CASTELLS: UN FINANÇAMENT PITJOR!!

Al llarg de tot el procés de negociació del nou finançament s’endevinava la complexitat del tema, agreujat per la situació de crisi que feia davallar la part d’ingressos lligat a la recaptació d’impostos, efecte ja visible i conegut l’últim any. Cap sorpresa. Només cal veure les xifres facilitades per la pròpia Generalitat. Publicades ja a “ebrediputats”.

Se'ns va criticar per les xifres. Quico Homs i nosaltres mateixos advertíem que les xifres depenien de l’any d’aplicació , de les previsions pressupostàries i de la liquidació. A cada situació una xifra!! Els que hem participat, negociat en anterioritat, els que hem ajudat a redactar acords i normes, sabem de la complexitat del tema. Era importantíssim la precisió del model i no renunciar a les variables que podien afavorir a Catalunya, ja que l’Estat no renunciaria a aquelles variables que afavorien a ells.

Tant en la interpretació del principi d’ordinalitat, com les variables que afecten a la població, les renúncies han estat importants. Com ha estat possible? Ho ha explicat Joan Ridao, ells no podien dir que no. No podien tornar a trencar el Govern. Abans de l’estiu tenien que definir una estratègia clara, per necessitat electoral. El PSOE ho sabia i va esperar a recollir la fruita madura. Els va facilitar vendre una xifra. Xifra finalment fictícia. Distorsionada per una renúncia de llibre. A la Pag 62, l’acord deixa clar que tots el efectes negatius, lo que no hem cobrat de la llei de la Dependència o els recursos “per càpita” de la sanitat o en l’àmbit de la justícia, o l’escolarització entre 0 i 3 anys, formació professional. Totes les lleis que des de 2002 han afectat les arques de la Generalitat i que no s’han compensat, ara ja no es podran compensar mai.

Per què? Doncs perquè el tripartit, Castells, els negociadors han renunciat i per llei ja no ens toca.

Podia tenir sentit aquesta renúncia?? No ho sabem, però es podia entendre si a canvi no es tinguessin que posar al dia les bestretes avançades per l’Estat i lligades a la liquidació d’impostos. Aquestos recursos deuran ser retornats a l’estat!! I es descomptaran dels beneficis del nou sistema.

Això i algun altre aspecte lligat a l’estabilitat pressupostària, on també les variables van contra Catalunya, és lo que en essència analitza l’agencia de qualificació de risc Standard & Poor’s.

En essència ve a dir que els negociadors han fet un mal negoci. Pedro Solbes va ser defenestrat. Va sortir ben parat comparant en lo que a mig i llarg termini li espera al conseller Castells, el prestigi del qual ha quedat definitivament en entredit; sinó desfet.

Després de la lletra petita, aquest, no és un bon acord, ni tan sols és un acceptable acord. És un acord pitjor, molt pitjor que l’últim de CiU, que tenia la virtut de fer una lectura correcta tant del cicle econòmic, com de la lletra petita. Ara ja es pot dir ques segons es desprèn de l’ informe de Standard & Poor’s, el rendiment serà menor que el de l’ anterior acord.


Vos deixem amb NacióDigital.cat. La crisis arruïna el nou sistema de finançament. http://ow.ly/jU6w

O e-noticies.
http://economia.e-noticies.es/standard-&-poors-dice-que-la-financiacion-es-un-fiasco-31834.html


Afirma un principi matemàtic que els números no busquen la realitat, sinó la lògica. I a lògica, topa amb la lògica de la realitat. Després de l’esgotadora negociació de l’Estatut, la lògica de la crisi s’acarnissa ara en la realitat del finançament. Aquesta és la conclusió de l’agència de qualificació de risc Standard & Poor’s (S&P), que preveu saldos negatius “rècord” per a les comunitats autònomes, amb una caiguda d’ingressos que fregaria els 20.000 milions d’euros l’any, és a dir, un 13% menys. Un saldo que no podrà ser compensat amb els 7.400 milions que preveu el nou sistema estatal pel 2010.

Sense que la consultora entri a detallar per territoris, i atenent als càlculs del Departament d’Economia de la Generalitat, dirigit pel conseller Antoni Castells, l’any vinent l’Estat hauria de tornar a Catalunya 2.700 milions. Una xifra que no es pot comparar amb la xocolata del lloro, però gairebé, perquè segons S&P la davallada d’ingressos provocada pel descens de la recaptació d’impostos a Catalunya, superarà amb escreix aquests 2.700 milions.

A més, Standard & Poor's avisa que els dèficits provocaran nivells de deute públic "sense precedents" que podrien arribar a el 94% del seu pressupost. Una xifra esfereïdora si recordem que el 2008 només va arribar al 71%. Però no només el dèficit preocupa la consultora, ja que en la seva anàlisi de qualitat de deute qualifica Catalunya i el País Valencià com les pitjors de l’Estat, amb la nota "AA-", és a dir, perspectiva negativa. Euskadi i Navarra serien els territoris que obtindrien la millor qualificació. Precisament les comunitats amb sistemes fiscals diferents a la resta de l’Estat.

Més enllaços:
http://www.eleconomista.es/economia/noticias/1413447/07/09/SP-cree-que-hay-riesgo-de-que-algunas-CCAA-tengan-deficit-significativos-.html
http://www.invertia.com/noticias/noticia.asp?idNoticia=2195115
http://www.burbuja.info/inmobiliaria/burbuja-inmobiliaria/80704-informe-standard-poors.html

http://www.cotizalia.com/cache/2009/08/12/noticias_32_standard.html
http://www.europapress.es/economia/finanzas-00340/noticia-economia-standard-poors-avisa-recortara-calificacion-crediticia-ccaa-si-no-controlan-gasto-20090811190819.html