09 de desembre 2007

NAVEGABILITAT II.


La Cambra de Comerç ha llançat un molt interessant proposta en torn la navegabilitat, que permet un bonic diàleg , si més no interessant. Afecta a més d’un concepte.

Concepte I. Finançament

El primer concepte afecta el finançament, creiem que el projecte no ha de costar un duro. Primer unes preguntes.

Què és sector públic? En aquest cas què és públic i què privat? És bona i possible una aliança entre els “dos” sectors? Existeix cap activitat econòmica que no imbrinqui els dos sectors ?. Pot existir lo públic, sense lo privat i/o viceversa?

El projecte de navegabilitat és un projecte que afecta a un bé públic, el riu i els seus usos, un bé inalienable. No es pot vendre, com el mar. Es pot usar, l’ús ha de ser de i per tots.

La navegabilitat és un us. La producció d'energia un altre us. Aquest usos poden, de fet produeixen béns. Per produir aquest béns es poden fer concessions, tant per produir energia, com per explotar la navegabilitat. A canvi d’una concessió, un privat fa una inversió, que finalment reverteix a l'erari públic: Amb forma de patrimoni i pagament d'un cànon.

Així per produir energia elèctrica, l’empresa privada inverteix i paga un assut a canvi de l’explotació a X anys, finalment la inversió retorna a l’Estat. Un bé públic com el riu o el mar sempre és públic, el que es privatitza és l’ús temporal. Així s'han fet quasi tots ports els nàutics.

Com els ports, les marines seques o els embarcadors. Els ports nàutics els paga l’inversió privada a canvi de l’explotació dels amarratges durant uns quants anys, solen ser 30 anys. Si es fa així, s’autofinancia. Públic? Privat?

Si la inversió privada autofinancia el projecte i a més paga una concessió (com fan els clubs nàutics); jo, nosaltres estirem d’acord; si s’ha de fer amb diner públic, per negoci privat (com ara, per cert) no tant, dependria de la rendibilitat col·lectiva. Ara molt minsa.

Per tant primera proposta d'acord: Només si s’autofinancia. No com ara

Concepte II.Creixement

Volem créixer? Com? Quina societat futura volem? Quin model?

La nostra resposta és, Sí !! volem créixer. Necessitem créixer. No tots sóm, ni representem el mateix. Ho hem dit moltes vegades: NO veiem cap proposta alternativa a la de CiU. Tots. Tots els projectes que veiem tenen la rel en les propostes de CiU. No conec cap projecte que no s’inicies en època de CiU o que no sigui impulsat per ajuntaments de CiU. Cert, coneixem negatives, cultura del NO. Però no alternatives.

Estic convençut que sense creixement Terres de l’Ebre són una entelèquia. Un "sense futur". Massa riu per tant poc territori; massa territori per tanta poca gent. Com volem competir? Com podem oferir serveis de qualitat, sense massa crítica?

Ho sabem per experiència, un petit poble no pot tenir Universitat: Sí, ja sé que en temps de la globalització això no és problema, ni és desitjable. Però, sí que és problema si no pots tenir escola bressol. . Terres de l’Ebre o creixent o no seran. Aquesta és la qüestió.

Algú es creu que podem seguir sent una societat rural? Que podem viure, donar serveis , fixar població només amb agricultura, ecologia i turisme rural? Algú és creu que es pot fer una revolució ecològica sense haver ni tastat la revolució industrial ni el desenvolupament tecnològic?

Podem continuar amb els principis tan reaccionaris com els del carlisme?.

Terra, aigua i costums?? I ens diem (vos dieu)progressistes??. Fins i tot les formes d’us de l’aigua són arcaiques, agressives, obsoletes i subvencionades. Aquests principis expulsen als nostres joves, fomenten la nostàlgia, i maten el territori.

Terres de l’Ebre o serà industrial, turística innovadora i “desarrollista”, o no serà.

Terres de l’Ebre serà emprenedora , social-liberal, tecnològicament avançada, moderna, atrevida i finalment urbana o no serà -.

Concepte III Per provocar.


Em permetré.... un consell per "governants amics": Feu, fem el que fan ells, els moderns, els urbans... a casa seva, no el que volen que féssim. Hem de ser ecologistes (millor ecòlegs) com ells .... quan tinguem les seves infraestructures i els seus serveis. No per fer-los, a ells, servei.

Els poderosos, terratinents , burgesos acomodats varen comprar la "primera línea" del meu poble, dels nostres pobles, la van ocupar i van patrimonialitzar, fins i tot el paisatge. Ara el paisatge és patrimoni seu, ja no nostre. Amb "4 xavos" van tenir, tenien el que volien. Eren la dreta reaccionaria, avans eren conservadors.... ara són conservacionistes. Abans eren de dretes, dretes. Ara és diuen d’esquerres, esquerres. De debò, ara i abans amos de la veritat. ( Puc, tots podem donar noms, famílies i militàncies) . Abans i ara defensaven privilegis, abans i ara eren i són reaccionaris.

Com tot això només ho assumeix CiU ; Terres de l’Ebre o és amb CiU O no serà.

Continuarem....

3 comentaris:

Gustau Moreno ha dit...

Avui he penjat això a La Marfanta:

No és la primera vegada que algú vincula les plataformes en defensa del territori amb la implantació social del carlisme a les Terres de l'Ebre. Els diputats ebrencs de CiU, Xavier Pallarès i Francesc Sancho, han aprofitat el seu bloc Ebrediputats per criticar les reaccions contràries d'alguns sectors del territori a la proposta que ha fet la Cambra de Comerç de Tortosa per millorar la navegabilitat a l'Ebre. En primer lloc, afirmen que el projecte no necessita finançament públic, però obliden que la Cambra pensa demanar 39 milions d'euros a la Generalitat. El debat és bonic, però és una fal·làcia dir que el riu és un bé públic i que l'aigua no es pot vendre (quan en realitat són les concessions, el que permeten el mercadeig de l'aigua), i a la vegada defensar un ús il·limitat, sense tenir en compte els efectes mediambientals de qualsevol actuació humana. El projecte presentat per la Cambra hauria d'incloure un estudi d'impacte ambiental, i segur que el debat es podria fer amb més tranquil·litat. Corregir les conseqüències ambientals costarà diners, que haurien de pagar les empreses concessionàries a través d'un cànon, però ningú ens podrà garantir si s'arribarà a pagar del tot, ni tampoc si s'aplicarà correctament. L'exemple clar el tenim amb les empreses que també utilitzen el riu, contaminant-lo i no sempre restituint els danys que provoquen al medi ambient, ja que gairebé sempre contaminen dintre dels paràmetres legals. Al final, qui paga la descontaminació és l'Estat o la Generalitat, amb els diners de tots.
Tot seguit, Sancho i Pallarès aposten per un model desarrollista per a les Terres de l'Ebre, i canvien el vell eslogan pujolista de Catalunya serà cristiana o no serà, per un nou Terres de l'Ebre o creixent o no serà. Diuen que no és possible una revolució ecològica sense haver tastat la revolució industrial ni el desenvolupament tecnològic, però obliden que les Terres de l'Ebre el que hem degustat (fins a l'empatx) són els efectes secundaris de la revolució industrial i del desenvolupament tecnològic que han fet altres zones. Per què destruir al sud de Catalunya el que hem pogut conservar, com el riu o la primera línia de costa, quan al nord del país volen recuperar els rius i el paisatge costaner, enderrocant urbanitzacions i desmuntant aerogeneradors?
L'escrit de Sancho i Pallarès diu que l'Ebre no pot continuar sent una societat rural, i que no es pot viure només amb agricultura, ecologia i turisme rural. Remarca que no podem continuar amb els principis reaccionaris propis del carlisme, i que conceptes com terra, aigua i costums van lligats a formes d'ús de l'aigua arcaiques, agressives, obsoletes i subvencionades. Segons diuen, aquests principis fomenten la nostàlgia i fan que els joves marxin del territori, però no diuen que regadius com els de la Terra Alta i el Xerta-Sénia també són aquest tipus d'usos de l'aigua. Tampoc diuen que d'alguna manera el carlisme és una de les arrels del catalanisme polític, i que les famílies carlines més importants van reciclar-se primer en el catalanisme dretà, després en el franquisme i finalment en CiU, sobretot en Unió Democràtica de Catalunya. Com diu el professor Sánchez Cervelló, una característica clau de la perdurabilitat de l'ideari carlista va ser la seua conservació familiar, com els Galindo de Calaceit, els Forcadell d'Ulldecona, els Llopis i els O'Callaghan de Tortosa, els Llasat de Jesús, els Jardí de Tivissa, els Altés del Pinell de Brai, els Malràs de Prat de Comte, els Garcia de Corbera d'Ebre, els Sánchez Roca de Batea o els Simó de Godall. Algunes famílies van identificar-se amb el catalanisme, arrenglerant-se alguns a UDC, i la resta van apropar-se a les forces d'esquerra. Si ens ho posem a mirar, tot l'ADN polític de les Terres de l'Ebre té més d'un cromosoma carlí. Com les persones dels micos, tots els ebrencs venim de Cabrera.

Anònim ha dit...

La Cambra de Comerç ha llançat una superconflictiva proposta en torn la navegabilitat, i veurem que en surt de tot això. Afecta a més d’un concepte. Concepte
I. Finançament
El primer concepte afecta el finançament, creiem que el projecte no ha de costar un duro a la nostra butxaca i si a la del contribuent.
Primer unes preguntes.
Que és sector privat?
om s'aprofita el diner privat del públic? És bona i possible una aliança entre els “dos” sectors? Existeix cap activitat econòmica que no imbrinqui els dos sectors ?. Pot existir lo públic, sense lo privat i/o viceversa?
I aquí s'acaba el conflicte escatològic.
El projecte de navegabilitat és un projecte que afecta greument a un bé públic, el riu i els seus usos, un bé inalienable. No es pot vendre, com el mar. És pot usar sense malmetre'l, l’ús ha de ser per a tots mentres el riu no es mori, que ja esta a punt.
La navegabilitat és un us. La producció de energia un altre us. Aquest usos poden , de fet produeixen bens. Per produir aquest bens es poden fer concessions, tant per produir energia, com per explotar la navegabilitat.
A canvi d’una concessió , un privat fa una inversió , que finalment reverteix a la seua butxaca: Amb forma de patrimoni malgrat el pagament d'un petit cànon. Així per produir energia elèctrica , l’empresa privada inverteix i paga un assut a canvi de l’explotació a X anys , finalment la inversió retorna a l’Estat. Bé, Explotem la concessió al màxim i després que ho arregule qui pugui.Un be públic com el riu o el mar no sempre és públic, el que es privatitza és l’ús temporal . Així s'han fet quasi tots ports els nàutics. Uns bons negocis per als inversosrs!
Com els ports , les marines seques o els embarcadors que no veigues quina pasta. Els ports nàutics els paga , l’inversió privada a canvi de l’explotació dels amarratges durant uns quants anys , solen ser 30 anys o els que el estat digue segons el partit que mani. Si es fa així, s’autofinancia. Públic? Privat? Qunin rotllo!
Si la inversió privada autofinancia el projecte i a més paga una concessió( com fan els clubs nàutics); jo , nosaltres estirem d’acord ; si s’ha de fer amb diner públic, per negoci privat (com ara , per cert) no tant, dependria de la rendibilitat col·lectiva. Ara molt minsa.
Per això volem que ho face el diner public, val?
Per tant primera proposta d'acord : Només si s’autofinancia. No com ara
Concepte II.
Creixement Volem créixer? Com ? Quina societat futura volem?Quin model? Com creieu que el polítics podem fer més diners?
La nostra resposta és , Si !! volem fer més diners. Necessitem guanyar diners. No tots som, ni representem el mateix. Ho hem dit moltes vegades : NO veiem cap proposta alternativa a la de CiU . Tots . Tost els projectes que veiem tenen la rel en les propostes de CiU. No conec cap projecte que no s’inicies en època de CiU o que no sigui impulsat per ajuntaments de CiU. Cert , coneixem negatives , cultura del NO . Que.per cert, ens ha tocat los c... a tots els de CiU que no hem pogut fer algun negoci Però no alternatives. Estic convençut , que sense guanyar diners no seria Diputat. Terres de l’Ebre són una entelèquia. Un "sense futur". Massa riu per tant poc territori ; massa territori per tant poca gent. Com volem competir amb els altres inversor del nord i del sud? Com podem oferir serveis de qualitat, sense que ho paguen els ciutadans? Ho sabem per experiència, un petit poble no pot tenir Universitat, ni Cambridge que en 70.000 habitants i prop de 30.000 estudiants és una embusteria dels diaris.
Si, ja se que en temps de la globalització això no és problema, ni és desitjable . Però, si que és problema si no pots tenir escola bressol. .
Terres de l’Ebre o fem diners o no ens presentem més. Aquesta és la qüestió. Algú és creu que podem ser una societat industrial? Que podem viure, donar serveis , fixar població només amb la destrucció de l'agricultura, ecologia i turisme rural? Algú és creu que es pot fer una revolució industrial sense haver ni anulat la revolució ecològica, ni el desenvolupament tecnològic en energies renovables no agressives? Podem continuar amb els principis tant reaccionaris com els del carlisme?. Terra, aigua i diners??
I ens diem progressistes, NO??. Fins i tot les formes d’us de l’aigua són arcaiques, agressives , obsoletes i subvencionades, Estos principis coloquen als nostres joves a les millors empreses, fomenten la empresa, i maten el territori. Terres de l’Ebre o serà industrial, turística innovadora i “desarrollista”, o no serà.
Volem més pasta!
Terres de l’Ebre serà emprenedora , social- lliberal , tecnològicament avançada, moderna, atrevida i finalment urbana o no serà
Seguin volent més pasta.

-. Concepte III Per provocar.

Em permetre.... un consell per "governants amics": Feu, fem el que fan ells, els moderns, els urbans... a casa seva , no el que volen que féssim, així no es guanya un euro.
Hem de ser ecologistes (millor ecòlegs) com ells .... quan tinguem les seves infraestructures i els seus serveis amb el territori destroçat. No per fer-los, a ells, servei. Els poderosos , terratinents , burgesos acomodats, tots amics meus, varen comprar la "primera linea" del meu poble, dels nostres pobles , la van ocupar i van patrimonialitzar , fins i tot el paisatge. Ara el paisatge és patrimoni seu, ja no nostre. Amb "4 xavos" van tenir, tenien el que volien. Eren la dreta reaccionaria, avanç eren conservadors.... ara són conservacionistes.
(Bé, esta m'ha sortit de conya eh!) Abans eren de dretes, dretes. Ara és diuen d’esquerres, esquerres. De debò, ara i abans amos de la veritat. ( Puc, tots podem donar noms, famílies i militàncies) . Abans i ara defensaven privilegis, abans i ara eren i són reaccionaris. Com tot això només ho assumeix CiU ; Terres de l’Ebre o és amb CiU O no serà.
I aqui s'caba, perdoneu el últim paragraf on els efectes il.lusoris m'han portat al mon de la fantasia
Us continuarem ensenyant a fer pasta!
Continuarem....

Anònim ha dit...

No són tan territorials l'actual govern de Catalunya? que ho demsotren, que faiguen inversions a terres de l'ebre, que encara no han fet res de nou. Que escolten a la Cambra i que generen debat, que és el que fa falta. Que es reunixen amb les entitats del territori i que faiguen projectes per al desenvolupament econòmic de les nostres terres.

Dien que quan governava convergencia estavem supediats a barcelona. Ara sí que estem supeditats a barcelona, així ho demostren els darrers pressupostos, i gràcies que el que s'inverteix ve de convergència, que si no 0.