Aquest cap de setmana, he vist les imatges de Madrid, les de la manifestació i les respostes. L'homenatge a les víctimes: La discussió al carrer entre uns i altres, familiars contra familiars, dolor contra dolor, mort contra mort. Com hem pogut arribar a això?
He sentit vergonya, sóc diputat al Parlament, no puc fer altra cosa que demanar disculpes, per la part que hem pugui tocar, per si he contribuït poc o molt a aquest estat de coses. Perdoneu-nos. Poc més tinc a dir. Poc més tinc dret a dir: Només demanar SILENCI, molts minuts de silenci per cada una de les víctimes, per la seva memòria, per la nostra memòria perduda, per tots nosaltres, tots víctimes, i encara un minut més... per la cordura i el seny... penúltima víctima. PROU, SILENCI...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada