Vacances, tenia l’esperança de poder recuperar-me. Sortir del Parlament, recarregar piles. Sóc optimista, millor vitalista, crec en el país i la gent, una setmana a l’Ampolla, la llum del Delta i la gent del poble. Un plaer.
He hagut d’anar a urgències a l’hospital, sempre utilitzo la pública, estudis i salut a la pública, m’ho crec. En aquest cas era el meu pare, ja es fa gran. 6 hores, ens varem tirar 6 hores, les primeres tenses, per la família. Jo sóc metge, porto bé això d’esperar. La gent no tant. Queixes, tant dels malalts com dels professionals, una unànime coincidència, cal molt poc per desbordar els serveis, això empitjora, la sanitat empitjora.
He hagut d’anar a urgències a l’hospital, sempre utilitzo la pública, estudis i salut a la pública, m’ho crec. En aquest cas era el meu pare, ja es fa gran. 6 hores, ens varem tirar 6 hores, les primeres tenses, per la família. Jo sóc metge, porto bé això d’esperar. La gent no tant. Queixes, tant dels malalts com dels professionals, una unànime coincidència, cal molt poc per desbordar els serveis, això empitjora, la sanitat empitjora.
M’expliquen que per demanar visita al metge de capçalera has de trucar a un tel. 902 . Et poden donar hora als 7- 8 dies , “ vinc a urgències” hem diu un malat.
Un metge conegut m’explica que no és un problema de falta de metges; l’agenda del metge està mal gestionada i em diu: és la cultura socialista. Li dic: “no exageris” ; “no els defensis, això va de mal en pitjor”, a l’estiu, faltaran metges a la costa, a urgències no donarem abast. Abans no passava, és un problema de gestió burocràtica. Estil Montilla, li dic mig em broma, tot serio em diu: Sí, com no se’n parla, el problema no existeix, és una Sanitat a l’altura de Montilla i la Geli. És el que hi ha.
Uns amics que visiten el Delta, parlen i no paren de les Terres de L’Ebre. Tot i que plou, un plaer, però es queixen de les carreteres secundàries, acabem parlant del carnet per punts. Hem diuen, que ja els hi va bé, però afegeixen: “aquesta gent es creuen que amb això ho tenen tot fet”. “Com són progrés” hem diuen, “han descuidat la vigilància de les carreteres”. Jo els explico que a Terres de l’Ebre a l’any 2003 el pressupost de la Generalitat era més alt que ara al 2007. No s’ho creuen, un 17%, els hi mostro les xifres se’n fan creus. Així estan les carreteres, pitjor. Acaben donant-me la notícia d’un greu accident a Arnes.
De la finestra de casa veig l’autopista a l’alçada de l’Ampolla, els cotxes parats, 56 km al sud de Tarragona, caravana .
Torno al Parlament, espero poder fer alguna petita cosa.
1 comentari:
Teniu raó en les observacions. El problema és que les infraestructures que tenim no és d'ara que estan malament. Les carreteres secundàries de les Terres de l'Ebre ara i abans han estat mancades de millores. Les autopistes són un caos des de fa anys, a les Terres de l'Ebre una autovia d'11 km ha trigat 11 anys a fer-se, i Amposta i Tortosa continuen connectades per una carretera insuficient. A la meva ciutat, Amposta, els carrers han estat durant anys plens de clots. De fet, n'hi ha bastants encara -excepte els que s'han arreglat recentment-, i quan plou no cal explicar que els clots neixen novament. I podem anar trobant exemples que afecten un i altre color polític. No és l'efecte Montilla diria jo.
Publica un comentari a l'entrada