TOTHOM SAP.

Tothom sap que no hi ha miracles, ni tan sols solucions fantàstiques. Tothom sap el que dirà el President Montilla o més ben dit el que ni tan sols dirà. És decebedor, però tothom sap que al Parlament se’ns sostrau el debat. És més important que no sigui dit, que es menteix, que no, que efectivament es diguin directament mentides. És més important evitar el debat que regular el debat.

S’han fet moltes propostes, moltes, moltes: Totes denegades sense escoltar. Dues de significatives, activar el crèdit per empreses i famílies a traves dels mecanismes que el Govern té a les seves mans. Reunir-se consensuar amb l’oposició. Denegat.

En plena ventada els alcaldes i ciutadans van descobrir que l'altre cantó al final de la línea del telèfon, al 112 no hi havia ningú. No estava el govern. Tothom sap que el Govern no està per quan se’l necessita. No està en plena ventada, no hi és en plena crisis. Les situacions són excepcionals i ells no tenen resposta, cap resposta. Se’l ofereix pactes. No els volen.

Obres debats i debats menors i estèrils, canvien i canvien lo que no és substancial , planifiquen i planifiquen per no realitzar. Tanta planificació tant teòric canvi per tant fracàs. No, no tenen formules màgiques, ningú les té. Però el fet és que van voler fer de govern i no tenen cap recepta, ni la i intenció de buscar-la: “tiren la tovallola”. No es posen al telèfon i al final quan la gent mira o truca darrera el 112 no hi ningú. No hi ningú i certament , no hi ha ningú en el pitjor moment. Estem d’emergència i a les línies del Govern no hi ningú. Al carrer a les trinxeres estem tots paradoxalment , tots junts però molt sols. Tothom ho sap.