30 d’abril 2007

ACCIDENTS; LLEURE I TRANSPORT PÚBLIC



Cada vegada que hi ha un pont es parla de l’operació sortida o tornada, dels accidents de trànsit, parlem de l'alcohol, del carnet per punts, del règim sancionador i de la seva efectivitat. Una sensació de fracàs ens invaeix quan coneixem les xifres de morts en carretera.

Crec sincerament que qualsevol règim sancionador és un instrument, però no la solució del problema. No hi ha règim sancionador que pugui evitar que la gent surti, que porti a la motxilla les seves costums. Fa dos dies, joves del meu poble m’explicaven les dificultats que tenien per moure’s per la comarca i els pobles veïns. A les nits(i segons on, també a ple dia) només poden moure’s amb cotxe particular, Tornar, anar a Amposta, a Deltebre, Camarles, La Ràpita, o venir a l’Ampolla és una aventura moltes vegades d’alt risc. Algú creu que els nostres joves renunciaran a moure’s? Renunciaran a la discoteca de moda per un règim sancionador?. No, segur que no. Aniran i vindran per unes carreteres, que al Delta són una negligència col·lectiva, un perill anunciat, un dèficit imperdonable. Aniran i vindran, amb el cotxe d’un amic, que potser no beurà, que intentarà no beure, però inevitablement alguna vegada la testosterona, la nit, les circumstàncies, i com no, l’eufòria de la joventut minimitzarà la sensació de risc... i tindrem de nou un drama a algun dels nostres pobles. No hi ha règim sancionador que ho arregli.

Ens hem de plantejar la necessitat d’oferir transport col·lectiu per unes carreteres segures, els joves tenen dret al lleure i a la joventut, nosaltres el hi devem la responsabilitat que els hi reclamem. Han de poder anar de l’Ampolla a Amposta, d’ Amposta a Deltebre a Camarles o a la Ràpita amb seguretat, amb transport col·lectiu, per carreteres segures i amb horaris joves. Ens hem de obligar la Generalitat, Consells Comarcals, Diputacions i Ajuntaments, en cas contrari: Quina autoritat tenim per imposar un règim sancionador? Amb quina autoritat els reclamarem una responsabilitat que les autoritats no exercim? És una urgència històrica; ara és l’hora, perquè sinó ens han de treure el títol “d’autoritats” amb punts o sense, als polítics.

1 comentari:

xtomasbl ha dit...

Gran idea: quina millor manera de reduir la sinistralitat a les carreteres (especialment de nit) que amb transport públic?

En aquest sentit és especialment il·lustrativa la iniciativa del Ajuntament d'Amposta, amb la connexió entre el centre de la ciutat i el polígon de Tosses21. Amposta és, l'exemple d'un Ajuntament que aposta de debò pel transport públic, més enllà fins i tot de la seva rendibilitat, com a aposta estratègica de futur, amb valentia i arriscant.

De totes maneres, 2 han de ser segons el meu parer, els principals elements que han de contemplar qualsevol increment de l'oferta de Transport Públic, a saber, RENDIBILITAT SOCIAL (que no, econòmica) i CONSENS DELS USUARIS.

D'una banda, no ens podem permetre destinar recursos públics en aquest àmbit quan no maximitzin la utilitat social dels seus usuaris. Es tracta per tant de racionalitzar on s'inverteix i amb què s'inverteix, comparant l'oferta amb el transport privat, què es pot aconseguir i sobretot si la nova oferta SERÀ COMPETITIVA O NO respecte el transport privat. Si som capaços de maximitzar la utilitat social de les inversions amb el transport públic racionalitzarem la despesa i maximitzarem la satisfacció i l'aprofitament per part dels viatgers.

CONSENS. Tot i que sembla lògic, resulta paradoxal la nula coordinació (ni tant sols comunicació) entre les institucions (com ara la Generalitat, qui atorga les llicències per a les noves línies de bus, per exemple) i els usuaris. Un dèficit que s'agreuja més quan les decisions són preses desde Barcelona, sense conèixer ni la realitat ni les necessitats dels destinataris d'aquell servei.

La aposta estratègica pel transport públic per tant, no només passa per una major inversió, sinó que sobretot passa per una maximització de la rendibilitat social i la competitivitat amb el transport privat i del consens, entre les administracions públiques, les operadores i els viatgers, destinataris finals sempre de les iniciatives polítiques al respecte.