26 de març 2008

NO ES DIU TRANSVASAMENT: ES DIU COVARDIA.



Denunciàvem ahir la possibilitat d’un transvassament d’aigua aprofitant el canal Segarra Garrigues, possibilitat que va ser explorada per diversos diputats i rebutjada tant en públic com en privat per part nostra. Denunciàvem ahir el projecte faraònic, Gran Escala, ciutat d’oci als Monegros Denunciàvem ahir el possible transvasament de l’Ebre – Segre a traves del túnel del Cadi. Denunciàvem ahir.

Cada una de les nostres denúncies estava contrastada i comprovada. No oblidarem, ni amagaré que abans d’ahir, nosaltres la gent de CIU ens enfrontàvem a una situació política complicada deguda, entre altres, a l’actitud vers el PHN. Certament amb les esmenes introduïdes per CIU, amb les garanties introduïdes a traves del CPIDE, no seria possible, no ho va ser, cap dels projectes que ens amenacen. Sense cabal ecològic i regim hídric garantit, no era possible cap nou ús de l’aigua. Tres anys de pressions per part del PP, d’incomprensió per part del territori (o poder per que negar-ho d’incomprensió nostra vers el territori) i de demagògia per part dels tres que avui governen. No es va fer.
Certament la planificació i gestió de l’aigua , com en tot , es fa i es programa per moments de necessitat no pas per l’abundància. La sequera és la clau i el problema. No l’excusa. Sense informe favorable de la gent del territori present al CPIDE (on s’havia invitat a participar tothom incloent la Plataforma) no es podia tocar ni una gota. Sense la garantia de cabal ecològic, d’ actuacions per prevenir i solucionar els problemes ecològics del Delta i del riu, no es podia tocar ni una gota. Reclamo la publicació de les actes i de les previsions del Pla de protecció del Delta. Cap de aquestes garanties van semblar suficients. Per que no ho eren. Fariem un error si tornéssim la discussió a 4 anys enrere. Seriem uns inconscients si no reclamèssim transparència, garanties i rigor, amb la mateixa vehemència que es reclamava en el passat. Els que oblidin les seves actituds i els seus compromisos, ho pagaran més prompte que tard. I no parlo de vots. Parlo d’altres paràmetres, més subtils però més perdurables.

Vivim i vivim avui, una situació que deixa indefensos als territoris i a la gent. Tots i cadascún dels anuncis fets pel conseller Baltasar li van ser preguntats al Parlament, per tres vegades, per tres vegades negades. Van mentir, van disfressar la veritat i les conseqüències. En països de forta tradició democràtica la mentida esta fortament penalitzada. Qui enganya avui, no es creïble en futur.

Aquest és el problema. No són creïbles. Van negar l’evidencia al Parlament, neguen l’evidencia. Per què? Per càlcul electoral. Per covardia.

Opten pel Segre, la pitjor de les opcions, ja que detreu aigua, empitjora la qualitat i obvia el Delta l’Ebre i la seva gent. D’això es tracta. Covardia, pura covardia. No s’atreveixen amb els seus propis fantasmes. Covards.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Qui se'n recorda ara dels 300m3 per segon que reclamaven els que ara estan al govern i els ecologistes que ara estan cobrant del govern?

On està Pedro Arrojo i tots aquells que ens havien de salvar?

Anònim ha dit...

vinga Manolo i cia. a sortir al carrer en contra dels sociolistos del govern o això només era quan pp i ciu eixuguen lo riu...ai quina colla d´hipòcrites farsants..

Anònim ha dit...

Es que ara preocupa més la succesió a la casa republicana que els temes de Pais.

Serà tot una cortina de fum i així poder colar los gols que vulgui lo Tripartit ?

Ara que m'en dieu de veure als conseller de Medi Ambient declarant que farà un trasvasament en tubos reciclables, los de Iniciativa sempre tant "diferents".