BLOCVERGÈNCIA:

Faig una ullada als blocs convergents, una mala costum, no la pitjor que tinc , ho confesso. És reconfortant, em trobo l’Albert Guilera (http://www.albertguilera.blogspot.com/) parlant de l’època fosca d’Europa, el Gulag. Preocupació compartida amb Jordi Rodo i l’amic d’Unió Albert Riera, ex company veí d’escó al Parlament, qui al seu boc (esco104.blogspot.com) ens parla de Butovo i l’holocaust comunista ....

El funcionament del país, les infraestructures i concretament els Pirineus , Coll de Nargó són les ultimes preocupacions de l’Albert Batalla, excel·lent diputat i tot un futur mític - alcalde de la Seu d’Urgell.( albertbatalla.blogspot.com)

L’Antoni Vives (http://www.mesvilaweb.cat/antoni.vives), ens parla de Xirinacs i com no de Barcelona, la seva Barcelona, denuncia els silencis en torn les inversions ,els silencis quan tocava, iguals als actuals en torn a la gestió. Parla de la seva generosa i gens sectària manera de fer política, ell m’ha recordat la independència de la India. Gandhi.

Visito el bloc de Sergi Fernandez (sergifdezporta.bloc.cat) gaudeixo dels seus consells de cinema, endevino la fina, desperta intel·ligència de Sergi... no aniré a veure “Ladrones” seguint el seu consell.

Els Carles: Carles Agustí(http://www.carlesagusti.blogspot.com/). , ens va deixar una reflexió en torn a la regeneració política abans d’anar-se’n de vacances. Un altre Carles, el Campuzano (carlescampuzano.blogspot.com) ens ha deixat un interessant Nacio.Cat, també abans d’anar-se’n. El fracàs del Govern de la Generalitat, va bé als espanyolistes, a ningú més. Carles Puigdemont, recorda Xirinacs, com molts altres blocaries convergents i també la compareixença de la ministra de foment i el galdós paper del PSC (www.carlespuigdemont.cat/bloc.html), finalment el Carles Sala com no podia ser d’altra manera es maleeix per l’AP-7 i el tripartit.

La meva admirada, estimada, ara enyorada Carme Laura(blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6290) a qui no veig tan com voldria, em regala el coc del diumenge aquesta vegada de dol per Xirinacs. "Las chicas Labanda", fan de preàmbul a un altre sentit dol; ja en són 50 les víctimes de la violència de gènere. Assassinades. Pere Torres, l’altre bloc vilaweb (blocs.mesvilaweb.cat/peretorres), ens deixa les seves col·laboracions a regió 7 del més de juny, bones vacances amic.

Roger Pons també de vacances, no així Xavier Tomàs (xtomas.bloc.cat), qui com sempre ens ofereix un gran que per la reflexió. Reflexió que el Xuclà(xucla . blogspot.com) dedica a ZP.

Acabo amb la visita als alcaldes Ferran, Bel a Tortosa i Falco(www.falcobadalona.bloc.cat/) alcalde accidental a Badalona.

Deixant per un altre dia els blocs de l'Ebre; el recorregut no seria complert sense comentar la gran preocupació que el tripartit ens genera, les inquietuds vers el futur del catalanisme i de Catalunya; sense comentar el desencís vers les infraestructures, la portada de l'Avui, d’avui, és una bona bufetada per als que ahir ens deien VICTIMISTES i avui ens diuen CATASTROFISTES. (Val la pena clicar l'imatge i comparar Madrid amb Barcelona, ahir i avui). Ahir, érem conscients de les mancances en inversió... Per allò lluitàvem, ploràvem, denunciàvem, ara som conscients de l'empitjorament d' aquesta mancança i l'agreujament de la situació per una molt mala gestió; una pitjor concepció de la política, del que és un govern i del concepte de país. El PSC ho ha resumit arropant a la ministra de Fomento.

INDEPENDÈNCIA de LA INDIA.

El 15 d’agost de 1947, a mitjanit es va proclamar la independència de la India , ara fa 60 anys.

“Abandoneu la India”: “Barhat Chhodo Andolan” : El moviment iniciat el 8 d’agost de 1942, per Mahatma Gandhi, i el Partit Nacional del Congrés, la desobediència civil, al no reconèixer l’autoritat i les ordres dels britànics actuant com una nació lliure, aconseguia el seus objectius: La independència de la India. Immediatament es va produir la partició i el naixement de Pakistan, partició amb la que Gandhi no estava d’acord. Es va celebrar al crit de Jai Hint (Victòria per a la India). Nerhu, va ser el primer ministre, en el seu discurs “ Cita amb el destí” va proclamar.: "Les lleis i les constitucions no ens faran un gran país, són l’entusiasme, l’energia i l’esforç constant del poble el que ens fa grans, el que ens ha fet lliures.”

A aquells que pregunten: Què? Qui? Com es fan pobles lliures? Digueu; els pobles necessiten una “Ànima Gran, recordem Mahatma Gandhi.”

EL MUR.

El 13 d’agost de 1961 es va iniciar la construcció del mur que va dividir, temporalment, Alemanya.

El van denominar “MUR DE CONTENCIÓ ANTIFEIXISTA”. La manipulació del llenguatge, fa que encara avui la vergonya que va significar el anomenat socialisme científic, socialisme real; no generi el rebuig que es mereix. Val la pena recordar l’efemèride .

A aquells que pregunten , qui és, qui són els defensors de la llibertat, digueu ; recordin Berlín.

VICTIMISME.

Durant molts d’anys, el President Pujol i tot el catalanisme polític, denunciaven la discriminació i manca d’inversions a Catalunya. Cada proposta de més inversions i més finançament era contestada amb acusacions de VICTIMISME. "No és qüestió de més finançament sanitari dient, és un problema de gestió" . Victimisme aquesta era la consigna, avui ho és Catastrofisme , la capacitat de manipulació ideològica no té límits.

Els autors intel·lectuals d’una i altra consigna saben el que fan, usen les paraules per dissimular els fets, per evitar invertir a Catalunya , per desvirtuar les responsabilitats. Ells , volen culpar anteriors governs, però no poden perquè .....Ells tenen el copyright de la paraula Victimisme..... i de les conseqüències.

PARLAMENT.

Artur Mas, en la seva intervenció al Parlament, descarta la moció de censura i fa ofertes en positiu.

El govern fa una reunió urgent per preparar la sessió parlamentària: després de molts dies de crisis el Govern es reuneix per minimitzar les crítiques. Molts afectats, pregunten per què no van interrompé les vacances per minimitzar el efectes dels incidents?

El Govern de Madrid demostra la confiança amb el president Montilla enviant al Secretari d’Estat Víctor Morlán, i creant un gavinet de crisi per damunt del Govern de la Generalitat, per a solucionar i potenciar els brillants resultats de la gestió, que no política, del govern d’Entesa: “Fets i no paraules” .

CATASTROFISMES.

Recordo les nevades de desembre 2001, en aquell moment governava CIU, pel pes de la neu va caure una línea elèctrica. La AP-7 va queda tallada a l’alçada del Coll de Balaguer; l’ordre del President va ser estar al peu del canó, que la AP-7 fins Hospitalet fos concessionària de Autopistas de Mediterraneo amb seu a Valencia no va ser excusa; Cèsar Puig i jo mateix com Delegats del Govern varem donar la cara i aguantar les critiques, sense refugiar-nos en competències ni passats. Res del país ens era aliè, la gestió era nostra. En poques hores es va restablir el tràfic i en pocs minuts s’havia habilitat un dispositiu d’emergència. L’anècdota era que a un poble l’alcalde i regidors insistien que estaven aïllats. Va intervenir tot el govern, President, Conseller en Cap, Secretari del Govern, Conseller de PTOP. Jo, ja desesperat vaig cridar al responsable de les màquines lleva neus, el qual em va dir: No pot ser, davant la meva insistència va agafar el cotxe, al cap de mitja hora em trucava del poble en qüestió dient-me la carretera està NETA, fa hores; acabo d’arribar amb el cotxe. L’alcalde insistia en lo catastròfic del la situació. Era política, cal que digui de quin color era?

Avui al Parlament, el conegut polític conservador Joan Ferran militant del PSOE-PSC, a reiterat l’acusació de catastrofisme a l’oposició, a qui acusa de ser la responsable de la pèrdua de confiança de la ciutadania amb el govern, (com deu ser que la ciutadania perd confiança sense cap raó) . El govern actual, al contrari que l’anterior, ni es responsable de cap incident, ni té a veure amb les reaccions dels ciutadans: Tot això és pur catastrofisme.

Enquesta.

Davant el cúmul de despropòsits, la reiteració de renúncies, la pràctica desaparició del Govern fins el punt que ha de venir un virrei, un representant de l’emperador, per ficar ordre a la colònia. Davant la constatació de la ineficàcia, incompetència del govern que no és capaç de donar solucions ni de gestionar les crisis de molt divers tipus que s’han produït a Catalunya, davant la constatació que la filosofia del Govern Montilla és governar Catalunya com una autonomia més, com una “Región”; traslladant les responsabilitats a altres administracions o al passat. Hem rebut moltes peticions de contundència parlamentària, és per això que proposem una enquesta en torn a la possibilitat d’una moció de censura contra el desgavell del govern Montilla. Què penseu? Esperem els vostres vots.(Trobareu l'enquesta a l'esquerra del bloc)

ZERO.

Ruiz Gallardon preveu que arribarem a les eleccions amb un empat tècnic i adverteix CIU que el PP no retirarà el recurs contra l’Estatut ni per governar. Un altre dirigent adverteix que “No es pot demanar lo que no es pot donar”. Perfecte: Tot clar, no se’ns pot demanar lo que no podem donar. En cas d’empat tècnic, en cas de necessitar a CIU, el PP no governarà. Si no retira el recurs, no governarà. Haurà renunciat a governar.

Un avis, per Ruiz Gallardon. Els diputats de CIU, no donarem el que no podem donar; no renunciarem a avançar en l’horitzó de l’Estatut del 30 de setembre. "Lo contrari és eutanàsia". Paraula d’ebrediputat.

UN

“Per contrarestar el desgast que pot implicar per al govern el caos en serveis i infraestructures que pateix el país, el PSC ha decidit descarregar responsabilitats cap enrere. Els seus dirigents han difós la consigna d’atribuir totes les culpes a la “ falta d’inversions” que es va derivar del pacte PP-CIU” Aquest és el breu que l'Avui confidencial, publicava el divendres 10, coincideix amb la denuncia que ja el 8 , 9 i 10 d’agost fèiem al nostre bloc. Volem fer una advertència més estratègica. L' aparell de propaganda i control ideològic socialista és el més potent dels dos últims segles. La consigna substitueix l’anàlisi, el crit i la manifestació substitueix el diàleg, la reivindicació dissimula el dogmatisme: Es demana diàleg, on es vol imposició. Finalment els objectius d' igualtat, fraternitat i llibertat (Que no són d’ells) garanteixen la superioritat moral del socialisme, en el seu nom tot si val. Com deia Nietzche “la sistemàtica no és honrada”. Però atenció és efectiva, molt efectiva. El llenguatge, la seva manipulació i reiteració són una constant. Un exemple, els pactes: sempre desqualificant.... però..... prohibit dir del PSC que és el PSOE quan.... ho és, prohibit dir-los espanyolistes, quan.... ho són, prohibit dir-los, rics...quan ho són, (l’altre dia llegia que el partit on militàvem més nou rics era el socialista), prohibit dir-los neoruralistes carques o conservadors, quan molts d’ells... és l'únic que són.

DOS.

ALFONSO GUERRA , o la revista “TEMAS” que dirigeix, publica en el seu darrer número un editorial en què critica que Catalunya pugui rebre inversions equivalents al seu PIB. Diu que això pot generar desigualtats. Contrasta això amb les declaracions de Montilla i l’ala espanyolista, conservadora del PSC, que volen culpar al “passat”de la consigna que Guerra mante en “Presente”. Cinisme, dèiem i ens quedàvem curts. HIPOCRESIA

TRES

Els fets, la manca d’inversions crònica i permanent que pateix Catalunya no és casual. És volguda, l’espanyolisme conservador tant de dreta com d’esquerra no pot tolerar una Catalunya emergent, no pot tolerar el somni de la Renaixença. No pot escoltar Catalunya, els parli la llengua que els hi parli. Ells només contemplen el sommi d’una Espanya emergent i la consideren contradictòria amb el lideratge català. En el fons son més anti catalanistes que espanyolistes, està en l’ADN constitucional d’una determinada idea d’Espanya. L’èxit de les denominades autonomies històriques no els interessa, al contrari, la descentralització efectiva els enerva. No volen que anem bé, sigui per raons econòmiques, sigui per raons polítiques o socials. Tenen un concepte radial, no de les carreteres , un concepte radial del poder: Són centralistes i jacobins. Per tant d'inversions: Les justes, no més enllà que les que faci imprescindibles la correlació de forces. A ningú entusiasma, una pàtria pobre o derrotada...... i ells ho sabent .

QUATRE

El cinisme de Montilla i els espanyolistes conservadors del PSC-PSOE, és doblement greu. Per què?: Perquè pretenent fer només lo "imprescindible" per mantenir-se al poder, sense haver d'avançar en l’autogovern, al temps culpar al catalanisme polític de les mancances de l’Estat. De fet no es cinisme, és hipocresia, la renúncia a competències, l' acceptació de la prevalença de l’Estat explica l’absència dels departaments de la Generalitat, en totes les crisis, la manca d' inspeccions i control ja els hi va bé. És el seu concepte de l’Estat. La voluntat política és una voluntat, col·lectiva i colegiada, ara la del PSC,.... és la del PSOE.

ERC té un problema, el pacte és més onerós per més culpós , ja que és un pacte de GOVERN a canvi de cadires (no només d’investidura, no només acords de legislatura com els de CIU amb UCD, PSOE o PP). Els resultats a la vista: Menys inversions, menys autogovern. Estratègicament el catalanisme, soberanisme, independentisme.

DEBILITATS. Hauran de donar explicacions, a algú més que a Carretero.

CINC.

Que la prudència, la paciència, la moderació no ens faci traïdors. Avui Catalunya necessita un cert repòs, una certa tranquil·litat d’esperit, també rigor, una radical convicció i claredat estratègica: El nostre adversari no són les diverses concepcions del catalanisme; aquests són els nostres possibles aliats, estiguin al PSC o ERC, el moment de des -encontre ha de passar.

L’enemic; no l’adversari.... no; l’enemic és el conservadorisme espanyolista, al que hi ha que denunciar, desemmascarar es digui Ruiz Gallardón, Guerra o Montilla. Parlem clar, diguem les coses pel seu nom. Espanyolistes conservadors, es diguin Gallardon o Montilla, Aznar o Guerra siguin de "pueblo" o de ciutats.


.

DOS EXEMPLES.

A l’estiu passa molta gent per l’Ampolla, aquest dies he tingut el gust, el plaer d’estar una bona estona amb un amic al que admiro; Salvador Pallarès. Un molt bon alcalde, a qui la matemàtica post electoral l’ha allunyat de l’alcaldia. Hem xerrat, platicat, predicat, xiuxiueixat de tot. Sobretot, com no, dels nostres pobles. L’he vist animat, positiu com sempre dispost a treballar a favor del seu poble amb rigor jurídic i tenacitat política. Es lamenta de l’actitud obstruccionista, poc respectuosa amb els drets de l’oposició i per extensió de la gent: La situació recorda temps passats al poble, conclou. Em demana, però, gestions en positiu per tal de millorar els servei sanitari, la cobertura mèdica del poble. El Perelló té sort d’haver tingut un dels millors alcaldes del territori i té sort de tenir-lo com regidor.

Poques hores després tinc la sort de passejar am Rosa Clara Prades cap de llista a Tivenys, també esta animada, il·lusionada amb el poble. És una persona amb un cap ben moblat, preparada, intel·lectualment capaç. Té molt clar el que vol dir respecte democràtic i coincideix amb Salvador amb el poc respecte a les formes i als drets de oposició i dels ciutadans , també té molt clar els mecanismes que un estat de dret, sense dret no hi ha democràcia, ni societat civil. El caciquisme fa molt temps que ha canviat de bàndol, ara ja és patrimoni de l’esquerra conservadora. A Clara la constància li donarà la victòria estic convençut. Ja ha ficat en marxa un bloc , http://www.ciutivenys.blogspot.com/ jove, ric en continguts; l’article de les banderes és un bon exemple. Com Salvador em demana gestions en positiu, prop de la Diputació per les associacions. Tivenys té sort de tenir a Clara a l’oposició.... avui, demà la tindrà inevitablement com alcaldessa.

MAL CRÒNIC.

A través de Fil Directe ens arriben un parell de preguntes i aportacions, coincideixen en comentar les imatges de Nunca Mais, valoren el dany que va representar el Prestige per Galícia. La pregunta que ens fan és si creiem que és comparable?.

No, no és comparable, el dany del Prestige és més punyent però menys perdurable, el Prestige va ser un accident.

Estem convençuts que el dany que produeix la situació a/de Catalunya és crònic, afecta a la pròpia concepció de la societat civil i la imatge del propi país. Hem passat de ser un país paradigma del lideratge i la modernitat a tenir una imatge tercermundista. El catalanisme polític i social, tardarà molts anys a refer-se. No, no és comparable és molt pitjor el govern Montilla.

RABIOSA ACTUALITAT.

Jo desconfio de tots els “sistemàtics” i m’aparto del seu camí. La voluntat de sistema és una falta d’honestedat.

Fiedrich Nietzsche; el crepuscle dels ídols o com es filosofa amb el martell.

“Aquest aire presumptuós que s’adquireix amb motiu d’una gran calamitat.....”
E. M. Cioran : Aquest maleït jo.

Ebrediputats desmentim que els anteriors aforismes es refereixin a cap polític en actiu, en cap cas ni al Honorable Montilla, ni a la ministra de Foment.
Ara bé , creiem que són d’una rabiosa actualitat.

INDIGNACIÓ; INDIGNITAT.

Em desperto, esmorzo amb l’article del president Montilla. TVE 3 em fa un resum, la culpa no és del Cha, Cha, Chat : és de PP i CIU; en plata “a reclamar al maestro armero”.

Faig un ràpid recorregut per blocs, webs i premsa: Tres conceptes es repeteixen sense excepció, els de paciència, vergonya, indignació.

Montilla amb un article al Periodico, trenca el vergonyós silenci en que s’havia instal·lat; ho fa sense assumir cap responsabilitat, no dona cap solució.

Ara ens diu una cosa que ja sabíem; el procediment i el resultat del Nou Estatut és bo i és just. Afegeix: “Muchos de los adversarios del Estatut se rasgaron las vestiduras, porque se incluía como disposición adicional..., la obligación que tomaba el Estado de invertir en Catalunya, a través de la ley de pressupuestos y durante siete años, un importe equivalente a la aportación que Catalunya realiza al conjunto del PIB español.”

Acte seguit culpa CIU, seguint el rastre dels coneguts politics “carques- conservadors” del PSC Sr Zaragoza i Joan Ferran; “ años de abandono de la inversion i el mantenimiento”. INDIGNE, indignitat: D’aquí ve la indignació, és indigne d’un president amagar-se i no assumir responsabilitats, és indigne mentir i/o enganyar. Montilla sap que l’obligació d'invertir d’acord al PIB aportat i durant set anys és gràcies a CIU i Artur Mas, l'acord que ell amb tant de cinisme ha criticat en seu Parlamentària.

Montilla sap que l'inversió de l’Estat mai ha igualat la del PIB, mai, ni en temps del PSOE ni del PP. Tot i l’exigència permanent de CIU i els nacionalistes. Sap que els anys que ell VA SER MINISTRE es va seguir amb la mateixa mancança, sap que fins ara ni ell, ni el seu partit tenien intenció de complir amb Catalunya i la disposició del Nou Estatut. A partir d’ara ho veurem. Jo ho dubto.

(Ara, té la cara dura de culpar altres?) INDIGNE.

Quan al manteniment i el paper de l'ajuntament de Barcelona no vull ni parlar. Per a què? Quan a les esmenes que el propi sr. Montilla va presentar a l'Estatut sí que voldria parlar, però, per a què ?

Dins d’uns dies hauré de compartir espai amb aquest senyor al Parlament. Tindré el respecte institucional que em pertoca, no per ell, per mi i el que represento. Em costarà, però, compartir espai: És ell qui no respecta, ni el que és, ni el que representa, ni el que sóm, ni el que representem. No respecta als catalans, no respecta als diputats... ens pren per ases, o per tontos.

JA PROU !!!! Vull respecte i solucions. No podem seguir així, ja no es tracta de denunciar que el rei va nu, ja no es tracta de denunciar les mancances d’un president incompetent. Arriba l’hora de vestir al rei; va arriban l’hora d’exigir un president de debò, amb una actitud digna. No sé com, ni quan però hem de prendre totes les mesures parlamentàries possibles, TOTES, per restituir la dignitat a la presidència, per restituir-nos la dignitat a tots plegats. La indignació dels ciutadans és legitima, que la paciència no ens faci, també, a nosaltres INDIGNES.

NO ESTABA MUERTO , ESTABA DE PARRANDA.

Avui hem tornat a ser-hi, demà un altre cop. Els “incidents “, “accidents”, col·lapses, embussos, apagades, ja formen part de la quotidianitat més quotidiana.

Se’ns ha volgut vendre el silenci, la discreció com una virtut del govern i del seu president, certament , el millor que li pot passar a un govern és passar desapercebut, la discreció. Aplicar la cura sense que es noti el “cuidado”. Que les coses funcionin per sí soles.

No és el cas, el silenci del govern i el del seu president són una demostració de la seva concepció de país i de govern, de la seva incapacitat per assumir responsabilitats.

Ens ha volgut recordar situacions passades, mai, mai el President de Catalunya hagués permès una reiteració tan constant d’incidents sense exigir una resposta i una presència permanent de TOT , TOT el govern .

Els que ho vivim des d'administracions locals des dels ajuntaments, sabem fins quin punt es retarden els expedients , fins quin punt el govern no hi és. Sóm alcaldes de pobles petits i no ens anem de vacances fins final de mes, i quan tornem trobarem retards, manca de criteri, el silenci no és virtut: És silenci, manca de voluntat de govern.

No, no és una virtut, no és un silenci, no és discreció: És una absència, un abandó, una denegació d’auxili; una íntima concepció de Catalunya, una forma d’exercir aquest govern, creuen que poden estar tranquils i deixar el país en mans d’altres administracions que assumiran responsabilitats per ells, creuen que Catalunya pot estar sense govern i que no passa res.

Senzillament; pel fet d’assumir responsabilitats, d’estar present, pel fet de creure en Catalunya, pel fet de tenir autoestima, sentit de la responsabilitat i de la vergonya, pel simple fet de saber que tenim i volem la GENERALITAT: Un Govern de CiU, en pocs mesos milloraria, millor dit no hauria deixat que les coses arribessin aquí. La bel·ligerància contra la fatalitat i l’autocomplaença són una necessitat urgent. Me’n dono vergonya.

Conec l’Artur Mas, he compartit govern com a Delegat i la seva autoexigència, el seu concepte de govern i de País l'ha demostrat en múltiples situacions, en les nevades, els aiguats, en els incendis, en l’actitud d’oposició, en la concepció de l’esforç i de la responsabilitat.

Ara, tenim un silenci culpable, un govern desaparegut, absent del país, sense voluntat de govern: Sense sentit de país.

Ja li canten:
No estaba muerto, no, no, estaba de parranda...
Y no estaba muerto, no, no, estaba tomando cañas..

LA CULPA ÉS DEL CHA CHA CHAT.

“Juro o prometo, per la meva consciència i honor”, que tenia prevista aquesta entrada per reivindicar el paper de CIU en torn a les infraestructures. Era fàcil preveure que finalment, els blocs, els politics , els comentaristes del PSC i restes de l’anomenada esquerra, culparien a CIU del mal del món. “Lo dimoni sempre és lo dimoni".

Estem tots tan avesats, que no fem cas, ja sabem que en política, la nostàlgia o la crítica del passat sol ser sintoma d’un frustrat present. Qui té present i projectes de futur no sol perdre el temps amb el passat , ni per mal ni per bé.

Afirmo. “Si CIU governés els problemes es resoldrien millor”. Afirmo. “En pocs mesos de govern de CIU , tornariem a recuperar l’autoestima i parlariem de futur en lloc de lamentar el pressent i manipular el passat”. “A las pruebas me remito”.
Mai m'ha agradat “l’autobombo” ni el treure pit, però quan tan reiterativament se’ns vol desqualificar miro per la finestra i em sento orgullós del que hem fet, del que fem, del que sóm.
Miro i veig : 1981 metge, els consultoris locals eren un desastre, el meu a l’Ampolla no tenia aigua potable. Les competències eren de l’estat. Al 83 es va crear l’ICS, entre el 83 i el 90 es crea la xarxa hospitalària d’utilització publica(XUHP) , s’inicia las reforma de l’atenció primària . 1990 la Llei d’Ordenacio Sanitària de Catalunya, model sanitari Català. Del 90 al 2003. Un model exemplar , referent a tota Europa. Hospitals, Centres d’atenció primària.

Miro i veig: Al meu poble: Sortida d’autopista A-7, inversió més de 1700 milions (del moment) més de 1 kilo per habitant. Port de l’Ampolla , ampliació i millora tan prompte la Generalitat va tenir competències. Clavegueres. depuradora, ponts del tren, escoles, guarderia , casal etc etc. No ho faré llarg , em sento orgullós de l’ajuntament, de la meva gent i de CIU. Quin alcalde em pot donar lliçons? N'hi ha però són de CIU.

Fins als finals del 80 principis dels 90 no es transfereixen les competències en matèria de transport. El PSOE , discuteix finançament i inversions. Després el PP també.

Tot i això a les Terres de l’Ebre s’obre l’Eix de l’Ebre. L’autovia Tortosa- Aldea és un fet. En la meva etapa de delegat es concreta la segona fase de l’Autovia , millorant-se l’enllaç amb Campredó. 11 anys, ens diuen. Sí, cert, però no fem trampa, les grans infraestructures tenen llargs temps de realització (la línea 9 del metro 18 anys . El 4art cinturo batrà records, l’AVE.... el tercer carril, Tarragona etc). La segona fase es concretà en poc temps, es superen problemes tècnics ràpidament. Caldrà un dia fer un repàs de qui i perquè ficaven pals a les rodes , quin era el paper de l’ajuntament socialista de Tortosa. S’inicia el polígon Catalunya sud. Tram Garcia Ascó. Estació Mercaderies, invertim al casc antic amb les delegacions, Palau Abaria, compra dels Locals a Cambra de comerç per tal de facilitar inversió de la nova seu; 23 mil milions liquidats en un any, podria afeixi un llarg etc. Quin Delegat em pot donar lliçons,(en infraestructures) n'hi ha.....però són de CIU.

Orgull, sí orgull, al Parlament la consellera Geli ens recordava que els consultoris locals no estaven informatitzats, les escoles sí. Orgull, sí orgull: Ni aigua teniem, ni consultoris i ara ens reclamen ordinadors. Tinc la sensació que hi ha qui ens reclamava llum abans d’inventar-se la electricitat. Però tinc una seguretat: Comparem, dia a dia , poble a poble, delegació per delegació, actiu per actiu, alcalde per alcalde, inversió per inversió. Comparem.Per això 23 anys, per això tornarem.

Fem, tenim projectes; ens responsabilitzem del futur, sóm de CIU: El que no es fa bé a l’Ampolla, és culpa meva.

A Catalunya la culpa és del CHA , CHA , i dels CHAT,s.

INFRAESTRUCTURES; TERRES DE L'EBRE.

Cada vegada que parlo o sento parlar d’infraestructures, d’acords, de retards, d’embussos. No puc evitar pensar en TTEE. Aquí ni rodalies tenim, els trens passen i no paren. Les infraestructures porten més retard que els trens.

Tant en la meva etapa de Delegat, com d’alcalde he intentat accelerar les inversions a casa nostra . La sortida de la A7 a L’Ampolla, l’autovia Tortosa, els projectes de carreteres a Terra Alta, Arnes o Batea, el polígon Catalunya Sud, l’estació de mercaderies a l’Aldea, Etc.

Cinc anys després el retard s’acumula, les xifres d’inversió a l’Ebre empitjoren, l’espera és de tren de regionals, retards acumulats, aquí ja ni protestem: el desdoblament de l’eix de L’Ebre, l’anella viària del Delta, l’Euromed, el desdoblament de la 340, els peatges, la regressió del Delta, el desplegament tecnològic etc. etc.

Si encara han de discutir de l’AVE , del Quart cinturó, de la connexió en França .... De “natros” quan se’n recordaran?.

EL MEU AMIC ; JORDI GUILLOT.

Les amistats que es forgen de jove no s’obliden mai. Vaig conèixer a Jordi Guillot, als primers anys 70 a una manifestació a les Rambles. De les dures, després ens vèiem regularment a la Facultat de Medicina, compartiem militància, amics, diversions i esperances. Ens apreciem, jo al menys l’aprecio .

Jordi, en roda de premsa insta al PSC i ERC a accelerar un acord sobre les grans infraestructures:

“Amb l’objectiu de posar fi a la “greu situació” que pateixen les principals infraestructures de Catalunya, Rodalies de Renfe, aeroport, autopistes i la xarxa elèctrica,que estan provocant un “profund malestar” en la ciutadania. Jordi Guillot, secretari general de ICV, en declaracions a ACN, ha instat a ERC i PSC a accelerar el diàleg sobre les grans infraestructures, especialment el 4art cinturó i la connexió elèctrica amb França.”

Quatre anys de govern tripartit, dos pactes després, s’ha de “accelerar” el diàleg intern del govern. Coneixent a Jordi, deu patir, l’ineficacia del govern del que ICV forma part, el té que fer patir. Deu patir per haver de fer declaracions, reclamant que el govern tingui un acord sobre infraestructures. Quatre anys de govern sense acord en tema tan sensible com infraestructures fan mal .... i tan que fa mal, que ho preguntin als ciutadans, als atrapats a la AP7, als sense llum, als usuaris del tren.

En fi, tinc la sensació que als 70 ja teniem un acord. De veritat aprecio a Jordi. Lamento, però , el gran fracàs que és el tripartit.

Tanta protesta, per a tan poca proposta.

Cansat de més de 20 anys d'oposició, el PSC es va apuntar a totes i cadascuna de les protestes i plataformes que es van crear a Catalunya. Tan prompte veiem la Tura, “Madre Teresa” dels peatges, com a Maragall a Miravet. Van alimentar les protestes contra la Enron a Móra, los micos a Camarles, les Gavarres, Girona i el Pirineus, PHN i NPH,el 4rt cinturo, les nevades. Totes les plataformes els hi semblaven poques i tèbies. Xavier Pallarès ho denunciava, feia públic un paper intern dels socialistes que parlava de tècniques electorals americanes. Molts de focs,a molts llocs,per desgastar el govern , NIMBY i no nimby, cultura del no i dels “No-no-i-nos”.

Ara, què? Ara es troben atrapats pels seus aliats, més radicals , per les seves protestes. Ara , els hi sobren la cultura del no i les plataformes, però són els seus, als qui van alimentar i fer grans.

Callen,perquè no poden parlar , no donen solucions perquè no en tenen. Necessiten temps per refer discurs, només els preocupa el poder. Mentre Catalunya pateix les conseqüències de tanta protesta i tan poca proposta.

NINES RUSSES : MOLL DE L'OS.

Al joc de les nines russes hi ha un moment que arribes al moll, una petita i compacta nina; el moll de l’os.

Tenia un mestre, em deia : Quan vulguis saber qui té raó, no miris el que diu; mira el que fa, mira el que passa i mira la correspondència entre el fer,el dir, el desig i la realitat. El moll de l’os.

En els debats en torn a temes ecològics, què ens mou? Què mou cadascun? On situa cadascun el moll?

Aquí al bloc, als diversos blocs i fòrums ho veiem. A uns els mou la protesta, a altres la proposta. Uns entren al drap del Golf i ni entren a la discussió de la contaminació per nitrats; denuncien l’excés de producció d’energia a TTEE, ni entren en la modernització de unes estructures agrícoles obsoletes. El seu moll de l’os és la protesta. Útil protesta, però sense proposta.

Quan et queda l’ultima nina del joc rus; de quina pasta està feta?

Ara, aquets dies hem vist l’apagada a Barcelona i com darrera l’apagada, gran part de l’opinió publicada reclamava inversions. Les plataformes de la MAT ho tenen malament, ha estat suficient una apagada per a que molts simpatitzants de la protesta, ara estiguin per la proposta. Nosaltres sempre hem estat per la proposta que té en compte la protesta.... o al menys,en part.

Si un dia , un any de sequera es queden, es queda Barcelona sense aigua ?????....

Algú ens preguntava, quina és la nostra posició?. L’Ebre a estes alçades és conca deficitària, receptora, al menys estacionalment, no dadora..... Sempre hem dit Roine. Dessaladores, per què no? Les dessaladores necessiten molta llum i..... la MAT. Per tant Roine. Si un dia es talla l’aigua a Barcelona, que dirà l’opinió publica i publicada? Quan durarà la protesta? Quina serà la proposta? : nines russes, aquest és el moll de l’os.

HAMILTON & ALONSO:

Formula I:
Gran premi d’Hongria. Guanya Hamilton , després d’una decisió dels despatxos, que arrabassà la pole a Alonso.

Els comentaristes espanyols no discuteixen ni la legalitat ni la legitimitat de la victòria, discuteixen les formes, consideren que esta en perill l’essència de l’automobilisme d’alta competició. No, aquestes formes no em són simpàtiques.

Per altra part Alonso em resulta un pel o un molt prepotent. Tampoc m'és simpàtic. Com sóc un xic polític, no puc evitar assimilar-ho amb el panorama polític propi i penso en la sort de ser perifèric mediterrani i tenir més opcions per triar. De sobte em veig pensant: Qui seria Alonso i qui Hamilton? PSOE- PSC O PP? Penso tant si val, és un problema espanyol, aquí l’important és qui els pot fer ombra, qui pot fer canviar el panorama.

En fi, lectura catalanista i propera a Ferrari . (Ho sento per Robert).

HEM BATEJAT DÍDAC.

Ahir, a les 9 de la nit i a l’església d’Arnes va ser batejat Dídac Pallarès. L’església, lluïa un magnífic aspecte; la pedra de les parets, l’amplitud de temple, la llum de la vidriera. Recordo l’iniciï de la restauració , la tossuda determinació de Xavi Pallarès, la il·lusió del mossèn, els obstacles dels tècnics de cultura i patrimoni. Avui a Dídac l’hem batejat a un temple millor, més cuidat . Un temple , un poble , que millora cada dia. Dídac , quan es faci gran tindrà més possibilitats, que les anteriors generacions, de viure i viure bé al seu poble. Dídac, quan es faci gran sabrà, que gracies als seus pares i a la gent d’Arnes que creuen i s’entimen al poble, té un temple i un poble millor del que els seus pares es van trobar. Avui hem batejat a Dídac , avui hem renovat una esperança : Felicitats.

NINES RUSSES:

El debat suscitat al bloc en torn al model o models de creixement , a la gestió dels recursos em recorda a les nines russes. Un debat dintre altre, un debat n’amaga un altre. Sorprèn com no s’entra en el debat dels nitrats i la contaminació dels aqüífers. La gestió de l'aigua a lo llarg del riu , els abusos dels qui es diuen defensors de rius i només defensen privilegis heretats del segle XIX.

Les badies estan anòxiques, mortes. La teoria d'algun dirigent , dirigent?..... dels musclaires era, és que: Es necessitava més aigua per netejar-les. Denunciava, afirmava, jurava, que ara baixa menys aigua.

L’aigua que surt a les badies és sempre la mateixa , la concessió dels regants no ha variat en segles , a més esta limitada pel pas soterrat a Tortosa. Sempre ha baixat la mateixa concessió. Què ha variat?. Ha variat la qualitat del aigua i l'us de les badies. Fa uns anys a les badies hi havien poquetes batees de producció de musclos , ara la producció s’ha multiplicat per deu o per vint o per cent. Les restes dels musclos i cloïsses van al fons , la matèria orgànica fermenta , al final anòxia que mata el musclo , que es desgrana, colmata la badia i fermenta; un cicle viciós, agreujat per la mala qualitat de l’aigua contaminada amb pesticides.. Solució? Ordenar la producció, no tirar el musclo al fons, practiques curoses per part dels concessionaris. Fer filtres biològics per tal de millorar la qualitat de l’aigua, regular el reg i les pràctiques agrícoles.

És més fàcil reivindicar la teoria de WC , embruto ,reclamo més aigua i tiro de la cadena.

La defensa de privilegis és reaccionaria. Un debat dintre altre.

Molts no sóm ecologistes. No per creure menys en l’ecologia; sinó per creure més.

Molts denunciavem, denunciem el anomenat socialisme real, voliem la fi del Mur de Berlín, ens oposem a Chavez, Castro etc . No per creure menys en la justícia social, sinó per creure més.

Molts no sóm, no volem ser socialistes. No per creure menys en la llibertat , la igualtat, la justícia social; sinó per creure més.

Nines russes: Un debat, dintre altre debat.

XAVIER BRU DE SALA.

L’article de Bru de Sala d’avui a la Vanguardia em colpeja l’estomac amb força. La tesis central és : tot el que passa a Catalunya és inevitable, indiferent a qui sigui el president , fatal i místicament inevitable, no depèn ni de la gestió, ni de la sort; per tant Montilla no és ni mal gestor, ni té mala sort. Visca Montilla. El que fa fatalment inevitable la situació ve de lluny , en el temps i l’espai. La manca d’inversions crònica , la culpable indiferència de Madrid fan inevitable la situació. Tot peta i tot petarà, sense remei; ara la culpa no és de Montilla. Bo. Bo de veritat. Estant d’acord amb el fet de la manca d’inversió , el dèficit fiscal i d’infraestructures cròniques; no puc deixar de recordar que Montilla va ser Ministre d’indústria a Madrid, com Clos. Mala sort.

Vull aportar una experiència pròpia: Més enllà del lament i dels pressupostos, un Govern , un president, està, estan (entre altres coses) per gestionar el moment i la realitat. Doncs bé, els alcaldes i els funcionaris locals sabem fins quin punt s’ha dimitit de la gestió. En el cas d'Indústria , el delegat del govern a Tarragona passava pels ajuntaments, es reunia i ens reunia a alcaldes a Fecsa o “Eléctrica del Ebro”. Ara, ni els coneixem als delegats o directors. Fa 4 anys – dels quals 2 ja acabats del tot - estan per adjudicar quasi 50 pisos de protecció al meu poble. Els heu vist al govern? . Montilla és el president. Mala sort.

Causes remotes? Ni a rodalies Renfe , ni al Carmel , només cal veure l’informe tècnic judicial. Les causes remotes no són determinants , en cap cas eximirien d’una gestió acurada de la realitat. L’apagada i la seva resolució no s’acceptarien ni a l’últim racó del tercer món. Auto-críticament (ens ho hem de fer mirar) em culpava de no donar prou resposta des de l’oposició.

Bru de Sala em colpeja l’estomac. Em deixa clar una causa que ve de lluny, en el temps i l’espai: Ni Montilla, ni ningú d’esquerres pot tenir cap culpa. L’esperit crític de certs intel·lectuals s’ha rendit, ha claudicat en nom d’un radicalisme fatalista i inactiu. Pàtria o Muerte, Independència o Revulsió .... per després de les vacances, o per quan torni CIU

Montilla, Clos i Zp : Instal·lats, ara i en el temps i l’espai als llocs on es decideixen les virolles. Bru de Sala predicant les vacances permanents, o la revolució a bord d’un veler de nom? De nom: Auxiliar del PSC . Amb aquets intel·lectuals no fan falta causes remotes.

DEBAT I DEBATS.

Hem rebut més d’un comentari, fen referència i dubtant de la nostra voluntat de debat , en torn a actituds i models. Una de les interessants aportacions ens proposa l ‘exemple de Lake District , precisament perquè volem debat sense embuts, publico aquí una de les nostres respostes.

Va haver-hi debat ??

Possibilitat de debatre..... acceptant totes , totes!!! les aportacions en va haver, al CPIDE. Cap més : Llavors, es va invitar a tothom a participar sense que ningú hagués de fer cap renuncia ideològica. No és va voler , al contrari quan junt amb Marta Lacambra varem intentar reunir-nos amb sectors del territori i amb alguns membres de la Plataforma. Se’ns va criminalitzar i perseguir. Jo personalment vaig oferir debatre a Brussel·les amb membres del comissariat de Medi Ambient, i se’ns fustigava. Debatre vol dir acceptar la divergència, no tenir que pertànyer a una església o fundació o visió determinada. És ben curiós ,el CPIDE va impedir donar llum verda al transvasament, sinó incloïa un cabal ecològic a flux continuo i un regim hídric de desembasaments. Les xifres finals eren semblant fins i tot superiors a les de la Comissió de la Sostenibilitat i a més no ens plegàvem a certes hidroelèctriques que volien xifres globals al any, així comptabilitzen els seus desembasaments com cabal ecològic. No, no és va voler debatre o més ben dit es va debatre a crits o com deia Nietzche es “filosofava a martellades". Al final el PP va dissoldre el CPIDE amb el vist i plau del seus teòrics enemics. Debatre sempre, rendir-me mai. Espero que s’entengui com ho dic sense renuncies ni mals humors . Espero, més ben dit no espero, que es recuperin les actes del CPIDE i les discussions amb els sectors fetes de nit, amagatotis i amb amenaces permanents. En fi, tots tenim la nostra visió , t’asseguro que la meva va ser de primera línea. Les pressions del PP i de l’estat moltes. Com pots imaginar tenia el “pes de l’estat” pendent del meu vot de qualitat . Crec sincerament que tot es pot contar com es vulgui , però va ser com va ser. El mateix que el principi d’acord al IDCE, publicat a la premsa i amb un document escrit a ma , on NO podia figurar la paraula transvasament. Aquestes van ser al temps les al·legacions de CIU i mare del CPIDE . Ho deixo escrit perquè així va ser, sense cap pretensió i saben que se’m dirà de tot .. tan val . Debat tot, a tots els fòrums, no nomes a uns de determinats. Quan al model de Lake District, 100 hotels, 100!!! Aquí entre tot el Delta no arribem a 10 i ESCOLES DE GOLF unes quantes , bones infraestructures i comunicacions. Qui no ho coneix pot anar-hi , com model m’hi apunto, però no fiqueu el fre abans de haver començat a caminar; val. Qui vulgui informació a Internet es trobà. Un exemple, Lake District en Cumbria diu en la seva publicitat i desprès d’oferir múltiples activitats : O si se prefiere podemos tomar las cosas con mas calma,optando por alguno de los NUMEROSOS CURSOS de GOLF, pescando.....
Això....... debatem , debatem.

ECOLOGIA O PARTIDISME.?

Ens ha sorprès el gran nombre d’e-mails que hem rebut, la majoria no volen un debat públic, volen no només l’anonimat , també la intimitat. Per què? Quins són els debats prohibits. Quin el tòtem? quin el tabú?.

Intentarem respondre o preguntar-nos alguna qüestió. No tenim totes les respostes, ens agradaria encertar amb les preguntes, començant per les més senzilles, però sense tabús.

Sóm conscients que certs apriorismes determinen el diàleg, per això , la nostra reivindicació de l'oci, del temps lliure com valor.

Té a veure amb el model de societat que vivim i que volem. Paraules majors : Model o models .
En el tema del model, ens definim clarament per la defensa de l'estat del benestar. La democràcia occidental, la res-pública, com a mal menor, com a bé a defensar. Com veieu una ètica socialdemòcrata i si ens permeteu una èpica lliberal....

L’Europa, que molts anomenen capitalista, “d’economia de mercat”, desenvolupada, plena de contradiccions, amb molts defectes, però per nosaltres sense alternativa “real”, amb moltes possibilitats de millora, amb mecanismes de crítica i rectificació, el menys dolent de tots els sistemes.... Molt senzill i simplista...

D’un model agrícola es va passar a un industrial, la ciència, la tècnica ens han portat a una disponibilitat de coneixements, temps i recursos impensable. Una societat, també de serveis i d’oci. El pas d’un estadi a l’altre no ha estat uniforme, les iniquitats ,desigualtats i injustícies permanents. Les millores innegables. Sóm així de ximples.

Però amb modèstia preguntem quin model alternatiu se’ns proposa.......
Oposar-se a una central de cicle combinat a Móra i acceptar-la a Faió què és ?
Reivindicar energia neta i no trobar on ubicar-la, què és ?
El creixement urbà i metropolità a quin model respon??
Continuarem....

EL DRET a L'OCI.

Paul Lafargue, gendre de Karl Marx escrivia cap el 1880 un pamflet titulat el Dret a la Peresa. Una utopia, no entesa ni llavors, ni ara pels socialistes. La tècnica i el capitalisme, ens ha aportat finalment el dret al temps lliure, a l’oci, al jeure i al lleure. Dret irrenunciable dels treballadors, dret humà a la “xalera” .

Cosa de burgesos, això del lleure. La culpabilització del lleure, del temps propi ha estat una constant de totes les ideologies reaccionaries. De tots els carques, tant de dretes com d’esquerres. D’entrada les activitats d’oci no es consideren al mateix nivell de valor, ni ètic ni econòmic que les coses de menjar. Oblidant-se de la màxima progressista que diu: “no sols de pa viu l’home”. Sóm conscients que quan parlem de golf, d’oci, ens trobarem front tots els tòpics de la “carqueria moralista”. Un error freqüent de progressistes sincers, que es deixen dur pel tòpic. Menjar, front oci. “Necessitat primària, front caprici burgés”.

Només la cultura legitima el gaudi??. Nosaltres estem amb Lafargue, l’oci és un dret, produir oci és tan legítim com produir menjar i pot ser més ecològic (de fet l’oci no precisa reciclatge).


Es fa tard, ho deixem. Bona nit. Agraïm les aportacions a la nostra ultima entrada. Interessants , com quasi sempre. Prometem entrar-hi més a fons, sense apriorismes. Amb esperit lliure, esperem el mateix... Ens va la marxa.

ECOLOGIA & ECOLOGISME.II

Ens atrevirem a dir el què cal???

Vivim una situació on es fa difícil dir i reivindicar veritats de Perogrullo. Tenim l’opinió publica i la publicada segrestada o malalta del síndrome d’Estocolm. La Catalunya Cuní : “ Bon dia Catalunya són les 8”. La Catalunya que confon veritat, amb tòpic, notícia amb propaganda, tertúlia amb rosari. La correcció política s’imposa , tots , tots, renunciem a discrepar (de debò) en públic. Qui és va atrevir a defensar l’ENRON a Móra??. Qui s’atreveix a defensar la interconnexió de xarxes d’aigua o elèctriques?? Qui s’atreveix a ficar un mínim de racionalitat en polèmiques com les del Pla Hidrològic o en els tòpics sobre els camps de Golf??.

Una Espanya emergent, que no li fa fàstics al desenvolupament, una València perifèrica disposta a competir com sigui. Front, una Catalunya malalta de tòpics i Plataformes, que confon la necessària consciència ecològica amb l'integrisme ecologista. (Veure el post,l'apagada sideral de 23 juliol)

Aquestes mancances són producte d'aquelles lluites, com volem ressorgir? Si predicàvem – i governem- amb una concepció ruralista que recorda el reaccionarisme del segle XIX. El turisme ha de ser “rural” “ecològic”en lloc de rendible, l’indústria no ha de”molestar” ni tan sols estèticament. L’aigua i l’energia, en lloc de “ser ben gestionades” només poden ser “estalviades”. L’agricultura en lloc de ser rendible i sostenible ha de ser “subvencionada”. Lo... “alternatiu” s’imposa fins i tot en ciència..... i Salut. Les teràpies alternatives salvaran l’ICS?. Ni energia eòlica, ni cicle combinat, ni nuclears , ni xarxa elèctrica , ni d’aigua.....que fa lleig.

Ni infraestructures, ni AVE, ni aeroport, ni hotels, ni golf, ni indústria, ni recerca, etc, etc.

Diem-ho clarament, les plataformes, els agitadors, han arribat al govern , els que se’n riuen del desarrollisme dels valencians, del PIB madrileny, els que es deien independentistes i han acabat subordinant, econòmicament, socialment, políticament, a Catalunya com mai ( El dime de que presumes i te diré de que careces).

Diem-ho clarament, si seguim perdent pistonada la subordinació ens portarà a la submissió de tots els que han renunciat al desenvolupament, la submissió dels pobres. Serem la zona verda de Madrid, el verd dels valencians i en lloc de parlar dels “que maco”, parlarem del “que bonito” en lloc dels Pixa-pins seran “meapinos” , en lloc de Barna. 92, serà la Copa Amèrica i en lloc de Montmeló serà Valencia -. Exagero? Poder sí , però pregunto: No esta passant?

Si no esta passant , callo.

LA CAMBRA REIVINDICA

La Cambra de Comerç de Tortosa, REIVINDICA.

Josep Lluís Mora, president de la cambra tortosina reivindica el desdoblament de l’Eix de l’Ebre , l’estació intermodal de mercaderies, la navegabilitat i d’una manera valenta diu: “A les Terres de l’Ebre, afavorir els camps de golf, prioritari”.
Ens hi apuntem: “Les estacions d’esquí deuen estar on hi ha neu, on neva. Els camps de golf on hi ha aigua.” . Per què es poden fer 4 camps de golf a Port Aventura o als voltants de Barna.? I no a L’EBRE.?
Si s’aprofita l’aigua residual, de depuradora, si la depuradora i el camp ocupen regadiu o arrossar, la petjada ecològica menor és la del golf: Consumeix menys aigua i contamina menys un camp de golf que 2 jornals d’arròs o que la mateixa extensió de regadiu..
Menys ecologistes i més ecologia. A L’EBRE aigua i desenvolupament són compatibles.

UN SIGNIFICATIU "RECULL DE PREMSA"

Als passadissos dels departaments de la Generalitat es comenta aquest dies- segons informa “l’Avui confidencial”- amb estupefacció una notícia. El passat mes d’abril, provinent de “Red Eléctrica de España”, s’incorporava al departament d’Economia, com a director general d’Energia i Mines, Agustí Maure Muñoz. Maure havia esta anteriorment secretari i tècnic de Presidència i virtual número dos de Red Elèctrica.
( L’Avui, 28 de juliol 2007)


Luis Atienza: President de Red Elèctrica de Espanya. - Ex ministre socialista – (Informació extreta del Avui i la Vanguardia 28 de juliol 2007).


F. Narvaez (PCS) : “La oposición defiende los intereses de las empresas privadas”. (De la Vanguardia. Sábado 28 de julio 2007)

Imma Mayol “acuso a CiU de hacer terrorismo politico”.(La Vanguardia 28 de juliol 2007)

Així són les coses, així són ells, allí i aquí, ara i abans: Quins ous que tenen!!!!!!
( Ebrediputats, dixit.29 juliol 2007 ).

ECOLOGIA O ECOLOGISME?

Torno a la noticia de la contaminació per nitrats. Em sembla molt significativa.(Veure el post anterior) Crec sincerament que avui cap administració responsable pot prendre decisions al marge de l' ecologia. Altra cosa és l’ecologisme que vol transformar la ciència en ideologia, moral i politica. Si actuéssim d’acord amb els coneixements i necessitats ecològiques, l’energia eòlica no tindria problemes d’ubicació. La discussió en torn a les energies inclosa la nuclear, serien més serenes . El CPIDE hagués solucionat el tema dels nitrats i el cabal ecològic del riu avui seria un fet, el preu minso. Els ecologistes? ho van impedir . L’ecologisme és l’enemic de l’ecologia, com el integrisme és l’enemic dels valors. Deixo la noticia dels nitrats per reflexió de qui vulgui : Dogmàtics , integristes i altres ...istes: Abstenir-vos.

A L'EBRE, UNA NOTICIA INTERESSANT:

La CHE detecta cinc aqüífers contaminats per nitrats d’origen agrari. “La publicació del mapa es va rebre amb sorpresa”. “Víctor Gimeno ,desconeixia la voluntat de la CHE de donar a conèixer l’informe” Diuen els diaris.
Quan el CPIDE va intentar elaborar un Pla de Protecció del Delta i el riu. Tot i els diversos intents d’evitar que ens reuníssim amb sectors socials o que ho féssim a Brussel·les amb les nostres institucions ( les de tots), es va avançar , (amb contacte en sectors i experts) dibuixant un mapa de mala gestió de l’aigua . Recordo i ho he explicat abastament, com el reg de moltes zones agrícoles es seguia fent a manta, sense concessions ben quantificades, a precari(30% d’aigua evaporada). Recordo com en un moment se’m va informar que per menys de 400 ha de cítrics hi havien més de 150 tomes d’aigua, no controlades ni quantificades, aquí al costat de casa. La punta del iceberg aquí, aigües amunt: “L’Antartida”. Reg a manta , abonaments i tractaments obsolets, nitrats "per un tubo”. La proposta era racionalitzar l’ús de l’aigua , millorar les practiques agrícoles instal·lant reg per goteig , optimitzant abonaments i pesticides i buscant alternatives. A lo llarg del Riu, això estalvia tres vegades l’aigua del transvas (que no defensem) i millorava la qualitat del aigua.
La revolució: Traïdors , transvasistes , venuts.
El CPIDE podia i tenia pressupost per afrontar les millores i instal·lacions tècniques. "Venuts, traïdors , ens volen comprar amb compensacions!!". Ni escoltar-los.
La revisió del Pacte de l’Aigua d’Aragó la racionalització dels usos, també protegia els aqüífers. "Traïdor, traïdor calla!!". Sempre he pensat, i comprovat, que la CHE és una estructura obsoleta del segle XIX, però és més transparent que certs interessos. També he sabut que els terratinents i les estructures rurals eren un fre a una gestió moderna de l'aigua. Aquí hem fet primer una revolta pseudo- ecològica que la revolució industrial. Revolució o reacció?? Defensa del riu o de certs privilegis en torn al riu.?? Ecologia o ruralisme reaccionari?? En tot cas, esta guerra l’han guanyat els terratinents del Pacte d’aigua d’Aragò , l’ha perdut l’Ebre i els aqüífers..
Tot integrisme provoca, silenci, dogma i moltes temors.
“La veritat ens farà lliures”. “Sense discussió no hi ha veritats”. “La veritat absoluta no existeix”. Jo no estic disposat a callar coses que se com són i que són com són. Un dia parlarem de certes hidroelèctriques i per que no volen un cabal ecològic de flux continu i quins aliats tenen, o de les badies , de Brussel·les etc ..Ara de moment deixeu-me que digui que si hi ha nitrats és perquè volen i els deu anar bé, els va bé.
Traïdors , venuts, .... però ni embusterots, ni muts, ni morts.

TERÀPIES NATURALS, COL·LAPSES I APAGADES

La conselleria de Salut va voler regular la pràctica i exercici de les anomenades teràpies naturals o teràpies alternatives. Ho va fer per Decret, sense el tràmit parlamentari corresponent. Estem parlant d’una qüestió complexa, afecta la Salut de les persones i el paper de l’administració que té el deure de garantir-la.

Ho varem advertir, varem presentar una proposta de resolució per tal de paralitzar el decret i iniciar un tràmit al Parlament de reflexió , discussió i consens. Els grups del Govern no van voler.

En primer lloc, què són practiques alternatives? Quin límit tenen? Qui garanteix la seva innocuïtat?. Segles de obscurantisme i supersticions, la salut com a negoci. La ciència mèdica en entredit. Massa coses per despatxar-les amb un decret. Massa actors per tan poc decret. Ho haviem advertit. Ha passat, el TSJC (Tribunal Superior de Justícia) ha suspès de manera cautelar gran part del decret, que el govern va aprovar el gener passat. El TSJC adverteix que el decret permet als denominats pràctics la realització de diagnòstics i tractaments assignats a Metges. El tribunal afegeix que això pot generar danys de difícil o impossible reparació en la Salut dels ciutadans.

És cert que les pràctiques alternatives a la medicina tenen una llarga tradició al nostre país (que ens ho diguin al Delta). El que no pot fer la Generalitat és ficar en perill la Salut dels ciutadans, es dóna la paradoxa que mentre incrementem l’exigència de garanties als Metges i indústria farmacèutica, la Conselleria de Salut fa un decret que tritura aquestes garanties per la Salut, i que té l’oposició dels professionals alternatius més seriosos, dels metges i farmacèutics i finament del propi ministeri de Sanitat que veu escandalitzat, com la frivolitat d’una consellera fica en perill les garanties de salut dels ciutadans. I tot per acontentar sectors ideològicament afins- Són molt progrés ells, molt-.

La frivolitat, la manca de rigor, l’incapacita’t de governar i assumir responsabilitats per part d’una Entesa que vol acontentar al seus per damunt de tot, porten a retards, cues, col·lapses, apagades i perills per la Salut. Ho considerem molt greu. S’ha fet mal i ficat en perill la Salut. Demanem explicacions, la compareixença de la Consellera al Parlament. Els ciutadans s’ho mereixent, la Frívola Entesa es negarà ?

EL SILENCI DELS CONSELLERS

Hem rebut diverses opinions respecte a l’apagada a Barna. Regalimen totes un desencís sord i profund, un fatalisme impropi d’un país que es reivindica. “L’últim que apagui la llum”. Sembla una possible pintada per catalanistes a l’aeroport de Barcelona.

No és casual, el silenci dels consellers. És de la mateixa natura que el de Joan Rangel, que es nega a assumir l’Estatut i no respecta, ni deixa respectar al Parlament. Després tot són vàlits, bes, i xiscles sense fi. Tots, tots els actors del drama són del mateix color polític, sense distinció a Madrid a Barcelona, a la Generalitat, on per cert ERC avala sense embuts i agafant-se fort a la cadira l’objecció de consciencia del representant de l’Estat vers l’Estatut. Radicalisme, independentisme? Són corderets.

L’Entesa incondicional, la complicitat política serveix per tapar defectes, silenciar les veus crítiques. Silenci insultant, silenci de ramats, silenci de manats.
Les administracions tenen competències, mitjans i mecanismes de control tan al Carmel, a Rodalies Renfe com respecte a les elèctriques. No les exerceixen. Ho dic per experiència, coneixia, conec i recordo la gran labor dels delegats d’Indústria de la Generalitat . Vull retre homenatge a un en concret, el de Tarragona Jaume Femenina. Incansable, els ajuntaments teníem un aliat front les distribuïdores elèctriques, teníem un conseller a l’hora d’exigir qualitat per urbanitzar, teníem un aliat rigorós que emetia informes precisos que obligaven a les companyies. Ara no tenim ningú, ningú. Ni al Carmel , ni a rodalies ni a elèctriques hi ha causes remotes, hi ha un silenci còmplice dels que es tapen les vergonyes d’una administració uniformant socialista, burocratitzada i mediocre; que mai té culpes i sempre té raó.

No serà l’últim episodi, la uniformitat política continua. Avui Montilla i els conselleres aniran a rebre ordres, a tapar les vergonyes a dissimular els efectes. Com a Renfe com al Carmel, com a l’Aeroport. Els Silencis de Montilla, són un xiscle immens , que forada la essència del catalanisme, de la Catalunya que vol ser. Fets i no paraules: No hi ha fets sense les precises paraules. El silenci dels Montilla són el silenci de la submissió, dels que no tenen res a dir.


Prou . Ara digueu:
Però hem viscut per salvar-vos els mots / per retornar-vos el nom de cada cosa/ perquè seguíssiu el recte camí /d’accés al ple domini de la terra.

BOUS.

Los bous són un element central, distintiu, diferencial de les nostres festes. Les defensem com una tradició. Hem de fer l’esforç però de ser autocrítics per tal de donar solució a nous o vells problemes, d’adaptar-les a les noves sensibilitats, evitar situacions conflictives. Hem de ser capaços de respondre a problemes de seguretat de les persones, presencia de menors a les places, bon tracte i respecte als animals. Seguretat i comoditat de les instal·lacions, garanties sanitàries i altra vegada bon tracte als animals.

Si la festa no dóna resposta a les demandes del temps, tindrà problemes. Certes imatges, certes conseqüències no són de rebut actualment, no parlo d’un lloc en concret, en certa manera és una reflexió feta de l’Ampolla per l’Ampolla i per si pot ser útil. Pel bé de la festa i el prestigi dels nostres pobles hem de ser curosos i autocrítics. És un problema de festa i autoestima.

13.000.

13.000

Tothom anuncia, celebra, publicita i difon el nombre, número, quantitat d’entrades al seu bloc. Les mil, les 10 mil, el milió i molt més. Hem de dir que el nostre és un bloc modest, quantitativament modest. Per això hem triat la xifra de 13 mil entrades, no és una xifra important, però si més no... té gràcia. Gràcies a tots els que heu contribuït a assolir aquesta xifra. Continuarem.

ELS COLAPSES II:

Feia l’últim curs de Medicina, en aquella època es feia una convocatòria d’exàmens al febrer, un company s’havia examinat de la seva darrera assignatura, jo l’acompanyava a buscar la nota. Havia aprovat, el meu amic ja era metge. Metge!!, jo sentia una certa enveja, el meu amic era metge, metge!!!.. A la porta de la Facultat, a les escales del Clínic, es va improvisar una mena de celebració, felicitacions per aquí , bromes per allà.

De cop una senyora, cridant demana: Un Metge, un Metge!!!, ens varem apropar, un jove estava estès a terra amb convulsions i bromera a la boca, l’amic que acabava d’aprovar de cop va dir “Hòstia tu busqueu un metge, um metge, un metge!!!”.

Un vell professor, se’n va fer càrrec

, era un atac d’epil.lèpsia. Quan tot estava resolt li va dir al meu amic: Si et fa por el títol deixa’l, fes-te soci d’una ONG,... però si ets metge t’ajups i te'n fas càrrec del malalt.. això nen no és una ONG.

Amb perdò de les ONG, des de llavors ha plogut molt, les ONGs han fet moltes tasques i molt difícils. Però jo sempre he tingut clar que hi ha coses que no són voluntàries, si ets Metge no pots denegar l’auxili a un malat, nen t'ha tocat,... Nen t’ajups i te'n fas càrrec del malat. No, no és voluntari, no pots mirar cap un altre lloc, no pots reduir-ho tot a cridar: Un metge, un Metge!!! El metge ets tu!!.

Si ets Govern.... lo mateix.



SÓN UNA ONG:

He escoltat les declaracions de dirigents politics, amb responsabilitat de govern . Critiquen les elèctriques, les inversions a Catalunya fins i tot un d’ERC fa propostes pel futur, com si ells no governa-se’n , com si no fes ja anys que eren i són els amos de Barna, els ocupes de la Generalitat , el “Talante” a Madrid . Tots els mateixos.

Ens imaginem a tota aquesta tropa si els governs foren d'un altre color. Només cal fer memòria. Les regles, han de ser iguals per tots i no ho són. És una vergonya el passotisme del govern. Què no tenen competències? Què no hi ha un ministre, un conseller, un regidor d’indústria ??. Què està passant ??. No són un govern, són una ONG.