SALUT : Vacances vacunes i incendis.

A SALUT s'acumula la feina, per desgràcia, per incompetència del departament i del tripartit s'acumula.

No s'enteren. A la comissió de Salut, el tripartit no va voler augmentar el servei de vacunacions per viatgers a l'estiu. Van atrevir-se a dir que eren els ciutadans qui tenien que previndre-ho amb més temps. No s'enteren que els ciutadans aprofiten les ofertes d'ultima hora per programar els seus viatges, que van determinats pels seu treball. Ells deuen, (instal·lats com estan), pensar, si no poden aprofitar l'oferta per anar a Tombuctú que vagin a Benassal. Molt progressista i d'esquerres.

Nota de premsa:

CiU denuncia la manca de previsió del Tripartit en negar-se a augmentar els centres de vacunació per a viatgers

Sancho recorda el col·lapse del passat estiu i lamenta que es rebutgin propostes de CiU com millorar el sistema d’informació al ciutadà o dos centres mínim per regió sanitària

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Francesc Sancho, ha defensat avui en el transcurs de la Comissió de Salut celebrada al Parlament, una Proposta de Resolució “per tal d’augmentar els centres de vacunació per a viatgers existents a Catalunya”, que CiU va presentar al Parlament el passat mes de juliol, “davant del gran col·lapse que es va viure el darrer estiu als 15 centres existents a Catalunya”, i que ha estat rebutjada pels vots en contra dels grups parlamentaris que donen suport al Govern.

Segons Francesc Sancho, “l’augment de la demanda d’aquest servei, que es va traduir en saturacions i en l’aparició de llistes d’espera el passat estiu, és degut a que fins ara Catalunya era un país receptor de viatgers, però d’un temps ençà aquesta tendència ha canviat i cada cop són més els ciutadans catalans que viatgen a l’estranger”. A més, Sancho ha destacat, que “cal comptar també amb al fet que cada vegada hi ha un nombre major d’immigrants extra comunitaris residents a Catalunya que en els períodes de vacances volen retornar als seus països d’origen o als països dels seus familiars, que han provocat també un creixement molt important de la demanda de vacunacions per a l’estranger”.

Per tot això, des de Convergència i Unió es va presentar aquesta proposta amb un seguit de mesures, “amb un any vista, per evitar que la situació de col·lapse es tornés a repetir el proper estiu”.

La proposta de CiU es basava en tres punts:
· “Millorar el sistema d’informació al ciutadà en tots els suports (presencial, telefònic i Internet) sobre les necessitats vacunals per destinacions geogràfiques i sobre els diferents centres vacunals existents a Catalunya”.
· Aquesta informació també ha de ser tramesa “al personal sanitari, especialment el dels centres d’atenció primària, perquè sàpiguen quines vacunes es necessiten depenent de la destinació i on poden aconseguir-se”.
· Finalment, “augmentar els centres de dispensació vacunal per a viatgers actualment existents a Catalunya en funció de l’augment de la demanda que s’ha produït, garantint, pel cap baix, un mínim de dos centres en cada regió sanitària”.

Francesc Sancho ha lamentat que “el Tripartit no té cap previsió davant d’aquest problema, no reacciona ni impulsa mesures de cara a evitar els col·lapses pel proper estiu, i lluny d’això es permet rebutjar les propostes que fan altres grups parlamentaris”. A més, Sancho ha denunciat que “els grups que donen suport al Govern s’han limitat avui a responsabilitzar a la societat dels col·lapses als centres de vacunació, perquè segons ells els ciutadans haurien de programar amb més temps els seus viatges i les seves necessitats mèdiques”.

El diputat nacionalista ha recordat als grups parlamentaris que donen suport al Govern que “molts d’aquests viatgers esperen a programar els seus desplaçaments en funció de les ofertes d’última hora que apareixen al mercat i que s’adeqüen als seus recursos” i ha destacat que “un Govern que s’auto defineix social hauria de tenir en compte aquest concepte”.


Parlament de Catalunya, 13 de juliol de 2007

NO ES LA PROVIDÈNCIA, ÉS LA GESTIÓ.

“Ja n’hi ha prou d’atribuir les desgràcies a la providència i a la casualitat” ha dit Sancho, qui considera que la Consellera Geli “defuig dels seus compromisos i és incapaç de reaccionar”.

Tot i això, Francesc Sancho ha felicitat al personal del centre, ja que “un cop més ha estat la professionalitat del personal del centre la que ha salvat la situació i ha evitat greus conseqüències”.


Parlament de Catalunya, 13 de juliol de 2007

CiU demana la compareixença de la Consellera Geli perquè expliqui les causes i circumstàncies de l’incendi de Can Ruti

Francesc Sancho denuncia que no va haver coordinació entre Salut i el cos de bombers i que no va existir un protocol d’actuació durant el desallotjament dels malalts

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Francesc Sancho, ha anunciat avui que CiU ha sol·licitat la compareixença al Parlament de la Consellera de Salut, Marina Geli, per tal que doni explicacions sobre l’incendi que va esdevenir ahir a l’Hospital de Can Ruti de Badalona.

Sancho considera que la Consellera ha d’aclarir a la Cambra catalana “l’origen i les causes del foc, així com les actuacions que es van portar a terme en aquella situació d’emergència”.

El diputat nacionalista ha lamentat, que “pocs mesos després de l’incendi a l’Hospital de la Vall d’Hebró i del compromís de la Consellera de realitzar auditories i revisar els sistemes de seguretat dels hospitals catalans, ens trobem davant d’un nou cas, en un hospital que no havia estat revisat”.

Sancho ha denunciat que “des de diferents instàncies s’ha denunciat en diverses ocasions la manca de manteniment del centre i l’estat en que es trobaven els sotans de l’edifici, punt en el que es va produir l’incendi, però tot i això des de la Conselleria no es va prendre cap mesura”.

El diputat nacionalista considera que “la Consellera Geli haurà d’explicar a la Cambra catalana quina era la situació en aquest sotan i perquè no ha complert el seu compromís de revisar els centres així com, qui va donar l’ordre de pujar els malalts al terrat de l’edifici i com es pensava desallotjar-los des d’allà”.

Sancho ha denunciat la “manca de coordinació entre el Departament de Salut i el cos de bombers durant les tasques de desallotjament i la manca d’un protocol d’actuació davant d’aquesta nova situació d’emergència”.

“Ja n’hi ha prou d’atribuir les desgràcies a la providència i a la casualitat” ha dit Sancho, qui considera que la Consellera Geli “defuig dels seus compromisos i és incapaç de reaccionar”.

Tot i això, Francesc Sancho ha felicitat al personal del centre, ja que “un cop més ha estat la professionalitat del personal del centre la que ha salvat la situació i ha evitat greus conseqüències”.


Parlament de Catalunya, 13 de juliol de 2007


Per a més informació: Joana Vallès/Susagna Caseras
93.304.66.65/ 93.304.66.64
gciu4@parlament.cat gciu10@parlament.cat

DE CAN RUTI A CAN....

Quin desgavell, deu meu quin desgavell!!!! el Departament de Salut de la Generalitat esta donant la justa mesura de la gestió del Govern Montilla. La mesura política la dóna “el carca” Joan Ferran; de la gestió la dona el Departament de Salut. Cert que ja en les infraestructures quedava molt retratat l’auto-anomenat Govern d’Entesa. Salut confirma el diagnòstic, ni són alternativa ni saben gestionar. Cal tenir en compte que les competències en Salut són quasi exclusives i que gràcies al sistema de finançament negociat al 2002, s’han duplicat els pressupostos. Quina excusa els queda?? ... Com no; els queda CiU, la famosa herència.

Herència? La que va trobar CiU, sortiem d’una dictadura , als pobles per no haver no hi havia ni Consultoris locals, al meu ni xarxa d’aigua potable, a les comarques ni xarxa de hospitals comarcals. Vam bastir un dels millors sistemes sanitaris d’Europa, amb la una xarxa bàsica, hospitalària i tecnològica que funcionava. Amb dificultats, amb limitacions, com a tots els estats del benestar. Amb la discussió de la sostenibilitat i les límits del sistema.

Herència ?? Manca de previsió?? A la primera compareixença de la consellera Geli li advertiem dels problemes, de les limitacions, dels recursos humans.. Tot i la nostra lleial advertència, ens va prometre ... 10 minuts per visita, 1.500 targes per metge, plans de xoc, capitalització dels Hospitals, inversions sense fi... Imprevisió ? Si cert!! La seva!!..... I Incapacitat de gestió, el nivell de irresponsabilitat és clamorós: Jubilació anticipada de metges especialistes, (en dubte als tribunals), Decret de teràpies naturals (tombat als tribunals). Resolució del conveni de la Policlínica del Valles(tombat als tribunals). Incendi de la Vall Hebron (culpa de la casualitat) Retirada de 84 ambulàncies del sistema d’emergències mediques (un error sense importància!!) Infecció de 4 nens per hepatitis C a hemodiàlisis pediàtrica a Vall Hebron (un risc inevitable, un “així és la vida”, ens va dir al Parlament ) . Una vaga de metges (Pobra consellera no l’entenen). L’escàndol dels avortaments (més bé,... feticidis sense termini) i finalment l’incendi de Can Ruti....no, no és la divina providència....., és la mala gestió.-

Fa pocs mesos, un incendi a la Vall Hebron va portar a la consellera a comprometre’s a fer auditories en torn al la seguretat dels Hospitals (sense assumir cap responsabilitat, era un accident) . A la Vall Hebron un maneguet manipulat per un operari, va vesar líquid inflamable , qualsevol professional relacionat amb la prevenció sap com és de fàcil incrementar la seguretat a base de millorar la manipulació i la formació de personal. Va preferir “xiular i mirar cap un altre costat”, "estilo Montilla, firme el ademan”, sense assumir cap responsabilitat. Plou damunt mullat. Nomes cal conèixer l’estat dels sotans de Can Ruti per saber el grau d’irresponsabilitat i desídia del departament, cap pla d’emergències, malalts al terrat.

La situació organitzativa interna de la conselleria, com la de tot el tripartit és lamentable. Diuen que el responsable de recursos econòmics del CatSalut, J Niño ha estat o pot ser rellevat de la responsabilitat abans de haver-la exercit de fet i d’ haver estat nomenat oficialment (abans era responsable de patrimoni i inversions). Un desgavell intern amb repercussions evidents i preocupants.

La gestió del tripartit ja és sinònim de desgavell això pareix Can .... Montilla. Un desastreeeeeeeeee.

DE LA VENTA DE L'AIGUA ALS BANCS DE L'AIGUA

Vam ser pioners en la denúncia:

Aquí teniu el famós vídeo de promoció del macro projecte de Los Monegros. A més d’un.... i de dos.... i de tres, els hi tindria que caure la cara de vergonya. El Temps treu i dóna raons; en veurem de més grosses ... hi ha qui va pronosticar fa anys que Montilla substituiria a Maragall... sí “homes sí, a la Gallina” i prevèiem el macro desenvolupament dels Monegros, i denunciàvem el Pacte d’aigua d’Aragó, els nostres alcaldes es tenien que amagar pels carrers el dia que anaven a missa a la catedral i ens deien traïdors i anunciàvem encara més: El Banc de l'aigua i la Victoria d’Aragó i dels propietaris de la terra... i de les concessions i ja parlàvem del carlisme.

Dies vindran que a l’Aragó es quedaran l’aigua i apostaran per un desenvolupament com el que ara ja s’anuncia, temps vindran que per fer-ho faran valdre la CHE i els seu poder, al que natros vam renunciar després de tindre al CPIDE la clau del cabal, del aigua i dels diners. Temps vindran, que tan al nord com al sud es desenvoluparan (ja ho fan), reclamaran els Bancs de l’aigua i .... els concessionaris la vendran. Temps vindran.

I natros, amb molts de no, no, no, “noinos”, serem.. com sempre... els últims de la fila .

Sabem que sens voldrà desqualificar i callar... i ens diran traïdors, però mai més ens callaran per que ARA: Qui és el responsable de la nostra derrota com territori?? ... Sí, sí, derrota!!!. Ara on són els un... dos ...i tres que tot u prometien... Canteu, cantem a ritme de Samba : Guajira Guantanamera : On està l’aigua, Montilla , on està l’aigua ??? On està l’aigua, Montilla on està l’aigua??

Ja s’anuncia que es podrà constituir bancs d’aigua, i els concessionaris d’aigua per us agrícola vendre-la per un altre us. Diuen que abans del 2015. Temps vindran.

Algun dia alguns..... tindran que demanar perdó per tanta incongruència. Temps vindran.

CUP O ERC???

Als passadissos del Parlament, allí on cou de veritat, es segueix parlant, dels errors de la Geli, de la mani i con no de Joan Ferran.

Escoltava un interessant anàlisi fet entre diputats, “nivell alt”, de tres colors diferents; colors que mai seran tripartit. Va sorprendre la capacitat de mobilització de la CUP. La poca mobilització i consignes d'ICV, el mal dissimulat emprenyo del PSC.

L’emprenyo del PSC , l’èxit de la convocatòria, la voluntat de no perdre clientela espanyolista- PSOE; expliquen la reacció Nicaragua- Ferran, que ningú cregui que és un estirabot del diputat (Ferran) conservador.

Estàvem amb estes, amb els matisos del sector “entesa però no tant” , quan per il·lustrar-ho s’explica el següent: Tots recordeu l’episodi Bolaño. La mateixa línia que ara Ferran.

Diuen que dies després, un alt càrrec li diu a un conegut i reputat periodista: “Tu no lo sabes pero estás muerto”. Seguin amb el castellà, un refrany diu : “Cuando las Barbas del vecino veas pelar pon las tuyas a remojar”. No, no es casual, només cal seguir les reaccions de sectors intel.lectuals propers al PSOE - Ciutadans (No pel canvi), el retorn de Bono. Certament es tracta d’aïllar el catalanisme. La Frase “tu no lo sabes pero estais muertos” No val per la premsa, val per ERC. La forta capacitat de mobilització de la CUP n’és un símptoma. ERC , fent Montilla President i avalant aquesta política de descatalanització ha deixat de ser el referent dels independentistes i no pot ser-ho dels catalanistes moderats.

Com va passar “físicament” a la mani, ERC es dilueix entre la CUP I CiU. Una CUP que ja és l’únic referent amb credibilitat entre l’independentisme radical. Diu, el diputat que ho explica : Serà lent però serà: La CUP creixerà i CiU també. “ ERC . Estais muertos”.

Si no es rectifica, estic d’acord, però queda temps.

Aquest és l’error, ja no queda temps. Han/heu fet Montilla president, han/heu fet forta la crosta espanyolista, salveu Ferran i la seva croada contra la crosta catalanista, ara fareu Bono president. “ Ellos no lo saben pero están muertos”.

S’obre un nou periode a Catalunya, serà l’hora de CIU, serà l’hora de la CUP? Abans o després de CiU, segur.

NAVEGABILITAT II.

La Cambra de Comerç ha llançat un molt interessant proposta en torn la navegabilitat, que permet un bonic diàleg , si més no interessant. Afecta a més d’un concepte.

Concepte I. Finançament

El primer concepte afecta el finançament, creiem que el projecte no ha de costar un duro. Primer unes preguntes.

Què és sector públic? En aquest cas què és públic i què privat? És bona i possible una aliança entre els “dos” sectors? Existeix cap activitat econòmica que no imbrinqui els dos sectors ?. Pot existir lo públic, sense lo privat i/o viceversa?

El projecte de navegabilitat és un projecte que afecta a un bé públic, el riu i els seus usos, un bé inalienable. No es pot vendre, com el mar. Es pot usar, l’ús ha de ser de i per tots.

La navegabilitat és un us. La producció d'energia un altre us. Aquest usos poden, de fet produeixen béns. Per produir aquest béns es poden fer concessions, tant per produir energia, com per explotar la navegabilitat. A canvi d’una concessió, un privat fa una inversió, que finalment reverteix a l'erari públic: Amb forma de patrimoni i pagament d'un cànon.

Així per produir energia elèctrica, l’empresa privada inverteix i paga un assut a canvi de l’explotació a X anys, finalment la inversió retorna a l’Estat. Un bé públic com el riu o el mar sempre és públic, el que es privatitza és l’ús temporal. Així s'han fet quasi tots ports els nàutics.

Com els ports, les marines seques o els embarcadors. Els ports nàutics els paga l’inversió privada a canvi de l’explotació dels amarratges durant uns quants anys, solen ser 30 anys. Si es fa així, s’autofinancia. Públic? Privat?

Si la inversió privada autofinancia el projecte i a més paga una concessió (com fan els clubs nàutics); jo, nosaltres estirem d’acord; si s’ha de fer amb diner públic, per negoci privat (com ara, per cert) no tant, dependria de la rendibilitat col·lectiva. Ara molt minsa.

Per tant primera proposta d'acord: Només si s’autofinancia. No com ara

Concepte II.Creixement

Volem créixer? Com? Quina societat futura volem? Quin model?

La nostra resposta és, Sí !! volem créixer. Necessitem créixer. No tots sóm, ni representem el mateix. Ho hem dit moltes vegades: NO veiem cap proposta alternativa a la de CiU. Tots. Tots els projectes que veiem tenen la rel en les propostes de CiU. No conec cap projecte que no s’inicies en època de CiU o que no sigui impulsat per ajuntaments de CiU. Cert, coneixem negatives, cultura del NO. Però no alternatives.

Estic convençut que sense creixement Terres de l’Ebre són una entelèquia. Un "sense futur". Massa riu per tant poc territori; massa territori per tanta poca gent. Com volem competir? Com podem oferir serveis de qualitat, sense massa crítica?

Ho sabem per experiència, un petit poble no pot tenir Universitat: Sí, ja sé que en temps de la globalització això no és problema, ni és desitjable. Però, sí que és problema si no pots tenir escola bressol. . Terres de l’Ebre o creixent o no seran. Aquesta és la qüestió.

Algú es creu que podem seguir sent una societat rural? Que podem viure, donar serveis , fixar població només amb agricultura, ecologia i turisme rural? Algú és creu que es pot fer una revolució ecològica sense haver ni tastat la revolució industrial ni el desenvolupament tecnològic?

Podem continuar amb els principis tan reaccionaris com els del carlisme?.

Terra, aigua i costums?? I ens diem (vos dieu)progressistes??. Fins i tot les formes d’us de l’aigua són arcaiques, agressives, obsoletes i subvencionades. Aquests principis expulsen als nostres joves, fomenten la nostàlgia, i maten el territori.

Terres de l’Ebre o serà industrial, turística innovadora i “desarrollista”, o no serà.

Terres de l’Ebre serà emprenedora , social-liberal, tecnològicament avançada, moderna, atrevida i finalment urbana o no serà -.

Concepte III Per provocar.

Em permetré.... un consell per "governants amics": Feu, fem el que fan ells, els moderns, els urbans... a casa seva, no el que volen que féssim. Hem de ser ecologistes (millor ecòlegs) com ells .... quan tinguem les seves infraestructures i els seus serveis. No per fer-los, a ells, servei.

Els poderosos, terratinents , burgesos acomodats varen comprar la "primera línea" del meu poble, dels nostres pobles, la van ocupar i van patrimonialitzar, fins i tot el paisatge. Ara el paisatge és patrimoni seu, ja no nostre. Amb "4 xavos" van tenir, tenien el que volien. Eren la dreta reaccionaria, avans eren conservadors.... ara són conservacionistes. Abans eren de dretes, dretes. Ara és diuen d’esquerres, esquerres. De debò, ara i abans amos de la veritat. ( Puc, tots podem donar noms, famílies i militàncies) . Abans i ara defensaven privilegis, abans i ara eren i són reaccionaris.

Com tot això només ho assumeix CiU ; Terres de l’Ebre o és amb CiU O no serà.

Continuarem....

UN PONT DAMUNT L'EBRE:

Fa uns quants anys es van reunir els 7 alcaldes del Delta, volien parlar dels seus problemes comuns. Van parlar, de mosquits i d’un pont damunt l’Ebre entre Deltebre i Sant Jaume. El tema estava madur.

Les reaccions a la reunió van ser.... “interessants” i “interessades”. Ens va acusar de voler canviar el mapa comarcal constituint la comarca del Delta. No era cert. Terres endins a algun baró socialista li preocupava la dinàmica d’un grup d’alcaldes del Delta, amb Joan Roig, jo mateix i altres “alcaldes potents” , formulant alternatives i projectes. He de dir que dintre casa nostra ( CiU ) també va haver una certa i forta precaució.

Si un àmbit geogràfic té personalitat pròpia aquest és el delta de l’Ebre , que ningú pensi que faig cap proposta de divisió comarcal. No ho vam fer llavors ni ho farem ara. No, però sí que reivindico l’esperit d’aquella reunió, el CODE, els problemes mediambientals i no només mediambientals en comú; la necessitat d’unir, de projectes conjunts. L’anella viària del Delta, el pont d’amunt el riu Ebre.

És difícil trobar un projecte que no tingué el seu origen en la època de govern de CiU; ( també se’ns donen totes les culpes). Però si algun projecte era nostre, si algun projecte somiàvem era aquest. Joan Roig, Agusti/Imma Juan, Navarro, José Pedro Geira , Primitivo Forastero i jo.

Com Delegat a les Terres de l’Ebre vam ficar el segell de preferent al projecte d’anella viària i al pont. Era el nostre projecte estrella, no la comarca del Delta, no: El Pont, l’anella. Joan Roig i jo com delegat vam insistir amb la seva urgència (Un dia explicarem com vam constituir un grup de pressió dins el propi govern per fer avançar projectes). Pere Torres com responsable de planificació del Departament de PTOP, va presentar una maqueta del projecte, va ser l’últim acte com a govern que va,vam fer. Teniem el compromís de l’Artur Mas de prioritzar el seu inici. Ho necessitàvem.

Ja com oposició al Parlament, cada periode legislatiu li hem preguntat pel projecte al conseller Nadal, sempre ha respost, amablement, coincidint amb la seva necessitat. Cinc, 5 anys.

Cinc anys pel projecte del pont, quants per l’anella viària? Costi i valgui, amb tot una valoració molt positiva, no ho faran tan de presa com l'hagués fet CiU, però faran el"nostre", projecte de tots. Felicitats

EL PSC HA MORT: VISCA EL PSOE.

Continuen les reaccions a les declaracions de Joan Ferran. Joan Ferran té una virtut, és transparent. Un govern presidit per un Espanyolista, és un govern espanyolista. Espanya té molts adeptes allí i.... aquí, cal acontentar-los, abans de les eleccions.

Res nou, als països dits del socialisme real, es reconeixia el dret d’autodeterminació dels pobles. Sense cap problema, al temps que s’envaïa a Hongria, Txecoslovàquia o Xetxènia: No es tracta de negar el dret d’autodeterminació senzillament es nega directament els pobles.

El problema no és Joan Ferran, ni el seu discurs, ni les coincidències amb PP i Ciutadans. El problema és d’aquells que fan president als Ferran i Montilla sabent que per ser-ho han mort (políticament) al PSC, els seus catalanistes interiors i que per sobreviure han d’aniquilar la “crosta catalanista” . El problema és d'ERC : El PSC ha mort, visca el PSOE .

La Plaça Sant Jaume, bé val més.. que una missa.

EL TRESOR DE LA CATEDRAL

M’estimo Mossèn Josep Maria Tomàs, va ser el meu professor de llatí, de quan s’estudiava llatí. Temps de somnis i esperances. Els dos sóm Rapitencs forans. Ell un Rapitenc amb “qui tantes coses he somiat”, sé que hem compartit somnis.

També Toni Vives (ex secretari del Govern) va compartir i impulsar un vell somni, un somni que té a veure amb l’ànima de l’Ebre, amb l’essència del que sóm i del que podem ser: La Vegueria de l’Ebre i els seus símbols.

Quan vam iniciar el desplegament del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, la revalorització del cas antic de Tortosa, la recuperació de la Catedral i el seu entorn, representaven la recuperació d’un orgull, d’una estima per l’història i la parla. Toni Vives s’hi va apuntar entusiasmat. Necessitàvem, voliem, desitjàvem, una exposició permanent i el museu d’art religiós.

Eliseu Climent, recordo com s’entusiasmava amb el projectes relatius a la nostra parla l’Institut Ramon Muntaner. Molts dels somnis s’han alentit, d’altres s’han aturat. Vivim temps de deconstrucció nacional , de deconstrucció territorial.

Però gràcies a gent com Mossèn Tomàs, l’arquitecte Josep Lluís Guinovart veritables artífex impulsors de somnis, serà possible l’exposició permanent dels tresors de la catedral. Identitat en estat pur, orgull recuperat, ànima del territori; estic segur que el fet tindrà una importància cabdal, serà un punt de referència no només turística.

Els Pilars de la Vegueria, l’orgull de l’Ebre tenen una sòlida pedra més. Gràcies Mossèn Josep Maria Tomàs, gràcies J Lluís Guinovart, arquitecte.

AVORTAMENT. LÍMITS ÈTICS, RESPONSABILITATS POLÍTIQUES.

Estic escandalitzat: He estat revisant les dades que m’arriben a les mans en torn al cas de la pràctica fraudulenta d’interrupció voluntària de l’embaràs, més enllà dels límits permesos per la llei. És truculent, no estem parlant d’avortaments. Estem parlant d'alguna cosa més greu. Parlem de fetus viables, de nens a terme, com ha tipificat la justícia holandesa (evitant els nostres eufemismes) parlem de veritables “infanticidis”.

M’escandalitza però encara més la reacció de les nostres autoritats, i d'una bona part de la nostra societat. Miren, volen mirar cap una altra part. La Llei i la seva aplicació són "un forat negre", un "no voler saber", "un forat immens" de la nostra consciència. Un colador, que pel forat de “problemes psíquics”, permet la irresponsabilitat de l’avortament lliure sense límit de temps. La consellera ha decidit mirar cap un altre lloc.

Jo no. Natros no, no podem, representem una altra cosa. Èticament sóm un altra cosa, volem ser-ho. Sé, sabem que ens voldran titllar de carques, però no serem còmplices, no deixarem que una trituradora ens trituri la consciència. PROU SILENCI CULPABLE

Un país, una societat requereix uns mínims ètics estables, concertats entre tots, un respecte per la llei i unes garanties. M’escandalitza el que està passant, però encara més el silenci del Govern. Per això, he, hem anunciat que interpel·larem a la consellera Geli. Interpel·larem la consciència ètica d’aquest govern. La pregunta és: En té?

NOTA DE PREMSA:

CiU interpel·larà a la Consellera Geli davant la seva manca de reacció en torn

els problemes de primer ordre a la salut catalana

El diputat de CiU considera que la falta de control posa en crisi el model d’interrupció de l’embaràs i acusa a la Conselleria de mirar cap a un altre costat.

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Francesc Sancho, ha anunciat que la federació nacionalista realitzarà una interpel·lació a la Consellera de Salut, Marina Geli, en el proper Ple del Parlament com a conseqüència de “la manca de reacció de la Consellera en problemes de primer ordre a la salut catalana”. El diputat nacionalista feia referència als casos d’avortaments a clíniques de Barcelona. Per Sancho, “són fets suficientment greus com perquè la Consellera hagués tingut una reacció més enèrgica”.

Sancho preguntarà a la Consellera, “perquè no reacciona quan existeix un incompliment de la llei d’avortament”. El diputat de CiU considera que “està en dubte el model de llei d’interrupció d’embarassos, els mecanismes de control de la Conselleria i els límits ètics”. Per aquesta raó, “cal

que el Departament assumeixi responsabilitats i no miri cap un altre costat com ha estat fent fins ara”. I és que la Consellera “mira cap a un altra costat sense complir la seva obligació de fer respectar les garanties jurídiques, sanitàries i ètiques”.

En un altre ordre de coses, i pel que fa al contagi d’hepatitis C de tres nens a l’Hospital de la Vall d’Hebron, Sancho ha afirmat que “cal que la Conselleria es posi al capdavant del problema, realitzi una investigació i es depurin les responsabilitats pertinents”. Com ha explicat el diputat
nacionalista aquest cas “està relacionat amb la manca de personal i amb la gestió i canvis de personal”. En aquest sentit, ha volgut recordar els “diversos conflictes i denuncies fetes per sindicats en torn a la mancança de personal i les deficiències en la gestió”, com en el cas del conflicte amb diverses especialitats d’infermeria a la Vall d’Hebron.

Per aquesta raó, ha insistit en demanar que “en cap cas vulguin traslladar la responsabilitat al personal quan el que hi ha són mancances que fan que les condicions de treball siguin difícils. La consellera ha d’assumir els problemes de gestió”.

Parlament, 7 de desembre de 2007

LA NAVEGABILITAT.

Pragmatisme sostenible, una sostenibilitat pragmàtica.


La Cambra de Comerç Turisme i Navegabilitat de Tortosa ha fet públic el seu recolzament a la construcció de tres petits assuds que garantirien una lamina d’aigua suficient per una navegabilitat estable, rendible i turísticament atractiva. I sostenible? La resposta és un sí sense pal·liatius. L’energia hidràulica és neta, la més neta i els assuds la produirien. L’únic però, serien els sediments, sediments que..... ja no existeixen, es queden a Mequinensa i en cas de recuperació el projecte pot preveure solucions de by- pas.

Econòmicament sembla que el projecte s’autofinancia, no costa un duro a l’erari públic.
Ho hem dit en més d’una ocasió, no és el mateix ecologisme que ecologia. Ens sembla un contrasentit que tothom reclami energies netes i que no es trobi el lloc on ubicar-les. Creiem que l’actual projecte de navegabilitat , si bé és un avenç, està al seu límit. El dragat permanent té un cost econòmic i ecològic evident.

Tenim clar que no tots representem el mateix, sóm una alternativa a l’inmovilisme ruralista del govern tripartit. Per això mostrem el nostre acord a la proposta de la Cambra, que produeix energia neta, un riu rendible, possibilita navegabilitat, una façana i port fluvial al servei del territori.... Com a quasi tots el rius ben gestionats d’Europa.

Per una sostenibilitat possible amb un pragmatisme sostenible,UN RIU NAVEGABLE I HABITABLE: PER NATROS SÍ.

JOAN FERRAN ; LA CROSTA.

JOAN FERRAN seu a la segona filada del Parlament, darrera dels bancs del govern, prou prop de Montilla i molt, molt prop d'Iceta, Manuela de Madre o Carmen Figueres. Tots sabem el que representa aquesta proximitat física, una afinitat ideològica, una confluència d’opinions.

Joan Ferran és un conegut polític conservador, jo diria el més carca i reaccionari dels diputats de tot l’arc Parlamentari. M’explicaré, és carca i reaccionari en el sentit militant del terme, és un home al servei de l’aparell; d’un aparell de poder, d’un poder estatalista. Tot el contrari d’un creatiu amb esperit lliure. No crec que mai hagi tingut cap idea pròpia i menys que se n'adoni. Ell no és considera un sectari. I en cert sentit l’entenc, només és un chic més explícit que els seus companys d’escó i menys subtil que alguns intel·lectuals que li donen cobertura..

Joan Ferran ha explicitat el que pensen, el que pensa la crosta del PSOE , “alies PSC”. Els dies abans de la mani pressionaven, els dies després pressionen. Tenen un objectiu clar i no és altre que desnacionalitzar no ja TV3, també desnacionalitzar la Generalitat. No volen una Generalitat catalana , volen una “Autonomia de todos y como todas”.

Les seves declaracions (no només les de Ferran) les pot subscriure el PP i de fet ho ha fet; i ciutadans, de fet ho han celebrat. També Montilla, no l’ha desautoritzat, ni a ell ni a Bolaño.

Ja pot declarar Montilla que respecta la manifestació, ja pot declarar que està amb la gent i que també està emprenyat. A la pràctica, estan que trinen per l’èxit de la manifestació, estan emprenyats per la presència de Pascual Maragall, intenten manipular fins i tot les xifres (Tinc fotos d’una mani, que anava de Plaça Catalunya fins la Catedral i la policia local, el País i la “brunete mediatica” donaven una xifra superior)

Tenim un president que hauria de representar la voluntat d’autogovern d’un país i en canvi s’autoexclou de la reivindicació de més capacitat de decisió. Ferran és el bufó de Montilla i no fa res més que anar en la direcció del que realment és aquest President: La crosta del PSC, la crosta estatalista del PSOE , o ja hem oblidat qui era qui, dins del PSC? No volien, no podien anar a la manifestació perquè estan on eren sempre , contra el dret a decidir, a favor del PSOE. Contra el que era el PSC o l'inicial Convergència socialista, contra qualsevol convergència catalana. Per això estava a la mani Pasqual Maragall, per la dignitat de l’originari PSC. Per això la boicotejava Ferran - Montilla , per disciplina i lleialtat al PSOE.

De tot, el més greu no és Ferran (pobret ell) el més greu, és que Ridao , que seu a la tercera fila tant prop de Ferran com de Felip Puig o d' Oriol Pujol, no vegi diferencies entre PSOE i CIU , ni entre la crosta del PSOE i els convergents (socialistes, socialdemòcrates, lliberals i nacionalistes) catalanistes de la manifestació: Que Santa Rita els conservi la vista, perquè la cadira ja se la conserven solets; a tots ens agafi confessats.

MANIFEST D'ALCALDES I REGIDORS PEL DRET A DECIDIR

Avui al Parlament s’ha presentat el manifest de càrrecs electes pel dret a decidir. Un moviment transversal, signat per alcaldes i regidors de diferents partits o famílies ideològiques. El món local, els electes també diuen la seva, diem al nostra, a títol individual, a cop de compromís amb els pobles i amb el País. Principis com el d’autonomia municipal, subsidiarietat; dret a decidir, són indestriables del concepte de municipalisme compromès amb el País. Recordem que els alcaldes podem organitzar consultes populars, poble a poble. El compromís és ferm, al costat i fent front comú amb altres iniciatives ja feliçment consolidades com la de la Plataforma pel Dret de Decidir, aportant el nostre gra de sorra: La del món local.

Més de 60 alcaldes i regidors hem presentat el manifest. Un compromís amb el país i la gent.

Podeu adherir-vos a http://www.decidim.cat/

Aquest és el manifest:

Manifest d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel Dret a Decidir

Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb l’Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l’opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.

Ja no es tracta únicament de la resolució d’un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.

El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.

Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, sóm dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.

És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l’actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:

Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col•lectiva.

El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania.

I, en conseqüència, i en qualitat de nucli impulsor del moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, ens comprometem a treballar per

1. articular un ampli moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.
2. contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.
3. realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l’horitzó d’obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
4. fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir.
5. ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d’Europa i d’arreu del món.
6. emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
decidim.cat

UNA LLIÇÓ DE CATALANISME.

Estic content i feliç.

Poques manifestacions t’omplen tant com la d’ahir, perceps i palpes l’orgull, la voluntat, la dignitat d’un poble. Com la de l’Estatut, moria la dictadura, com a Sant Boi, com contra la guerra. Estàvem tots, sí.

Tots els que podiem estar, tots els que haviem d'estar. Fa unes setmanes em vaig declarar al faristol del Parlament un metge emprenyat, indignat; també vaig dir PROU. Per dignitat. Era un altre tema, era el mateix tema: Prou govern indigne. Prou.

Escoltava dies després, a una sessió de control com el president (en minúscula) no acceptava lliçons de catalanisme de ningú. Qualsevol alcalde, polític, empresari, catedràtic, professor, professional, manobre o ferrador, sap que ha de tenir la suficient humilitat per aprendre dia a dia, per acceptar lliçons de tothom.

Ara què Montilla? Ara què? Aquí tens una lliçó de catalanisme; d’alguna cosa més profunda. Una lliçó de dignitat de país, de dignitat i orgull de poble. Una lliçó que tu no has estat disposat a escoltar. Per què no estaves amb el poble que dius representar? Precisament el dia que ens reafirmàvem com a poble?.

Saps per què? per la mateixa raó per la que no acceptes lliçons de catalanisme: perquè no pots, perquè no et deixes, ni et deixen. Tens raó, no és per submissió. És perquè TU exigeixes submissió: Tu ets unionista, espanyolista; ets PSOE. Ja ho eres, quan la transició, ja llavors vau fer tot el possible per callar el catalanisme sobretot el de dins de casa vostra. Per això, les declaracions del teu partit, contra CIU: PROU Montilla , PROU.

Per orgull, per dignitat et dic Prou.

LLIÇONS DEL PASSAT

Ens voleu donar lliçons del passat vosaltres, els del PSOE i els escolans d'ICV , alguna cosa hem d’aprendre. Com veus, nosaltres, jo, sí que accepto lliçons.-

23 anys: Què ens voleu retreure? De què ens acuseu? Amb quina autoritat? Recordeu, sortiem d’una dictadura, al meu poble... per no haver no teniem ni aigua potable , ni consultori mèdic, ni escoles, ni tantes coses. Ni diners ni competències.-

23 F , Banca Catalana , la LOAPA.... I sí, col·lectivament vam apostar per la governabilitat, per l’estabilitat, per Europa, per la modernitat i.... el meu poble té escola nova i aigua potable i consultori, i tantes coses i la sortida de l'autopista i l’orgull del que hem fet. Sortiem d’una dictadura, no voliem tornar-hi , vam pactar amb vosaltres. Sabiem que si havia una marxa enrere perdria tothom .....Catalunya més .

Vam pactar amb vosaltres, sí amb el PSOE i arrancarem algunes -moltes competències i alguns -"No Prous diners". Importants avenços. Recordeu?

Teniu la patent de la paraula VICTIMISME, Recordeu? Segons vosaltres no era un problema de finançament, ni de competències, era un problema de gestió. Els que ens acusàveu de victimisme, avui ens acuseu de què ? De no haver aconseguit prou? No recordeu que qui negava, qui retallava, ereu vosaltres???

He après que amb vosaltres no podem esperar lleialtat, ni podem fer pedagogia. Si no s’avançà no és culpa ni de la negociació, ni del que negocia. Teniu la força i l’Estat. Ara i abans. Sou així. Ni és, ni era culpa nostra. Ni ara d’ERC o nostra. És vostra.

Sou espanyolistes, sou unionistes, sou PSOE. No sou el mateix que el PP , però sou el que més s’assembla. Accepto la lliçó.-

Ens voleu donar la responsabilitat de què governés el PP, i no. No!!! La responsabilitat va ser vostra!!!. Vau morir d’autosatisfacció i èxit i de l'AVE i de Sevilla, com ara. De Guerra i Roldán . Ho recordeu??

Vàrem centrar al PP 4 anys; vosaltres li havieu regalat la victòria. Després va tenir majoria absoluta. Algun error vam tindre... i tant!!! Seguiu dient aquí i allà que érem uns ploramiques, uns victimistes, tot era problema de gestió i no de finançament. Volieu i voleu frenar les reivindicacions del nostre poble, amb un altre estil , però com el PP.

Hem fet errors... I tant, com tots. Però ens sentim orgullosos del que hem fet i aportat, sentim l’orgull de les nostres institucions, de la Generalitat, del President Pujol i dels seus governs. Sentim l’orgull d'un prestigi que vosaltres esteu conscientment malbaratant.

Què heu fet vosaltres? Amb quina autoritat ens increpeu?. Per què us quedeu a casa amb el PP?? Quan es tracta de reivindicar amb la gent les competències i la dignitat de Catalunya.

Vau governar 13 anys, 13 sí; i ara 4. Total 17. Ara, 4 allà i aquí; quasi 30 als ajuntaments i a la/les Diputació i resulta que no sou responsables de res? Ara és culpa d’allà i abans era culpa d’aquí ? PROU indignitat i manipulació. NO sabeu gestionar, ni sabeu reivindicar, però sabeu mentir. No, no és problema de traçat, ni de la política. És problema de capacitat, de formació i trajectòria. PROU, no tots som iguals. NO és un problema dels "polítics" , és una manipulació i una responsabilitat vostra. Dels que governeu allà i aquí; dels que vau governar allà i ara aquí i sempre allí (Ajuntament, cap i casal).

Ahir no vau acudir a la convocatòria del poble, vam ser els que teniem que ser, tots. Gràcies a Déu si que va estar representada la dignitat i la història del PSC , la representava el President Pasqual Maragall i altres.

El president (en minúscula) i els seus, no van acudir a la manifestació perquè no podieu, ni volieu estar. Com a la transició, no sou catalanistes ni ho voleu ser (he dit catalanistes , no un altra cosa).

Un President sol a casa, lluny del poble que diu representar i..... com tot, resulta que és culpa de CIU?? I dels 23 anys? No vos doneu vergonya, president Montilla??

Sou PSOE. Sou, unionista i espanyolista i teniu dret a ser-ho. Però no teniu dret, ni a amagar-vos, ni a enganyar-nos, ni a manipular . No vau ser a la manifestació i teniu dret a no ser-hi . La responsabilitat és vostra i no nostra.

La vostra actitud es indigna, tinc la necessitat i el dret a dir-ho. PROU MONTILLA PROU, per dignitat: PROU. Catalunya no s’ho mereix, i jo tampoc.