Durant la campanya de les passades eleccions europees, Ramon Tremosa explicava, molt pedagògicament, la importància de l’eix ferroviari del mediterrani. “Sense l’eix ferroviari, les Terres de l’Ebre no podran desplegar tot el seu potencial econòmic”, deia. Quan denunciàvem que el PSC – PSOE no apostava, no aposta per Terres de l’Ebre, se’ns desmentia i desqualificava. Avui, els diputats europeus del PSOE aposten per potenciar l’eix ferroviari de mercaderies que passa per Terol, l’eix del Pirineu Central, en detriment del l’Eix Mediterrani, i per tant, de les Terres de l’Ebre.
Ara fa pocs dies s’anunciava el pacte per les infraestructures per part del govern català. El pacte conté no només les infraestructures que corresponen fer al govern, també fa referència a aquelles que són responsabilitat de l’Estat, i com no, la necessària coordinació entre administracions. Hem vist l’actitud del govern vers l’ A-68. L’ambigüitat de la seva acció i reivindicació han estat decisives perquè la sortida de l’ A-68 sigui per Vinaròs. Una vegada més, el PSC - PSOE, amb ell el tripartit, ERC i ICV, no aposten per Terres de l’Ebre. A la proposta de pacte de infraestructures l’ambigüitat i la inconcreció són reveladores. Un cop baix.
Res és casual: El transport de mercaderies, la connexió ferroviària i per carretera és un element decisiu en la competitivitat i el futur econòmic de les nostres comarques. L’aposta per un corredor Aragonès és una aposta ideològica i estratègica molt lligada als interessos i equilibris del PSOE. Amb la complicitat del PSC i els seus aliats, estratègicament, econòmicament, guanya Aragó, perden Terres de l’Ebre.
Ni el port dels Alfacs, ni els polígons industrials com el Catalunya Sud, ni ofertes industrials consolidades com la del moble (contra l’opinió d’alguns), ni l’oferta turística podran desplegar tot el seu potencial sense el corredor del mediterrani, i molt menys, contra el corredor del mediterrani. El transport de mercaderies és rendible si es garanteix un cost baix per un volum alt, els viatgers arriben si es garanteix un temps raonable amb una alta capacitat. Les nostres mercaderies, la nostra oferta seguirà sortint pel corredor del mediterrani, però aquest serà una connexió de segona classe i menys competitiva. La connexió alternativa afavorirà la competitivitat d’altres, en detriment nostre. Es potencien els ports d’Algesires i València, es potencia un determinat tipus de turisme, Vinaròs i Castelló. Es reforçaran les comunicacions pel centre, Madrid, Terol, i d’aquí Pirineu Central, Irún, Europa. En detriment de l’Eix Mediterrani, en detriment d’un Llevant potencialment fort, en detriment de la cruïlla de Terres de l’Ebre, en detriment de l’opció mediterrània i catalana.
Cap sorpresa, tant els executius del PP com els del PSOE havien apostat contra l’opció catalana, el que preocupa ara és a què ens aboca el govern català? Preocupa que gent del territori cregui que una opció veïna a la curta pot suplir una opció pròpia. Preocupa a què juga l’IDECE? Per fer aquest paper millor dissoldre’l .
Ramon Tremosa i altres economistes de prestigi, com Germà Bel, consideren “inadequada”, “patètica i ridícula” l’opció defensada pels eurodiputats socialistes. Nosaltres considerem irresponsable l’actitud dels dirigents al territori del govern català perduts, en plena crisi, en discussions estèrils, oblidant que la gran aposta, la gran batalla avui són les infraestructures.
Ara fa pocs dies s’anunciava el pacte per les infraestructures per part del govern català. El pacte conté no només les infraestructures que corresponen fer al govern, també fa referència a aquelles que són responsabilitat de l’Estat, i com no, la necessària coordinació entre administracions. Hem vist l’actitud del govern vers l’ A-68. L’ambigüitat de la seva acció i reivindicació han estat decisives perquè la sortida de l’ A-68 sigui per Vinaròs. Una vegada més, el PSC - PSOE, amb ell el tripartit, ERC i ICV, no aposten per Terres de l’Ebre. A la proposta de pacte de infraestructures l’ambigüitat i la inconcreció són reveladores. Un cop baix.
Res és casual: El transport de mercaderies, la connexió ferroviària i per carretera és un element decisiu en la competitivitat i el futur econòmic de les nostres comarques. L’aposta per un corredor Aragonès és una aposta ideològica i estratègica molt lligada als interessos i equilibris del PSOE. Amb la complicitat del PSC i els seus aliats, estratègicament, econòmicament, guanya Aragó, perden Terres de l’Ebre.
Ni el port dels Alfacs, ni els polígons industrials com el Catalunya Sud, ni ofertes industrials consolidades com la del moble (contra l’opinió d’alguns), ni l’oferta turística podran desplegar tot el seu potencial sense el corredor del mediterrani, i molt menys, contra el corredor del mediterrani. El transport de mercaderies és rendible si es garanteix un cost baix per un volum alt, els viatgers arriben si es garanteix un temps raonable amb una alta capacitat. Les nostres mercaderies, la nostra oferta seguirà sortint pel corredor del mediterrani, però aquest serà una connexió de segona classe i menys competitiva. La connexió alternativa afavorirà la competitivitat d’altres, en detriment nostre. Es potencien els ports d’Algesires i València, es potencia un determinat tipus de turisme, Vinaròs i Castelló. Es reforçaran les comunicacions pel centre, Madrid, Terol, i d’aquí Pirineu Central, Irún, Europa. En detriment de l’Eix Mediterrani, en detriment d’un Llevant potencialment fort, en detriment de la cruïlla de Terres de l’Ebre, en detriment de l’opció mediterrània i catalana.
Cap sorpresa, tant els executius del PP com els del PSOE havien apostat contra l’opció catalana, el que preocupa ara és a què ens aboca el govern català? Preocupa que gent del territori cregui que una opció veïna a la curta pot suplir una opció pròpia. Preocupa a què juga l’IDECE? Per fer aquest paper millor dissoldre’l .
Ramon Tremosa i altres economistes de prestigi, com Germà Bel, consideren “inadequada”, “patètica i ridícula” l’opció defensada pels eurodiputats socialistes. Nosaltres considerem irresponsable l’actitud dels dirigents al territori del govern català perduts, en plena crisi, en discussions estèrils, oblidant que la gran aposta, la gran batalla avui són les infraestructures.
Sense infraestructures no hi ha futur i sense futur ni hi ha territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada