PANTÀ NACIONAL, ESTANCAMENT POLÍTIC

A Catalunya vivim una situació d'empantanegament. Les tres forces que configuren el govern, no arriben a configurar un programa, cap de les tres és prou forta per imposar la seva hegemonia.

Si de cas el PSC té més autoritat, sense arribar a l’hegemonia.

Ni la té, hegemonia, ni la pot tenir, doncs seria un suïcidi per als seus socis de govern. ERC no pot renunciar de cap manera a mantenir un pols en l’eix nacional i territorial. Unes vegades aliada amb ICV i els moviments ecologistes, altres vegades amb CIU. Amb menor mesura el mateix li passa a ICV, que alhora no pot cedir l’espai verd ni a PSC , ni a ERC.

Un bon resultat del PSC, PSOE a aquestes eleccions no faria més que empitjorar les contradiccions del tripartit; debilitant l’eix nacional, no donant resposta a les demandes de la societat catalana. Una majoria absoluta de PSOE, fica en perill moltes de les aspiracions de Catalunya. La tàctica d’una part del catalanisme polític pot esdevindre suïcida.

Tornem a estar en una situació, on des de la consciència nacional s’han de oferir sortides que puguin aplegar a una majoria social, sortides en clau de bloc social, transversals i.... possibles. Els radicalismes i els sectarismes porten a la crisi. Res nou pot néixer, quan certament lo vell precisa una revisió. El tripartit per la seva naturalesa, és sinònim de crisi o d’alguna cosa pitjor... de derrota col·lectiva.

Passi el que passi , caldrà repensar moltes coses , però ara toca votar i és en aquest panorama on veus com les de Josep Benet fiquen ordre a les manifestacions desorientades amb els seus de gent com Heribert Barrera o Pasqual Maragall. Certament votar al seus és un suïcidi, ara bé : L' abstenció és eutanàsia.

Sé que aquest bloc és una petita veu , però vull afegir-la a la de Benet i a la d’aquells que creuen que estem en un moment difícil i decisiu, i on l’única resposta és de nou el catalanisme polític , o lo que és el mateix el catalanisme possible. El que reclamen veus com Pujol, Benet , el que traspua l’editorial, més que interessant de la Vanguardia . Amb l’editorial vos deixo(cliqeu-la).

MIRA QUI ÉS ELLA..... QUE NO TÉ "QUERIDO"

Hi ha una dita al Delta, divertida. Mira qui és ella que no té “querido”. Transgressora, gràfica, significada, significativa.

Mireu qui són ells. Mireu del que usen i abusen. Els socialistes ebrencs i no ebrencs tornen a ressucitar el fantasma del PP i del transvasament, com si no estés mort i enterrat, com si no recordessin que es va derogar amb els vots de tots (incloent CiU) excepte el PP. Busquen el vot de la por. Mireu qui són ells.

Ara, van i retreuen unes declaracions de Raul Font per les que el propi afectat ha demanat disculpes i perdó. “Feo” , “feo” , “feo”, lleig , molt lleig. Mireu qui són ells.

Per donar llum a com estan les coses, per dir-ho molt clar, CiU no pactarà amb el PP, entre altres coses perquè gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. Els que diguin el que diguin, pactaran amb el PP allò que els hi convé, serà el propi PSOE, com per exemple la llei de partits o en un futur, l’arraconament de les forces nacionalistes i dels territoris com Catalunya, i sinó al temps.... Mireu qui són ells... que volen la uniformitat i la desaparició de les minories. Mireu qui són ells... que no respecten ni quan ja s’ha demanat disculpes. Mireu qui són ells que volen fer desapreixer fins i tot als seus aliats. No tenen "querido"

CÀLCUL ELECTORAL, OXFORD.

Entrem a l’última setmana de campanya electoral. Els responsables de campanya, els gabinets electorals fan càlculs. Matemàtica i lògica, Oxford. Per les dades que disposem, el PSOE guanya les eleccions de llarg. No és això el que està en joc. Els dos grans partits juguen a mantenir la tensió, a mobilitzar els seus, a bipolaritzar, amb la pretensió d’ erosionar qualsevol altre espai. Avui ZP es fica amb els bisbes, i Rajoy calenta el debat.

El càlculs estan fets i ho estan, fins i tot província per província. A la demarcació de Tarragona el PP, no fa gaire esforç. Els números, la matemàtica, la lògica diuen que només poden treure un diputat, el que tenen. Cap possibilitat de treure’n dos. Ho notareu amb la presència de líders i amb la profusió de cartells. El PSC, en pot perdre un, calculen que per conservar-lo han de mantenir una molt forta tensió; més ideològica que territorial. Algú coneix el cap de llista? Ara bé, la presència de cartells i els temes ideològics a primera fila.

CiU pot treure’n dos, però per això tindria que pujar vots, de les dues fronteres. Molt difícil, però no impossible donat que es l’únic partit que pot restar un diputat al PSOE. Els votants del PP tenen un vot útil molt clar, donat que un vot a CIU li resta un diputat al PSOE. Si no guanya el Barça que perdi el Madrid.

D’altra banda, tot aquell que no vulgui una majoria absoluta, el vot útil a Tarragona és CIU, ja que és l’únic que pot restar-li un diputat a un PSOE que esta molt prop de l’absoluta.

EL TRANSVASAMENT : MORT I ENTERRAT.

El transvasament és un projecte mort i enterrat. Ho ha dit Artur Mas a Deltebre.

Els interessa parlar-ne a uns i altre per treure vots, per fer política, per fer campanya electoral, però el transvasament està definitivament mort i enterrat. Altra cosa és la demagògia, els disbarats, la manca de previsió, la discriminació, la poca atenció al Delta de l’Ebre i al riu, del govern Montilla.

El Transvasament : Mort i enterrat. Una bona definició.

EL PSOE PROP DE L'ABSOLUTA.

Els últims sondejos, Demoscopia, la SER no donen lloc a cap dubte , el PSOE s’apropa a la majoria absoluta. Sembla que tracten de dissimular-ho per no desmobilitzar als seus. Una situació mot preocupant pels interessos catalans, per Catalunya. La possibilitat d’una majoria absoluta i un posterior apropament amb la Nova direcció(cosa inevitable) del PP , per tal d’aïllar nacionalismes i callar nacions, és un panorama i un perill cert. La crida de Josep Benet ex dirigent del PSUC a favor de CIU és significativa. El vot blanc , el vot nul, la temptació de la moda progre, la por al PP tant explotada per tothom , poden donar al PSC- PSOE un resultat que deixaria al catalanisme sense paper a la política estatal. Mal negoci i més desprès de la Magdalena Alvarez. Cal mobilitzar , cal fer un esforç important i explicar que l’únic vot útil per evitar-ho és el vot d’obediència catalana. Preferentment CIU.

DEPENDÈNCIA SENSE IN.

MAL AVINGUTS.

Tant Duran LLeida com Jordi Jané, als seus respectius debats van mostrar les paperets de vot al Senat. En concret, mostraven l’apartat corresponen a l’Entesa Catalana de Progrés. Li retreien a ERC, que mentre predica independència o hipotètics referèndums per al 2014 es presenta de la mà del PSOE, compartint sigles i programa. La rèplica va anar en dos direccions, una que deia que no era amb el PSOE, sinó amb el PSC i un altra que diu que Entesa al Senat és un grup d’obediència catalana.

Les dues rèpliques desmentides per la realitat, a la papereta les sigles són les que són. Ironia del destí La E de PSOE és immediata a la E d’ERC. El conglomerat, que aquí publiquem és: PSC(PSC_PSOE) ERC-ICV-EUiA. Queda clar.

Quan a la disciplina de vot només cal veure les votacions. Els hi demanem que les facin públiques. La DEPENDÈNCIA del PSOE, és absoluta. Qualsevol senador, és més indisciplinat que els de l’Entesa amb el PSOE. Per tant DEPENDÈNCIA sense IN.

Però, avui m’han sorprès, m’he quedat bocabadat. Són molt disciplinats una vegada tenen la cadira però no tant quan és tracta d’assegurar-la. M’han fet arribar les paperetes tal com es reparteixen a alguns indrets de Terres de l’Ebre i sobretot del Camp de Tarragona. Com són llistes obertes... cal assegurar que ets el més votat.... coses que passen, es discrimina al company de candidatura.. . Lleialtat i dependència.... amb la cadira. Això és una opció del votant. Lleig, lleig, una deslleialtat si ho fessin companys de candidatura.

Aprofito per recordar que a les llistes obertes es pot votar a candidats de partits diferents i per recomanar que si vos fan arribar paperetes amb un sol nom podeu afegir creus a dos noms més ...de CIU, per exemple, que és independent i d’exclusiva disciplina catalana, catalana.

Entrevista a Narbona un èxit de la Veu

El setmanari la Veu de l’Ebre, publica una extensa entrevista a la “Ministra Narbona”. Primera pàgina, editorial, tres fulls i el repicó els amics Canicio i Gimeno. Un “puntasso” de la Veu. En setmana electoral,com es pot comprendre, no és la cosa que millor ens pot anar als demés. Però crec que és obligat reconèixer que una entrevista d’aquestes característiques és un èxit de la Veu de l’Ebre. Una d’aquestes coses que converteixen al setmanari en una referència.

Aprofito per demanar que al proper Núm. La Veu, compensi i ens tragui una entrevista als de CIU. De totes maneres felicitats. No trobeu?

JOSEP BENET.

M'emociona la carta d’en Josep Benet. M’emociona per raons personals i polítiques. Em retroba amb l’esperit de l’Assemblea de Catalunya. M’emociona trobar raonaments que vàrem fer alguns dirigents estudiantils del PSUC per anys després militar a CIU. No podiem permetre que Catalunya fós sotmesa a una nova LOAPA: La nació era i és l’espai on les reivindicacions són possibles. No ve d’ara, ve de lluny. Compartiem, compartim un concepte gramscia de la nació. No és cert que el concepte de justícia social no tingui pàtria. És en l’àmbit dels estats, per natros en l’àmbit dels pobles, de les nacions( amb o sense estat) on es concreten els valors socials i col·lectius.

El gran perill és i era el debilitament de les forces nacionalistes, de l’eix nacional. Es preveuen temps difícils. El Tribunal Constitucional, una possible llei electoral etc, etc.

Josep Benet, amb la seva tradicional lucidesa, fa una crida a tots els catalans progressistes, tots els demòcrates catalans, en la millor tradició de la Assemblea de Catalunya.. “És un error gravíssim que hi hagi catalanistes que anunciïn que s’abstindran en aquestes eleccions” diu Benet...” perquè facilitaran la victòria als enemics de la nostra nació. És hora de reaccionar. “ Crec que cal votar aquells que tinguin grup parlamentari propi al congrés ”.

Sense eix nacional no hi ha eix social, és una vella discussió, ja superada. Sense catalanistes, ni hi ha catalanisme. Una majoria absoluta de qualsevol color pot arraconar Catalunya, i les seves aspiracions. Per primera vegada, Catalunya pot deixar de tenir pes i per tant deixar de comptar en el panorama polític espanyol . Un perill.

Per això Benet català, progressista i patriota ens diu: Cal Votar CIU

Ara és hora catalans.

UNA TENSIÓ INVENTADA.

A micròfon tancat ZP li confessava a Iñaki Gabilondo que els hi convenia la tensió. Es preparava per escenificar-la. Uns i altres dominen i controlen el gruix dels mitjans de comunicació. Volen bi- polaritzar la situació. Volen pescar vots del nostre i altres espais. Volen , com diu Miquel Roca, expulsar de la vida política i electoral a tots els altres. En això els dos grans partits estant d’acord.

Intentaran mantenir la ficció d’ un empat tècnic. No és cert, avui ja hi ha enquestes que li donen al PSOE UNA AMPLIA VICTÒRIA , prop de la MAJORIA ABSOLUTA.

Per això, vull fer i faig una crida a tots els que tenen la temptació de votar o PP o PSOE. Els seu vot aquí té poca incidència, al PSOE no li va d’un diputat, els hi sobra. Al PP tampoc, no deixarà de fer-los falta. Però per Catalunya, per la pluralitat és molt important, és decisiu.

LA MAJORIA ABSOLUTA, junt a la bipolarització deixa sense veu a molta gent i deixa sense defensa a Catalunya i els seus pobles. A hores d’ara ja no es decideix qui governarà, el que es decideix es si governarà amb majoria absoluta, sense tenir que escoltar a ningú o si per governar necessitarà escoltar ales diverses sensibilitats existents al nostre país. Per salut democràtica , per rendibilitat del vot, el vot més útil es aquell que no va ni a PP , ni a PSOE. El vot més eficaç, més compromès i més útil és aquell que reforça les opcions catalanes i les d’aquells que en millor situació estan de determinar els programes de Govern. Per fer-se respectar, per fer-vos respectar. Per evitar Majories excloents. Ni PP Ni PSOE. Pluralitat democràtica. A Catalunya, a Terres de l'Ebre CiU......

LA IMPORTANCIA D'ANAR A VOTAR.

A L’Ampolla.


A Terres de l’Ebre-.

A Catalunya.


De nou el dia 9 de març hi ha eleccions. Eleccions per elegir els diputats al Congrés dels diputats i el president del Govern estatal a Madrid. Hem vist com els debats , la propaganda ha estat protagonitzada per Rajoy i Zapatero. Pel PP i pel PSOE.

En aquestes eleccions també s’hi juguen coses de L’Ampolla, coses del poble, de Terres de l'Ebre. Certament un resultat que reforcen les opcions de l’Ampolla seria important. També per Terres de l’Ebre.

Votar al PSOE, fa forts al tripartit i a aquells que aquí al poble ens discuteixen el pa i la sal, els que sempre ens han discutit el dret de l’Ampolla, primer a ser i després a ser tan forts i grans com altres pobles. A l’Ampolla com poble li convé que surtin reforçats aquells que estan compromesos en defensar-la.

A mi i sé que a molts de vatros, no ens agradaria que el PP es fes fort, les actituds radicals dels Peperos a Madrid no ens agraden, a més probablement amb el PP al govern les inversions pera Catalunya podien baixar.

Heu vist com les coses no han acabat de funcionar a Catalunya. Molts de vatros em dieu no ens agrada el PP, però tampoc acabem de veure que les coses funcionen amb el PSOE i El Tripartit. Jo vos demano molt seriosament que aneu a votar, no al PSOE o al PP. Que aneu a votar a aquells que millor poden defensar les coses del poble del dia a dia .Vos demano que aneu a votar i que voteu per CIU, per Convergència i Unió.

Perquè és cert que si no hi aneu, el PP podria tornar, però també ho és que si no hi aneu el tripartit es queda i no millorarà res.

Un vot PP no ens agrada i serveix de poc, de molt poc, més bé va contra Catalunya i no va a favor de l’Ampolla. Un vot PSC, mou poc, a Madrid no li va de treure 160 o 159 diputats. Un Diputat de CIU, de tenir 11 o 13 Diputats de CIU, és molt important. Ens fa decisius i a l’Ampolla sabem lo que això vol dir. Si CiU, no hagués estat decisiva probablement no tindríem sortida de l’autopista o ens hagués costat molt més.

A aquestes eleccions, també compta l’Ampolla i Catalunya. A L’Ampolla sabem que si no ens defensem natros no ens defensarà ningú. És molt important que aneu a votar. Per fer-nos forts per treballar pel poble. Per tot vos demano que el 9 de març tornem a fer forta la nostra opció, la vostra opció CIU.

Gracies per la vostra confiança, voteu CIU.

Francesc Sancho Serena

ANEM-HI.

Anem-hi, vinga nois, anem-hi. Rebem un post de JS Cid, on ens comenten la proposta de cartell que ens han fet arribar. Ens diu referit a la frase “si tu no vas”. “El verb “anar”, en el sentit del cartell, exigeix la indicació del lloc on anem. Així podríem dir “si tu no hi vas” . El verb, sense complement, vol dir si tu no funciones. Té raó.

Ficats en contacte amb l’autor del cartell, accepta el raonament però en fa un altre, ens diu certament el sentit de la frase sense complement és més ampli i es pot entendre com postat a funcionar. No només ves a votar , també mou-te. M’agrada. Coses de la llèngua.

L’endemà del parcial debat, queda clar qui és qui. Tots i cadascun del mitjans de comunicació es retraten i deixen clara la seva dependència ideològica. Per als que depenen o s’adhereixen al PP, ha guanyat Rajoy, i a l'inrevés els del PSOE, donen guanyador a ZP. El panorama és desolador. L’uniformitza’t retrat, deixa sense veu a milions de votants i a més d’un territori. Catalunya ni existeix. La bipolarització ens esborra.

Miquel Roca ho denuncia a La Vanguardia. Diu: Lo que sucede – i esto sí que es denunciable- es que los medios de comunicación han decidido favorecer esta bipolarización, arrinconado, ninguneando y expulsando de la política electoral a los demas partidos.

Continua Miquel Roca: Este es un juego desigual i no por imperativo de la ley, sino con ignorancia de los principios que la informan e, incluso, de su propio contenido escrito. Así es imposible jugar en condiciones de igualdad.

Es imprescindible anar-hi, moure’s- funcionar, no només votar també treballar per la pluralitat; perquè Catalunya i els nostres pobles tinguin veu i vot. Per això si tu no vas uns i altres, van, venen, tornen, es queden i s’acomoden. Anem-hi.

SI TU NO HI VAS ELLS TORNEN, ELS ALTRES ES QUEDEN

Un bon amic que va veure el post que vam publicar ahir, ens ha enviat unes imatges basades amb la idea que vam proposar:

IMATGE 1:

IMATGE 2:

IMATGE 3:

Aquí al costat trobareu l'enquesta, per a què poguessiu triar quina de les tres imatges us agrada més, us invitem a votar, però no només a votar l'enquesta, l'important és: ANAR A VOTAR EL DIA 09

PERQUÈ SI TU HI VAS, UNS I ALTRES :

Paladella vota en contra de la Terra Alta

El passat dijous el Partit Popular va sotmetre a votació una proposta per tal de que la Terra Alta acollís una supseu de l’INCAVI. Jo mateix vaig donar suport a la iniciativa, i vaig felicitar al grup del PP per haver-la portat al Parlament, entenent que és una bona cosa per la Comarca de la Terra Alta. En l’argumentari vaig recordar que en la compareixença dels dirigents de la D.O. Terra Alta al Parlament de Catalunya en motiu del seu 25è. Aniversari, van reaccionar positivament davant aquesta possibilitat.

Des de Convergència i Unió es va recolzar aquesta iniciativa perquè entenem que és bona per al sector i també pot aportar aspectes positius per al reconeixement de la D.O. Terra Alta. Al mateix temps entenem que tot el que es pugui fer en donar a conèixer la nostra DO., és positiu per la comarca i per als pagesos.

Lamentem que Paladella i el tripartit hagin votat en contra, i denunciem un cop més, els discursos contradictoris que es fan a Barcelona i els que es fan a la Comarca de la Terra Alta, no entenem com el Diputat socialista de la Terra Alta, es planteja rebutjar un fet tant important per la nostra Comarca, i al mateix temps aquest diputat demana en una altra moció l’ajut al Consell Comarcal per aquesta D.O.

Des de Convergència i Unió tornarem ha insistir en que aquesta subseu, pugui tirar endavant i que sigui una realitat el més aviat possible ja que al nostre entendre seria una bona cosa que la Terra Alta gaudís d’aquesta inversió.

Xavi Pallarés

Ebrediputat

SI TU NO HI VAS, ELLS ES QUEDEN.

Campanya electoral. Hem estat a la carxofada d’Amposta. Bon ambient, com sempre. Tothom, estava tothom, tos els partits aprofitem aquest actes per fer campanya. Tinc la sensació que en el tu a tu, que amb el contacte amb la gent guanyem... Imma Juan i Salvador Pallarès van de taula en taula. Joan Roig, Manel Ferré, Arlet i jo mateix trobem amics i saludats a cada pas. Ens donen ànims, bon ambient.

Tot i això, ens preocupen l’abstenció i la bipolarització. A parts iguals. Comentem l’anunci de PSC PSOE, el que s’ha fet més o menys celebre, "famosete”. L’haureu vist. Aquell que es basa en la pel·lícula de Quentin Tarantino, “Reservoir Dogs”. Es un cartell que amb fons roigs, destaca les figures negres dels dirigents del PP, amb una negra i llarga ombra. El lema diu SI TU NO VAS ELLOS VUELVEN. Efectiu, un cartell polèmic però efectiu. Demagògic? Només explica una part de la realitat. Vista des de Catalunya, l’abstenció té una segona i definitiva lectura. El negatiu de la mateixa foto.

Jo proposo un altre cartell que complementi a aquest, també inspirat en Quentin Tarantino, Un cartell amb fons negre i unes figures en roig, amb vestit roig, corbata roja i els rostres de Zp i el Tripartit, Montilla, Saura , Ridao. El lema?. SI TU NO VAS ELLS ES QUEDEN. No penjo cap imatge a l’espera que algú em faciliti la proposta de cartell aquí suggerida. Prometo publicar-la.´

És cert, hem de estimular la participació a Catalunya, hem de trencar la bipolarització. Perquè SI TU NO VAS: UNOS VUELVEN I ELS ALTRES ES QUEDEN. Per fer que uns i altres respectin Catalunya, només hi ha una opció. CIU.

Consell de Tarantino...

L'EBRE HA DE SER VEGUERIA

L’EBRE HA DE SER VEGUERIA i tenir circumscripció electoral, sense pes polític no hi haurà re-equilibri territorial.

Salvador Pallares.

Salvador Pallares es presenta com candidat al senat per CiU. Salvador és un amic, un bon amic, una de les raons per les que jo milito a CIU, de fet va ser ell qui em va proposar militar. A CIU hi havia gent com ell, com el Salvador, com Miquel Marçal o com Brull.

Bona gent, compromesa,èticament compromesa amb el país, amb els pobles amb les Terres de l'Ebre. Bones raons per la militància

Avui he llegit les declaracions de Salvador. Reclama la circumscripció electoral i la Vegueria. Per Salvador no és cap nova reivindicació. És una vella aspiració.

Tot plegat m'ha fet recordar. Salvador va ser, junt amb Imma Juan i jo mateix els que li varem plantejar a l'Artur Mas en una reunió preparada per Lluís Coromines, la necessitat de dotar a Terres de l'Ebre de Delegació, de reconèixer la seva personalitat.

Avui Salvador reivindica la Vegueria. Té autoritat moral per fer-ho. Salvador Pallares és el candidat al senat de la Vegueria de l'Ebre.

UN DEBAT INTERESANT , UN DEBAT INTERESSAT. QUALITAT DEMOCRATICA 2

UN DEBAT INTERESSANT; UN DEBAT INTERESSAT.

Aquest dies, s’ha tornat a obrir un debat en torn a qui és el guanyador de les eleccions, a qui ha de governar i al concepte de qualitat democràtica. Ho varem viure l’altre dia al Parlament. Joan Ridao, conculcant clarament la lletra i l’esperit del torn de preguntes de control al Govern, va increpar a L’Artur Mas. Difícilment pot reclamar respecte al reglament, qui el conculca en lo més elemental.

He vist, escoltat moltes opinions. El propi Ridao recordava la polèmica del 2003, sobre si es guanya per vots o per diputats. Era una polèmica amb regust a Maragall.

Certament es pot obtenir menys diputats, amb més vots. Les regles de joc en aquest cas diu que guanya qui té més diputats. Pot haver un dubte. Ara bé, la discussió no és aquesta. El que està clar és que qui treu més vots i més diputats ha guanyat les eleccions. No pot haver-hi dubtes.

Ara bé ha de governar?? Les regles del joc, fan que pactant altres el guanyador es quedi sense poder governar. Primer va passar als ajuntaments petits, després a algun de gran i finalment ha passat a la Generalitat. Hi ha una regla no escrita que diu: Difícilment passarà al Govern Central. Per qualitat democràtica. Vos imagineu que guanya el PP amb vots i diputats i la resta fa president ZP? O pitjor, al revés? S’armaria un 2 de Maig. Amb raó, perquè no només es voten diputats, també es voten partits i candidats.

Cert és que el President l’elegeix el Parlament, el Congrés. Però, també és cert que la campanya electoral, la gent vota partits i vota líders, amb la idea que vota al candidat a president, fins i tot els debats electorals és fan entre candidats, no entre diputats. El debat serà entre Rajoy i Zapatero. Els programes, la dinàmica es presidencialista. Tant es així que durant la campanya s’amaguen els pactes. Per què? On és la qualitat democràtica.? Que vol dir respectar els resultats? Parlo de quan no hi ha dubte. Quan es guanya per vots i diputats.

Respectar els resultats, no desvirtuar-los, donar més protagonisme als vots i menys als pactes i als partits. Això a tots els llocs. És una exigència democràtica, que val per Catalunya i per l’Estat. No és supeditar Catalunya a l’Estat, és al reves és donar la veu a la gent i per tant respectar la gent de Catalunya i els seus vots. Fer Respectar Catalunya i des d‘aquí determinar el Govern a Madrid. Catalunya es mereix tant respecte al vot com la resta de l’Estat.

Jo no estic disposat a pactar amb el perdedor però tampoc amb aquell que demani el respecte del vot a l’Estat i no respecta el d’aquí. I no estic disposat a què hem diguin que això és sucursalisme, és tot el contrari. El dia 10 si sóm decisius, començarà un canvi imprescindible també a Catalunya. El PP que no ens busqui (perquè no crec que sigui capaç de respectar l’Estatut votat pels catalans) El PSOE si necessita els vots dels catalans, respectarà als catalans i el vot dels catalans i sinó que no ens demani els vots. Oi que s’entén ?

ÈTICA. CORTESIA PARLAMENTÀRIA. QUALITAT DEMOCRÀTICA 1

Era Fernado Sabater qui explicava i proposava un exercici- test per tal de valorar el criteri ètic dels seus lectors. Explicava bé, no com jo, el següent: Era una vegada una dona casada amb un viatjant que la tenia molt, molt abandonada. Ella, espitada, es va buscar un amant. Un dia, una nit estant junts els amants, el marit va trucar avisant que arribava i que necessitava que la dona l’anés a rebre. El lloc, era perillós, el barri de fer por. La dona demana al seu amant que l’acompanyes, ell si va negar.

Acompanyar-te a buscar al teu marit?
La dona va anar-hi sola, el perill era real va ser atacada i assassinada.

La pregunta és, qui és el culpable?? L’home per tenir-la abandonada? L’amant per no acompanyar-la? La dona per enganyar al marit?.......... Qui?

La resposta es substancial. Sembla que hi ha qui diu que la dona, altre que l’amant i molts que el marit... ... Un error ètic greu deia Sabater. El culpable és l‘assassí. Lo altre és circumstancial. Pretendre el contrari és manipular.

Em va semblar una gran lliçó. Quan surt un no, al Parlament els responsables del no són els que han votat No. Directament. I els altres? Doncs cada un ho és dels seus actes.

Si un fa una maniobra per provocar un, no ? És responsable de la maniobra. Si un fa tard? És responsable de manca de diligencia, no d’altra cosa; cadascú lo d’ell.

Estos dies m’han fet, s’han reflexions en torn al prestigi del Parlament. Utilitzar-lo a conveniència l’acaba desprestigiant. És cert. Cert també, que el respecte institucional comença amb les regles més bàsiques, entre elles la puntualitat. La cortesia parlamentària era i és, un element de prestigi, perquè es basa en el respecte al contrari, als resultats i a les formes.

Al Parlament, a les comissions els portaveus sabem que pràctiques com posposar un punt o molts punts de l’ordre del dia perquè el diputat que ho porta no pot arribar a hora , és prou habitual. Posposar una interpel•lació perquè el conseller té problemes d'agenda també.. Fins i tot s’ha arribat a absentar-se un diputat d’un grup per compensar el retard d'un oponent. Cortesia parlamentària, fair play, respecte al prestigi de la institució.

El que no és habitual, és preveure una votació a les 11 i fer una maniobra per acabar votant a les 10 i esquaix. Per què parlo de maniobra i d’ètica? Resulta, que un accident, provoca un retard d’un hora. Com és que no afecta a tots per igual? Aquesta pregunta, que em volen tirar en cara, conté la resposta.

Preguntant t’assabentes que a cinc grups se’ls avisa que siguin molt puntuals i a un se’l deixa pensar que la votació serà a les 11. Què es produeix?? Que uns matinen més o es queden a Barna i els altres surten a l’hora habitual; confiant amb l’horari previst i amb la cortesia Parlamentària. Per cert, tot i l’accident, tot i el retard, la votació ens, em va agafar a l’entrada del Parlament, havia sortit amb molt de temps.

Responsables de fer tard? Sí!!! Però no d’altra cosa. Els responsables de la conxorxa són tots el que hi van participar. Es va voler i es va aconseguir manipular una majoria amb una maniobra. Els que deien que volien un sí, es van aliar amb els que necessitaven un no. Qui va guanyar? Va perdre el Parlament. Tots.

Que passa ara amb la cortesia Parlamentària; afectarà a les comissions? Què passarà el dia que diputats del govern o altre grup no pugin arribar a hora, perquè estan a un embús? Cosa habitual per cert. Posposarem o accelerarem, per tal d’aconseguir una petita victòria?? Jo com portaveu de CIU tinc la meva particular resposta. Per cortesia parlamentària, per respecte a la institució, per ètica elemental, posposarem al votació si m’ho demanen, en cap cas intentaré avançar-la. No utilitzaré la frase d’ICETA: A qui matina Déu l’ajuda, més bé pensaré no utilitzis el nom de Déu ni el reglament en va.

Quan em pregunten per què ets de CIU? Aquí teniu la resposta: Entre altres coses, per coses com esta.

Jo només seré President de Catalunya a través d'unes eleccions democràtiques

Aquesta frase l'ha dit l'Artur Mas, al Parlament de Catalunya. Podeu veure la intervenció sencera, mirant el vídeo:

El tripartit i la pagesia

NOTA DE PREMSA SOBRE ELS AJUTS EUROPEUS AL SECTOR DELS CÍTRICS:

CiU denuncia la nul·la complicitat del tripartit amb els pagesos per rebutjar un augment dels ajuts europeus al sector dels cítrics

Xavier Pallarès recorda que el repartiment que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha fet dels ajuts europeus resulta clarament discriminatori per a Catalunya.

El diputat de CiU i portaveu d’agricultura de la federació nacionalista, Xavier Pallarès, ha criticat al tripartit per votar en contra de dues propostes de CiU que tenien com a objectiu garantir el futur dels pagesos del sector dels cítrics. En el transcurs de la Comissió d’Agricultura del Parlament, Pallarès ha afirmat que “avui el Tripartit ha demostrat un cop més la nul·la complicitat amb els pagesos”. Com ha explicat Pallarès, “el repartiment que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha fet dels ajuts europeus, resulta clarament discriminatori per Catalunya i especialment per les Terres de l’Ebre”. Amb aquest repartiment els citricultors catalans deixen de percebre un milió d’euros.

Cal recordar que el 80% de la producció a Terres de l’Ebre és de mandarina i que aquest sector passa per una profunda crisi des de fa un any. És per aquesta raó, que la iniciativa de CiU demanava un nou repartiment territorial mitjançant el qual a Catalunya li pertocarien 3,6 milions d’euros en lloc dels 2,64 que preveu el repartiment del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. De moment, “el Govern únicament es compromet a reunions amb el sector però quan s’ha de decidir impulsar mesures que realment es notin a la butxaca del pagès, el tripartit es tira enrere”.

Per Pallarès, amb aquesta negativa del Tripartit, “es torna a posar de manifest la poca sensibilitat que té el Govern de la Generalitat vers els productors citrícoles del nostre País”.

Pallarès ha denunciat un cop més “les polítiques d’aparador a que el Tripartit ens té acostumats”. En aquest sentit, ha explicat que el proper dimecres s’ha convocat una taula sectorial per tal de presentar les bases del pla de reestructuració del sector on es vol fer una reconversió varietal. “El problema està en que a hores d’ara el Departament no té quantificat la quantitat que ha de rebre el pagès pels drets d’arrencada dels arbres” ha explicat el diputat nacionalista. A més, ha finalitzat la seva intervenció preguntant: “Es presentaran els membres del Govern a aquesta taula sectorial i els explicaran que han votat en contra d’iniciatives per aconseguir més ajuts?”

NO ES POT ARRIBAR TARD AL TREBALL

SENSE EXCUSES.

És cert té raó, un ciutadà ho comenta a e-noticies. A la feina s’hi arriba puntual. No hi ha excuses. “Mea culpa”. La que hem toqui, un accident entre l’Ametlla de Mar i L’Hospitalet ha determinat un retard important de més d’un hora. Jo sóc metge i sé que no hi ha excuses, la responsabilitat de determinats treballs et deuen fer molt curós i, metge o diputat, en són un bon exemple.

Dit això i dit està, crec que val la pena explicar que si els altres partits haguessin volgut, si ERC volgués, la votació s’hagués produït en segon lloc i amb un major marge de temps i amb resultat favorable, insisteixo que no és excusa per mi, ni la tinc ni la vull. És una critica per aquells que també tenen una responsabilitat, que brinden amb cava i a l’hora de la veritat prefereixen avançar una votació per deixar-nos amb el cul a l’aire ( ho estem) als diputats de CiU, abans de fer possible el recolzament del Parlament a la independència de Kosovo. Maten dos pardals d’un sol tret, ens retrataven a nosaltres i salven al PSC. Però amb tota humilitat, deixeu-me dir que s’equivoquen de tret i de pardal. Aquí és tractava de Kosovo i de la coherència dels que brinden amb cava a casa i ho aigualeixen al Parlament.

Segona questió, massa vegades, obres,accidents, imprevisions fan que venir de Terres de l’Ebre per l’autopista sigui una aventura i un perill. Heu vist, em deia un veí de l’Ampolla, com fan les obres ? Com estreteixen els carrils? Un accident i dos mossos, amables i eficients, però dos en tot el desviament. Ara bé, al pagament un altra cua. Aqui passa per caixa tothom, fins i tot aquell que sense excusa arribarà tard al treball. Mea culpa. Haver matinat molt més.

Un Bon Camí

Un Bon Camí.

Com sempre Manel Zaera, obre una bona via de reflexió. Serè i ponderat. Té raó en que el debat en torn als blocs no és, no pot ser un debat entre periodistes, ni tan sols entre periodistes i blocs.

Ho deia Arasa, jo ho compartia, hi ha d’haver un feedback, no podem ser autistes.

El tema del melic, com diu Manel, sóm persones que opinem i ho fem públic. Però la reflexió en torn a un món endogàmic, tancat en sí mateix, és pertinent. Com diu un amic, molta gent aïllada en xarxa-. Tot esta per fer. Cert. Ho estem fent

BUSH&INTERNET

Certament ha estat interessant, tant la conversa amb J M Arasa, com les reaccions posteriors.

Fiederich Nietzche desconfiava de la premsa i ho feia per manca de rigor, perquè la immediatesa, la facilitat, no afavoreixen ni la reflexió ni el coneixement. Fàcil, massa fàcil diria. Humà, massa humà. Vistos certs resultats, i no parlo només de la premsa groga, les seves reflexions no són gratuïtes ni es poden deixar caure en sac trencat.

Quan la massificació pot significar manca de rigor, la manipulació està al voltant.

La premsa manipula?? I tant, o no? Té capacitat transformadora ? Sí, també com no. La facilitat, l'irrupció de nous mitjans va a favor o contra determinada premsa ??

Tots ens apuntariem a crítiques sagnants al paper de certa premsa, la Espanya de salsa rosa i crispació dóna per molta reflexió.

Ara bé, jo que tinc un bloc no deixo d'estar d’acord amb alguna de les reflexions d’ Arasa. Mirar-se massa el melic no és bo. Ser acrític és mortal. No serè jo el que defensaré a ningú i menys a qui té més capacitat i més criteri.

Una certa reflexió crítica però, no fa mal. Realment els blocs, tenen capacitat transformadora? Ens fan més lliures? Contribueixen a organitzar els sectors socials en un sentit més igualitari? Donen més capacitat critica al ciutadà, front als poders establerts? Moltes preguntes, moltes i..... moltes més.

George Bush, és un bon exemple per la reflexió. Als EEUU, u es ai, la xarxa és molta xarxa, tanta xarxa com país, enoooorme. Quina influencia a tingut, quina en té? Quin desgast ha produït al Buhs.? Intel·lectuals, diuen i expliquen que avui no seria possible un moviment com el de la guerra del Vietnam, o no un moviment com el que es va produir al voltant dels drets civils. Recordeu Luter King. Massa gent atrapada la xarxa, individualitzada i aïllada, cada un al seu propi melic. Enorme melic, però melic.

Les xifres d’entrades, un altre tema. Importants? Poder sí. Però quan tens dades de qui et visita al final ens engreixem uns al altres dia rere dia, repetidament. Un món més reduït del què confessem, i per aquest camí tornem a EEUU a la campanya electoral, a les transformacions socials a qui les controla i com?? Hi ha debat segur .

En quan a possibles envejats. Jo confesso que des d’ aquí, un petit bloc, envejo a la Veu de l’Ebre i al seu director . Sí enveja, no massa sana, que és com ha de ser l’enveja.

L'ENTREVISTA: JOSEP M . ARASA.

Aquest no és un mitja de comunicació clàssic. Això és un bloc. Un bloc polític.

Per tant, a ningú li pot sorprendre (o sí) que un polític entrevisti al director del “Setmanari”. De la Veu de l’Ebre, mitjà de referència a l’Ebre. Una referència obligada, entre la premsa comarcal a Catalunya.

Cal que la conversa tingui el format clàssic d’entrevista?? O més bé es tracta d’una conversa informal entre vells coneguts entorn a un nou fenomen?

Ens trobem al port de l’Ampolla, tenim el temps comptat per que ell ha de anar a cobrir la Manifestació d’Amposta.

Em diu sorneguer, no portes gravadora? Em faria gràcia. Certament tindria el seu que. Però no, no en porto. Què prens? Cafè amb llet, tallat.

Com veus el fenomen dels blocs, més concretament aquí a l’Ebre?? ataco .

Què vols dir? L’Ebresfera, un Boom ? poder sí que és un boom. Però jo sóc diguem un 5%.... escèptic, poc procliu. El trobo un fenomen exhibicionista. Profitós? Sí però no es sap per qui. No enriqueix, no se sap quin sentit té exhibir-se, no sé que aporta.

Tant així ho veus?

En la majoria de casos, que en són molts, aporten poc. Poca son o és que es practica poc el sexe. En tot cas, no ho hem d’analitzar com si fós un mitja de comunicació clàssic, no ho és.

Probablement l’esforç, en alguns casos seria més rendible orientat cap altres mitjans, o altres activitats, cultura, no sé tinc la sensació de què certes practiques poden ser un element de frivolització.

Tot i això no creus que és un fenomen a tenir en compte?

I tant, hi ha bons professionals implicats, tot i que insisteixo, no sé si no serien més rendibles en altres activitats diriem més clàssiques. Però no descarto res, si continua ens tindrem d’apuntar.

Pot, podem arribar a canviar la forma de fer periodisme??

Als mitjans clàssics no. Hi ha un element de professionalitat i per tant d’ètica i de qualitat. Una capacitat de cohesió i de transformació social que els blocs, em puc equivocar no tenen. Al final, no sé com dir-ho són com tertúlies de cafè. Controlades per determinats “cercles” o clans.

Jo, com “ebrediputat” blocaire, a la trobada vaig parlar de voluntat de manipulació, de control per part dels polítics.

Sí ? .

Sí, sí com ho veus?

Home, s’aposta per grups. Hi ha molt de hooligans qui més aposta és ERC , suposo que són formes de fer. Després estan els anònims, l’anònim desvirtua. Tot plegat configura un fenomen que no és periodisme. És un altra cosa. Si ens afectés podria treure professionalitat, un element més de frivolitat que pot fer malgastar energies que no transformen la societat

Els blocs polítics en què creus són útils, si ho són?

Home, poden ser útils tractats com a font, com a font d’informació, com seguiment del pensament i acció del polític. Els mitjans, i tots ens hem d’obrir, la interacció és molt important. S’ha tenir feedback, sinó ets autista. Però ho hem de tractar com a font i després contrastar.

Què hem vols dir?

Mira, la premsa escrita és sinònim de serietat, no hi han anònims, en tot cas el director assumeix responsabilitat, personal i col·lectiva. Dirigir un mitjà és molta responsabilitat. Una Web, un bloc anònim o personal no és el mateix, pots ser molt subjectiu. Pots rebentar moltes coses. Tu des del teu pots “disfrutar”, fer-ho a la teva, en alguns casos fins i tot irresponsablement. La premsa escrita... no, per responsabilitat a d’actuar d’altra manera, certes coses no les pot fer.

Però no creus que aquí esta la riquesa, en les manifestacions anònimes i/ o personals que en altre cas no s’expressarien? Com amb les manifestacions on la gent que crida o fa coses entre la massa és anònima?

D’acord, d’acord però això no és periodisme i això facilita la manipulació. Què pot ser útil, cert, però no és periodisme i insisteixo, l’anonimat facilita la manipulació.

Riu i em diu: A mi ja em sembla bé que ara a alguns els vulguis fer aguantar certes coses, que són formes de manifestació personals o de sectors socials, però no es periodisme.

Ni cultura, en tot cas alguns pocs fan cultura o altra cosa estem d’acord, li dic. Però, com fenomen, fins quin punt creus que la realitat virtual pot determinar la realitat social??.

D’una manera decisiva no. Pot ser un moment. Però d’una manera decisiva no; cal reflexionar sobre el fenomen dels mòbils, Sms, del 14 de març. Mira ara on estem. Cal reflexionar. D’una manera decisiva, profunda i permanent no.

Tot i això molta gent participa, no??

És molt endogàmic, no creus? A mi em sembla que només parlen aquells que són usuaris i algun periodista que en fa seguiment. És un marc més reduït del que sembla. Ara bé, si resulta que un bon periodista està molt ficat i ara un diputat em pregunta poder, alguna cosa tindré que mirar- me.

El que mira és el rellotge, a les 12 ha d'estar a Amposta. Gràcies, molt interesant. Fins un altra.

Espero haver reflectit el que em va voler dir i no el que jo vaig voler escoltar. Si no és així culpa meva. Això és un bloc, el format informal, però vol ser seriós i.... lleial.

UN ALTRE MÓN , UN ALTRA ESPERANÇA.

Les eleccions espanyoles, semblen plantejar un fals dilema entre Rajoy i ZP. Entre PSOE i PP.

Un PSOE, instal·lat a tots els poders possibles, als seus dominis no es pon el sol, ni les subvencions. El PER arribarà fins i tot per als seus artistes a traves del cànon digital.

Clar que front al PSOE, ens trobem a un PP “echado al monte”, radicalment anti català. Una situació política que, sembla convindré a més d’un.

A Catalunya hem patit un període de despropòsits, una pèrdua de prestigi i una desmoralització col·lectiva preocupant. Alguna cosa deu tenir a veure amb aquesta estat de coses tant el Govern de l’estat a Madrid, com el d’aquí. Dic jo.

Com s’ha demostrat més d’una vegada ni la lliga de futbol és cosa de dos (sorpreses recordem) , ni aquest estat de coses és inevitable. Un altra manera de fer és possible, unes altres alternatives poden trencar el bloc estatista que configuren els dos partits dominants . Seria important que, els partits d’obediència plural i catalana tinguessin molt de pes. Estaria bé que aquells que volen consolidar una situació de dependència a Catalunya, que els que Governen Aquí i Allí, comencessin a notar que un altra manera de fer és possible.

Per cert és ben curiós, com aquells que defensen que en el nostre sistema electoral es trien diputats i no presidents, no expliquen llavors per què els debat és entre presidenciables??. I no de tots contra tots? És la utilització de la llei, de les normes a conveniència lo que desprestigia el debat polític.

Una altra manera de fer és possible, però perquè ho sigui ha de canviar la correlació de forces. És ara, és en aquesta situació que el Govern, les possibilitats de Catalunya depenen de Madrid. Si canvia la correlació de forces serà el Govern de Madrid qui dependrà de Catalunya. No al revés com volen fer veure.

De l’increment de vot a partits com PNB, BNG, CIU depén que Espanya sigui més plural. Una esperança.

AYAAN HIRSI ALI

AYAAN HIRSI ALI.

És un drama, una lluitadora per la llibertat està amenaçada de mort per l’integrisme religiós i polític. Una defensora dels drets de les dones és abandonada davant les amenaces per les dones i homes d'aquest occident que diu protegir els drets civils.

On són el progres? On és El diputat Mohamet Chaib ? On són??

Li vaig dedicar un sentit article fa dies. Torno a reclamar la solidaritat dels demòcrates del món, com no, la de tots el diputats de Catalunya. On són, els defensors del drets de les dones, els defensors dels drets civils? La somalí AYAAN HIRSI ALI és una de nosaltres. No amenacen a ella, ens amenacen a tots a través d’ella. No ho oblidem.

LOS CARQUES SÓN CARQUES.

Quan L’Ampolla lluitava per la Segregació, va haver un diputat socialista que va mantenir actituds molt, molt carques. Molt reaccionàries, i tant. Ho vàrem atribuir a lobligat recolzament a un alcalde del seu color.

Quan ja ens haviem segregat i els dos pobles (units per la via augusta) eren exemple de convivència, el mateix nefast personatge, va mantenir actituds molt, molt carques, ho vàrem atribuir al obligat recolzament a un llavors agonitzant govern del seu color polític. Després hem vist actituds prepotents, sempre ben remunerades, d’un caciquisme digne d’estudi.

Un dels seus company de partit, un dia, em va dir “de carques en tenim tots i a natros ens ha tocat lo més gros”. Era cert, certes tradicions han de ser erradicades, aquelles que pretenent mantenir privilegis, aquelles que és manifesten per damunt del bé i del mal pel fet de ser d’un determinat color. Certes sortides vitalícies, són de vergonya.

Que ningú doni lliçons de progressisme, que ningú vulgui estar per damunt del bé i el mal, que ningú pontifiqui repartint carnets de dretes. Tots sabem qui és el major carca de Terres de l’Ebre i com deia un destacat dirigent socialista el tenen ells.... i no a Tortosa..

PARLAMENT : PROPOSTA APROVADA

Sempre agrada donar bones noticies. Aquesta ho és. El Parlament ha aprovat per unanimitat la proposta presentada per CIU , defensada per mi, instant al govern a dur a terme les accions necessàries per augmentar el nombre de trens amb parada a les estacions de les Terres de l’Ebre. L’increment hauria de ser immediat en els intervals horaris amb major demanda insatisfeta.

Quan es publiqui el diari de sessions penjaré el debat. He de dir que ha estat un punt amb acord i bon rotllo. La resposta de Salvador Milà, com la seva esmena; a l’alçada i fent aportacions en positiu.

A la meva intervenció, he començat llegint els mails que tenia al mòbil, denunciant un comentari de Catalunya Radio: Ho heu sentit??? A dit que plouria a Terres de l’Ebre, però no a Catalunya, Ho haveu sentit??? Crec que sí que l’he entens bé. (literal del e- mail)

M’ha entens tothom. Ni rodalies sóm. He recordat el Coll de Balaguer i com en l’època Borrell vam perdé trens i estacions. He recordat les reivindicacions d’alcaldes i gent i com la reivindicació de més trens, l'Euromed, era atiada ara per uns, després per altres , en funció de qui governava a Madrid. He manifestat la necessitat d’unitat, el tema s’ho val i per això he acceptat l’esmena. Votació unànime. Ara esperem que respectin el mandat del Parlament.

F. Sancho ebrediputat.

A DURAN: Per la victòria!

Amic Duran, tu i jo sempre hem tingut un bon feeling, fa pocs dies ens vam veure a l'Ampolla. Estaves animat, content, disfrutant de la llum, del sol, i d'aquesta particular flaire que tenen el port de l'Ampolla i les Terres de l'Ebre. Tu ets home de la terra, del territori, et vaig veure content, transmeties entusiasme i confiança. Vam fer broma i vam riure amb l'amic Josep Maldonado. Recordo el teu riure. Avui al Parlament, m'han sorprès amb la notícia de la teva intervenció quirúrgica. En un principi m'ha preocupat, com amic i com a metge, després les notícies, el diagnòstic concret m'ha tranquilitzat: Curació absoluta.

Amic, sàpigues que aquí estem, que comptem amb tu, que ens tens a tots, ara més que mai, tenim batalles que guanyar. Una, ja molt encaminada, la de la teva salut, la guanyaràs, estigues segur. Ho diu el teu amic metge. L'altra batalla, que hem de guanyar entre tots, la guanyarem. Tu pots, podem, i volem.

Ànim Duran, per la victòria ,ben aviat tornarem a riure celebrant la teva vitalitat, la teva capacitat, la victòria de Convergència i Unió. Tornarem a riure, ànim Duran, compta amb natros.Com natros comptem amb tu

EUROMED, REGIONALS

Al·lucino amb el to i el contingut de la resposta dels grups del Govern a la intervenció de Josep Lluís Cleries, al sí de la comissió de Política Social. Josep Lluís és un diputat d'un rigor reconegut, quan parla de dependència té contrastades les seves afirmacions. Com sempre un tres contra un i perd la gent.

Continuo amb el treball parlamentari, preparo una proposta de resolució que dema es veurà al sí de la comissió de PTOP. La proposta insta al govern a" dur a terme les accions necessàries davant del Govern de l’Estat relatives a augmentar el nombre de trens del corredor del mediterrani amb parada a les estacions de Terres de l’Ebre per tal d' adequar l’oferta a una població que ha experimentat un notable creixement. Aquest increment hauria de ser immediat en els intervals horaris amb major demanda insatisfeta".

Ni rodalies sóm, volem que siguin conscients de la manca de servei a Terres de L’Ebre, volem recordar la reivindicació de l' AVE i Euromed. Volem recordar-los les seves reivindicacions, les d’ells, però també nostres. Volem fer palés que governen allà i aquí. No tenen excusa. Em diuen que han presentat esmenes rebaixa’n un xic la reivindicació. Ja anuncio que aceptarem l’esmena per tal d’aconseguir una votació unànime. És el gen convergent, primer la gent; després la política. Esperem facin cas de la resolució i del Parlament. Demà la votació avui la primícia.

SÓM CATALUNYA.

A primera hora sona el mòbil, Mercè Sanmartí, m’explica indignada que a Catalunya ràdio ( la nostra) han dit que "no plouria a Catalunya , sí a Terres de l’Ebre". “Com si Terres de l’Ebre no fós Catalunya” , em diu Mercè. Ho diu emprenyada, a continuació m’explica que al debat a la Cambra de Comerç només han acudit els caps de llista de CIU i d' ICV, “com si no anéssim a les llistes per Tarragona” . Una manca de respecte. Mercè esta emprenyada, comenta l’actitud del govern vers les resolucions del Parlament. Té raó penso, ho explicaré al bloc. Així ho faig.