EL RIU : NI UN PAM DE NET???

Fa pocs dies ens anunciaven un cabal “ecològic” de 88m3/segon. El Pla de conca de l’Ebre, la CHE i la correlació de forces polítiques certificaran la derrota de Terres de L’Ebre, la submissió de l’Ebre català als interessos de l’estructura (la nomenclatura) de la conca i d’Aragó. Qualsevol intent de variar “l’estatus quo” de la conca , qualsevol intent de modernitzar o de compartir la gestió del riu incorporant noves visions i noves competències ha estat tradicionalment combatuda, virulentament desqualificada.

Amb la creació del CPIDE a través de la disposició addicional desena el cabal ecològic es supeditava a les necessitats de l’Ebre català i de la desembocadura (Del DELTA) com era i és lògic. Es va fixar en 135m3 segon i dos des embassaments periòdics anuals. Total 7 a 8 mil m3 els anys secs.

Les autoanomenades forces progressistes , aquells que titllaven el CPIDE de traïdors, després de permetre que ens arrebasesin allò que era competència compartida però amb vot de qualitat del President (nomenat per la Generalitat) i que garantia realment un cabal que estava en les seves (nostres) mans fixar. No van voler la clau de l'aigua.. Ara reivindiquen allo que no es va mantenir. No es va voler. Ni competència, ni CPIDE ni clau. Ha estat així. Ara, sí ara:

Una “ex consellera” li pregunta a un quasi “ni conseller”. Reivindiquen la ja famosa disposició addicional 10. Aposto que no tindrem els 135 m3 segon (Ni els 100 d'ara). Tindrem una xifra global- anual, més fàcil de complir. Escrit ho deixo. Com escrita està la auto pregunta. Aquí la teniu. Au mano, ni un pam de net??.

Pregunta :

al Govern sobre el capteniment del Departament de Medi Ambient i
Habitatge amb relació al cabal ambiental del tram final de l’Ebre davant
la redacció del nou Pla de la conca de l’Ebre (tram. 310- 00274/08)
...la formula, en nom del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya,l’honorable senyora Marta Cid.

La Sra. Cid i Pañella

Gràcies, senyor president. Senyor conseller, la Llei del Pla hidrológico nacional,
reformada l’any 2004, estableix a la seva disposició addicional desena que s’ha de definir un règim de cabals ambientals específic per al tram final del riu Ebre, que garanteixi la conservació en bon estat ecològic del riu, el delta i la zona marina d’influència. La mateixa llei també estableix que el règim de cabals ambientals és una restricció al sistema d’explotació i que, per tant, no es pot veure alterat a la baixa per altres usos de l’aigua, tret del de boca.
Atès que la Directiva marc de l’aigua estableix que l’any 2009 cal aprovar nous plans a totes les conques hidrogràfiques, en aquest moment es troba en fase d’exposició pública un esborrany del Pla hidrològic de la conca de l’Ebre. Aquest document estableix quin és el criteri per calcular el règim de cabals ambientals als rius de la conca. Ens trobem, doncs, en un moment decisiu pel que fa a l’establiment i aprovació definitiva d’un règim de cabals al tram final del riu Ebre, i tot sembla indicar que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre establirà un règim de cabals per a la part catalana de l’Ebre sense tenir en compte i sense discutir tècnicament els estudis encarregats al respecte per l’Agència Catalana de l’Aigua i la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre. Aquest estudis, elaborats per la unitat d’ecosistemes aquàtics de l’IRTA i recolzats pel Parlament i el Govern de Catalunya,estableixen un règim de cabals ambientals per a la part catalana de l’Ebre amb volums més elevats als existents actualment i als previstos en altres estudis encarregats pel Govern de l’Estat. És per això que volem conèixer quin és el capteniment del Govern de la Generalitat amb relació a l’aprovació d’un règim de cabals ambientals per a la part catalana del riu Ebre dins del nou Pla hidrològic de la conca de l’Ebre, que s’aprovarà l’any 2009, i quines mesures està prenent perquè aquest garanteixi la conservació del riu, el delta i la zona marina d’influència, tal com exigeix la disposició addicional desena de la Llei del Plan hidrológico del 2004.

El president

Té la paraula l’honorable senyor Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge,

El conseller de Medi Ambient i Habitatge (Sr. Francesc Baltasar i Albesa)

Moltes gràcies, senyor president. Senyora diputada, evidentment, com vostè ha
explicat molt bé, la determinació dels cabals, en aquest cas ecològics i de
manteniment a la conca de l’Ebre, ha de ser aprovada, en aquest cas, per la
Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, seguint les pautes que marqui el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Medio Marino.
Evidentment, nosaltres tenim molt clar amb quina posició anem a tota la negociació que haurà d’esdevenir, perquè, entre altres coses, com vostès saben, el riu Ebre és un riu considerat com a intracomunitari i, per tant, són diferents comunitats les que hi han de dir la seva opinió; evidentment, són diferents usuaris del riu els que hi ha d’intervenir, i, evidentment, hi ha tot un procés obert. Evidentment, nosaltres tenim molt clar amb quina posició hi anem: nosaltres hi anem amb la posició del Govern de Catalunya, amb la posició del Parlament de Catalunya i amb la posició que va aprovar la Comissió per a la Sostenibilitat, en aquest cas, de les Terres de l’Ebre, justament a proposta de la l’Agència Catalana de l’Aigua, a través d’un estudi que, com molt bé vostè assenyalava, senyora diputada, afecta l’IRTA.
Per tant, si em permet, li recordaré quines són aquestes xifres. Aquestes xifres, que tenen el consens, a més, de tot el territori, són les següents. En primer lloc, la proposta és de 7.305 hectòmetres cúbics / any si l’any és sec, 9.691 hectòmetres cúbics / any si l’any és de característiques mitjanes, que en diem hidrològicament, o bé de 12.783 si l’any fos humit. Dir-li que aquestes reserves que indiquem, aquests tres paràmetres, suposarien el 40 per cent, el 53 per cent o el 70 per cent del conjunt de l’aportació mitjana natural del riu Ebre.
Aquest és el posicionament que manté el nostre Govern, avui, que comencem a contrastar, òbviament en els òrgans de participació de la Confederación Hidrográficadel Ebro, i, òbviament, entenem que aquesta és una xifra absolutament raonada,formulada científicament, i que a més conté tot el consens territorial i polític que cal. Per tant, en aquest sentit, aquí, en aquesta posició, és on es trobarà el Govern, i estic convençut que amb ell el Parlament, que en la seva Resolució 70/VIII va marcar justament també aquestes dades que jo mateix li explico ara.
Moltes gràcies.