ZP: L'AJUDA.

Aquets dies es posen en marxa els projectes municipals derivats de l’ajuda que el govern de ZP va aprovar pels ajuntaments. 8000 mil milions. Els ajuntaments licitaran, adjudicaran obres per aquest valor. Es suposa que ajudarà a evitar més atur.

Els pocs mesos que durin les obres es crearà un nombre determinat de llocs de treball. És una mesura efectiva? Momentàniament sí. És útil? Conjunturalment sí. Som moderadament crítics.

Ens hagués agradat però una mica més d’ambició i visió estratègica. Amb la mesura cada Ajuntament adjudica l’obra que considera.... a qui considera.

El País té moltes mancances, moltes. Des d’unes línees elèctriques obsoletes (com s’ha vist amb la ventada) a un xarxa de cablejat per noves tecnologies pràcticament inexistent. 8000 milions amb col·laboració dels ajuntaments podien haver donat per modernitzar, soterrar, cablejar molts dels nostres municipis; fent-los més competitius i al final trobar-nos amb el mateix efecte de creació de treball i l’afegit d’una modernització de les xarxes municipals. Una oportunitat perduda a mitges, una mesura no aprofitada com cal.

Zp amb Botín.

ZP : L’ALTRA AJUDA.

El grans bancs i caixes han rebut l’ajut de l’Estat. Ho ha notat el ciutadà?? No, certament tant el ciutadà de peu, com les petites i mitjanes empreses, segueixen tenint com ha problema la manca de liquidés, de diner circulant. Mentre els grans bancs ja han cobrat.

Un empresari em suggeria la creació de fons estatals o de la Generalitat de la mateixa mesura i import que per als grans bancs. Per avals, per crèdit . Moltes petites i mitjanes empreses tenen futur , patrimoni, propietats i clients suficients però els hi falta liquidés, circulant, la morositat els afecta i ningú els ajuda. Els bancs neguen crèdits amb la mateixa facilitat i arbitrarietat en que els concedien ara fa un any.

Molts promotors, petits promotors, tenen necessitat de donar sortida a pisos al preu del seu deute. El Govern vol pisos de protecció oficial. Si es creés una línea de crèdit per fer-se càrrec del pisos en poc temps podria haver un fons de pisos de titularitat pública a preu menor del de pis oficial, un fons que podria nodrir el mercat de pisos de lloguer. Donant als empresaris la possibilitat de recuperar el seu patrimoni si en un temps X podien fer-se càrrec del seu deute.

No s’entén que un Govern dit d’esquerres ajudi a bancs i caixes i no ho faci en la mateixa mesura amb les petites i mitjanes empreses , no ho faci amb la gent del carrer.

És fa necessari un nou patriotisme . Un patriotisme de carrer, per tradició, per història, per institucions, Catalunya pot ser, hauria de ser punta de llança. No ho és!!!.

Certament el liberalisme pur ja no funciona (No ha funcionat mai) , però preocupa que l’Estat protegeixi als grans, als bancs i no pensi amb la base productiva del país.

Es fa necessari un nou paradigma. Un punt de trobada. No l’Estat, la nació , on el sentit comú substitueix la confrontació partidista, per iniciar la lluita per refer l’economia del país. Un nou paradigma menys ideològic i més social , menys partidista i més patriòtic. Un patriotisme de carrer