqüents i cridòries que també. Als que criden.... a uns i altres . Calleu . A molts dels que calleu. Parleu. Que ni els que són de Deu s’apoderin del que es del Cèsar, ni que el Cèsar s’apoderi del que és de Deu.. o de tots els homes.

REI DON JAUME.

S’he m’acumula la feina, no arribo a tot. Em sento desbordat. El cap de setmana ha estat un no parar. Roda de premsa a Tarragona, Artur Mas a Tortosa. Inauguració dels filtres de carbó actiu a la planta del Cat a L’Ampolla. Trobada de blocaires a Roquetes. Dinar a l’Ametlla per festes de la Candelera. Carnaval i festa d'aniversari d’una entranyable parella d’amics. En fi, les 5 de la matinada i encara estic despert; demà ho reprendre...

Faig una ullada ràpida als blocs, a la meva particular Ebresfera. Hem trobo amb un post d’Emigdi Subirats i una entrada- article de Joan Sabate. Una historia, una lliçó d’història, una lliçó de com s’interpreta i reinterpreta l’història.

Certament sóm un país inacabat, una nació sense estat. Una indret atípic. Si fórem, si realment fórem ningú dubtaria de la celebració dels 800 anys. A l'edat mitjana, temps en que es forjaren nacions i estats, cap nació, cap estat va ser, cap va sobreviure sense força. Fins i tot la modernitat ens deixa herois nacionals fets de violència i crueltat. Dels reis Catòlics a Pizarro (tan de moda aquesta campanya electoral). Així van néixer les realitats nacionals i els estats actuals. O no? .

Emigdi, com jo; sap que cadascú és segregacionista del seu poble i de cap altre. Amb altres tens simpatia, solidaritat, però ser, ser; ho ets del teu. Cada poble té els seus herois . Cada nació fa la seva lectura de la història. Per activa o per passiva. L’amic Joan Sabaté milita en un altre poble, amb un altra nació. Emigdi i jo, modestament sóm segregacionistes. Segregacionistes de segregacions possibles o no tant possibles. Cadascú del seu poble, coincidim en voler celebrar els 800 anys del Rei Jaume, proba d’una segregació que ens agermana... La de Catalunya, un somni que compartim el dels Països catalans. Els nostres.

Text del llibre dels fets de Jaume I, 800 anys de memòria:

"L’altre dia mati cavalcam canamos en a Valentia qui puix lo bifba de Valentia qui puix lo bifbe de Caragoça e havia nom Narnuau e era de linatge de Peralta e trobam don Pere Ferrandez de cagza e don Pero Cornell e don Exemen durrea en G de Mumchada qui era cafela de TORTOSA."

BOT: SANT BLAI; SALUT I FEINA.

Dos no es barallen si un no vol, i CIU ni a Bot ni a Terres de l’Ebre , ni a Catalunya volem baralla. Altra cosa és que no fórem conscients que hi ha qui ho farà tot per fer-nos fora.

Respectem molt la llibertat d’expressió, els drets democràtics; també volem que ens respectin els nostres. Ho vam dir i ho repetirem, no és bo que un poble és divideixi, no és bo partir un poble. No serem natros qui ho farà. Abans callarem, per això ens hem vist obligats a suprimir els insults i les desqualificacions.

Cada un és responsable dels seus actes i una moció de censura, fet insistim pensat per situacions extremes,comporta divisió al poble i més a un poble com el nostre. Conscient d’això i pel bé de Bot, vam demanar, demanem i demanarem seny i respecte. Front a l'insult i la desqualificació diem, com deia un comentari: SENY, ANDREU I BOT.

A les primeres eleccions democràtiques Jordi Pujol va dir: Sant Pancras, Salut i feina. És el nostre estil és el nostre tarannà, per això avui a Bot diem: Sant Blai; Salut i feina.

Bot un sol poble, treballarem pel seu futur. Sant Blai, salut i feina per tothom!!!

Ebrediputats de Convergència i Unió.

QUÈ FEM??

Un comentari al bloc ens diu, ens pregunta: Què fem; què feu al Parlament?. Coincideix la pregunta amb una fase de certa paràlisi parlamentària, cal explicar que a l’estiu el Parlament fa un parèntesis en la seva activitat.

Al setembre, després de la Diada es va reprendre el ritme normal de sessions, la primera el debat de Política General. Ara ja les comissions han iniciat sessions, algunes de les nostres iniciatives trobaran espai al bloc i esperem.... al Parlament.

Coincidint amb l’estiu, ens vàrem, em vaig quedar sense ordinador. Jo que sóc un pobre analfabet informàtic, no podia, no puc creurem la sensació d' incomunicació que això m’ha produït. Ara reprenc l’activitat amb una certa precarietat, a l’espera d’un nou ordinador, amb un aparell de préstec i a precari. Com veieu a la pregunta de què feu? Hem de contestar: Sortir del pas.

BLOCVERGÈNCIA:

Faig una ullada als blocs convergents, una mala costum, no la pitjor que tinc , ho confesso. És reconfortant, em trobo l’Albert Guilera (http://www.albertguilera.blogspot.com/) parlant de l’època fosca d’Europa, el Gulag. Preocupació compartida amb Jordi Rodo i l’amic d’Unió Albert Riera, ex company veí d’escó al Parlament, qui al seu boc (esco104.blogspot.com) ens parla de Butovo i l’holocaust comunista ....

El funcionament del país, les infraestructures i concretament els Pirineus , Coll de Nargó són les ultimes preocupacions de l’Albert Batalla, excel·lent diputat i tot un futur mític - alcalde de la Seu d’Urgell.( albertbatalla.blogspot.com)

L’Antoni Vives (http://www.mesvilaweb.cat/antoni.vives), ens parla de Xirinacs i com no de Barcelona, la seva Barcelona, denuncia els silencis en torn les inversions ,els silencis quan tocava, iguals als actuals en torn a la gestió. Parla de la seva generosa i gens sectària manera de fer política, ell m’ha recordat la independència de la India. Gandhi.

Visito el bloc de Sergi Fernandez (sergifdezporta.bloc.cat) gaudeixo dels seus consells de cinema, endevino la fina, desperta intel·ligència de Sergi... no aniré a veure “Ladrones” seguint el seu consell.

Els Carles: Carles Agustí(http://www.carlesagusti.blogspot.com/). , ens va deixar una reflexió en torn a la regeneració política abans d’anar-se’n de vacances. Un altre Carles, el Campuzano (carlescampuzano.blogspot.com) ens ha deixat un interessant Nacio.Cat, també abans d’anar-se’n. El fracàs del Govern de la Generalitat, va bé als espanyolistes, a ningú més. Carles Puigdemont, recorda Xirinacs, com molts altres blocaries convergents i també la compareixença de la ministra de foment i el galdós paper del PSC (www.carlespuigdemont.cat/bloc.html), finalment el Carles Sala com no podia ser d’altra manera es maleeix per l’AP-7 i el tripartit.

La meva admirada, estimada, ara enyorada Carme Laura(blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6290) a qui no veig tan com voldria, em regala el coc del diumenge aquesta vegada de dol per Xirinacs. "Las chicas Labanda", fan de preàmbul a un altre sentit dol; ja en són 50 les víctimes de la violència de gènere. Assassinades. Pere Torres, l’altre bloc vilaweb (blocs.mesvilaweb.cat/peretorres), ens deixa les seves col·laboracions a regió 7 del més de juny, bones vacances amic.

Roger Pons també de vacances, no així Xavier Tomàs (xtomas.bloc.cat), qui com sempre ens ofereix un gran que per la reflexió. Reflexió que el Xuclà(xucla . blogspot.com) dedica a ZP.

Acabo amb la visita als alcaldes Ferran, Bel a Tortosa i Falco(www.falcobadalona.bloc.cat/) alcalde accidental a Badalona.

Deixant per un altre dia els blocs de l'Ebre; el recorregut no seria complert sense comentar la gran preocupació que el tripartit ens genera, les inquietuds vers el futur del catalanisme i de Catalunya; sense comentar el desencís vers les infraestructures, la portada de l'Avui, d’avui, és una bona bufetada per als que ahir ens deien VICTIMISTES i avui ens diuen CATASTROFISTES. (Val la pena clicar l'imatge i comparar Madrid amb Barcelona, ahir i avui). Ahir, érem conscients de les mancances en inversió... Per allò lluitàvem, ploràvem, denunciàvem, ara som conscients de l'empitjorament d' aquesta mancança i l'agreujament de la situació per una molt mala gestió; una pitjor concepció de la política, del que és un govern i del concepte de país. El PSC ho ha resumit arropant a la ministra de Fomento.

UN SIGNIFICATIU "RECULL DE PREMSA"

Als passadissos dels departaments de la Generalitat es comenta aquest dies- segons informa “l’Avui confidencial”- amb estupefacció una notícia. El passat mes d’abril, provinent de “Red Eléctrica de España”, s’incorporava al departament d’Economia, com a director general d’Energia i Mines, Agustí Maure Muñoz. Maure havia esta anteriorment secretari i tècnic de Presidència i virtual número dos de Red Elèctrica.
( L’Avui, 28 de juliol 2007)


Luis Atienza: President de Red Elèctrica de Espanya. - Ex ministre socialista – (Informació extreta del Avui i la Vanguardia 28 de juliol 2007).


F. Narvaez (PCS) : “La oposición defiende los intereses de las empresas privadas”. (De la Vanguardia. Sábado 28 de julio 2007)

Imma Mayol “acuso a CiU de hacer terrorismo politico”.(La Vanguardia 28 de juliol 2007)

Així són les coses, així són ells, allí i aquí, ara i abans: Quins ous que tenen!!!!!!
( Ebrediputats, dixit.29 juliol 2007 ).

BOUS.

Los bous són un element central, distintiu, diferencial de les nostres festes. Les defensem com una tradició. Hem de fer l’esforç però de ser autocrítics per tal de donar solució a nous o vells problemes, d’adaptar-les a les noves sensibilitats, evitar situacions conflictives. Hem de ser capaços de respondre a problemes de seguretat de les persones, presencia de menors a les places, bon tracte i respecte als animals. Seguretat i comoditat de les instal·lacions, garanties sanitàries i altra vegada bon tracte als animals.

Si la festa no dóna resposta a les demandes del temps, tindrà problemes. Certes imatges, certes conseqüències no són de rebut actualment, no parlo d’un lloc en concret, en certa manera és una reflexió feta de l’Ampolla per l’Ampolla i per si pot ser útil. Pel bé de la festa i el prestigi dels nostres pobles hem de ser curosos i autocrítics. És un problema de festa i autoestima.

PAS A PAS

El President de la Diputació, Josep Poblet (CIU) ha donat un nou pas en el reconeixement efectiu de les Terres de l’Ebre. Poc més hem de dir: Sempre, sempre els reconeixements efectius, els gestos de govern, la creació de les Delegacions i ara l’obertura d’oficines de la Diputació han vingut de mans de Governs de CIU. És un fet constatable, real, del que ens sentim partícips i co-responsables. Hem escoltat molts cants de sirena, moltes promeses, però nomes CiU ha pres decisions de descentralització efectiva, només CiU reclama més pes electoral per les Terres de L’Ebre. La descentralització, el reconeixement de les Terres de l’Ebre passa no només per l’obertura de les Delegacions, passa pels pressupostos, les inversions reals. Diguin el que diguin, mentre el pressupost de la Generalitat s’ha duplicat, aquí a l’Ebre, la liquidació ha minvat. Amb Montilla paraules poques, fets cap.

Amb CIU: Pas a pas.

EL PORT DE LES CASES d'ALCANAR, AL PARLAMENT:

El Parlament de Catalunya, a través de la comissió de PTOP, ha aprovat per unanimitat la proposta de resolució presentada pels ebrediputats i el grup de CIU referent al port de les Cases d’Alcanar.

Va ser presentada a petició dels nostres col·laboradors habituals, els amics d’Acord per Alcanar, Units per les Cases. Ens la van fer arribar a traves del fil directe, avui el Parlament avala la seva petició per unanimitat.

La proposta instava al Govern a procedir al dragat i a l’ampliació del port d’acord amb el Pla Especial del Port, la unanimitat en la votació s’ha assolit després que el grup proponent(CIU) hagi acceptat les esmenes presentades pels grups que donen suport al Govern.

La resolució finalment diu:
1-Iniciar les obres de neteja del fons marí per a restablir el calat operatiu del port , adjudicades el 30 de març de 2007.

2- Incloure en el Pla Especial del port de les Cases d’Alcanar la previsió d’ampliació del port amb les solucions tècniques necessàries per tal de millorar la funcionalitat de les infraestructures portuàries.

Una modesta aportació dels amics d’Acord per Alcanar, Units per les Cases a la millora del port. La resolució, que arriba quan ja s’ha iniciat el dragat, dinamitza el Pla Especial del port de les Cases i garantirà la seva millora en futur proper. Tot i això estarem atents per tal que es concreti lo més aviat possible el Pla i l'inici de les obres.

Gràcies i felicitats amics d’Alcanar i les Cases .

Comentaris i diàleg una oportunitat democràtica

M’agraden els comentaris, de fet el fil obert, la comunicació és essencial per enriquir el treball parlamentari, per representar s’ha d’escoltar i debatre. Tota discrepància és una aportació, un matís. És just reconèixer que les aportacions de l'amic, Manel Zaera sempre tenen un punt de racionalitat, que ajuda a situar el debat. Podrem estar d’acord o no però el debat millora amb les seves aportacions.

Proposàvem un debat, en torn als pactes, ho fèiem amb un to certament provocador. Avui, tenim a les mans un informe per a la llei electoral, ahir estudis en torn a l’abstenció. El problema hi és.

Volem diferenciar llei, de legitimitat. La llei és igual per tots, la legitimitat és subjecte de discussió democràtica. Creiem sincerament, i apel·lem a articles de gent que va participar en els treballs legislatius, que la llei volia afavorir els pactes, però no els pactes contra el guanyador. A l'inici de la Democràcia, els pactes contra el guanyador eren una excepció, ara són la regla. El fet de partir-se alcaldia i legislatura, era una excepció i un escàndol, ( Que té a veure això amb programa i ideals??).

El vot és de la gent i creiem que s’ha de respectar, estem d’acord amb la legitimitat d’aquells pactes que s’anuncien abans de la votació, i creiem que estan en dubte aquells que els propis promotors amaguen per no perdre vots: “Que no es noti el festeig, perquè perdrem vots”. Per casar-se després. Convindrem que és lleig .

La llei s’ha d’acatar. Ja ho fem, lo qual no vol dir que no es pugui discutir i canviar. La legitimitat que va avalar la llei ahir, pot haver variat avui.

De fet molta gent clama contra la desvirtuació dels resultats. Hi ha qui proposa una segona volta, així el vot i els seu destí final esta en mans del votant, és una bona proposta, hi ha d'altres.

La perversió del sistema porta a confusió, només cal veure algun anònim benintencionat, confusions entre més votat en una circumscripció electoral i amb més vots a totes les circumscripcions. La circumscripció és vital en una llei electoral: Municipi, comarca, vegueria, nació i estat. El més votat sempre ho és respecte a la circumscripció, i certament, el perdedor a Barcelona pot tenir més vots que el guanyador a l’Ampolla, però té menys representativitat almenys a la pròpia Ampolla, al Baix Ebre i a Terres de l’Ebre... Principi d’autonomia, municipal, nacional. La vegueria és imprescindible per garantir el reequilibri territorial.

Idees, principis i proximitat,certament. Tots tenim ideals, la proximitat es demostra dia a dia. Tot es jutja, es premia o es castiga a les eleccions, en aquest sentit els resultats dels dos ebrediputats tant a les municipals com a les autonòmiques ens avalen. Els ideals es demostren dia a dia, en els programes i en l’acció tant de govern, com a l’oposició i qui els jutja és la gent i els vots.

Tenir més vots no vol dir, millors idees, el que es té és més aval per fer-les. Tenir menys vots, tampoc vol dir millors idees, ni més ideals. Ni millors ni pitjors, però tenen menys aval, el dret al respecte i la possibilitat de ser majoria a la propera elecció. Prepotència és pretendre que nomes un o uns tenen ideals, que una idea té superioritat moral front altres. El vot és igual per tothom, ha de valdre el mateix. Per sort aquesta és la grandesa de la democràcia...

Estem convençuts que una nova llei electoral, ha de garantir respecte, als territoris, als pobles , a la voluntat de la gent i ha d’obligar als partits a repensar-se, a ser més transparents, en aquest sentit transparència en les finances i nova llei de finançament, per què no?. Partits més transparent i més participatius per què no?? És més, pot ser sigui el moment del Sí.

L'AEROPORT, EUROMED; RENFE:

Em fan arribar un comentari, per no publicar, a l’escrit ATUREU L’EUROMED. No puc resistir fer pública la tesi. Diu així: En el cas de la gestió de Renfe s’hi barregen diverses qüestions i una sola.

Tant la concepció de les comunicacions a Espanya, com el concepte de desenvolupament a Catalunya són fonamentalment jacobines, centralistes. Tant uns com altres, tant PP com PSOE. Tant uns com altres han estat anti – liberals, han forçat el mercat per tal d'afavorir el centre, front una tendència centrífuga, a favor de la perifèria. Tot l'arc mediterrani i la cornisa cantàbrica són una preocupació total i permanent per als jacobins, màxima expressió d’això són els nacionalismes català i basc. Ni uns ni altres poden deixar que la tendència centrífuga i el natural impuls re-equilibrador prenguin cos. Al PP li trenca la concepció de l’Estat. Al PSOE encara pitjor,li trenca a més la consigna de “mercat quant menys millor”, té ha d'evitar l’impuls perifèric, innovador i nacionalista, fins i tot li fa por coalició canària... El seu model és el de RENFE. Per tant, ni aeroport del Prat, ni parada d’Euromed. L’excusa: No hi ha mercat, el que no diuen és que ells el forcen contra natros, sense aquesta aliança d’estat la força de l'arc mediterrani i cornisa cantàbrica seria imparable. Tant uns com els altres no han evolucionat. Són profundament conservadors, són els hereus de l'Espanya monolítica i mesetaria. Són Goya en estat pur, Saturn devora als seus fills. Fi de la tesi.

CARACAS TELEVISIÓN, LA LLIBERTAT I EL PSC-PSOE

El meu cosí de Caracas, aquell que tots tenim a Veneçuela, m’envia regularment articles referits al seu país, últimament està molt trasbalsat pel tancament de Radio Caracas Televisión, es queixa amargament de la política d’Hugo Chàvez, es mostra molt dolgut amb l’actitud dels socialistes catalans i espanyols.

Recorda el paper dels casals catalans a Veneçuela, em recorda la seva consciència catalana, la solidaritat del poble veneçolà amb el demòcrates catalans i espanyols. M’informa que el PSOE va boicotejar el recolzament del parlament europeu a Radio Caracas Televisión.

El director general de RCTV, el Sr Granier declara a la Vanguardia: “Me parece mezquino que el PSOE no apoyara la libertat de expresión en Venezuela”.

A mi també, com també em sembla mesquí l’episodi Bolaños, la política de control mediàtic del tripartit. Mesquines són les declaracions de Montilla en torn a l’abstenció, mesquina és la política informativa dels mitjans de comunicació públics a Catalunya. El més mesquí no és que no ajudin a la llibertat d’expressió a Veneçuela, el pitjor és l’oblit de la història i de la solidaritat dels Centreamericans amb la democràcia i la Generalitat, l’oblit dels vells somnis democràtics. On són els valors de la vella esquerra democràtica? I encara culpen a altres de l’abstenció?. El més mesquí és que no creuen en la llibertat d’expressió.

PAÜLS: PARAULES PER A JÚLIA.

Tu ja no pots tornar enrere, perquè la vida ja t’empeny. Ja no tens retorn Júlia, ara ja has guanyat les eleccions del teu poble, Paüls. Un repte que tu has triat, perquè has volgut, perquè estimes la gent del poble, perquè creus en el teu poble. La teva primera victòria no ha estat guanyar, la teva primera victòria va ser la del sentit comú, la voluntat de pau i concòrdia, la voluntat de cohesió del poble de Paüls, te'n recordes Júlia com somniaves en un sol poble? En un poble unit i sense bàndols.

Ara ja pots fer caminar el teu somni, però tu sempre recorda-te’n de lo que un dia vas triar. Et sentiràs acorralada et sentiràs perduda i sola, poder voldràs no haver-te presentat, et criticaran i t’atacaran, però tu sempre recorda-te’n de lo que un dia vas voler, recorda-te’n del que vol dir “Convergència” , recorda-te’n que és impossible el sectarisme en algú que es diu convergent, uneix al poble i treballa per la gent. Mai t’entregues, ni t’apartes, junt al camí, mai digues no puc més i aquí em quedo. Altres esperaran que resisteixis, que els ajudi la teva alegria, que els ajudi la teva paraula, entre altres paraules. Tu sempre recorda-te’n, de lo que avui t'escric, pensant en tu , pensant en tu,com ara penso.

No defalleixis Júlia, seràs una gran alcaldessa.

Pàgina web d'Imma Juan

Com ja us hem comentat, Fil Directe és un apartat on podeu tenir uns escons del Parlament al vostre abast. On podeu realitzar consultes i formular preguntes. Un enllaç directe per resoldre dubtes que pugueu tenir, o per demanar més informació sobre qualsevol tema.

Aquesta és la seva funció, i pel moment, està funcionant prou bé. Estem rebent molts correus electrònics en aquest sentit, i hem i estem tramitant les vostres demandes.

Des de Fil Directe, els companys i amics de Deltebre, ens han fet arribar la direcció de la pàgina web d'Imma Juan, candidata a l'alcaldia d'aquest poble. Segons ens comenten, fa uns dies que han canviat el format, fent-la més dinàmica, i on podreu veure les darrres notícies referents a la campanya de les eleccions muncipials, així com els principals projectes portats a terme. Esperem que us agradi: www.immajuan.com

Preguntes sobre Santa Bàrbara

A través de FIL DIRECTE, els amics i companys de Santa Bàrbara, ens han fet arribar varies preguntes per a adreçarles al Govern.

La primera fa referència al Polígon Industrial del Barranc de Lledó. Polígon en el que tant han treballat els membres d'aquest ajuntament per a portar-lo a terme. Ara que ja estan totes les parcel.les venudes, l'Ajuntament ha sol.licitat una ampliació. Doncs bé, els Ebrediputats hem preguntat a través del Parlament, si el Govern atendrà aquesta petició, si hi ha partida pressupostària, i quin calendari d'execució hi ha previst.

L'altra pregunta tracta sobre la construcció d'una residència per a la gent gran a aquest municipi. Concretament, preguntem si el Govern té intenció de participar en la construcció d'aquesta residència, quin pressupost té destinat, i el calendari previst.

Ebrediputats us farem partíceps de la reposta, tan aviat la tinguem

L'Ametlla de Mar/ El Perelló: Govern d'entesa? Menys serveis.Més inequitat

Fonts municipals de l'Ametlla / El Perelló ens fam arrivar el següent escrit, el reproduim fil per randa, sense tocar ni una coma. Ens reafirma en la sensació, la seguretat, de la pèrdua de serveis, de qualitat de la nostra Salut. El govern tripartit parla de patriotisme social però renuncia al patriotisme i al contingut social, són indestriables, de fet el govern calla perquè no té res a dir i no governa, per que no en sap ni pot; FIL DIRECTE és testimoni de la gran renúncia del govern als serveis, als municipis i la gent. Us deixem l'escrit, sense tocar ni una coma li donarem trasllat al Parlament.

L'Ametlla de Mar i El Perelló, junt amb el Departament de Sanitat signaren un conveni l'any 1990, on tots dos pobles conformeren un àrea sanitària.

Aleshores, l'Ametlla de Mar es trobava amb 4.200 habitants i El Perelló, amb 2.154 habitants. Els serveis foren de metges suficients a l'Ametlla de Mar, pediatra, llevadora i també els serveis d'urgència per le nits . Al Perelló, servei de metge pel matí, per la tarda pediatra i llavadora( en horaris convinguts) i un servei d'infermeria durant la nit.

Resulta paradoxal que actualment l'Ametlla de Mar amb 7500 habitans més el que se quintuplica al'estiu i El Perelló, amb 3.200 Habitants que es duplica a l'estui, disposen de menys metges, que no es disposa de pediatra, no hi ha llevadora, no hi ha servei de metge ni d'infermeria per la nit i que aleshores, una ambulància medicalitzada que tenia que iniciar el servei al gener, estem al març i no se'n sap res.

Diferents escrits,premsa, contestes , afirmacions, però la realitat és que 2500 han signat un document de disconfiormita dels servei al CAP del PERELLÓ i , fins i tot , processos judicilas amb l'Ametlla de Mar per discordinació amb les ambulàncies.

Que pensa fer la consellera de Salut per garantir aquest serveis de L'Area Bàsica Ametlla de Mar /Perelló.?