Quan ja ens haviem segregat i els dos pobles (units per la via augusta) eren exemple de convivència, el mateix nefast personatge, va mantenir actituds molt, molt carques, ho vàrem atribuir al obligat recolzament a un llavors agonitzant govern del seu color polític. Després hem vist actituds prepotents, sempre ben remunerades, d’un caciquisme digne d’estudi.
Un dels seus company de partit, un dia, em va dir “de carques en tenim tots i a natros ens ha tocat lo més gros”. Era cert, certes tradicions han de ser erradicades, aquelles que pretenent mantenir privilegis, aquelles que és manifesten per damunt del bé i del mal pel fet de ser d’un determinat color. Certes sortides vitalícies, són de vergonya.
Que ningú doni lliçons de progressisme, que ningú vulgui estar per damunt del bé i el mal, que ningú pontifiqui repartint carnets de dretes. Tots sabem qui és el major carca de Terres de l’Ebre i com deia un destacat dirigent socialista el tenen ells.... i no a Tortosa..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada