15 d’abril 2007

AL Meu Amic, Robert Bellaubi


Tres dies que no paro a casa, que no m’assec davant l’ordinador, he passejat per les Terres de l’Ebre, amb l’Artur Mas per presentar les llistes, per preparar les eleccions municipals, veig un bon ambient. “Estem aquí perquè volem” diu l’Artur, per que ens ve de gust va dir Manel Saltor”, metge, candidat de Móra d’Ebre. Ens ve de gust, creure en els nostres pobles i en el nostre país. Sopem a Tortosa, plou i plou, la carpa on sopem retrona amb la pluja, el soroll es confon amb els aplaudiments, al meu costat diuen “fins i tot el cel ens aplaudeix”: tant de bó. Tortosa ho necessita, les Terres de l’Ebre també , CATALUNYA com aigua de Maig. A Terra Alta, ens retrobem amb els més lleials, aquí només es penca perquè ens ve de gust, no hi ha ni sous ni prebendes. Pobles petits, de menys de 1000, el més gran 3000, molt sacrifici, poc reconeixement; ara tenen que aguantar el mal ambient del diputat xerif de la UPTA, un professional del sectarisme. Ens ve de gust un altre estil de fer política, preferim una Terra Alta cohesionada, que una “guerra bruta”, potser tardarem en tornar a l’alcaldia de Batea, potser no... el dia que tornem haurà guanyat Batea, l’Artur es compromet amb J Ramon i la gent de Batea. Terra Alta, com sempre bé.

Xavi Pallarès, no hi és, ha sortit corrents, Hel·lena la seva dona s’ha ficat de part.

Els convergents sóm així, Xavi i Hel·lena s’ho han muntat, han enllestit la feina abans de la campanya; bona organització, fa broma l’Artur. Passem per Corbera, Móra la Nova; el magnífic pavelló acull a tots els candidats de la Ribera. No hi ha color, “que n’aprenguin”, que comparin; estic convençut que recuperarem el consell comarcal.

A les 8 , Xavi hem diu: “Ja ets oncle, tinc un altre fill”. Un bon auguri. Felicitats amic, moltes felicitats Hel·lena. .

Per la nit sopem a l’Ampolla, un sopar organitzat per la Lliga contra el càncer, em sento a gust, cansat però molt a gust. Cap patiment ens ha de ser aliè, la gent de la lliga són magnífics, el futur està fet d’aquesta pasta solidària. Ferran Bel no ha volgut faltar, a la rifa solidària li toquen tots els premis, té bona sort, li dic “tenir sort és molt important a la vida”. Tortosa necessita un alcalde amb sort i empenta. El tindrà

Consell nacional, acte dels candidats a San Cugat. Lluís Recoder, recita Pere Quart:
En ma terra del Vallès/ tres turons fan una serra / quatre pins un bosc espès/Cinc quarteres massa terra...
Ens estimem els pobles, els volem per viure-hi, plantem arbres, passegem els carrers, els volem a la mesura de la gent. Parla Xavier Trias, Recoder/ Trias. Quina magnífica Barcelona tindrem amb Trias d’alcalde. De l'estil Baix Llobregat a l'estil Collserola: Que els pins cenyeixin la cala,/ l’ermita dalt del pujol;/i a la platja un tenderol/ que batega com un ala. Humanisme grec i mediterrani front esquerranisme sense pàtria.

Tornem cap a casa, comentem amb Salvador Pallarès i l’Imma Juan quin és l’estil convergent: “Mana com qui creu, creure com qui mana, demana com qui dóna, donar com qui demana”.... i estar en política només perquè ens ve de gust, perquè ens ve de gust treballar pels nostres pobles, amb amics com Robert, que ens acompanya, amb qui compartim anhels, somnis..., ... Una recança infinita./I una pàtria tant petita/ que la somnio completa. Bon viatge amic, bona estada i un bon resultat a la propera contrada.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Discrepo bastant de com defineixen el seu estil convergent, primerament, no hi ha cap polític, o quasi cap (deixo lloc pel dubte), del vostre partit que es dediqui a la política sense cap motiu econòmic al darrere. Escoltar? Que potser fan alguna trobada amb la gent que no és del seu color per escoltar les seves propostes?NO!, donar? l'unic que doneu són copets a l'esquena a la gent que us convé, no doneu res més. Però senyors, el temps i l'esperança col.loca a tothom al seu lloc i és pel vostre bé, heu de passar un temps de reflexió, un temps per pensar en com heu d'actuar, quines són les prioritats de la prole (com alguns de vosaltres ens anomeneu en les cercles intims), un temps per deixar marxar tots aquells membres del vostre partit que s'han enriquit i han deixat els ajuntaments en números rojos. Un temps per recobrar els votants que heu perdut, si senyors, si el vostre analista o asseor fa un gràfic evolucionista dels votants de ciu per cada rang d'edat, veureu que a diferència de fa uns anys, no teniu quasibé votants de menys de 65 anys. Bé, temps al temps, i reflexioneu.