L’activitat parlamentària de la setmana del 14 d’abril m’ha deixat un regust difús i estrany. L’actitud dels grups del govern, el seu permanent rebuig a qualsevol iniciativa de l’oposició porta a votacions realment surrealistes; a votacions on es rebutja un hospital que s’està prometent al territori el mateix dia per un Delegat del govern, i que finalment no tindrà dotació pressupostaria, i si la té, tots sabem que no es liquidarà.
És tal el frontisme del Govern que propostes, opcions assumides per tots, són rebutjades amb l’argument que el govern ja hi està d’acord. Es rebutgen perquè les presenta l’oposició. Les fòrmules argumentàries, per tal exercici el rebuig, són dignes d’estudi. Aquesta setmana s’han rebutjat, per exemple, propostes de resolució referides a les dietes per famílies amb infants amb càncer, o a la necessitat de donar cobertura a prestacions oftalmològiques, o a prevenció de cardiopaties etc. etc . Tothom estava d’acord, però els grups del govern votaven en contra.
Tot plegat dóna una sensació d’irrealitat que al tripartit sembla preocupar-li molt poc, seguint la seva màxima: “ no deixis que la realitat et trenqui una bona consigna”. Bolaño cuidarà exquisidament aquesta realitat.... i la consigna.
Amb el tripartit molts diputats tenim la sensació que cada matí quan entrem al Parlament l’edifici levita, s’aixeca lentament de terra, sort en tenim de les lleis de la física , i del realisme dels diputats de l’oposició, que ens retorna a casa cada dia.
Però ho dic tal com ho veig el Parlament amb el tripartit levita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada