15 de gener 2008

LiBERTAT BAJO PALABRA

De tot “el post” referits a la demagògia de l’aigua, al model de creixement de “Progrelandia”, resulta que pel que més m’han preguntat ha estat per la frase que parla de "classes d’angles i democràcia". Em pregunten: Què vols dir? Jo els he recomanat llegir a Joan Sabaté i el seu article referit a CiU i l’aigua. M’han dit, certament tanta manipulació el desqualifica i no el fa susceptible de donar lliçons a ningú. Però què volies dir?. Entenc l’interés. La frase és molt bona , no és meva. És d’Octavio Paz .(Libertat bajo palabra)

Funciona per sí sola. Coses dels bons poetes.

La cita la vaig fer amb tota la intenció, després de tanta pregunta no em resisteixo a reproduir part del poema, d’amor i de guerra civil “Piedra de Sol”:

Todo se transfigura y es sagrado,

Es el centro del mundo cada cuarto,

Es la primera noche, el primer dia,

El mundo nace cuando dos se besan,

gota de luz de entrañas transparentes

el cuarto como un fruto se entreabre

o estalla como un astro taciturno

y las leyes comidas de ratones,

las rejas de los bancos y las carceles,

las rejas de papel , las alambradas,

los timbres y las púas y los pinchos,

el sermón monocorde de las armas,

el escorpión meloso y con bonete,

el tigre con chistera, presidente

del Club Vegetariano y la Cruz Roja,

el burro pedagogo, el cocodrilo

metido a redentor, padre de pueblos,

el Jefe, el tiburón, el arquitecto

del porvenir, el cerdo uniformado,

el hijo predilecto de la Iglesia

que se lava la negra dentadura

con el agua bendita y toma clases

de inglès i democracia, las paredes

invisibles, las máscaras podridas

que dividen al hombre de los hombres,

al hombre de si mismo,

Se derrumban

por un instante inmenso y vislumbramos

nuestra unidad perdida, el desamparo

que es ser hombres, la gloria que es ser hombres

y compartir el pan, el sol, el agua, la muerte,

El olvidado asombro de estar vivos.

Doncs això: Després de tot em produeix certa tendresa que certa gent vulgui donar-nos lliçons d’angles i democràcia.

Entesos, oi??


2 comentaris:

Miquel Esteve ha dit...

El bó d'Octavio Paz, meravellós poeta - de bon gust és reproduïr-ne el poema- de ben segur no n'estava, però, al corrent de les darreres formulacions de Wittgenstein i de com el llenguatge (les paraules) n´és de trampós a l'hora d'emprar la seva pròpia lògica. Deia el filòsof que ''l'ésser humà viu sota la dictadura del llenguatge''. Paradoxal! És evident que al intentar, per exemple, formular una definició de 'veritat' no en commutem el propi sentit? Michel Foucault, a la recerca de la genealogia de la 'història efectiva' apuntava: ''ja no creiem que la veritat segueixi essent veritat quan se li arrenca el vel''(o dit d'altra forma, quan es vol acotar amb paraules).
Malgrat que la lírica faci juguesques meravelloses amb el llenguatge, el pensament ens diria que a la Llibertat li sobren paraules, perquè aquestes no esdevindran més que barrots al seu sentit.

Miquel Esteve.
Economista i escriptor.

Anònim ha dit...

Certament la trampa del llenguatge , és una presó de la que no tenim sortida. Pretendre formular veritats amb paraules és una fotesa. La llibertat encara és més frívola, impossible d'empresonar, ni d'objectivar. Una veritat objectiva no s'abasta, no es conté en paraules , sempre per definició subjectives . La llibertat encara és més aventurera, és "lliure" ,ni el pensament l'objectiva. No hi ha res més subjectiu que la definició d'una objectivitat. Unamuno, ho explicà molt bé. En fi gracies per la reflexió i per l'hàlit d'esperit lliure.
Ebrediputats.