Observo entre nostàlgic i escèptic les propostes de debat en torn a les infraestructures, debat que coincideix amb la proposta de l’anomenat Pacte Nacional per a les infraestructures. Pacte, per cert proposat per CIU. Tinc a les meves mans les bases que ens ha fet arribar el Govern i la proposta subcomissió infraestructures 2008 (PTOP). Tota una decepció.
Recupero del fons del “si no fós”, el resum- publicació de la confèrencia que al 2002 vam fer a la Cambra de Comerç. Haviem creat l’ODECAT (Obsevatori de Desenvolupament Estratègic a Catalunya), recordo l’entusiasme de Toni Vives, llavors secretari del Govern, l' energia de Pere Torres, la capacitat d'Homs o de Salvador Estapé, les aportacions de Ballabriga o Marta Lacambra.
No només fèiem la proposta d’un debat estratègic, es va crear un organisme de la Generalitat per afavorir aquest debat. Es va implicar molta gent. No faré un llistat, menys en època electoral. A Terres de l’Ebre vam presentar unes primeres, no conclusions, si impressions i voluntats. Algunes ja llavors en marxa, altres molt avançades. Aquí les torno a ficar damunt la taula. No s’han fet velles. Res de nou.
Partiem de la suficiència financera, de la capacitat política (del poder, del pes polític), de la Vegueria. Vegueria sí: Però els diners de les diputacions, inclosa la de Barcelona en “caixa única, a repartir” per possibilitar una estratègia de re-equilibri. Circumscripció electoral i un diputat per comarca, amb un sistema proporcional que no ens fes perdre pes ni representació.
Consideràvem imprescindible poder participar de l'Alta Velocitat amb les parades de tren necessàries a l’Aldea. Parlàvem de la plataforma logística, amb una ciutat del transport. Desdoblament de l’Eix de l’Ebre. Port dels Alfacs i Anella Viària de Delta. Navegabilitat. Desenclavar Terra Alta. Voliem el paper de ròtula del Països Catalans. Interconnectivitat Pla territorial, N- 340 , AP-7. Universitat, revolució tecnològica i fins i tot preguntàvem: Per què no un tramvia Tortosa Aldea, Amposta??
Voliem pes i pes estratègic, al que penso que el govern en nom nostre ha renunciat. Ha renunciat als nostres actius estratègics.
Teniem esperit i fe: Si volem, podem; ens dèiem. Ho dèiem estan al govern, no ho inventem ara a l’oposició.
Crec que la iniciativa era molt bona, la fico damunt la taula. Entre escèptic i nostàlgic hem dol i molt la fi d’iniciatives com les que avui comento..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada