XAVIER BRU DE SALA.

L’article de Bru de Sala d’avui a la Vanguardia em colpeja l’estomac amb força. La tesis central és : tot el que passa a Catalunya és inevitable, indiferent a qui sigui el president , fatal i místicament inevitable, no depèn ni de la gestió, ni de la sort; per tant Montilla no és ni mal gestor, ni té mala sort. Visca Montilla. El que fa fatalment inevitable la situació ve de lluny , en el temps i l’espai. La manca d’inversions crònica , la culpable indiferència de Madrid fan inevitable la situació. Tot peta i tot petarà, sense remei; ara la culpa no és de Montilla. Bo. Bo de veritat. Estant d’acord amb el fet de la manca d’inversió , el dèficit fiscal i d’infraestructures cròniques; no puc deixar de recordar que Montilla va ser Ministre d’indústria a Madrid, com Clos. Mala sort.

Vull aportar una experiència pròpia: Més enllà del lament i dels pressupostos, un Govern , un president, està, estan (entre altres coses) per gestionar el moment i la realitat. Doncs bé, els alcaldes i els funcionaris locals sabem fins quin punt s’ha dimitit de la gestió. En el cas d'Indústria , el delegat del govern a Tarragona passava pels ajuntaments, es reunia i ens reunia a alcaldes a Fecsa o “Eléctrica del Ebro”. Ara, ni els coneixem als delegats o directors. Fa 4 anys – dels quals 2 ja acabats del tot - estan per adjudicar quasi 50 pisos de protecció al meu poble. Els heu vist al govern? . Montilla és el president. Mala sort.

Causes remotes? Ni a rodalies Renfe , ni al Carmel , només cal veure l’informe tècnic judicial. Les causes remotes no són determinants , en cap cas eximirien d’una gestió acurada de la realitat. L’apagada i la seva resolució no s’acceptarien ni a l’últim racó del tercer món. Auto-críticament (ens ho hem de fer mirar) em culpava de no donar prou resposta des de l’oposició.

Bru de Sala em colpeja l’estomac. Em deixa clar una causa que ve de lluny, en el temps i l’espai: Ni Montilla, ni ningú d’esquerres pot tenir cap culpa. L’esperit crític de certs intel·lectuals s’ha rendit, ha claudicat en nom d’un radicalisme fatalista i inactiu. Pàtria o Muerte, Independència o Revulsió .... per després de les vacances, o per quan torni CIU

Montilla, Clos i Zp : Instal·lats, ara i en el temps i l’espai als llocs on es decideixen les virolles. Bru de Sala predicant les vacances permanents, o la revolució a bord d’un veler de nom? De nom: Auxiliar del PSC . Amb aquets intel·lectuals no fan falta causes remotes.