JOAN FERRAN ; LA CROSTA.

JOAN FERRAN seu a la segona filada del Parlament, darrera dels bancs del govern, prou prop de Montilla i molt, molt prop d'Iceta, Manuela de Madre o Carmen Figueres. Tots sabem el que representa aquesta proximitat física, una afinitat ideològica, una confluència d’opinions.

Joan Ferran és un conegut polític conservador, jo diria el més carca i reaccionari dels diputats de tot l’arc Parlamentari. M’explicaré, és carca i reaccionari en el sentit militant del terme, és un home al servei de l’aparell; d’un aparell de poder, d’un poder estatalista. Tot el contrari d’un creatiu amb esperit lliure. No crec que mai hagi tingut cap idea pròpia i menys que se n'adoni. Ell no és considera un sectari. I en cert sentit l’entenc, només és un chic més explícit que els seus companys d’escó i menys subtil que alguns intel·lectuals que li donen cobertura..

Joan Ferran ha explicitat el que pensen, el que pensa la crosta del PSOE , “alies PSC”. Els dies abans de la mani pressionaven, els dies després pressionen. Tenen un objectiu clar i no és altre que desnacionalitzar no ja TV3, també desnacionalitzar la Generalitat. No volen una Generalitat catalana , volen una “Autonomia de todos y como todas”.

Les seves declaracions (no només les de Ferran) les pot subscriure el PP i de fet ho ha fet; i ciutadans, de fet ho han celebrat. També Montilla, no l’ha desautoritzat, ni a ell ni a Bolaño.

Ja pot declarar Montilla que respecta la manifestació, ja pot declarar que està amb la gent i que també està emprenyat. A la pràctica, estan que trinen per l’èxit de la manifestació, estan emprenyats per la presència de Pascual Maragall, intenten manipular fins i tot les xifres (Tinc fotos d’una mani, que anava de Plaça Catalunya fins la Catedral i la policia local, el País i la “brunete mediatica” donaven una xifra superior)

Tenim un president que hauria de representar la voluntat d’autogovern d’un país i en canvi s’autoexclou de la reivindicació de més capacitat de decisió. Ferran és el bufó de Montilla i no fa res més que anar en la direcció del que realment és aquest President: La crosta del PSC, la crosta estatalista del PSOE , o ja hem oblidat qui era qui, dins del PSC? No volien, no podien anar a la manifestació perquè estan on eren sempre , contra el dret a decidir, a favor del PSOE. Contra el que era el PSC o l'inicial Convergència socialista, contra qualsevol convergència catalana. Per això estava a la mani Pasqual Maragall, per la dignitat de l’originari PSC. Per això la boicotejava Ferran - Montilla , per disciplina i lleialtat al PSOE.

De tot, el més greu no és Ferran (pobret ell) el més greu, és que Ridao , que seu a la tercera fila tant prop de Ferran com de Felip Puig o d' Oriol Pujol, no vegi diferencies entre PSOE i CIU , ni entre la crosta del PSOE i els convergents (socialistes, socialdemòcrates, lliberals i nacionalistes) catalanistes de la manifestació: Que Santa Rita els conservi la vista, perquè la cadira ja se la conserven solets; a tots ens agafi confessats.