M’estimo Mossèn Josep Maria Tomàs, va ser el meu professor de llatí, de quan s’estudiava llatí. Temps de somnis i esperances. Els dos sóm Rapitencs forans. Ell un Rapitenc amb “qui tantes coses he somiat”, sé que hem compartit somnis.
També Toni Vives (ex secretari del Govern) va compartir i impulsar un vell somni, un somni que té a veure amb l’ànima de l’Ebre, amb l’essència del que sóm i del que podem ser: La Vegueria de l’Ebre i els seus símbols.
Quan vam iniciar el desplegament del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, la revalorització del cas antic de Tortosa, la recuperació de la Catedral i el seu entorn, representaven la recuperació d’un orgull, d’una estima per l’història i la parla. Toni Vives s’hi va apuntar entusiasmat. Necessitàvem, voliem, desitjàvem, una exposició permanent i el museu d’art religiós.
Eliseu Climent, recordo com s’entusiasmava amb el projectes relatius a la nostra parla l’Institut Ramon Muntaner. Molts dels somnis s’han alentit, d’altres s’han aturat. Vivim temps de deconstrucció nacional , de deconstrucció territorial.
Però gràcies a gent com Mossèn Tomàs, l’arquitecte Josep Lluís Guinovart veritables artífex impulsors de somnis, serà possible l’exposició permanent dels tresors de la catedral. Identitat en estat pur, orgull recuperat, ànima del territori; estic segur que el fet tindrà una importància cabdal, serà un punt de referència no només turística.
Els Pilars de la Vegueria, l’orgull de l’Ebre tenen una sòlida pedra més. Gràcies Mossèn Josep Maria Tomàs, gràcies J Lluís Guinovart, arquitecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada