DIAGONAL MAR_ BARCELONA
LA SEQUERA, GASTA MOLTA TINTA
Titulars, comentaris, declaracions. Un enginyer escriu a un Diari provincial una dura diatriba, no ja contra el portar aigua amb vaixell. Una dura diatriba contra el “bonisme” la ignorància i les noves ciències “inexactes”. Dura, dura. Ara, tots tranquils, qui cony són aquest que avui en dia estudien matemàtiques i coses difícils???. Què és això del rigor i la ciència??. El canvi climàtic ha democratitzat els coneixements. Ara es diuen ideologia.
Un altre diari de difusió nacional (de la meva nació), comenta una idea que em crida l’atenció perquè va sortir al si del CPIDE, com una possibilitat tècnica. Era la de retornar a la conca cedent el cabal d’aigua després d’usat i depurat. Tècnicament deixa de ser un transvas, l'aigua va i torna. Certament, ben depurada i utilitzada per rec agrícola podia substituir concessions, recarregar aqüifers i minimitzar efectes. El problema era la depuració, la despesa energètica, la relació costos- benefici. Passa que tota aigua deu ser transportada, ho explicava molt bé l’estimat Leandro Lopez Bosch. Tu dessales però després transportes. Cost- benefici. La tècnica i els costos canvien i per tant les solucions també.
Més tinta. Els regants del Segarra Garrigues, del Canal d’Urgell etc, ofereixen un Pla d’estalvi d’aigua i a canvi enviarien a Barna els excedents- estalviats. Molt semblant al recobrimen de canals al Delta per fer el mini transvasament. L’aigua del Segre, del Noguera, és l’aigua més necessària per l’Ebre doncs garanteix quantitat i sobre tot qualitat. A la gent d’aigües amunt, però els pot donar aigua, recursos, compensacions i un altra cosa més important: Una clau estratègica molt, molt important, a la que altres ja han renunciat..
Reclamo aquí que tot el que s’ha dit, tot el que es pregunta en privat es faci públic. Hi ha qui explora possibilitats d’aquest estil i no són els de CIU.
D’altra banda els ciutadans de la conca del Ter se’n adonen que la sequera ens afecta a tots .. a ells també.
La política del Govern de la Generalitat no és la mateixa aquí que allí o a Barcelona, on es pot portar l’aigua en barcos mentre a altres indrets es pot racionar el creixement o l’aigua. De fet no hi ha política d’Aigua; es confia en què plogui i després deu dirà.
El cinisme del president Montilla, culpant als anteriors governs de no fer certes infraestructures, relacionades amb l’aigua es indigna i cal recordar-li fins quin punt ell i el seu partit han governat (a Madrid, Saragossa, Barcelona i Cornellà, on han creat el problema) mentre han donat ales a parts iguals a Plataformes i cridòries. Ara el Govern és presoner no de les seves paraules, és presoner dels seus crits. Van cridar tant que no poden rectificar en res. És fa imprescindible un acord per l’aigua i l’energia sense demagògies, ni desqualificacions i..... amb enginyers.
Molta tinta. Encara que sembli paradoxal, es aviat. Encara sobra aigua, tanta com tinta, el dia que realment en falti, no a l’Ebre, o al Ter. No als pantans, el dia que en falti a Barcelona, aquell dia començaran a parlar, a pensar i a fer, es deixaran de cinisme i buscaran solucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada