Notícies, escrits, titulars
Ens sembla interessant, per lo que pot ser d’aportació a un hipotètic o real debat a TT de l’Ebre, publicar dos, tres extractes breus ambdós de.....
.........La Vanguardia:
En Madrid, Barcelona o Tarragona los sindicalistas repetían ayer su razonable reivindicación defensiva, aunque con escasa cobertura militante. ¿En todas las ciudades? No, en Lleida no. En Lleida los sindicatos han aprovechado el Primero de Mayo no para defenderse sino para proponer. Para visibilizar su alianza con la universidad, los payeses, los empresarios, los comerciantes, los naturalistas. Una alianza alrededor de las posibilidades de crecimiento del territorio leridano en el caso de que, como proponen, prospere la construcción del canal Segarra-Garrigues. Su propuesta de desarrollo implica la interconexión de los dos Noguera con el Segre, una forma ahorrativa y escrupulosa de regadío, la compatibilización de industria, agricultura, turismo y naturaleza. Por si fuera poco, aseguran el retorno al Ebro de los caudales necesarios para el Delta y proponen la solidaridad leridana con la sed de Barcelona a cambio de ayuda para el desarrollo de su plan. Ayer el sindicalismo leridano demostró que existe otra posibilidad de combate a favor de la prosperidad laboral en la incierta época presente. Más que defenderse, atacar con buenas ideas, tejiendo alianzas, construyendo horizontes. Antoni Puigverd
També de la Vanguardia:
“La bióloga Gisela Lorán coordina el equipo de la empresa Taller de Ingeniería Ambiental que estudia la subida de nivel del mar en el delta del Ebro por encargo del Govern . Analiza la vulnerabilidad i los riesgos de la zona”. Dissabte- 7
Sempre hem estat convençuts que hi ha un marc de trobada, en el fons creiem en les mateixes coses , estimem la mateixa gent, tenim les mateixes esperances. Podríem compartir solucions. De fet més d’una en compartim. Nomes cal deixar dogmes i colors. Obrir-nos i buscar-nos. Tots volem lluitar contra el canvi climàtic , tots volem salvar el delta , tots volem un cabal ecològic i modernitzar la gestió del riu No coincidim en el preu i el mètode. Hi ha un punt de trobada?
La Gisela és una prova vivent d’aquest espai compartit. Una gran professional ,una dels responsables del projecte de recuperació de la bassa de les Olles i del barranc de Sant Pere , del passeig de l’Arenal a l’Ampolla. Taller d’Enginyeria és la casa de Ramiro Aurin , bon amic , bon professional i Director del CPIDE. Un altra prova vivent que hi ha un punt de trobada. Alguna de les tesis d’aquesta trobada les han fet seves a Lleida.
Que no ens quedem amb el dogma i la consigna. Mentre al nord , un Aragó agressiu o una Lleida pactista es queden amb l’aigua i probablement amb el futur.
Ara un de l’Avui:
El nostre país corre el perill de viure el moment més baix de la seva historia pel que fa a la voluntat d’anar endavant de les transformacions socials i del coratge per assumir-ne els riscos. Un país que era el capdavanter gaire bé en tot, esta ara en risc de transformar-se en un país poruc on fins i tot els antics agents de progrés es converteixen en defensors dels vells privilegis. És el cas dels sindicats de mestres: compassa amb les criatures, tants anys de sobreprotecció els han convertit en forces socialment consentides i , en conseqüència , en políticament reaccionaries. Salvador Cardús.
Ens sembla interessant, per lo que pot ser d’aportació a un hipotètic o real debat a TT de l’Ebre, publicar dos, tres extractes breus ambdós de.....
.........La Vanguardia:
En Madrid, Barcelona o Tarragona los sindicalistas repetían ayer su razonable reivindicación defensiva, aunque con escasa cobertura militante. ¿En todas las ciudades? No, en Lleida no. En Lleida los sindicatos han aprovechado el Primero de Mayo no para defenderse sino para proponer. Para visibilizar su alianza con la universidad, los payeses, los empresarios, los comerciantes, los naturalistas. Una alianza alrededor de las posibilidades de crecimiento del territorio leridano en el caso de que, como proponen, prospere la construcción del canal Segarra-Garrigues. Su propuesta de desarrollo implica la interconexión de los dos Noguera con el Segre, una forma ahorrativa y escrupulosa de regadío, la compatibilización de industria, agricultura, turismo y naturaleza. Por si fuera poco, aseguran el retorno al Ebro de los caudales necesarios para el Delta y proponen la solidaridad leridana con la sed de Barcelona a cambio de ayuda para el desarrollo de su plan. Ayer el sindicalismo leridano demostró que existe otra posibilidad de combate a favor de la prosperidad laboral en la incierta época presente. Más que defenderse, atacar con buenas ideas, tejiendo alianzas, construyendo horizontes. Antoni Puigverd
També de la Vanguardia:
“La bióloga Gisela Lorán coordina el equipo de la empresa Taller de Ingeniería Ambiental que estudia la subida de nivel del mar en el delta del Ebro por encargo del Govern . Analiza la vulnerabilidad i los riesgos de la zona”. Dissabte- 7
Sempre hem estat convençuts que hi ha un marc de trobada, en el fons creiem en les mateixes coses , estimem la mateixa gent, tenim les mateixes esperances. Podríem compartir solucions. De fet més d’una en compartim. Nomes cal deixar dogmes i colors. Obrir-nos i buscar-nos. Tots volem lluitar contra el canvi climàtic , tots volem salvar el delta , tots volem un cabal ecològic i modernitzar la gestió del riu No coincidim en el preu i el mètode. Hi ha un punt de trobada?
La Gisela és una prova vivent d’aquest espai compartit. Una gran professional ,una dels responsables del projecte de recuperació de la bassa de les Olles i del barranc de Sant Pere , del passeig de l’Arenal a l’Ampolla. Taller d’Enginyeria és la casa de Ramiro Aurin , bon amic , bon professional i Director del CPIDE. Un altra prova vivent que hi ha un punt de trobada. Alguna de les tesis d’aquesta trobada les han fet seves a Lleida.
Que no ens quedem amb el dogma i la consigna. Mentre al nord , un Aragó agressiu o una Lleida pactista es queden amb l’aigua i probablement amb el futur.
Ara un de l’Avui:
El nostre país corre el perill de viure el moment més baix de la seva historia pel que fa a la voluntat d’anar endavant de les transformacions socials i del coratge per assumir-ne els riscos. Un país que era el capdavanter gaire bé en tot, esta ara en risc de transformar-se en un país poruc on fins i tot els antics agents de progrés es converteixen en defensors dels vells privilegis. És el cas dels sindicats de mestres: compassa amb les criatures, tants anys de sobreprotecció els han convertit en forces socialment consentides i , en conseqüència , en políticament reaccionaries. Salvador Cardús.
Forces consentides, amb intensa sobreprotecció que s’han convertit en reaccionaries. Com a TT de l’Ebre??? . Probablement..
Signen : Ebrediputats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada