NO; NO ÉS AGRADABLE.

Hem denunciat, hem preguntat, hem proposat.

No podíem fer un altra cosa. Situacions com les viscudes, en directe a Horta no són fàcils, emocionalment difícils per tothom.

Difícils de viure i difícils de gestionar. Per a tots. Aquest és un reconeixement que devem a tots els que van viure una situació tensa i desgraciadament dramàtica.

Són situacions que ningú voldria viure. Emocionalment deixen una forta impressió.

Cap alcalde , cap regidor, cap veí present al lloc dels fets, esperava una evolució tan nefasta, tan dramàtica. Varem viure amb un ai al cor els moments d’incertesa, amb l’esperança d'un final diferent, amb l’angoixa per unes vides que finalment es van perdre.

Quan varem començar a analitzar els fets, a fer preguntes, a racionalitzar tot el que va passar; quan regidors , alcaldes , diputats , veïns, expressàvem les nostres preguntes, ho fèiem amb sinceritat , creien que tots!!! Tots!!! ens preguntàvem, com podia haver passat??. Què podíem, què teníem de millorar? Per què no tornes a passar!!!

Les desqualificacions a l’alcalde d’Horta ens van sorprendre , el tracte i la negativa a investigar ens va sobtar.

A un alcalde , un alt càrrec,( no direm quin) li va saber dir mentre cremava el terme que: “no estava per sacsar els ... a alcaldes de CIU”. Mentre, diputats de determinats colors donaven ordres i ni feien , ni deixaven fer. Als alcaldes i veïns se’ls negaven drets i paraula. No , no volíem, ni volem confrontació. Volíem respecte.

Ni crèiem , ni creiem que el tema es tingués d’afrontar des de la confrontació, més bé des de la col·laboració i des de la busca sincera de les causes, dels errors, dels imprevistos, de les imprevisions.

La virulenta reacció contra l’alcalde , les pressions per obligar-nos al silenci ens van sorprendre.

La utilització emocional del drama, contra preguntes i dubtes, ens van colpejar.

Vàrem ser molt curosos, com ha reconegut tothom, amb la nostra intervenció al Parlament. La resposta , les respostes no van arribar. A la sortida, de nou , les pressions , les amenaces i mals modos contra regidors.

No, no volem confrontació,volem respecte, volem respostes, aquesta va ser la nostra proposta al Parlament:

“ jo ho sento molt però els ho demanem per memòria i per la responsabilitat que tenim. Per tant, aquí tenim una certa responsabilitat, vostès tenen una responsabilitat i jo com a diputat en tinc una altra. Per tant, jo els exigesc esta veritat.
I ja que suposo que vostè ens dirà que sí, honorable conseller, jo li proposo crear una comissió de seguiment, del Parlament de Catalunya, per solucionar estos interrogants, i que suposo que vostè de bon segur que la voldrà encapçalar. I evidentment aquí té el Grup de Convergència i Unió perquè vostè encapçali aquesta comissió de seguiment per a saber exactament què va passar.”

( X. Pallarès, transcripció en brut del diari de sessions).

Es va voler fer-nos callar, tancar el tema sense respostes. Hem continuat preguntant, confiàvem poder fer-ho sense confrontació. Era possible, amb una comissió del Parlament, encapçalada pel conseller. Encara és possible amb una investigació , independent i externa.

És una veritat incòmoda, ens dol molt fer preguntes, ens dol tenir que fer aquestes preguntes.

Sabem que paguem un preu polític i sobre tot un preu emocional ,de prestigi personal. Però estem obligats a fer-les , per responsabilitat institucional, per sentit de la ciutadania.

Calen respostes.

Diu un internauta: “cal investigar-ho , que doni explicacions qui hagi de fer-ho”. “En cap cas m’agrada” . No , no és agradable.