19 de febrer 2008

BUSH&INTERNET



Certament ha estat interessant, tant la conversa amb J M Arasa, com les reaccions posteriors.

Fiederich Nietzche desconfiava de la premsa i ho feia per manca de rigor, perquè la immediatesa, la facilitat, no afavoreixen ni la reflexió ni el coneixement. Fàcil, massa fàcil diria. Humà, massa humà. Vistos certs resultats, i no parlo només de la premsa groga, les seves reflexions no són gratuïtes ni es poden deixar caure en sac trencat.

Quan la massificació pot significar manca de rigor, la manipulació està al voltant.
La premsa manipula?? I tant, o no? Té capacitat transformadora ? Sí, també com no. La facilitat, l'irrupció de nous mitjans va a favor o contra determinada premsa ??

Tots ens apuntariem a crítiques sagnants al paper de certa premsa, la Espanya de salsa rosa i crispació dóna per molta reflexió.

Ara bé, jo que tinc un bloc no deixo d'estar d’acord amb alguna de les reflexions d’ Arasa. Mirar-se massa el melic no és bo. Ser acrític és mortal. No serè jo el que defensaré a ningú i menys a qui té més capacitat i més criteri.

Una certa reflexió crítica però, no fa mal. Realment els blocs, tenen capacitat transformadora? Ens fan més lliures? Contribueixen a organitzar els sectors socials en un sentit més igualitari? Donen més capacitat critica al ciutadà, front als poders establerts? Moltes preguntes, moltes i..... moltes més.

George Bush, és un bon exemple per la reflexió. Als EEUU, u es ai, la xarxa és molta xarxa, tanta xarxa com país, enoooorme. Quina influencia a tingut, quina en té? Quin desgast ha produït al Buhs.? Intel·lectuals, diuen i expliquen que avui no seria possible un moviment com el de la guerra del Vietnam, o no un moviment com el que es va produir al voltant dels drets civils. Recordeu Luter King. Massa gent atrapada la xarxa, individualitzada i aïllada, cada un al seu propi melic. Enorme melic, però melic.

Les xifres d’entrades, un altre tema. Importants? Poder sí. Però quan tens dades de qui et visita al final ens engreixem uns al altres dia rere dia, repetidament. Un món més reduït del què confessem, i per aquest camí tornem a EEUU a la campanya electoral, a les transformacions socials a qui les controla i com?? Hi ha debat segur .

En quan a possibles envejats. Jo confesso que des d’ aquí, un petit bloc, envejo a la Veu de l’Ebre i al seu director . Sí enveja, no massa sana, que és com ha de ser l’enveja.

1 comentari:

Manel Zaera ha dit...

Realment els mals dels blocs jo almenys els tinc presents. I no deixen de ser els mals de la xarxa en general. Ara bé, no oblidem que la xarxa no deixa de ser una virtualització d'allò que fins fa un temps es feia en la vida -diguem-li- real. Evidentment que cal escoltar veus crítiques, tot i que a mi em va semblar una opinió esbiaixada, amb desconeixement i no aliniada amb la premsa tradicional en general. Ja ho he dit al bloc. El País, El Mundo, The New York Times, Vilaweb, i altres mitjans importants s'equivoquen o han vist que econòmicament -a banda de la vessant social- és positiu integrar serveis socials?

Arasa fa poc va anunciar que volia col·laboradors per opinar sobre els temes del territori, i que seria interessan que fossin via Internet. No em considero el millor col·laborador possible ni tampoc en tinc ganes però, de blocaires ebrencs n'hi ha molts i, de ben segur que pot trobar col·laboradors per al setmanari.

Els blocs no són el principal mitjà d'influència social però, en són un i s'han de tenir en compte. I això de vegades es perd de vista.

I el melic... Sí, molta gent es mira el melic. Segurament jo entre ells. Ara bé, caldria analitzar bé això. El meu bloc no és més que una eina per escriure coses, les quals, si les llegeix algú, millor que millor. Però, em permet escriure els pensaments, coneixements i altres coses. Alguns prefereixen diaris personals en paper. Altres preferim els blocs. Passa com l'agenda. Alguns prefereixen la de tota la vida. Altres només si és electrònica -jo no m'acostumo a cap les dues-.

El debat que enceta l'entrevista publicada és interessant però, s'hauria d'enfocar de manera que no semblés periodistes contra no periodistes, doncs no és aquest el tema.