No totes les teories científiques són certes, moltes de les tingudes per certes, ho són.... fins que es demostra el contrari, algunes teories que es presenten com a científiques no són ciència. Moltes teories han servit per fer avenços molt importants i desprès han resultat ser falses o han estat superades per altres, més certes. N'hi ha de certes tingudes per falses o en dubte molt de temps, que finalment, han estat irrefutablement demostrades. Es la ciència, el mètode científic.
El prestigi de la ciència, del mètode empíric, alhora la força del racionalisme, han fet que en el segle XIX i tot el segle XX, certes posicions ideològiques, certes teories politíques es presentessin com a ciència i raó: veritats irrefutables, raó en marxa , socialisme científic. De les menys influents no cal parlar. Molta gent ha necessitat sentir-se en possessió de la veritat, de la raó. Han caigut murs, hem viscut desastres i s’ha abandonat la pretensió de ciència..... O NO.No és el mateix, història que historicisme, no és el mateix sociologia que tots els seus ismes. No és el mateix tècnica que tecnicisme, ni tecnocràcia. No és el mateix ecologia que ecologisme.
La política està obligada a prendre decisions, a donar respostes quasi sempre en base a coneixements o dades limitades, percepcions, interessos diversos. Ideologia i passió.
La política no pot obviar les dades científiques, però per sort, també està subjecta a altres dinàmiques. Desconfiem d’aquelles corrents polítiques que es presenten com a ciència i més si són hereus d'un historicisme o cientifisme ja superats. Desconfiem dels dogmes i encara més dels dogmàtics. Per això, creiem tan interessant el contrast d’opinions; davant dels intents de pensament únic.No sabem si estem d’acord, ni tan sols creiem que es tracte d’estar d’acord o no amb Sala Martí, el que sí sabem és que val la pena llegir els seus articles sobre el canvi climàtic. Podeu accedir a aquests artícles clicant al següent enllaç.
Estem convençuts que l'ecologia i altres disciplines científiques, són un instrument imprescindible en la presa de decisions polítiques, i precisament per això creiem(encara que no sigui políticament correcte) que l’ecologisme conté el mateix defecte ideològic que els seus antecedents i el mateix resultat final: El fracàs.
Si és cert que l’efecte hivernacle està produit principalment per l'utilització de determinades fonts energètiques, no podem entendre que ens neguem a una discussió en profunditat respecte a fonts d’energia més netes. No entenem les dificultats per ubicar energia eòlica, dificultats quasi sempre potenciades per interessos o ideologies, disfressats de ciència. Encara entenem menys, si és certa la gravetat del canvi climàtic, el dogma que impedeix parlar de l’energia nuclear, forma de producció massiva d'energia menys emissora de CO2. Mal menor, si no alternativa a les energies fòssils. No entenem tanta dificultat, tant dogma, no entenem perquè diuen ciència si volen dir ideologia... No entenem que tants polítics, de tants partits, diguin coses com aquestes en privat i tan pocs s’atreveixen a dir-ho en públic: Reivindiquem més política, front dogmes i dificultats sempre potenciats per ecologistes disfressats d’ecòlegs. Reivindiquem més polítiques ecològiques i menys ecologisme
Ebrediputats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada